tag:blogger.com,1999:blog-75970180947480504542024-03-14T10:48:47.497+01:00En Joan de Sa BardissaEn Joan de Sa Bardissa (de l'Empordà estant)Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.comBlogger220125tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-82748059684192686272015-10-16T23:33:00.000+01:002015-10-16T23:44:56.291+01:00Viatge a l'Àsia Central: V - La travessa en tren que ho canviarà tot<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-jCYsBZOVIzo/ViF5pf-xLgI/AAAAAAAAKFA/-V8TjgwpkpQ/s1600/Taixkent%2B-%2BNukus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="222" src="http://2.bp.blogspot.com/-jCYsBZOVIzo/ViF5pf-xLgI/AAAAAAAAKFA/-V8TjgwpkpQ/s320/Taixkent%2B-%2BNukus.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa del recorregut de Taixkent a Nukus</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Per fi arribava el moment de sortir de
Taixkent</b> en direcció a la resta de l'Uzbekistan i per començar a
tastar allò més autèntic d'arreu. El que no sabíem és que
l'atzar ens portaria a indrets molt més autèntics dels que no pas
hauríem pogut planificar abans. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Així que, cap a quarts de 5 de la tarda del quart dia, preníem el<b> tren que ens duria de Taixkent a Nukus</b>, o el que és el mateix: vint-i-una hores de trajecte que ens comunicarien de la <b>capital</b> de l'Uzbekistan a la <b>del Karakalpakstan</b>, que és una república amb una autonomia molt àmplia que pertany a l'estat de l'Uzbekistan també. El motiu d'aquest trajecte era molt clar: tard o d'hora caldria tornar a Taixkent per marxar cap a Barcelona, així és que vàrem dissenyar una ruta més o menys circular. Aquest fet ens va portar a anar fins al lloc més llunyà de Taixkent, que justament eren les costes del mar d'Aral i per arribar-hi, calia passar abans per Nukus. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El tren anava força de gom a gom</b>. Havíem triat expressament viatjar en classe normal, no només per un tema de diners, sinó sobretot, per barrejar-nos al màxim amb la població local i respirar-ne l'essència. Realment va ser una decisió molt encertada. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Un cop a dins el tren</b>, no podia estar-me ni un moment assegut sense explorar cada racó dels vagons, la gent que hi havia, les històries que els envoltaven, el paisatge que anàvem travessant, etc. Al cap de ben poca estona, vaig adonar-me que érem els únics estrangers que hi havia, si més no en un tros molt important del tren, i això va crear un pol d'atracció que vaig trobar interessantíssim. <b>De seguida hi va haver ple de gent que venia a preguntar-te coses</b>, explicar-te la vida, ensenyar-te fotos o demanar-te que te'n fessis amb ells, etc. La gran majoria de gent no parlava gairebé gens d'anglès, però aquí és on es posa de manifest la importància del llenguatge no-verbal i també, perquè no dir-ho, de saber un grapat de paraules en rus i també, en uzbek o karakalpak.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-XLSsVZZH5e8/ViFz2swdejI/AAAAAAAAJ9M/0s8Njw7dXbs/s1600/IMG_9879.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://3.bp.blogspot.com/-XLSsVZZH5e8/ViFz2swdejI/AAAAAAAAJ9M/0s8Njw7dXbs/s320/IMG_9879.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Nokisbay i els seus companys de compartiment</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Com aquell qui diu, <b>tothom baixava</b> allà cap on anàvem nosaltres també, <b>a Nukus</b>. Primerament vaig conèixer estudiants, un paio que treballava a la televisió nacional uzbeka i que tenia fotos amb celebritats locals (i les ensenyava ben orgullós), un noi llargarut amb una samarreta del Manchester,... el nexe d'unió? Catalunya i sobretot, el Barça. Hi ha una magnificació total del Barça (i també del Madrid :S ) tant a l'Uzbekistan com al Tadjikistan. Descaradament són les samarretes que es veuen més. És més: era pràcticament impossible de trobar samarretes de la selecció oficial de l'Uzbekistan, i en canvi, n'hi havia ple dels dos equips que esmentava. Deu ser allò de que "el que ve de fora sempre és millor".</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tornant al tema del tren, seguia coneixent i parlant gent, que alhora, cridaven amics seus perquè també vinguessin a parlar. Alguns et convidaven al seu compartiment perquè hi parlessis i passessis una estona allà. Al cap d'un estona conec un noi molt prim i simpàtic, <b>en Nokisbay</b>. Ajudant-se del diccionari del mòbil aconseguim comunicar-nos una mica. S'assabenta que sóc músic i li agrada molt la idea. Ell <b>em diu que és ballarí </b>i que no només té un grup de ball molt potent, sinó que també n'és professor. Finalment em convida a anar al seu compartiment, on hi havia tot de gent que ni ell ni jo no coneixíem, i es comença a fer congregació. Treu el portàtil de la bossa i m'ensenya espectacles on el seu grup havia actuat. <b>Realment eren molt bons i oferien una gran varietat de danses </b>i passos que semblaven molt elaborats. Entre naps i cols vàrem estar ben bé una hora i mitja mirant vídeos, mentre el tio havia aturat més d'un venedor ambulant que passava pel vagó per comprar aigua i menjar. M'ho oferia tot! Apreciava molt la seva hospitalitat i em sabia greu marxar perquè realment era molt interessant tot el que explicava i ensenyava. </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-gD1fJn_Utd8/ViFzsob3mmI/AAAAAAAAJ9A/4jGGrZhjh0E/s1600/ABA_7659.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-gD1fJn_Utd8/ViFzsob3mmI/AAAAAAAAJ9A/4jGGrZhjh0E/s320/ABA_7659.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup de ball d'en Nokisbay</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Al vespre, ja fent-se fosc el meu col·lega es va aixecar de la migdiada i li vaig explicar tot el que havia passat. Vam començar a fer-nos molt amb els companys de compartiment: <b>en</b> <b>Marat</b>, que estudia anglès a Taixkent i, conseqüentment, el parla molt bé i un noi molt jove de 19 anys, <b>en Samjar</b>, que diu que vol anar a l'exèrcit. Per cert: em va encantar aquest nom!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ja de negre nit paràvem a Samarqand, que és a unes 4 hores de Taixkent. Les estones passaven volant amb les mil milions de preguntes que ens fèiem mútuament per compartir la nostra cultura i coneixement. <b>Realment l'experiència estava omplint molt</b>. Vam ser el compartiment més nocturn de tots i no vàrem posar-nos a dormir fins molt tard. Feia una calor terrible, fins i tot durant la nit i, malgrat tenir finestres obertes de bat a bat i estar estirat sense samarreta, ens fèiem un bon fart de suar. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Hi va haver un moment molt interessant</b> en què en Marat ens parlava de la seva tesi, que havia estat sobre el paper i estatus de la dona a l'Uzbekistan: un tema que cridava moltíssim l'atenció en un sistema estructurat en l'home com a rellevància i superioritat total a nivell de consideració, mentre que les persones de sexe femení amb prou feines poden fer-se un lloc en el lloc universitari. <b>Va faltar només un bri perquè no poguéssim estar-nos més de parlar del tema de la sexualitat</b>, però el fet de no tenir prou confiança amb l'interlocutor, que quedaven molts de dies de viatge i que l'homosexualitat és pena de presó tant a l'Uzbekistan com el Tadjikistan, ens van acabar frenant. Dubto molt que les presons uzbekes tinguin piscina i wifi,...</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En Marat ens havia dit que el <b>canvi de paisatge</b> seria <b>radical </b>quan ens despertéssim, i efectivament, va ser així. Cap a quarts de deu del matí, encara de trajecte, travessàvem indrets molt desèrtics i amb una temperatura més que tòrrida. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-74KYy6QXJ_k/ViFyz2SdaAI/AAAAAAAAJ7k/I1HSKU0C0js/s1600/IMG_0010.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://2.bp.blogspot.com/-74KYy6QXJ_k/ViFyz2SdaAI/AAAAAAAAJ7k/I1HSKU0C0js/s320/IMG_0010.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paisatge de turons desèrtics a prop de Nukus</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els <b>venedors ambulants</b> que passejaven amunt i avall del tren eren una autèntica meravella: begudes, dolços, <i>somses </i>(triangles de farina farcits de carn i ceba o altres coses), <i>shashlik </i>(enfilalls de carn i verdures), etc. Així que, un cop aixecats, vàrem aturar-ne un d'ells i vàrem comprar alguns dolços locals per assaborir durant el trajecte, per quatre rals, sincerament. Genial!</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El matí va passar ràpid</b>, sobretot quan pel passadís va passar en Nokisbay i em va reconèixer. A partir d'aleshores va anar a buscar els trapaus i es va afegir amb tots nosaltres. En Marat i en Samjar no es coneixien entre ells ni tampoc amb en Nokisbay, però el tracte, ja de bon principi era més que familiar: es convidaven a te i teca, i xerraven de la vida. A mi m'encantava aquesta humanitat i proximitat!</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Al cap de l'estona veig que en Nokisbay es fa un fart de parlar per telèfon. Jo, mig fent conya, li dic a en Marat que li digui a en Nokisbay que no parli tant per telèfon i em respon dient que <b>en Nokisbay està organitzant-nos l'arribada i estada a Nukus!!!</b> Sí, sí: no és broma! Tothom allà sabia que baixàvem a Nukus per poder-nos dirigir després a Moynaq, que és a la riba del mar d'Aral i el ballarí va voler-se assegurar que érem ben acollits a la seva ciutat natal. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Total que a quarts de dues baixàvem del tren. <b>Tothom ens mirava </b>perquè érem realment els únics estrangers, sobretot allà, que és un indret més aviat "deprimit" (de fet, a Taixkent, alguns dels que els hi havíem dit que anàvem a Nukus i el mar d'Aral ens miraven tot dient<qu a="" all="" aneu="" fer="" hi=""> "què hi aneu a fer allà?"). En Nokisbay havia parlat amb amics seus perquè ens recollissin. Va fer cridar un taxi compartit on hi vàrem carregar els equipatges. El taxi va marxar sol cap a casa seva, mentre que a nosaltres ens va convidar a dinar a prop de l'estació, mentre <b>coneixíem en Jalal</b>, un molt bon amic i alumne de ball d'en Nokisbay que, a més de molt simpàtic i sociable, parlava molt i molt bé l'anglès. Ens va dir que treballava en una explotació minera, em sembla recordar, però en una part més de treball logístic i intel·lectual. </qu></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q4dDMo_2N6w/ViF0DH_ewRI/AAAAAAAAJ9U/jeTiVw7SIyM/s1600/IMG_9951.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q4dDMo_2N6w/ViF0DH_ewRI/AAAAAAAAJ9U/jeTiVw7SIyM/s320/IMG_9951.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camps de cotó al Karakalpakstan</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Durant la tarda <b>vàrem visitar la ciutat de la mà d'ells</b>. Per cert: en Marat també va venir tota l'estona amb nosaltres, tot i que s'havien conegut al tren també! En Samjar, en canvi, va haver-se d'acomiadar un cop a l'estació. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Vàrem visitar <b>el Parlament</b>. Sí sí: Parlament del Karakalpakstan. Ja havia dit que és una república amb un grau molt alt d'autonomia dins de l'Uzbekistan que té fins i tot <b>constitució pròpia</b>. També vam veure el museu d'art, grans avingudes i parcs amb un cert aire soviètic. Finalment, el millor lloc de la ciutat:<b> el basar</b>. Allà, una munió de comerços i marxants que anaven amunt i avall provant de vendre els seus productes frescos. Entremig del bullici vam tenir el plaer de visitar un <b>luthier local</b> que, a més de saber tocar una colla d'instruments, se'ls havia fabricat ell mateix. Hi havia instruments de vent, corda, percussió,... Realment va ser genial poder estar-hi en contacte. A dins del basar, els companys ens convidaven a tastar menjars i productes, molts dels quals no havíem vist mai abans. També vàrem visitar una mena de zona lúdica, on hi havia diferents jocs i proves, al voltant de parcs i estanys molt ben parits. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>La ciutat es veia en plena transformació, renovació i creixement</b>. El desastre ecològic del mar d'Aral havia afectat de retruc tota l'economia karakalpaka i semblava que, per fi, començaven a reflotar clarament els seus futurs. La veritat és que Nukus es veia molt més arreglat i endreçat que no pas Taixkent. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Finalment, cap a quarts de cinc <b>arribàvem a casa d'en Nokisbay</b>, que és als afores de la ciutat, enmig de canals, camps i algunes cases de pagès. Allà, al costat d'un pati-hort encisador i ple de diferents fruites i verdures, ens esperaven els pares, germana, cosins i veïns d'en Nokisbay, que resulta que només visita Nukus un parell de cops l'any. Era increïble i fantàstic veure circular tants de nens petits, molts d'ells ni tan sols de la família, que venien a passar estones a casa de l'altra gent i que es relacionaven perfectament els uns amb els altres. La humanitat que es respirava s'estava encomanant moltíssim i em feia qüestionar molts hàbits del món occidental. <b>Un cop vista la casa, ens duen al menjador on ens esperava una taula immensa plena de cap a peus</b> de begudes, fruites, verdures, pastissets, <i>somses</i>, <i>shashlik</i>, amanides, sopes, pans diversos, etc. Era un autèntic espectacle d'abundància!!! Imagineu-vos en Nokisbay amb el seu millor amic, en Jalal, en Marat i nosaltres dos. No podia creure'm el que estàvem vivint!</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZYNcHRf3eIY/ViFzX6xE3tI/AAAAAAAAJ8g/UNplCplyPM0/s1600/IMG_0046.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZYNcHRf3eIY/ViFzX6xE3tI/AAAAAAAAJ8g/UNplCplyPM0/s320/IMG_0046.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A punt per banyar-nos al canal a Nukus</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Tips com truges</b>, ens van dir si teníem ganes de nedar i no vam trigar ni un moment a dir que sí. Ens van portar a un canal proper on l'aigua, tot i que ser molt terrosa, tenia corrent. Entremig de tastets del vodka local, el <i>qarataw</i>, que es sol alternar amb coca-cola, ens banyàvem i llençàvem de cap al canal. S'hi estava molt bé! </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Des que havia conegut <b>en Nokisbay</b> em feia impressió quan, de tant en tant, <b>agafava una substància negrosa i terrosa</b> d'una bosseta, se'n posava un grapat al palmell de la mà i, arraconant-se el llavi de baix, se la col·locava arran de genives. Em feia la sensació que era semblant a una substància que havia vist a Finlàndia i Suècia i que allà en deien <i>nuuska</i>. Efectivament, era quelcom molt semblant: una mena de pasta amb una concentració molt i molt alta de nicotina. Allà a Nukus en diuen <i>nasbay </i>i, segons deien, és més fort i potent que el de Taixkent. </span><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Sense poder-me'n estar, vaig voler tastar-lo</span></b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">. Com que era un pèl difícil tirar la llengua enrere i col·locar la substància allà on pertocava, vaig haver de fer-ho dues vegades i vaig mantenir-la força estona allà. Els efectes varen ser immediats: al cap de pocs segons em va pujar una "<b>col·locada monumentalíssima</b>" que mai no havia tingut abans. Em feia la sensació d'haver-me begut una ampolla de vodka a sant-hilari! Em va pujar tant la cosa que les cames em tremolaven i vaig quedar negat de suor en qüestió de pocs segons. El cor em bategava més ràpid i el cap em rodava enterbolint-me la vista. Els locals reien perquè em devien veure el novell, però el meu company de viatge estava mig espantat perquè no m'havia vist mai així anteriorment, i això que feia molts anys que ens coneixíem! Al cap d'uns minuts i gràcies a capbussar-me novament al canal, la cosa va anar baixant lentament. Vaig quedar amb el cap i la panxa una mica capgirats (barreja del <i>qarataw</i>, el <i>nasbay </i>i tant de menjar i beure, suposo). </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: left; margin-bottom: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-J-zW3odtZoA/ViFydThIbBI/AAAAAAAAJ7c/ks-Dz9t_76c/s1600/IMG_0047.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://3.bp.blogspot.com/-J-zW3odtZoA/ViFydThIbBI/AAAAAAAAJ7c/ks-Dz9t_76c/s320/IMG_0047.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Qarataw (vodka de Nukus) a punt de ser servit!</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tornant a casa d'en Nokisbay, mentre vaig demanar d'estirar-me una mica perquè encara em notava la panxa regirada, compartíem experiències amb els que ens havien acollit, ensenyàvem fotos, explicàvem l'itinerari del nostre viatge,... <b>Immersió total!</b> Què més podíem demanar?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Quan encara no teníem ni gana</b> (havíem dinat dues vegades, com aquell qui diu), <b>ja teníem la taula farcida de cap a peus</b> amb ple de menjars boníssims i molt variats. <b>Era un crim no tastar-los</b> i vàrem fer un esforç!</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>I per fi: la música! </b>En Nokisbay i sobretot la seva germana, ens varen oferir una audició de cant acompanyat amb <i>duwtar</i>, que és un instrument de corda local que literalment vol dir "dues cordes". La interpretació que va fer la germana d'en Nokisbay, que només té 14 anys, ens va captivar. Va cantar una cançó tradicional del Karakalpakstan que em va meravellar per la naturalesa i bellesa que tenia. La veu de la germana d'en Nokisbay era realment encisadora. Vaig prometre-los que penjaria el vídeo a internet. Volia esperar que m'enviessin el text de la cançó i la seva traducció, però realment no m'he pogut estar de penjar-lo ja i ja hi afegiré els textos més endavant. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Finalment <b>anàvem a dormir amb un somriure d'orella a orella</b> tot pensant que en aquest món hi ha gent meravellosa que et fa sentir al cel pel sol fet de ser ells mateixos! Quina passada!</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Perdoneu que m'hagi allargat tant, però entendreu que aquesta història calia explicar-la sencera!!! <b>No us perdeu les imatges</b> d'aquest dia tot clicant sobre la imatge que hi ha al peu de pàgina. <b>També us he penjat l'enllaç al vídeo</b> on canta la germana d'en Nokisbay. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Gaudiu-ne al màxim! Fins aviat!</span><br />
<br /></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/6204860774350237297"><img height="260" src="https://lh4.googleusercontent.com/-AVKDd_yVfEk/VhwcNrnvLwI/AAAAAAAAJxs/QgBuZGjBW6Q/w975-h650-no/IMG_9966.JPG" width="380" /></a>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="260" src="https://www.youtube.com/embed/6dZjK5DniOM" width="380">La germana d'en Nokisbay impressionant-nos</iframe></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Nukus, Uzbekistan42.461891 59.61663120000002942.2744935 59.293907700000027 42.649288500000004 59.939354700000031tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-59094267531741271202015-10-05T22:36:00.000+01:002015-10-06T00:06:46.584+01:00Viatge a l'Àsia Central: IV - El calvari de les administracions locals i el començament de l'aventura<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-qchyEANRK8Y/VhL-gbrw21I/AAAAAAAAJlk/IjvMF5qCmPc/s1600/DSC_0012.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://3.bp.blogspot.com/-qchyEANRK8Y/VhL-gbrw21I/AAAAAAAAJlk/IjvMF5qCmPc/s320/DSC_0012.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estació central de Taixkent</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Benvolguts,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ja fa dies que penso en escriure el següent capítol d'aquest viatge tan fantàstic. Avui <b>he decidit de posar sobre la taula dos temes contraposats:</b> el <b>regust agredolç</b> després de l'experiència directa en una administració local, l'ambaixada del Tadjikistan a l'Uzbekistan i, en canvi, <b>un viatge amb tren magnífic</b>, els companys de trajecte del qual ens canviaran radicalment la percepció de les vacances i els pocs plans que poguéssim haver mig tancat fins aleshores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Primerament, <b>calia planificar bé com seria la ruta</b> que ja començaríem a fer un cop abandonéssim Taixkent. <b>Els punts que no ens podíem perdre dins l'Uzbekistan eren molts:</b> el mar d'Aral i tota la seva problemàtica ambiental, les grans extensions desèrtiques carregades d'un encant particular i les ciutats plenes d'història i llegendes com <i>Xiva </i>(Khiva), <i>Buxoro </i>(Bukhara) i <i>Samarqand </i>(Samarcanda). Aquestes tres ciutats van tenir una importància cabdal en ser parades de la gran <b>ruta de la seda</b> que, molts anys ençà, entre d'altres llocs, unia Pequín i Roma. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">També dedicaríem una mica més d'una setmana a travessar tot el que poguéssim a dins de territori tadjik i és per això que <b>ens calien els visats </b>per a poder accedir-hi (en previsió d'això, el visat uzbek ja permetia entrar al país dues vegades). Hauria estat ideal tenir el visat tadjik ja abans de marxar de viatge, però el canvi de plans de darrera hora en què descartàvem el Turkmenistan pels motius que vaig explicar dies enrere, no ens va permetre de tenir-lo al dia. D'altra banda això ens presentava una oportunitat ben bona per entrar en contacte directe amb les administracions locals i veure com funcionaven. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Així que, el 2n dia a la tarda, després d'informar-nos bé d'on era, <b>ens vàrem presentar a l'ambaixada del Tadjikistan</b>. L'edifici era com una de les cases que hi havia, petites, en un carrer secundari a prop d'una avinguda prou arterial de la ciutat. A fora, una mena de burot vigilat per dos policies, de vegades més, i una munió de gent asseguda a les voreres properes, sota els arbres o caminant i voltant per allà la vora, esperant vés a saber què. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Ningú no parlava anglès</b>, tret d'un dels policies, que parlotejava quatre paraules però que no ens entenia mentre parlàvem. No sabíem que`calia fer ni on calia anar. Mig preguntant entre la gent, amb gestos, ens van indicar que baixéssim al soterrani de l'edifici que hi havia a l'altre costat del carrer. Allà, entre mig de ventiladors i molta calor, hi havia tres o quatre funcionaris que semblaven encarregar-se del tema. Un d'ells se'n mig sortia amb l'anglès. Ens van demanar els passaports, fotografies de carnet i que emplenéssim una colla de formularis. Un cop els vam tenir a punt, després d'haver hagut de preguntar moltes vegades què calia posar a les caselles, ja que era difícil d'entendre i els textos en anglès eren plens d'errades, el funcionari ens va demanar que li paguéssim una quantitat incerta de diners (que segurament no devia haver de cobrar), i ens va retornar els passaports, a més a més d'una colla de fulls que aparentment hauríem de lliurar perquè ens fessin el visat. L'home ens va fer entendre que sortíssim a fora i que "ja ens cridarien". <b>Al cap de més de mitja hora</b> d'estar a fora palplantats sense veure cap canvi de cap mena, vam tornar a baixar per aclarir què passava. Tot plegat l'home ens diu que tornem l'endemà al matí: no podria haver-nos-ho dit de bon principi?</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-LX8hs6cleKA/VhL-PC16oWI/AAAAAAAAJlc/PM7bd8sBuWo/s1600/DSC_0107.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-LX8hs6cleKA/VhL-PC16oWI/AAAAAAAAJlc/PM7bd8sBuWo/s320/DSC_0107.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plats magnífics d'<i>osh</i>, acompanyats d'una bona amanida</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquell vespre vam tornar a l'alberg i vam comentar amb en Rafa (el recepcionista), perquè ens havien dit això i què calia fer exactament perquè no ens fessin perdre el temps ni ens fessin ballar el cap. <b>Ens va suggerir </b>que l'endemà ens aixequéssim ben aviat i ens inscrivíssim a la llista d'espera de l'ambaixada per tal d'evitar cues. Fins i tot ens va dir que podíem anar-hi ben aviat i després tornar a dormir una mica més si calia. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Així que<b> l'endemà cap a les 7 del matí ja érem a l'ambaixada</b> per tal d'inscriure'ns. Ja hi havia una colla de gent considerable fent cua. Amb penes i treballs per entendre'ns, ens varen inscriure a la llista. El silenci de tothom i la manca de comprensió ens transmetien una sensació total i constant d'incertesa que no sabíem per on desembocaria. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>La calor pujava de valent i ràpidament</b>. Anaven passant les estones. Primer arribaven guardes i més guardes, després personal de l'ambaixada -aparentment-, i constantment, gent i més que s'inscrivia a diferents llistes i que s'asseia al terra o a algun lloc mig a l'ombra esperant pacientment el seu torn. Quarts de deu, les deu, quarts d'onze,... sota un sol que cremava i força per damunt dels +40ºC seguíem esperant que algú ens digués quelcom. Patíem per si algú ens cridava i potser no l'enteníem perquè pronunciava els nostres noms a la seva manera, no sabíem del cert què calia fer ni on anar i ningú tampoc no ens ho deia. Algú, d'entre la multitud, que mig parlava anglès, ens anava dient que tinguéssim paciència i que ja ens cridarien, però realment, ells tampoc no sabien del cert què calia fer. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Cap als volts de les onze ens cridaven cap a dins, finalment</b>. Tot suats i morts de calor entrem a la porta del fons, que és cap on ens havien menat. Ens surt un home que feia pinta de funcionari de l'indret. Amb una cara francament una mica burleta, sense mirar als ulls i mig fugint d'estudi ens pregunta:</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Què voleu?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - Ens calen dos visats per al Tadjikistan. Ahir vàrem venir a omplir-ne els formularis i ara portem quatre hores esperant perquè ens atenguin.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Deixeu-me veure els formularis. Per quan el voleu? Pel dia 20? Veniu el dia 20, doncs.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - No pot ser el dia 20, ja que demà marxem de Taixkent ja i farem ruta per l'Uzbekistan per després entrar al Tadjikistan. El necessitem avui.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Ui...no podrà ser... (mirant cap amunt),... penseu que hem d'enviar els documents a Duixanbe (capital del Tadjikistan), i trigaran dies,...</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - Com pot ser que calgui tan d'enrenou si simplement és un tràmit de pocs minuts amb la signatura de l'ambaixador o algú autoritzat?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Bé, va,... doneu-me els passaports i torneu d'aquí una estona.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - D'aquí una estona, quanta estona?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- No ho sé,... d'aquí tres hores.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - (Després de mirar el rellotge). Venim a 2/4 de 2, doncs?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Sí, veniu aleshores.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El meu company i jo, una mica <b>estupefactes </b>de l'actitud del paio i tips d'haver esperat tant, sortíem de l'ambaixada una mica a despit, ja que aquell home tenia els nostres passaports i no sabíem del cert què passaria amb ells. Morts de calor, vàrem passar per un supermercat del qual ja n'érem clients assidus i, xino-xano vam tornar a l'alberg (eren uns 40 minuts a peu), per tal de fer temps. No podíem fer ni una cosa tan simple com agafar el metro, ja que ens demanaven documentació a qualsevol lloc. Vam aprofitar per quedar-nos una estona a l'alberg i dormir una mica, ja que havíem dormit poquíssim la nit abans. </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-2FYRPhrokzw/VhL9fKN1KhI/AAAAAAAAJlU/EEtJQd5EWyw/s1600/DSC_0007.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://3.bp.blogspot.com/-2FYRPhrokzw/VhL9fKN1KhI/AAAAAAAAJlU/EEtJQd5EWyw/s320/DSC_0007.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edificis de caire soviètic</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cap a la 1 marxàvem de l'alberg en taxi cap a l'ambaixada novament. En arribar allà comprovem que l'ambaixada era tancada fins les 3, segons ens diu un guarda. No podíem creure'ns que l'home ens hagués citat a una hora en què no treballaven! Ens "cagàvem en tot" perquè anàvem curts de son i havíem vingut a aquella hora per no-res. Al cap de poca estona, però, vam veure que sí que hi entrava i sortia gent i nosaltres, molt més insistents i seriosos, vam demanar que se'ns deixés passar. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Finalment accedíem novament al recinte i ens apareix el paio. <b>Se'ns posa a parlar amb la mà a la butxaca, amb la mateixa cara mig burleta que abans</b>.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Què volíeu?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - Veníem a buscar els visats. Ens has convocat fa una hora.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Ah sí... buf... no estan fets encara.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - Com que no estan fets? Heu tingut tres hores per fer-los. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- (fent-se pregar) bé va: doneu-me quinze dòlars per cap.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> - No tenim dòlars: només euros o sums (la divisa local).</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Va, doncs quinze euros (en anglès <i>fifteen</i>, no pas <i>fifty</i>).</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Traiem els 15 € justos perquè no ens pugui condicionar el pagament. El tio s'adona que traiem la quantitat justa i ens diu que s'ha equivocat i que no volia pas dir 15 € sinó 50 €. Li diem que a la web deia que un visat tadjik val només 30 €. <b>Tips d'esperar i que el tio ens vacil·lés tota l'estona</b>, acabem donant-li 40 € per cap. En seguit, es treu la mà de la butxaca, la que hi havia tingut tota l'estona, i es treu els dos passaports amb els visats fets i signats i tot a punt. Us adoneu de quant de temps ens havia fet perdre aquest home i de com ens havia vacil·lat?</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Contents</b> de tenir, per fi, el visat <b>però emprenyats </b>per la pèrdua de temps i també, perquè no dir-ho, de diners, vàrem anar cap a l'estació de tren per comprar els bitllets per marxar l'endemà. Agafaríem un transport que ens portés a l'altra punta del país, ben a prop de les costes del mar d'Aral. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Per entrar a l'estació, tal com havia comentat anteriorment, calia identificar-se molt clarament i exposar els motius del viatge. Un cop a les guixetes, entre cues llargues i un desordre claríssim, finalment vàrem anar a parar al lloc adequat. Només ens oferien bitllets en primeríssima classe, fet que vàrem descartar, no només pel preu (que bo i així era prou assequible), sinó perquè volíem viatjar allà on viatjava la majoria de la població i viure i respirar l'ambient autòcton al màxim. Ens van fer entendre que si ens esperàvem una estona potser ens podrien oferir quelcom millor. Com que la comunicació era mínima i no estàvem segurs de si ens havien entès quan parlàvem, tot plegat era incertesa total. Finalment, després de parlar amb un estudiant local molt simpàtic i que parlava molt bé l'anglès i després de molta estona d'esperar, vàrem aconseguir els bitllets. <b>Aniríem de Taixkent fins a Nukus</b>, que és la capital de la república del Karakalpakstan. Aquesta república té un règim d'autonomia molt gran i fins i tot té constitució pròpia, tot i que pertany a l'Uzbekistan. El trajecte sortiria a quarts de cinc de la tarda i arribaria cap a quarts de dues de l'endemà. És a dir, 21 hores! <b>La cosa prometia moltíssim</b>. Després dels entrebancs que havíem tingut, començàvem a posar fil a l'agulla. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Una conclusió clara i ràpida </b>és que el millor és portar els visats ja fets des de casa, però és clar, en casos com aquest, no hi teníem gaire res a fer. D'altra banda, ara s'ha convertit en una anècdota ben curiosa. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">No us perdeu el darrer recull d'imatges de Taixkent i sobretot, no us perdeu el proper article, ja que m'he allargat molt en aquest i no vull fer-me pesat!</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut!</span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/6202277761031590833"><img height="260" src="https://lh5.googleusercontent.com/-dhjOTudL1m4/VhLswbMRyBI/AAAAAAAAJgo/7rbOssU8L6c/w981-h650-no/DSC_0055.JPG" width="380" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Toshkent, Uzbekistan41.2994958 69.24007340000002840.9176638 68.594626400000024 41.681327800000005 69.885520400000033tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-58235002028551076522015-09-23T00:35:00.003+01:002015-09-23T09:43:13.891+01:00Viatge a l'Àsia Central: III - Taixkent i l'abisme entre les classes socials<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Icd2r88-fQU/VgHWshC51sI/AAAAAAAAJDg/GecDcnPJGnI/s1600/IMG_9774.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-Icd2r88-fQU/VgHWshC51sI/AAAAAAAAJDg/GecDcnPJGnI/s320/IMG_9774.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marxants de melons i xíndries i canonades de gas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Benvolguts, continuem el viatge!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Taixkent</b>, la capital de l'Uzbekistan, ens va servir de <b>campament base </b>per instal·lar-nos mínimament el país, comprovar informacions, assabentar-nos del màxim de dades i anècdotes possible i organitzar més seriosament el recorregut que faríem i l'assignació de dies a cada indret, segons les necessitats, voluntats i el temps que teníem per fer el viatge. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>La ciutat presenta una diferència abismal entre les classes socials</b>. No sóc sociòleg, però dubto que es pugui parlar gaire de classe mitjana. El que es percep és una <b>franja molt majoritària de la població que viu molt modestament</b> (<b>evito el terme "pobresa"</b> perquè no crec que sigui el cas, i em limito a qualificar-ho com a "humil"). D'altra banda, la <b>classe benestant</b> contrasta per l'abundància i l'occidentalitat, si més no, en aspectes purament físics, però no em vull avançar excessivament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Val a dir que els dos primers dies estàvem una mica astorats, ja que no acabàvem de localitzar el "centre" de la ciutat pròpiament, i tot plegat ens feia la sensació d'estar enmig d'un munt de<b> zones perifèriques</b> però sense cap centre gaire aglutinador. Finalment, però, vàrem topar amb els districtes més centrals. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Si bé on ens allotjàvem (districte de <b>Mirobod</b>), com el de <b>Chor Su</b> (on hi havia el gran basar), eren llocs extremadament humils, el centre de la ciutat contrastava increïblement ràpid. Tan de sobte era el contrast, que hom podia travessar un carrer i passar de jardins i parcs immensos amb recs engegats tot el dia a carrerons sense asfaltar, plens de deixalles per tot arreu i amb habitatges humilíssims. </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Flam6yk1M0E/VgHZncAqOXI/AAAAAAAAJE4/Gqm2f2oeyY0/s1600/DSC_0143.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://3.bp.blogspot.com/-Flam6yk1M0E/VgHZncAqOXI/AAAAAAAAJE4/Gqm2f2oeyY0/s320/DSC_0143.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Basar de Mirobod</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>La calor seguia sent més que intensa</b> i alguns establiments se les empescaven per poder-se'n sortir bé. A alguns restaurants o <i>kafes </i>hi havia canonades petites alçades d'on sortien petits polsims d'aigua que refrescaven molt quan s'hi estava a sota. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Als carrers hi sobtava molt veure-hi les <b>canonades del gas</b>, passant paral·lelament a les vies asfaltades o les voreres. Quan la canonada havia de passar per algun lloc que feia nosa, l'elevaven en forma de dos angles rectes, passant per llocs prou alts en què no fes nosa i tornava a baixar arran de terra. Una <b>herència claríssima de l'època soviètica</b> i, de fet, una manera molt ràpida de localitzar avaries i reparar-les, és clar. Estèticament, tot i que curiós i interessant, potser no era el més integrador en un paisatge, però per als locals devia ser un costum ben arrelat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I al cap de no gaire estona, caminant sota el dia roent i bevent a tothora, ens topem amb <b>avingudes amples i immenses, parcs inacabables farcits de roures i coníferes gegants, parterres plens a vessar de flors</b>, on, per cert, hi abundaven moltíssim les mates de fàbrega com a quelcom ornamental, <b>places enormes amb fonts </b>a tort i a dret, i en general, una imatge molt més benestant i perquè no dir-ho, occidental, o si més no, occidental-soviètica, que contrastava moltíssim amb el que havíem estat veient fins ara i que encara regnava pocs metres més enrere. Museus d'art, avingudes amb botigues amb algunes multinacionals, vials per a vianants, jovent patinant, anant amb bici o passejant i gent vestida molt diferentment que a d'altres barriades. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-gco0PdmjHSM/VgHXb6oXCJI/AAAAAAAAJDo/x4leGMXUVDM/s1600/DSC_0242.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-gco0PdmjHSM/VgHXb6oXCJI/AAAAAAAAJDo/x4leGMXUVDM/s320/DSC_0242.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monument de l'alliberament de l'Uzbekistan</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cridaven l'atenció tots els <b>arbres i mates mitjanament grosses, que estaven pintats amb una substància blanquinosa</b>, que sembla ser quelcom derivat de la calç i que serveix perquè una mena d'insecte no pugui enfilar-se als arbres, ja que, segons deien, els mataria tots. Esgarrifava veure molts de sistemes de rec engegats hores i hores, molts d'ells mal calibrats i que regaven molt més del compte, fins al punt que hom podia trobar-se fins i tot basses amb molsa, de tanta humitat que hi havia. Cal recordar que <b>a l'Uzbekistan l'aigua no hi abunda gens</b> i que caldria ser molt més rigorós amb aquests aspectes! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cap al vespre, amb la calor afluixant només una mica, arribàvem als voltants del Parlament uzbek i el ministeri d'economia. Tornava a cridar l'atenció la <b>presència policial molt massiva</b>. En un perímetre molt ample des del Parlament, desenes de guardes romanien drets privant el pas a qualsevol que s'hi volgués acostar massa i hom s'havia de conformar en fotografiar els paisatges des de la llunyania. Una mica més avall, el monument a <b>l'alliberament de l'Uzbekistan </b>i a la<b> Mare Pàtria</b>, cridaven l'atenció per les seves dimensions i també per la seva bellesa. Vaig trobar particularment preciós el monument a l'alliberament del poble uzbek, que, entre d'altres símbols, consisteix en una bola del món d'on surten tres cigonyes que arrenquen el vol molt enèrgicament. Tot aquest quadre està representat sobre un conjunt de columnes unides per un replà al capdamunt d'elles. Les fonts acompanyen tots aquests monuments mentre els carrers i passeigs s'emplenen de gent massivament, ara que la calor comença a ser més suportable. Un xic més enllà, el monument als <b>afectats del gran terratrèmol del 26 d'abril del 1966</b> posa els pèls de punta, no només pel seu simbolisme i dramatisme, sinó també per les seves dimensions. Un altre fet característic de l'herència soviètica. L'Uzbekistan no està catalogat com a zona excessivament sísmica, tot i que hi han tingut lloc alguns terratrèmols forts. De fet, Taixkent és a l'est del país, en un enclavament molt proper a les fronteres del Kazakhstan, el Quirguizistan i el Tadjikistan. En aquestes fronteres tan properes és on comencen grans serralades i on el risc sísmic augmenta considerablement. El Tadjikistan, en canvi, serà un país amb un risc sísmic molt elevat.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-37Rc6rEpGqs/VgHYn542bpI/AAAAAAAAJEA/XCf7-O63Lek/s1600/DSC_0233.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-37Rc6rEpGqs/VgHYn542bpI/AAAAAAAAJEA/XCf7-O63Lek/s320/DSC_0233.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monument del terratrèmol del 1966</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A l'altre costat del gran centre de la ciutat, una plaça i parc molt grans dedicats a <b>Amir Temur</b>, gran personatge rellevant de l'Uzbekistan. Va ser allà on, jaient després d'haver caminat molt durant hores, dues noies adolescents se'ns acosten tímides. Ens pregunten si parlem anglès i si ens fa res que hi conversem una estona ja que tenen moltes ganes de conèixer estrangers. No cal dir que vàrem rebre-les amb els braços oberts, ja que el que volíem, per sobre de tot, era barrejar-nos al màxim amb la població local i aprendre molt d'ells. L'Evgenia i la Umida (estalviem-nos acudits sobre aquest nom) són dues noies uzbekes de parla russa. Sí: aquí, mentre les anava coneixent, creixia la meva estupefacció. <b>Efectivament a l'Uzbekistan hi ha una franja de població</b>, aparentment molt benestant, <b>que no coneix ni tan sols la llengua pròpia del país</b> i que es declara incapaç de comunicar-s'hi (el rus és una llengua indoeuropea eslava i l'uzbek és una llengua turquesa; parlem, doncs, de llengües molt allunyades). Aquesta circumstància alimentava la meva <b>opinió negativa</b> de certes parts de la població russa que, en general, rebutja integrar-se en un lloc i, en canvi, fa prevaldre la seva cultura. <b>No estic culpant pas aquest parell de noies innocents, sinó l'herència que els hi han transmès</b>, que fa que no coneguin la llengua pròpia del país on han nascut i viuen i que parla la grandíssima majoria de la població. Feia la sensació que, no només econòmicament, sinó també lingüísticament, vivien en una <b>bombolla</b>. </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-rosMlFkdko8/VgHYiPPC4JI/AAAAAAAAJD4/Eg6VNeb1x_s/s1600/IMG_9842.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-rosMlFkdko8/VgHYiPPC4JI/AAAAAAAAJD4/Eg6VNeb1x_s/s320/IMG_9842.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monument a la Mare Pàtria</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Deixant de banda les divagacions sobre els russos, <b>aquestes dues noies ens van oferir una conversa més que agradable</b>, ben carregada de preguntes tant d'elles cap a nosaltres, com també a l'inrevés. Es morien de ganes de saber coses sobre el nostre país, els nostres costums, l'estil de vida, la vida dels estudiants i moltes coses més. Ens transmetien la sensació d'estar una mica "empresonades" allà i de les dificultats per viatjar a certs països (no necessàriament econòmiques, sinó polítiques). Finalment, tant va ser-ne l'èxit, que vàrem acabar donant-nos telèfons de contacte i els hi vàrem prometre que tornaríem a veure'ns quan tornéssim a Taixkent al final del nostre viatge. Sens dubte va ser molt agradable començar a tenir contactes reals amb la societat local i el cert és que <b>vàrem tornar a l'alberg amb un somriure d'orella a orella</b>, tot sentint-nos més humans i més propers al lloc on preteníem passar tres setmanes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Anàvem a jeure després d'un dia més que intens. A partir d'ara caldria aconseguir el <b>visat per al Tadjikistan</b>, tot anant a l'ambaixada. També caldria planificar clarament la ruta i encetar el viatge "de debò", tot creuant aquest país que prometia tant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Fins ben aviat! <b>No us perdeu les fotos que hi ha penjades a continuació! </b>:) </span><br />
<br /></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/6197472529269029249"><img height="260" src="https://lh4.googleusercontent.com/-lb370eiwY-0/VgHiHubiTnI/AAAAAAAAJV8/MThi_Mmx8xQ/w975-h650-no/IMG_9799.JPG" width="380" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com2Toshkent, Uzbekistan41.2994958 69.24007340000002840.9176638 68.594626400000024 41.681327800000005 69.885520400000033tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-70842251119688886612015-09-15T21:34:00.005+01:002015-09-23T09:43:30.190+01:00Viatge a l'Àsia Central: II - Arribada a l'Uzbekistan<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-9mNiMwHXwc4/VfgZp-YRoWI/AAAAAAAAI5Y/o0RHvmd-TOc/s1600/IMG_9706.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="97" src="http://2.bp.blogspot.com/-9mNiMwHXwc4/VfgZp-YRoWI/AAAAAAAAI5Y/o0RHvmd-TOc/s400/IMG_9706.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Trenc d'alba des de l'avió quan érem més o menys sobre l'Iran.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I per fi arribava el 13 de juliol del 2015 per marxar des de la molt calorosa i xafogosa Barcelona cap a l'Àsia Central. A mitja tarda sortia el vol de <b>Turkish Airlines</b> en direcció a Istambul. Ja vam poder comprovar la gran qualitat del servei en aquesta companyia: molt bons àpats, seients amples i còmodes i tot d'aparells i complements per assegurar-se que ningú no s'avorreix durant el trajecte (tothom tenia un monitor davant del seu seient on podia escollir pel·lícules, jocs, mirar què sobrevolàvem en aquell moment, etc.) Al cap d'unes tres hores aterràvem a <b>Istambul</b>. Hauria estat genial poder anar-hi a fer un volt, però, no només era de nit ja, sinó que només teníem una hora i mitja de pausa allà. Al cap de poca estona, doncs, ja embarcàvem novament, ara ja de camí definitiu cap a <b>Taixkent</b>, la capital de l'Uzbekistan. En uzbek, malgrat que es fa servir majoritàriament l'alfabet llatí, cal tenir en compte que la capital s'escriu <i><b>Toshkent</b> </i>i el país, <b><i>O'zbekiston</i>.</b></span><br />
<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-uu0b7KypAeI/VfgbLjWp5vI/AAAAAAAAI88/czP4QnKsWqI/s1600/IMG_9712.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-uu0b7KypAeI/VfgbLjWp5vI/AAAAAAAAI88/czP4QnKsWqI/s320/IMG_9712.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Desert a l'alçada de l'Iran i el Turkmenistan.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Durant el vol</b>, entre l'emoció
de tot plegat, els canvis d'horaris, i els entreteniments diversos que hi havia a l'avió, <b>va ser gairebé impossible d'aclucar l'ull</b>: només quan ja sortia el sol, el meu company i jo estàvem pesant figues, mentre ja es començava a veure un paisatge radicalment diferent: primerament un crepuscle impressionant amb el cel ben serè, una lluna en quart minvant i un mar de núvols a sota. Al cap de poca estona, el continent que ens quedava a sota ens mostrava un terreny vast de colors marronosos i groguencs, que eren les <b>zones desèrtiques de l'Iran i el Turkmenistan</b>. Més endavant, ja, es dibuixaven meandres de rius grossos travessant deserts immensos i ple de regadius arreu de les lleres i terrasses fluvials. Cap a 2/4 de 7 del matí aterràvem a Taixkent, havent-nos endut ja una imatge d'arquitectura i estructura força soviètiques, en què la ciutat s'estenia molts de quilòmetres enmig d'esplanades molt grans. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Les primeres impressions de l'Uzbekistan van ser radicalment llunyanes de les que vàrem endur-nos al final del viatge</b>, però no vull avançar-me. Per començar, un <b>control</b> <b>total </b>de passatgers en passar les <b>duanes </b>de l'aeroport de Taixkent: primerament perquè calia fer files llargues que avançaven lentament, però després, en vistes que als policies duaners se'ls hi acumulava la feina, ja tot plegat fluïa més ràpidament. Evidentment, als passaports vigents hi ha de lluir el <b>visat </b>prèviament sol·licitat i segellat per una autoritat competent! <b>Quan hom entra a l'Uzbekistan</b> <b>cal omplir un formulari</b> amb tots els béns que transporta (roba, medicaments, objectes diversos, tipus de divises i quantitats, etc...) <b>És molt important guardar-lo sa i estalvi </b>durant tot el viatge un cop ens l'hagin segellat, ja que, quan calgui marxar-ne, caldrà lliurar-lo a la policia novament. No vull ni pensar què passaria si, per accident, es perdés! D'altra banda, també es porta un <b>control molt gran</b> sobre on i quan hom s'allotja. Això implicarà que, <b>a cada allotjament </b>que siguem, ens donaran una<b> targeta amb les dades de la nostra estada</b>. Sí que cal lliurar-ho també a la policia, tot i que mai no podran saber exactament on hem estat (en el nostre cas, vàrem passar una nit a una casa particular i dues nits a dins de trens, i no va caldre justificar res en concret, ni els policies van ser gaire perepunyetes en aquest sentit; però això ja ho explicaré més endavant). </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-tXPySDAkpx0/Vfh4DIQLzrI/AAAAAAAAJCY/MvAVkXD8Prw/s1600/IMG_9713.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-tXPySDAkpx0/Vfh4DIQLzrI/AAAAAAAAJCY/MvAVkXD8Prw/s320/IMG_9713.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coixins i matalassos típics de l'Uzbekistan</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop vam haver fet tot això, sortíem a l'aire lliure i entràvem en contacte amb l'atmosfera de la capital. Aquells dies, tal com passava també a Catalunya, l'Uzbekistan estava sota els efectes d'una <b>onada de calor</b>. La calor allà és sempre <b>extremadament seca</b>, ja que, malgrat els regadius abundants, el <b>país </b>és molt majoritàriament <b>desèrtic</b>. Les temperatures s'enfilaven <b>clarament per sobre dels +40ºC </b>i de nit amb prou feines baixaven dels +30ºC. A l'hora que vam sortir de la terminal de l'aeroport, malgrat ser molt aviat, la temperatura ja fregava els +40ºC novament. Cal tenir en compte que el país és gran i Taixkent es troba força a l'extrem nord-est. Això implica ser molt a l'est del fus horari i que, doncs, el sol surti molt aviat al dematí (cap a quarts de 5 en ple de mes de juliol). Entre que era molt aviat i que teníem un mapa més o menys fiable amb l'emplaçament de l'alberg, vam decidir d'anar-hi a peu, ja que hi comptàvem uns 3 o 4 km. No va ser del tot fàcil: tan bon punt vam haver sortit, una allau de taxistes varen apropar-se per oferir-nos servei. A diferència d'altres vegades durant el viatge, era prou difícil desfer-nos-en, malgrat que no ens cansàvem de repetir que volíem caminar, simplement. Fins i tot n'hi va haver un que ens seguia paral·lel mentre caminàvem tot temptant-nos de pujar, fins que se'n va cansar també. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Portàvem força pes, realment i la calor es feia sentir</b>. El gran avantatge en una calor tan seca és que si et poses a l'ombra, et refresques ràpidament (la xafogor no té miraments, en canvi). L'avinguda que portava cap al centre ja donava una imatge força fidel del que és majoritàriament la ciutat: recorreguts múltiples de <b>tramvies</b>, -força malmesos, realment-, avingudes amb molt de trànsit amb un asfalt força fotut també, i tirallongues d'habitatges aparentment molt humils tot arran de la carretera. Es veia molt sec tot plegat i la polseguera abundava arreu.<b> La gent ens mirava quan passàvem per davant seu</b>: suposo que destacàvem molt, tant per la coloraina de la indumentària, com per les motxilles, com potser, pel simple fet d'estar caminant sota el sol roent (no es veia pas caminar gaire gent, francament). <b>No teníem sums</b> (la divisa uzbeka), només euros. Si n'haguéssim tingut, hauria estat més que fàcil i barat arribar a l'alberg. Més endavant vam saber que els preus s'acorden amb el taxista, sobretot si és un conductor "no-oficial". Ho dic per als mandrosos que no volen caminar mai! hehehe Sincerament, en el nostre cas, no em penedeixo pas gens d'haver-hi anat a peu. Caminant s'aprèn moltíssim!</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7ytsoBd4EQs/Vfh4UmIL28I/AAAAAAAAJCg/0dW4EAsE5sI/s1600/IMG_9715.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-7ytsoBd4EQs/Vfh4UmIL28I/AAAAAAAAJCg/0dW4EAsE5sI/s320/IMG_9715.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bitllets de 5000 sums, els de més quantitat que hom pot trobar</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Val a dir que va costar força trobar l'alberg</b>. El mapa no era del tot precís i no en trobàvem enlloc, com per exemple, a les parades d'autobusos. Tampoc no trobàvem comerços on en venguessin, en aquella zona. Quan ho preguntàvem a la gent, ningú n'havia sentit a parlar i tampoc semblava que sabessin interpretar gairebé el mapa (de fet, d'això ens en vàrem anar adonant durant el viatge). Fins i tot, quan ja dúiem més d'una hora i mitja voltant, un noi que se'ns va oferir per guiar-nos, ens va menar cap al camí contrari; sort que vàrem girar novament, per manca de convenciment i veient que ens allunyàvem de la fita). </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Finalment, arribàvem a l'alberg Topchan de Taixkent</b>. A l'entrada calia treure's les sabates (em venien records de Finlàndia!) i a dins, l'ambient era més que acollidor. No sóc gens amic de l'aire condicionat, però allà es va agrair molt estar a +25ºC en comptes de +40ºC. El recepcionista en aquell moment, en Rafa, un uzbek de parla russa, ens va atendre molt bé: mentre ens feia l'entrada a l'alberg, ens va convidar a seure, prendre te negre (boníssim, per cert, i això que no m'agraden gaire els tes!), a xerrar amb l'altra gent que seia per allà, i sobretot, a pujar a l'altell que hi havia a la sala principal, que estava guarnit a l'estil tradicional uzbek, que implica ple de matalassos finets i coixins tapissats o brodats amb colors llampants i daurats, que convidaven molt a jeure-hi. Ens havíem d'esperar fins les 12:00, que era l'hora per poder entrar a l'habitació. Hauríem pogut dormir tranquil·lament a l'altell una estona, però realment ens vàrem estimar més començar a </span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">socialitzar-nos amb altres viatgers, també amb en Rafa i eixamplar la fal·lera que teníem per tastar i descobrir aquesta terra desconeguda.No hi va faltar un bon debat-col·loqui sobre Catalunya, ja que en aquell moment, a més d'en Rafa, hi havia un escocès i un irlandès, aquest últim, fent temps mentre no li concedien el visat per entrar a la Xina, que és cap on volia anar. És fantàstic anar trobant-se amb gent i sentir les seves històries i experiències. <b><a href="http://topchan-hostel.com/">Recomano l'alberg Topchan a tothom!</a></b> Segur que hi ha opcions encara molt més barates per allotjar-se, fins i tot a Taixkent, però com a campament base i indret per conèixer molta gent d'arreu, sens dubte, és infal·lible! </span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Q6rmFjE_SjQ/Vfh-efa3WxI/AAAAAAAAJCw/Fo3iY6FrdTc/s1600/IMG_9730.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-Q6rmFjE_SjQ/Vfh-efa3WxI/AAAAAAAAJCw/Fo3iY6FrdTc/s320/IMG_9730.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pa local acabat de sortir del forn</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop entrats a l'habitació, i després d'haver fet una migdiadeta, vàrem encaminar-nos cap al centre de la ciutat. <b>L'alberg és al districte de Mirobod</b>, que és un indret força humil de la ciutat i on es pot respirar molt bé l'essència de la societat local. <b>Ens calia canviar euros per sums</b> i començar a sentir-nos integrats al país. En Rafa ens va suggerir que anéssim al carnisser de la cantonada (literalment), que ens faria canvi de divisa. I així va ser: a la cantonada de l'avinguda hi havia una mena de quiosc que era una carnisseria, duta per dos nois molt joves que crec que no tenien ni vint anys (la força treballadora és molt jove allà!). Ens va canviar diners sense cap problema. En total, 50 € per cap. <b>De 100 € ens va donar 460.000 sums</b>. Estàvem astorats, ja que el canvi oficial era molt més baix (pràcticament la meitat). En tornar a l'habitació de l'alberg, mentre ens rumiàvem si el paio s'havia equivocat i si calia tornar per dir-li que hi havia hagut alguna errada, en Rafa va ser a temps per dir-nos que <b>a l'Uzbeksitan el mercat negre de canvi de moneda és quelcom més que habitual</b> i, com aquell qui diu, tot Déu el fa servir. És evident que potser no cal fer-ho davant de la policia, però a part d'això, ens van suggerir que sempre canviéssim moneda al mercat negre. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Ja encaminàvem cap al centre de la ciutat</b>, sota temperatures molt superiors als <b>40ºC</b>, i <b>fins i tot, 45ºC</b>. <b>Calia tapar-se el cap convenientment</b>. Ens van advertir que, en onades de calor com aquelles, era <b>molt fàcil agafar cops de calor</b> i el problema és que hom no se n'adona fins que ja l'ha agafat. Evidentment, també cal <b>crema solar</b> abundant per evitar cremades.<b> L'aigua</b> serà quelcom que ens haurà d'acompanyar tota l'estona. Al cap de les hores ja vàrem adonar-nos que bevíem litres i litres d'aigua i que no havíem d'anar a pixar: amb això ja us ho explico tot. No cal dir que <b>cal beure-la sempre embotellada</b>: viatgers i locals ho fan.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-oQttGrwPIJU/Vfh-p4_OJ-I/AAAAAAAAJC4/r9tvJCBYVpc/s1600/IMG_9741.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-oQttGrwPIJU/Vfh-p4_OJ-I/AAAAAAAAJC4/r9tvJCBYVpc/s320/IMG_9741.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abricocs secs acabats de comprar a Chor-Su</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Vàrem arribar, caminant a uns 20 minuts de l'alberg, a l'<b>estació central de trens</b>, en uzbek <i><b>vokzal</b></i>, que és d'on sortia també el metro més proper, a més d'autobusos i altres mitjans de transports. <b>Cridava molt l'atenció la presència policial</b>, tant per entrar a l'estació, com per entrar al metro. Justament al metro, solia haver-hi un guarda o dos a l'entrada del carrer. A baix, un cop comprades unes fitxes a l'estil de màquines escura-butxaques per poder accedir al metro, ens trobàrem dos guardes més amb una taula: en cas de dur una bossa, te la feien ensenyar i gairebé sempre, tant a fora al carrer com aquí ens demanaven els passaports. Això sí: sempre amb molt bona educació i amb curiositat per saber coses de nosaltres. <b>El tema de Barcelona i el futbol era un bon ganxo per donar conversa i arrencar rialles</b>. Un cop per fi a les andanes del metro, encara un o dos guardes més vigilant que, entre d'altres coses, s'intentaven assegurar que ningú no fotografiés o gravés res allà dins. Encara no sé perquè, però! Cal comentar que <b>les parades de metro</b>, fetes en època soviètica, <b>són molt interessants i maques arquitectònicament</b>. Solen estar dedicades a indrets geogràfics o esdeveniments o personatges, com per exemple, als astronautes russos de l'època. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La tarda i vespre els passaríem al<b> mercat de Chor-Su</b> i les seves rodalies. Aquest gran basar també s'emplaça en un districte molt humil on, tanmateix, <b>fa ganes de visitar-lo de cap a peus</b>, sobretot perquè amb prou feines hi ha estrangers. Un cop a fora al carrer, un no-parar de paradetes amb begudes, verdures, fruites, artesania de tota mena (sobretot ceràmica), roba, i molts altres accessoris: tot això només eren les parades als afores del mercat. Un cop vàrem entrar als edificis, moltíssims estants i paradetes separades segons els productes: els obradors del pa, les fruites i verdures, la mel, els fruits secs, les espècies, la carn, el peix, els productes làctics, etc. Realment un lloc recomanadíssim per visitar (nosaltres tant hi vàrem ser a l'anada com a la tornada). Els marxants es morien de ganes de compartir temps i històries amb nosaltres. Malgrat que ningú no parlava anglès, les converses van ser prou llargarudes. Els <b>flequers </b>ens varen convidar a entrar a l'obrador i a tastar el pa que acabaven de coure, els <b>venedors de fruits secs </b>ens oferien una bona varietat de productes perquè ens n'enduguéssim un. Allà hi he tastat els millors abricocs secs de la meva vida! Molta gent també tenia moltes ganes de fer-se fotos amb nosaltres perquè després les hi ensenyéssim i marxessin amb un somriure d'orella a orella.<b> Realment era fàcil de complaure'ls i a nosaltres ens encantava! </b></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ja quan es ponia el sol vàrem pujar a un mirador on es veia bé tot el districte, a més de les rodalies, un edifici proper amb una galeria d'art i la gran mesquita local, pocs metres més enllà. Un grup de nens molt simpàtics varen fer-nos companyia una bona estona i a l'altre costat, uns joves acabats de casar es feien fotos romàntiques a l'estil més pastós possible.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-es4CczWjBN0/Vfh-xjzs1hI/AAAAAAAAJDA/8m5jWviG850/s1600/IMG_9762.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://3.bp.blogspot.com/-es4CczWjBN0/Vfh-xjzs1hI/AAAAAAAAJDA/8m5jWviG850/s320/IMG_9762.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capvespre a prop de Chor-Su</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop era de nit, encara per sobre dels 35ºC i tornant cap a l'alberg, vàrem aturar-nos en un <i><b>kafe</b></i>, que vindria a ser una mena de bar on serveixen menjars (es diferencia del restaurant en el format del local i els menjars que s'hi ofereixen). El menjar era molt bo i ens moríem de ganes de tastar-lo. Vàrem atipar-nos a base de bols d'<b><i>osh </i></b>(o en rus, <b><i>plov</i></b>), que és un arròs bullit en un brou molt gustós, acompanyat de carn de vedella i estafanòria filada ben fina. A aquest àpat tan estès i genial, el va acompanyar una bona amanida de tomata i cogombre (boníssima!) i dues cerveses locals. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tips com marranes marxàvem ja cap a fer nones, ja que volíem recuperar-nos bé del trajecte fet la nit abans i encetar un dia nou ple de sorpreses i llocs per anar. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">No us perdeu les fotos que he penjat a l'àlbum! Espero que us hagi agradat! </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Fins la propera!</span><br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/6194728270303752705"><img height="260" src="https://lh4.googleusercontent.com/-mXW5GNIswzQ/VfgZmrjJgXI/AAAAAAAAI5U/sJaXoNQ_VRk/w975-h650-no/IMG_9734.JPG" width="380" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com3Toshkent, Uzbekistan41.2994958 69.24007340000002840.9176638 68.594626400000024 41.681327800000005 69.885520400000033tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-60977375917528700642015-09-02T10:54:00.002+01:002015-09-02T11:14:33.061+01:00Viatge a l'Àsia Central: I - Desmuntem tòpics i preparem-nos per a l'aventura!<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-131bhhQKviw/VebFF1VZfUI/AAAAAAAAI18/XKXJipeK4hc/s1600/Uzbekistan-Tajikistan.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="160" src="http://2.bp.blogspot.com/-131bhhQKviw/VebFF1VZfUI/AAAAAAAAI18/XKXJipeK4hc/s200/Uzbekistan-Tajikistan.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banderes de l'Uzbekistan i el Tadjikistan</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El món és un paradís immens ple d'indrets per descobrir</b>. Tot plegat hom s'adona que té perles a prop de casa, però no és gens en va el fet de desplaçar-se uns quants milers de quilòmetres cap a l'est, per entrar de ple en llocs en què el món occidental amb prou feines hi ha arribat i l'essència i caliu de la seva societat et porten a viure experiències que mai abans no hauries pogut ni imaginar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El proppassat juliol i agost d'enguany 2015, durant tres setmanes, acompanyant un molt bon amic meu, he tingut el plaer de conèixer i descobrir els paratges, cultures i singularitats de dos estats de l'<b>Àsia Central</b>: l'<b>Uzbekistan</b> i el <b>Tadjikistan</b>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Les èpoques prèvies al viatge han vingut marcades per la <b>cerca d'informació </b>i recursos el més abundants possibles, l'adquisició de guies, visats i altres documentacions necessàries i sobretot, <b>molta molta emoció i excitació</b> per encetar una aventura plena de sorpreses i d'imprevistos (pretesament volguda així), que marcaria un abans i un després en les nostres vides i en les nostres cultures del viatge. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Era curiós de veure com, mentre la gent que coneixem que està avesada a voltar o que, simplement, té una visió molt oberta i infinitament curiosa del món, es meravellava de saber que ens desplaçàvem cap aquells topants, <b>un gruix molt important de gent</b>, d'altra banda, feia preguntes com ara: </span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-GgXyjemMmTw/Vea6xVyUbRI/AAAAAAAAI1Y/dQwNmjOFvRU/s1600/IMG_0389.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://2.bp.blogspot.com/-GgXyjemMmTw/Vea6xVyUbRI/AAAAAAAAI1Y/dQwNmjOFvRU/s320/IMG_0389.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mural sobre la Ruta de la Seda a Khiva, l'Uzbekistan </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Allà aneu?</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Uf... és que aquests països...</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Què se us hi ha perdut allà? </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt="">- Aneu amb molt molt de compte! (com si no calgués anar en compte sempre i arreu,...) </aneu></buff></qu></all></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt="">o el que encara feia més <b>estupefacció </b>i, perquè no dir-ho, <b>ràbia</b>:</aneu></buff></qu></all></span></div>
<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt="">- Què hi ha allà? </aneu></buff></qu></all></span></b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt=""> </aneu></buff></qu></all></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt=""></aneu></buff></qu></all></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt=""><b>Com que "què hi ha!?"</b> I a Nova York què hi ha? I a Moscou? I a Londres? Doncs moltíssimes coses per descobrir, és ben clar!</aneu></buff></qu></all></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt=""><b>La ignorància sempre ha fet molt de mal </b>i seguirà fent-ne. <b>És responsabilitat nostra de trencar tòpics estúpids</b> i endinsar-se en els racons més recòndits del nostre món per emplenar-nos i amarar-nos de la seva màgia i naturalitat. </aneu></buff></qu></all></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><all aneu=""><qu all="" ha="" hi="" perdut="" se="" us=""><buff aquests="" pa="" que="" s="" sos=""><aneu compte="" en="" molt=""></aneu></buff></qu></all></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La tirallonga d'articles que aniré publicant sobre el viatge pretendran ser, no només una <b>explicació humil, però ben acurada del viatge</b> i de les experiències viscudes, sinó també una <b>eina per a aquells que vulguin anar-hi</b> i no tinguin informació o vulguin contrastar-ne, i sobretot, per <b>desmuntar tòpics falsos i llardosos</b> que la ignorància i molts de mitjans de comunicació es dediquen a crear dia rere dia: <b>ni són estats perillosos, ni hi ha inseguretat</b>. Això per començar, però no vull avançar massa esdeveniments encara. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Em permetreu, doncs, que <b>aquest sigui un capítol purament introductori</b>, sense gaires imatges, ni emocions fortes per explicar, però no pas menys important per posar en situació i per ajudar aquells que, com nosaltres, vulguin viure aquests llocs tan autèntics, de la manera més autèntica possible. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Tant l'Uzbekistan com el Tadjikistan són països musulmans</b>. Sí: la seva religió és l'islam, però això no vol dir que la gent es llenci pedres pel carrer, ni que tinguin escoles on es fomenti l'odi cap a Occident, ni cap d'aquestes collonades que molta gent simplement assumeix pel fet que el nom dels dos estats acaba en -stan. <b>Simplement són dos estats de religió islàmica</b>, així com Grècia és un país ortodox o Polònia és catòlic. <b>Res més</b>. Qui encara es pensi que és un cau d'integristes disposats a enderrocar monuments de cultures anteriors, va més que errat. Ben al contrari: l'actitud general que es palpa és la de ressentiment de saber que en alguns llocs del món es puguin fer barbaritats en nom de la seva religió. No cal pas anar gaire lluny! A Catalunya, l'església catòlica va recolzar el franquisme molt majoritàriament, però la resta de països que es declaraven catòlics no en tenien pas cap culpa!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Per cert, un aclariment: el sufix -<b>stan</b>, prové del<b> persa </b>(la llengua predominant a l'Iran, anomenat <b>farsi</b> i en el cas del Tadjikistan, amb petites modificacions, <b>tadjik</b>) i bàsicament vol dir "<b>lloc on hi ha algú</b>". És comprensible i molt explicatiu, doncs, que països propers facin servir aquest sufix per a denominar els seus territoris: l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Karakalpakstan, el Quirguisistan, el Paquistan, l'Afganistan, el Kazakhstan,... És a dir: <b>terra on hi ha</b> els uzbeks, els tadjiks, els karakalpaks, els quirguisis, els paquis, els afgans, els kazakhs, respectivament. El terme, doncs, tant pot fer referència a un estat, com a una república autònoma, com a una regió o comarca.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A nivell lingüístic, el més bo fóra dominar l'uzbek, el karakalpak, el tadjik i totes les llengües locals, evidentment. Ens vam haver de conformar en saber unes quantes paraules de cada llengua, de la mateixa manera que en sabíem unes quantes en rus. Cal tenir en compte que havien estat territoris soviètics i que hi ha un gruix importantíssim de gent que parla rus també. L'anglès, en canvi, és molt minoritari, sobretot als indrets no turístics (que en el nostre cas eren la majoria). Saber llegir l'alfabet ciríl·lic és molt útil, ja que, encara que no es parli cap de les llengües que el fan servir, hi ha moltes paraules que entendrem per etimologia o simplement, els topònims que ens anem trobant, i serà bo saber llegir-los i entendre què hi diu. A l'Uzbekistan actualment s'escriu tant amb l'alfabet llatí com el ciríl·lic, però al Tadjikistan es fa servir el ciríl·lic únicament. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Després de tanta introducció, posem fil a l'agulla!</span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-xdLRx60GX1Q/Vea-xtqBCJI/AAAAAAAAI1k/2VYM--rP5DU/s1600/IMG_9869.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="133" src="http://3.bp.blogspot.com/-xdLRx60GX1Q/Vea-xtqBCJI/AAAAAAAAI1k/2VYM--rP5DU/s200/IMG_9869.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Visat de l'Uzbekistan expedit per l'ambaixada a l'Estat espanyol</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El primer que vàrem fer va ser acotar les dates del viatge</b>, que venien determinades sobretot pels períodes de vacances, naturalment. <b>Tres setmanes</b> és un període de temps prou extens. Menys que això implicaria anar força escopetejat o haver de reduir la ruta considerablement. <b>Seguidament vàrem comprar els vols d'avió</b>. Per temes de durada del vol i també per preu, el més assenyat va ser comprar tant l'anada com la tornada de Barcelona a Taixkent (oficialment <b>Toshkent </b>o </span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Тoшкeнт, la capital de l'Uzbekistan), fent escala a Istambul en tots dos casos. La companyia que ho cobreix és <b>Turkish Airlines</b> que, cal dir-ho, ofereix <b>un servei excel·lent</b>, tant per als equipatges, com per a comoditat dins l'avió, com en els àpats a bord (deliciosos!), com en el preu: el bitllet va costar poc més de 600 € anar i tornar, havent-lo comprat amb uns dos mesos i mig d'antelació, bo i tenint en compte que en total els dos vols sumen unes set hores de durada i que, per tant, és un trajecte prou llarg. <b>Inicialment hauríem volgut viatjar al Turkmenistan</b>, en comptes del Tadjikistan (i <b>no pas perquè el Tadjikistan no sigui interessantíssim</b>), però el <b>règim dictatorial</b> que hi governa té un control total sobre l'estat i només concedeix els anomenats visats de trànsit, que només duren cinc dies, i on cal viatjar amb agència de viatges i guia contractat, especificar els hotels on t'allotjaràs, la ruta que faràs fil per randa, etc. A part de ser un control excessiu i de trencar la nostra filosofia de viatge, ens hauria sortit per un ull de la cara. <b>Va ser per això que vàrem desestimar-ho</b>. Tot això ho deia perquè vàrem mirar de trobar el vol de tornada des d'Aixkhabat <span style="font-size: small;">(oficialment </span></span><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b>Aşgabat</b>, </span></span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">capital del Turkmenistan), però els preus es disparaven molt. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tant per accedir a l'Uzbekistan com al Tadjikistan <b>calen visats</b>, que es poden sol·licitar prèviament a les ambaixades que aquests dos estats puguin tenir. En el cas de l'Uzbekistan, <b>va caldre entrar en contacte amb l'ambaixada</b> a l'Estat espanyol (sí: encara som espanyols a nivell internacional, mentre això no canviï). Per a obtenir-los, va caldre emplenar uns formularis que es podien baixar de la web de l'ambaixada i, juntament amb fotografies de carnet i els passaports vigents, enviar-los tota la documentació (l'ambaixada és a Madrid), per rebre'n el visat al cap d'uns quinze o vint dies. Prèviament caldrà haver abonat l'import del visat. En el nostre cas, era un visat d'un mes de validesa i amb la possibilitat d'entrar a l'estat dues vegades (ja que durant la ruta passaríem pel Tadjikistan). <b>Els preus varien segons les característiques del visat</b> i en el nostre cas, van costar 80 € per cap. Pel que fa el visat del Tadjikistan, com que vam decidir de visitar-lo a darrera hora, després de descartar el Turkmenistan, no teníem temps de sol·licitar-lo amb antelació i a més, havíem llegit que era fàcil d'obtenir-lo a Taixkent, un cop arribéssim a l'Uzbekistan i, per tant, el demanaríem allà. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>* Què cal dur per al viatge?</b> Doncs bé: una bona motxilla ben còmoda i amb gran capacitat és l'opció més bona. Cal anar sempre còmode i mirar d'evitar l'excés de pes, sobretot per poder-se moure bé i fàcilment. De fet, dúiem un pèl massa de pes, però ho vam trampejar bé. A més, també cal dur una motxilla petita per qual calgui fer "expedicions" més breus. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A grans trets, això és el que dúiem (en total entre els dos):</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-R_LKhTTEbts/VebAoftPo-I/AAAAAAAAI1w/YdiU71LF0Bc/s1600/20150902_111737.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="120" src="http://4.bp.blogspot.com/-R_LKhTTEbts/VebAoftPo-I/AAAAAAAAI1w/YdiU71LF0Bc/s200/20150902_111737.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El meu diari de viatge d'enguany</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Necesser: pastilles de sabó, raspall i pasta de dents, <b>crema solar</b>, </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Medicaments diversos: analgèsics, ungüents, antidiarreics, sèrums nutritius, </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Roba: érem al bell mig de l'estiu. Suaríem com truges, literalment, i calia anar fresc al màxim. Hi havia <b>roba d'esport</b>, que transpira molt bé i és l'única que recomano. Les samarretes de cotó no són una bona opció. Per quan anéssim a les muntanyes, dúiem algun paravents i algun pantaló llarg. També cal protegir-se molt del sol amb algun barret o gorra. El banyador o pantaló fàcil d'eixugar també és ben important.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Sac de dormir, coixí comprimible, manta tèrmica, cantimplora, altímetre (tot plegat ocupa i pesa molt poc).</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Lot i frontal. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Carregadors de mòbil, càmera (personalment no vaig fer servir gens el mòbil, però el del meu company ens va ajudar moltes vegades).</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Diari de viatge: pot semblar una collonada, però realment és maco anar escrivint anècdotes i experiències, sobretot amb la intensitat i caliu del moment, més que no pas uns dies més endavant.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Una mica de menjar per si de cas.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Bon calçat. En total duia unes vambes de caminar per muntanya, a més d'unes sandàlies i unes xancletes. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">* <b>Quants diners cal dur? </b></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Això trobo que és molt a gust de cadascú. Tant el meu company de viatge com jo, dúiem uns 600 € en efectiu. Va ser molt bona notícia adonar-se que els preus són molt baixos i que encara ens en sobraven després de tres setmanes de desplaçaments, àpats, allotjaments,... <b>Crec que només cal tenir les precaucions bàsiques i clàssiques sobre el fet de dur els calés al damunt</b>. Costa trobar llocs on puguis pagar amb targeta, i per tant, tot i que va bé dur-la per si de cas, el cert és que no es fa servir gens. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Amb tot això ja podem anar cap a l'aventura i gaudir del món. <b>A partir d'ara, el que caldrà sobretot són ganes de gaudir i passar-s'ho bé, grans dosis de curiositat, sociabilitat i empatia i deixar-se amarar per la naturalesa del paisatge i la gent d'allà on anirem</b>. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El proper article ja parlarà de l'arribada a l'Uzbekistan i l'estada a Taixkent</b>, que no només vam visitar, sinó que va servir de campament base i per organitzar bé la ruta i els dies que assignàvem a cada lloc. </span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Fins aviat! :)</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com2Toshkent, Uzbekistan41.2994958 69.24007340000002840.9176638 68.594626400000024 41.681327800000005 69.885520400000033tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-37597025732360895072015-08-16T16:18:00.001+01:002015-08-16T16:18:24.210+01:00Escalfant motors per a bones actualitzacions ben properes!<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-alzVcBPn9R4/VdCoj4VepGI/AAAAAAAAI08/THFwfyi0cLg/s1600/IMG_0326.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-alzVcBPn9R4/VdCoj4VepGI/AAAAAAAAI08/THFwfyi0cLg/s320/IMG_0326.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Nens karakalpaks de Moynaq (riba sud del mar d'Aral)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Benvolguts!!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Demano mil milions de disculpes per haver tingut el bloc tan deixat i abandonat durant tant de temps, però la mandra m'ha guanyat durant força estones i no ha estat fins ara que he tingut un motiu de molt de pes per escriure i descriure fil per randa el que ha estat, molt probablement, ara per ara, el millor viatge que he fet durant la meva història. El conjunt de situacions, anècdotes i circumstàncies que l'envolten m'han fet avaluar-lo amb una nota altíssima. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A partir d'ara i durant força dies, aniré redactant una descripció el màxim d'acurada possible sobre el viatge que, amb un company i molt bon amic meu, hem fet a l'Uzbekistan i el Tadjikistan durant tres setmanes aquest estiu de l'any 2015. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La fotografia de portada del bloc i la que us penjo a la capçalera de l'article ja són un parell de tastets perquè tingueu una idea petitíssima de la grandesa de tot el que per mi m'ha aportat aquest viatge. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Com que vull recopilar el màxim de dades possibles, no només per explicar bé el viatge, sinó també perquè pugui ser una eina útil per a algú altre que hi vulgui anar, encara trigaré estona a poder penjar-ne articles, però, ja he posat fil a l'agulla i tard o d'hora caurà. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">De moment res més. Una abraçada a tothom i bona continuació d'estiu a tothom!</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-59723558748426544262014-10-05T21:28:00.001+01:002014-10-05T21:28:14.346+01:00Els Vinardells interpreten La Presó de Lleida (arr. Ivan Joanals)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Avui, després de mooooooolt de temps de no escriure (ja ho sé: inadmissible!), em permeto el plaer de presentar-vos una<b> gravació en directe d'un arranjament</b> <b>meu</b> sobre <b>La Presó de Lleida</b>, cançó tradicional catalana, que el grup de grallers i amics meus, Els Vinardells, varen presentar l'agost d'enguany al concert de gralles de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, després d'haver-me'l encarregat un quant temps abans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Malgrat que hi ha molta fressa de fons, ja que la plaça estava plena de gom a gom, es percep prou bé l'essència de tot plegat! :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Espero que us agradi. Us deixo amb l'enllaç tot a continuació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">*Si voleu escoltar més gravacions d'Els Vinardells, en trobareu molt fàcilment al youtube.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salutacions a tot déu! :)</span></div>
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="165" src="//www.youtube.com/embed/Lz2T1hMLB4I" width="280"></iframe></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-2022777000199440272014-06-09T22:59:00.001+01:002014-06-09T23:00:36.723+01:00Sadernes - Bassegoda - Vall de Sant Aniol d'Aguja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-SdihlzEfVdk/U5YqGP1KvgI/AAAAAAAAIiU/u3MiQy3RBB8/s1600/IMG_3821.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-SdihlzEfVdk/U5YqGP1KvgI/AAAAAAAAIiU/u3MiQy3RBB8/s1600/IMG_3821.JPG" height="133" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Fa uns dies vàrem tornar a enfilar les muntanyes que uneixen l'Alta Garrotxa amb l'Alt Empordà i que, si estirem un pèl més amunt, es porten a fregar el Ripollès i el Vallespir. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La ruta va començar des de Sadernes, un petit veïnat arran del riu Llierca, ja començant la vall que duu cap a Sant Aniol d'Aguja i on el riu també pren el nom de Sant Aniol. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-IGXnqxMzU2w/U5YnPAihnBI/AAAAAAAAId4/U9g0d2qTXhM/s1600/IMG_3688.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-IGXnqxMzU2w/U5YnPAihnBI/AAAAAAAAId4/U9g0d2qTXhM/s1600/IMG_3688.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Sant Feliu de Riu</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El camí comença seguint més o menys la llera del riu i al cap d'una mitja hora, comença a enfilar cap al costat dret, amb un fort pendent cap a dalt la muntanya, fins a trobar una ermita molt pintoresca, ja a força alçada, que té per nom Sant Feliu de Riu. La vall que ve a continuació, justament, és la vall de Riu, on, enmig de prats, boscos molt espessos i algun mas que aixopluga bestiar, ja es veu el Bassegoda al davant, tot imponent. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El corriol enmig del bosc torna a fer pujada amb força fins arribar a una altra ermita, la de la Mare de Déu de les Agulles i més endavant, el Coll de Riu, ja fregant els 1000m. Allà el camí es troba amb la pista forestal que ens permetria anar a llocs com a Albanyà o l'Hostal de la Muga, tot ja a l'Alt Empordà.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Hdh22o7hWsA/U5Yn7WQgH4I/AAAAAAAAIfA/_4IuKJJCmmo/s1600/IMG_3703.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Hdh22o7hWsA/U5Yn7WQgH4I/AAAAAAAAIfA/_4IuKJJCmmo/s1600/IMG_3703.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">El Bassegoda des de la Vall de Riu</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Vàrem decidir, des d'aquell coll, que pujaríem al Bassegoda per un corriol per on no havíem passat mai: en comptes de seguir la pista forestal que puja pel costat de llevant (Alt Empordà) i després per un corriol fins a dalt, vàrem enfilar recte amunt des del Coll de Riu, per pendents molt forts i uns penya-segats i tarteres considerables.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop a dalt, el paisatge era al·lucinant, com de costum: vegetació exuberant als nostres peus, flors de tota mena decorant els paratges, el Pirineu encara amb una mica de neu al darrere, sobretot el Canigó, i a la resta, la plana de l'Empordà i ja més lluny les Guilleries, Collsacabra i el Montseny.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-rtSKT93upU4/U5Yo4CA7E4I/AAAAAAAAIgE/3RxRUvRhLiI/s1600/IMG_3736.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-rtSKT93upU4/U5Yo4CA7E4I/AAAAAAAAIgE/3RxRUvRhLiI/s1600/IMG_3736.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">La tartera que puja al Bassegoda</span></td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La baixada vàrem voler fer-la per l'altre costat, justament per un lloc on anys enrere ens havíem mig perdut en no trobar marques dels itineraris. Ara era ben al contrari: les marques de senders locals, tot sovint unificades, eren ben clares i abundants i el corriol ens va portar per un bosc encara molt més espès fins que, al cap de molta estona, vàrem anar a parar prop de Sant Aniol d'Aguja i ja més endavant, poder anar baixant la Riera de Sant Aniol, fins arribar al final del recorregut.</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-HT1GealS_sk/U5YpZLsd2eI/AAAAAAAAIg8/WEwuW2TGzgI/s1600/IMG_3792.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-HT1GealS_sk/U5YpZLsd2eI/AAAAAAAAIg8/WEwuW2TGzgI/s1600/IMG_3792.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Vista del Bassegoda cap al Pirineu</span></td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Sens dubte, una caminada prou intensa, però amb un paisatge meravellós que recomano a tothom, per no fer pas només un sol cop!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom! :) </span><br />
<br />
<br />
<center>
<br />
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/6023038209246038209"><img height="180" src="https://lh4.googleusercontent.com/-P38K0FqdKV8/U5YsgnxaMHI/AAAAAAAAImM/f_t6TBTvhO0/w975-h650-no/IMG_3831.JPG" width="320" /></a>
<br />
</center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com017853 Sadernes, Girona, Espanya42.2709348 2.596265300000027342.265059799999996 2.5861803000000272 42.2768098 2.6063503000000274tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-57060274727843037042014-04-20T09:31:00.001+01:002014-04-20T09:32:10.650+01:00Eduard Toldrà i Leevi Madetoja en concert<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-eZ3AVnVBs8M/U1OFhYSPgFI/AAAAAAAAIOg/gJuwXlWP6ok/s1600/Toldr%C3%A0+ja+Madetoja.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-eZ3AVnVBs8M/U1OFhYSPgFI/AAAAAAAAIOg/gJuwXlWP6ok/s1600/Toldr%C3%A0+ja+Madetoja.jpg" height="219" width="320" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Toldrà i Madetoja</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El proppassat dijous, 17 d'abril la meva companya de classe i molt amiga Pauliina Sairanen i jo vàrem presentar el nostre <i>opinnäytetyö</i>, és a dir, el nostre <b>treball d'exposició d'estudis</b> al Conservatori de Kuopio, Finlàndia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Si bé aquest treball era format únicament per <b>música de cambra</b>, i no pas per peces solistes (les audicions solistes ja les havíem fetes), vull remarcar molt la feina feta durant aquests mesos i el resultat que en va sortir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El tema principal del treball era la <b>comparació de músiques de dos compositors</b>, un de finlandès i un de català, nascuts i traspassats gairebé a la mateixa època, amb influències prou properes malgrat la distància geogràfica i, però, amb uns resultats sonors molt diferents. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Com a compositor finlandès vàrem triar <b><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Leevi_Madetoja">Leevi Antti Madetoja</a></b> (1887-1947) amb 5 peces de les 6 que configuren la seva suite <i>Syksy </i>(Tardor) i com a compositor català vàrem triar <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Toldr%C3%A0_i_Soler">Eduard Toldrà i Soler</a></b> (1895-1962), del qual vàrem interpretar 6 cançons dels seus quaders de cançons per a veu i piano. Les cançons de Madetoja estan fetes arran de poemes de L. Onerva (muller de Madetoja) i les de Toldrà inclouen textos de Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, Josep Carner i Joan Salvat-Papasseit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El programa, doncs, era aquest:</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Leevi Madetoja (1887-1947)</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> </b><br /> Suite Syksy (Tardor) (1930):<br /> Syksy (Tardor)<br /> Lähtö (La partida)<br /> Luulit, ma katselin sua (Et pensaves que et mirava)<br /> Hyvää yötä (Bona nit)</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Lintu sininen (L'ocell blau)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Eduard Toldrà i Soler (1895-1962)</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> </b><br /> Cançons:<br /> Els obercocs i les petites collidores (1915)<br /> Romança sense paraules (1915)<br /> Les garbes dormen al camp (1923)<br /> Vinyes verdes vora el mar (1924)<br /> Platxèria (1927)</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Divendres Sant (1929) </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Evidentment van haver-hi molts d'errors</b>, desafinacions, entrades fora de lloc i cinquanta mil imprevistos que poden passar en el moment d'un concert. <b>Va haver-hi, però, també, molta concentració, i sobretot, molta música.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Us deixo els vídeos que hem penjat de les peces per tal que en pugueu fer un tastet. Espero que els gaudiu molt i que, si s'escau, hi dieu la vostra :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/0UsvUyd0E5k" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/VyUZ4BZ0eR0" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/REmThRHlAbk" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/PJwoYxPGmZQ" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/Nh8pLWMxoXw" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/vcAwBrKAFlg" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/c9JEJahfhIM" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/8cKSVN0MRjY" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/Uqlq1mh31M0" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/eg4vVuA3hoA" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="158" src="//www.youtube.com/embed/Tl-iECIVpds" width="210"></iframe>
</center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com170110 Kuopio, Suomi62.8933347 27.67933849999997237.371300199999993 -13.629255500000028 88.4153692 68.987932499999971tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-61285088610433649872014-04-03T18:56:00.004+01:002014-04-03T18:56:48.757+01:00Glaç / Jää / Ice<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-aoov0haVShU/Uz2UYhvPwGI/AAAAAAAAINE/_nnw3oE5h7Q/s1600/IMG_2562.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-aoov0haVShU/Uz2UYhvPwGI/AAAAAAAAINE/_nnw3oE5h7Q/s1600/IMG_2562.JPG" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El gel dels estanys s'ha fos i tornat a glaçar molts de cops enguany</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Aquest hivern ha estat molt atípic</b>, també aquí dalt a Finlàndia, o si més no, al centre i sud de Finlàndia, amb temperatures molt per sobre l'habitual en períodes concrets de temps, fredorades escadusseres i molt irregulars i poques precipitacions. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Això ha fet que, si bé un hivern més o menys normal suposaria la presència de neu des de finals d'octubre fins a finals d'abril ben bé (o més enllà), els <b>períodes "càlids"</b> que hi ha hagut entremig i les poques precipitacions han fet que la neu hagi estat vista i no vista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Primerament va presentar-se molt puntualment a mitjan octubre (concretament el 16 d'octubre), després es va anar mig fonent durant el novembre, tal com és també habitual que passi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els períodes càlids varen venir després: durant bona part del desembre i també el gener, amb petites interrupcions, hi va haver temperatures en general força positives, i la neu es va fondre del tot. El que aquí dalt en diu <b>Musta Joulu</b> (<i>Nadal Negre</i>), que és un no hi ha neu, enguany ha estat una realitat. </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ENBmwljJ8zQ/Uz2UTSByKAI/AAAAAAAAIM8/DnXmNwp60sU/s1600/IMG_2544.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ENBmwljJ8zQ/Uz2UTSByKAI/AAAAAAAAIM8/DnXmNwp60sU/s1600/IMG_2544.JPG" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Malgrat el gruix, el glaç està clivellat per tot arreu i espetega sovint</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Finalment a mitjan gener i cap al febrer va venir la fredorada típica d'aquestes dates, en què <b>a Kuopio vàrem assolir els -25ºC</b>. Res de l'altre món en absolut, ja que, per exemple, fa dos anys, vàrem baixar a -34ºC. Durant aquests dies, també hi va anar haver precipitacions, sempre en forma de neu, que mica en mica varen fer gruix novament, però nous períodes càlids a finals de febrer i bona part del març varen fer esvair-la un altre cop.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Arran de tota aquesta poca contundència de l'hivern, les mates i arbres comencen a brotar ja ara, ben bé un mes abans del que ho varen fer l'any passat. <b>D'aquí pocs dies</b>, malgrat que encara pot fer molta fred i nevar de valent, <b>tot verdejarà</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I heus ací que, a començament d'abril, molt poc habitual per les dates, no hi ha gairebé gens de neu enlloc, tret d'allà on ha quedat ombredís i s'ha glaçat. De glaç sí que n'hi ha, i molt! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-fxwyVkQfVP8/Uz2UhNqQ5cI/AAAAAAAAINM/SW6fUjidN68/s1600/IMG_2599.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-fxwyVkQfVP8/Uz2UhNqQ5cI/AAAAAAAAINM/SW6fUjidN68/s1600/IMG_2599.JPG" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquest és el Kallavesi a dia d'avui, completament cobert de glaç</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Justament en aquest aspecte l'hivern no vol marxar encara</b>. Malgrat una bona colla de dies assolellats i sense haver-hi hagut gens de precipitacions, hi ha hagut força entrades d'aire provinent del nord o nord-oest, és a dir, de l'Oceà Glacial Àrtic, i els termòmetres s'han mantingut molt a ratlla, generalment. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Avui mateix, malgrat el sol, la màxima amb prou feines ha superat els +2ºC i per aquesta nit hi ha previstos -6ºC amb cel ben serè i vent de mestral.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">He aprofitat, però, per agafar la càmera i anar a fer fotos a un capvespre extraordinàriament agradable, amb un paisatge banyat per la llum del sol en què venia molt de gust perdre-s'hi. <b>He estat fotografiant el Kallavesi </b>(l'estany que envolta arreu de Kuopio, per als qui encara no ho sapigueu) i totes les formes, esquerdes i esvorancs que s'han anat fent arran de la massa de gel que cobreix encara (i amb molta presència), arreu. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">No us perdeu les fotos i vídeos que hi ha a continuació!</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom! </span></div>
<center>
<br />
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5998107256810004161"><img height="180" src="https://lh5.googleusercontent.com/-Yo2lrNQALDk/Uz2PSydm3bI/AAAAAAAAIKk/jkDpcu1gCio/w960-h640-no/IMG_2591.JPG" width="320" /></a>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="155" src="//www.youtube.com/embed/zma5HMe7uD4" width="280"></iframe>
</center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com070110 Kuopio, Finlàndia62.8933347 27.67933849999997237.371300199999993 -13.629255500000028 88.4153692 68.987932499999971tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-82401447494721141812014-03-27T23:43:00.001+01:002014-03-28T13:36:38.030+01:00Escòcia - Març del 2014 (4) - An t-Eilean Sgitheanach (Isle of Skye)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-MxtO2DmbfBs/UzSZKU5CK0I/AAAAAAAAIEc/UMXcQOh_A64/s1600/IMG_1823.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-MxtO2DmbfBs/UzSZKU5CK0I/AAAAAAAAIEc/UMXcQOh_A64/s1600/IMG_1823.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El bestiar boví propi d'Escòcia :)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I vàrem arribar al dia en què <b>un servidor</b>, a dos quarts de deu del matí, <b>feia trenta anys que havia estat concebut</b>. Una efemèride que volia celebrar tan bé com pogués. I què hauria pogut ser millor que celebrar-ho amb molt bona companyia i envoltat de paisatges que deixen bocabadat? Això és el que ens esperava per veure durant aquell dia als topants d'</span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><b>An t-Eilean Sgitheanach</b> (<i>Isle of Skye</i>).</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;">Ens vàrem aixecar aviat -com de costum, per tal d'aprofitar el dia al màxim-. Havíem fet nit a un hotel a l'extrem sud-est de l'illa, just al punt on hi ha el pont que uneix amb la resta d'Escòcia (a </span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">An t-Eilean Sgitheanach, tot i que s'hi pot arribar amb ferri, també s'hi pot accedir amb cotxe).</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-iPVs7L1oI_k/UzSVcyJMEqI/AAAAAAAAH9k/UOtDhT5wE_Y/s1600/Skye+-+Onich+mapa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-iPVs7L1oI_k/UzSVcyJMEqI/AAAAAAAAH9k/UOtDhT5wE_Y/s1600/Skye+-+Onich+mapa.jpg" height="143" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A: </span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Caol Àcain/ B: Dùn Bheagain / C: Ùige </span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">D: Mealt Falls / E: Port Rìgh </span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> F: </span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Eilean Donnain / G: </span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Omhanaich</span></span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">L'hotel era molt curiós: comptava amb una estètica tot antiga i estava farcida de decoracions i objectes molt interessants: un harmònium de l'any de la picor, suposadament tocat per una organista que als 90 anys encara treballava d'allò, una llar de foc alimentada amb torba compactada i amb segell de marca, un tauler d'escacs amb les figures de pedra, -preciós-, i un menjador molt acollidor. L'esmorzar resultava ser un conjunt d'opcions a la carta on, realment, no sabia per on començar. Així doncs, vaig decidir de demanar a la cambrera allò que fos un "<b>esmorzar complet escocès</b>", el qual duia, d'entre d'altres coses, <b>haggis </b>(una mena d'embotit de perol força greixós, popularíssim), <b>black pudding</b> (una mena de botifarra de sang), ous remenats, xuia fregida, etc. La dona em va mirar un pèl encuriosida per la meva elecció i em va dir <i>you are very brave</i>, mentre somreia. El cas és que no em vaig penedir gens d'haver demanat aquell assortiment: tot feia molt bona pinta i tenia un gust boníssim. Res millor per començar un bon dia d'excursió, que agafant forces en majúscules :)</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5_Kt9e46sJg/UzSduayZbSI/AAAAAAAAIEs/wDbCj9f_T5Q/s1600/IMG_1838.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-5_Kt9e46sJg/UzSduayZbSI/AAAAAAAAIEs/wDbCj9f_T5Q/s1600/IMG_1838.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Vall del riu Sligachan, de camí cap a Dùn Bheagain</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Un cop vàrem haver emplenat panxes ben bé, vàrem pujar al cotxe i sortíem disposats a veure el màxim possible d'aquella illa. Haig d'avançar que, per qüestions de temps, només vàrem poder<b> fer una nit a </b></span></span></span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"></span></span></span></b><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>An t-Eilean Sgitheanach</b> i realment,<b> és massa poc temps</b>. Cal ben bé un parell de dies, com a mínim mínim, per poder veure bé l'illa. Però bé, calia aprofitar al màxim el temps de què disposàvem. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Agafant la carretera en sentit contrari d'on havíem vingut el dia abans (és a dir, cap a l'interior de l'illa), ens anàvem dirigint cap a la capital, <b>Port Rìgh</b> (<i>Portree</i>). Allà, però, no hi passaríem fins ben entrada la tarda, ja que abans faríem molta volta, tot resseguint les costes i diferents vessants de l'illa. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Amb el temps un pèl just i moltes ganes de voler veure el màxim, <b>vàrem prioritzar sempre els paisatges i l'estada a l'aire lliure</b>. Això ens va comprometre el fet de visitar destil·leries de whisky, però realment l'entorn era massa captivador com per arraconar-lo. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-it4d8_yvCiI/UzSgjjZKB4I/AAAAAAAAIE4/zMvzE5yq0Q0/s1600/IMG_1891.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-it4d8_yvCiI/UzSgjjZKB4I/AAAAAAAAIE4/zMvzE5yq0Q0/s1600/IMG_1891.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Extrem nord de l'illa. Al fons, Na Hearadh i Lèodhas</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Al cap de pocs quilòmetres, trencàvem a mà esquerra per agafar la carretera cap a </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>Dùn Bheagain</b> (<i>Dunvegan</i>), que és un dels pocs poblets que hi ha a la costa occidental de l'illa. Per cert: el mot "<i>dùn</i>" en gaèlic escocès vol dir castell o fortalesa. És per això que, ja sigui en topònims gaèlics o també en la versió anglesa, per influència del gaèlic, és molt corrent trobar un nom començat per "Dùn-/ Dun-" a Escòcia, ja que està ple de castells i fortaleses. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>El paisatge? Captivador</b>: malgrat que hi ha molt més bosc que a les Hèbrides exteriors, és molt corrent trobar indrets només amb prats, ja que els arbres no s'hi aventuren, probablement pels mateixos motius que les altres illes. Les muntanyes arriben a fregar els 1000m d'alçada i, bo i estar arran de mar, tenen ple de neu al damunt, i això que aquells dies havien pujat les temperatures. <b>Hi ha valls i conques de rierols arreu</b>. De tant en tant, algun pont de pedra antic -terriblement pintoresc-, algun mas, molt probablement abandonat, i veïnats clapejats escampats arreu de la geografia. Natura en estat pur. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-HCItLjNYN0Q/UzShIosuSWI/AAAAAAAAIFA/vnC72UAj1zI/s1600/IMG_1912.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-HCItLjNYN0Q/UzShIosuSWI/AAAAAAAAIFA/vnC72UAj1zI/s1600/IMG_1912.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Mealt Falls, provinents del Loch Mealt</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Poc abans d'arribar a Dùn Bheagain, vàrem veure un salt d'aigua a la llunyania, que baixava de dalt d'un penya-segat directe cap al mar. Tot i no ser el més conegut de l'illa (que ja hi passaríem després), vàrem veure'ns obligats gairebé a intentar trobar-lo. Després de molt voltar i fer una bona <b>caminada per paisatges salvatges i verges</b>, no vàrem atènyer l'indret, ja que era molt més llunyà i recòndit del que ens pensàvem. L'entorn, però, ens va regalar un cop més el seu millor fruit. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Un cop passat el poble petitíssim de Dùn Bheagain i havent-ne esquivat el castell, ja que era tancat, seguíem resseguint la costa en direcció nord-oest, per acabar passant per Ùige (<i>Uig</i>), que és on havíem desembarcat el dia abans tornant de l'illa de Na Hearadh (<i>Harris</i>). Més endavant, un camí ramader dels que ja ens havíem avesat a conduir-hi ens portaria fins l'<b>extrem nord de l'illa</b>, on, després d'uns illots, al fons <b>s'hi divisaven</b>, malgrat la mala visibilitat, les muntanyes de <b>Lèodhas </b>i<b> Na Hearadh</b> (<i>Lewis </i>i <i>Harris</i>). </span></span></span></span></span></span> </span></span></span></span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-gaml13uQwqU/UzSjTEgLJqI/AAAAAAAAIFQ/mi66hLe11uM/s1600/IMG_1943.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-gaml13uQwqU/UzSjTEgLJqI/AAAAAAAAIFQ/mi66hLe11uM/s1600/IMG_1943.CR2.jpg" height="126" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">An Stòr (<i>The Storr</i>)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Al cap de ben pocs quilòmetres topàvem amb el vessant més conegut de l'illa -probablement-, després de passar el veïnat de </span></span></span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span lang="gd"><b>Stafain</b> (<i>Staffin</i>), on, arran de mar però al damunt d'un penya-segat, s'hi emplaça el <b>Loch Mealt</b> que vessa directe al mar mitjançant les <b>Mealt Falls</b>: un autèntic espectacle per a la vista. Silenci només interromput per l'espetec de l'aigua contra el rocam que hi ha a sota. Bellesa suprema.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span lang="gd">Una mica més endavant, ens comença a acompanyar una serralada que ve paral·lela a la ratlla costanera. En un dels punts se'n desprèn un promontori de roca, que queda tot soliu enmig del paisatge, com si parléssim del Cavall Bernat de Montserrat. És </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span lang="gd"><span lang="gd"><b>An Stòr</b> (<i>The Storr</i>).</span> </span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span lang="gd"> </span> </span></span></span></span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-fJ7gXfa12g8/UzSnH5t2U5I/AAAAAAAAIFY/dM6uTM-X_4c/s1600/IMG_1952.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-fJ7gXfa12g8/UzSnH5t2U5I/AAAAAAAAIFY/dM6uTM-X_4c/s1600/IMG_1952.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Badia de Port Rìgh (<i>Portree</i>)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Quedàvem bocabadats a un lloc rere l'altre, però calia anar fent via cap avall, ja que ens quedaven molts de quilòmetres per arribar al següent lloc on faríem nit. Primerament, una parada a <b>Port Rìgh</b> (<i>Portree</i>), per reposar i fer una bona birra, en un bar petitíssim arran de port on el més jove (a part de nosaltres), no devia pas tenir menys de 60 anys i on s'hi sentia una barreja d'<i>scots </i>i gaèlic. </span></span></span></span></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">En acabat, ja encaminàvem la sortida de l'illa, tot travessant el pont que la uneix amb la Gran Bretanya. Deixàvem, doncs, ja, An t-Eilean Sgitheanach i entràvem novament a la Gran Bretanya per </span></span></span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>Caol Loch Aillse</b> (<i>Kyle of Lochalsh</i>), on al cap de pocs quilòmetres trobaríem el que és probablement el castell més conegut d'Escòcia, si més no pel que fa a les imatges que volten pel món: </span></span></span></span></span></span><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">el<b> castell d'Eilean Donnain</b> (<i>Eilean Donan</i>).</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-hz7UI8WVhhA/UzSnPA6l56I/AAAAAAAAIFg/D1C4O8dzMx4/s1600/IMG_1966.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-hz7UI8WVhhA/UzSnPA6l56I/AAAAAAAAIFg/D1C4O8dzMx4/s1600/IMG_1966.CR2.jpg" height="89" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Castell d'Eilean Donnain</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I en acabat, ja fent-se negra nit, i baixant la temperatura tal com havien anunciat, ens endinsàvem en els boscos profunds de les muntanyes altes de la costa occidental escocesa, on ens va caldre travessar un petit coll de muntanya acompanyat d'aiguaneu. La destinació del dia era </span></span></span><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Omhanaich</b> (<i>Onich</i>), a prop de<b> </b></span></span></span><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>An Gearasdan</b> (<i>Fort William</i>). </span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Havia estat un dia extremadament complet. Molts de quilòmetres al darrere nostre, però un paisatge, un cop més, excel·lent. Sens dubte, quedaran moltes ganes de tornar-hi i per amarar-se molt més de tota aquella essència!</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">No us perdeu les fotografies i vídeos que hi ha a continuació!</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Salut! </span> </span></span><i> </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"></span></span></span></span></span></span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5995577126255711425"><img height="180" src="https://lh6.googleusercontent.com/-Fw6CQXf2we4/UzSS4z49VhI/AAAAAAAAHv0/g5ZIQ6UrDnw/w1278-h389-no/IMG_1819.CR2.jpg" width="440" /></a>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="155" src="//www.youtube.com/embed/VlbBHKATWAA" width="200"></iframe>
</center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Portree, Consell de Highland, Regne Unit57.412474 -6.196022999999968357.3782675 -6.2767039999999685 57.446680500000006 -6.1153419999999681tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-55745348118695619912014-03-21T21:32:00.002+01:002014-03-27T23:39:29.618+01:00Escòcia - Març del 2014 (3) - Na Hearadh (Isle of Harris)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-dMYRa3YZStw/UyyNDsOBWkI/AAAAAAAAHnA/wixVV4Rzd50/s1600/IMG_1670.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-dMYRa3YZStw/UyyNDsOBWkI/AAAAAAAAHnA/wixVV4Rzd50/s1600/IMG_1670.CR2.jpg" height="130" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Xai ben embanyat prop de Hùisinis</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Seguim el viatge!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Avui ens tocava deixar ja el <i>cottage </i>de Barabhas (<i>Barvas</i>) per anar a voltar l'extrem sud de l'illa que, pel canvi d'orografia i per uns estrets molt pronunciats, rep el nom de <span lang="gd"><b>Na Hearadh</b> (<i>Isle of Harris</i>), al qual, però, s'hi pot accedir sempre des de terra. Teníem una colla d'hores per voltar abans no agaféssim el ferri que sortia des d'A</span>n Tairbeart (<i>Tarbert</i>) fins a Ùige (<i>Uig</i>) ja a <span lang="gd">An t-Eilean Sgitheanach (<i>Isle of Skye</i>)<i> </i>cap a les quatre de la tarda.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>El dia es va aixecar extremadament rúfol</b>. Estava molt emplujat, feia vent fort de migjorn i la mar estava més que remenada. Ens començàvem a plantejar com seria el trajecte d'1:40h que separa An Tairbeart d'Ùige. Però això ja arribaria més endavant. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-6YiPKy8Gtpc/UyyLhvUt_1I/AAAAAAAAHhs/wgcLIpwq4Co/s1600/Harris+-+Skye+mapa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-6YiPKy8Gtpc/UyyLhvUt_1I/AAAAAAAAHhs/wgcLIpwq4Co/s1600/Harris+-+Skye+mapa.jpg" height="137" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A: Barabhas / B: Steòrnabhagh / C: Sildinis </span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">D: Leumrabhagh/ E: Hùisinis / F: An Tairbeart</span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">G: Ùige / H: Port Righ / I:</span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Caol Àcain</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Va ser <b>un dia complicat per a les activitats a l'aire lliure</b> (encara que anàvem prou ben equipats) i també per poder fer fotografies, ja que la pluja i sobretot la ventada, acabaven deixant xop de cap a peus en un no-res. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Així que vàrem anar fent cap, per tal de veure la meitat sud de l'illa, que, a diferència del nord, és molt més muntanyosa i escarpada. Ja sortint d'Steòrnabhagh (<i>Stornoway</i>) els turons es fan més nombrosos i més alts. La ventada ens sotraga el cotxe d'un costat a l'altre. <b>El color i l'ambient d'aquella garrotxa i l'hostilitat del clima ens endinsen en una atmosfera inhòspita i salvatge. </b></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Durant el recorregut per la carretera que travessa l'illa, ens desviem a l'alçada de <b>Sildinis</b> per anar a veure un centre de visitants, en què s'hi ofereix un ventall ampli d'objectes i patrimoni de les Hèbrides en temps llunyans, enmig d'uns paratges molt recòndits. Emprenem un camí ramader petit que és un atzucac, però que ens permetrà veure la costa est amb tots els <i>loch </i>que entren des de mar cap a terra endins (aparentment, a Escòcia, la paraula <i>loch </i>es pot emprar tant per denominar un llac, com per a entrades de mar, tal com són els fiords a Noruega o les ries a Galícia).</span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-BMW-3VS_Chk/UyyQWDlV_uI/AAAAAAAAHnQ/b12KrBIfNR8/s1600/IMG_1634.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-BMW-3VS_Chk/UyyQWDlV_uI/AAAAAAAAHnQ/b12KrBIfNR8/s1600/IMG_1634.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Vista del port de Leurambhagh estant</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">El final del recorregut ens duu al petitíssim poblet de <b>Leurambhagh</b>, on hi ha una vintena de llars escampades pels turons arran de mar i on al petit port, uns treballadors ens saluden, mentre fan feina. La mar fa basarda. Els colors varien segons la fondària i segons la negror del cel. D'un moment a l'altre passem de verds turqueses a blaus marins foscos. L'onatge és molt marcat, tot i que estem encara a dins d'un <i>loch</i>, i per tant, no és mar oberta. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Un cop tornats a la carretera principal, seguim en direcció sud, on <b>ja trobem muntanyes considerables que freguen els 1000m d'alçada</b>. De fet, abans d'arribar a An Tairbeart (<i>Tarbert</i>) <b>cal travessar un coll de muntanya que puja fins als 400m</b> sobre el nivell del mar. Un cop superat el coll, <b>la vista és espectacular: penya-segats, aigües molt remenades, aspror del paisatge feréstec</b>,... un regal per als ulls. </span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-PY1WKXMkdP4/UyyVru19NwI/AAAAAAAAHns/crHJORy5ZuA/s1600/IMG_1650.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-PY1WKXMkdP4/UyyVru19NwI/AAAAAAAAHns/crHJORy5ZuA/s1600/IMG_1650.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Camí de Hùisinis amb grans muntanyes arran de mar</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Com que teníem temps abans no haguéssim d'agafar el ferri, aprofitem per visitar un altre <b>camí ramader </b>(també atzucac), que ens porta fins al poble de <b>Hùisinis</b> </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">(<i>Huishinish</i>)</span></span></span>, a l'<b>extrem sud-oest de Na Hearadh</b> (Isle of Harris). El camí és extremadament sinuós i els prop de vint quilòmetres que recorre es fan notar. Realment Hùisinis és allò que n'anomenaríem "allà on nostru senyor hi va perdre l'espardenya". </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-cgfNmbpMXMc/UyyUpOEFh5I/AAAAAAAAHnk/kZVsfco8cK4/s1600/IMG_1687.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-cgfNmbpMXMc/UyyUpOEFh5I/AAAAAAAAHnk/kZVsfco8cK4/s1600/IMG_1687.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Penya-segats a Hùisinis. Al davant, l'illa d'An Sgarp (<i>Scarp</i>)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Vull fer un apunt sobre com vaig percebre <b>Hùisinis</b>. <b>Plovia molt i el vent era molt fort</b>, sobretot en aquell indret (devia voltar els 70-80 km/h força sostingudament). A Hùisinis hi ha amb prou feines una desena de cases. Tot just d'arribar ens trobem un grup de gent treballant amb el bestiar. Ben a la vora, hi ha unes dunes molt ben conservades, amb sorra que sembla haver portat el vent de molts quilòmetres enllà. Fora d'elles, muntanyes altes i escarpades arran de mar. Onades gegantines espetegant contra les roques. La fressa del vent és constant. <b>Ens aventurem a fer un volt prou llarg per aquells entorns</b>, sense atrevir-nos a acostar-nos gaire als cingles, per no córrer risc de caure, ja que tot és molt moll, rellisca i el vent arrafegat pot ser molt traïdor. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Va ser durant aquella estona que vaig tenir una sensació que mai no havia tingut fins aleshores. Una mena de <b>vertigen</b> difícil de descriure. La <b>immensitat de l'oceà que ens quedava davant dels nassos, l'onatge intens, la pluja, les muntanyasses arran de mar, el color fosc, tètric i inhòspit de l'aigua, l'aïllament extrem</b>, etc. em va fer sentir durant una estona, com si em trobés enmig d'un oceà on tot el que veig al meu voltant és només aigua i com si estigués aguantant-me al damunt d'un tauló que es mig enfonsa, maldant per no caure en aquella aigua i quedar-m'hi. Realment em costava de descriure-ho als meus companys de viatge, però és així com em vaig sentir. <b>No ho dic pas com a res negatiu, ans el contrari:</b> l'autenticitat i la rusticitat de l'indret em varen captivar totalment. Era com estar en un somni.<b> Em trobava enmig del no-res</b>. <b>Aquell indret em quedarà marcat permanentment.</b></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-naVuVmUyLPM/UyybVrI1UeI/AAAAAAAAHoo/Cv8v8yAvDZM/s1600/IMG_1676.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-naVuVmUyLPM/UyybVrI1UeI/AAAAAAAAHoo/Cv8v8yAvDZM/s1600/IMG_1676.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Hùisinis i les dunes que l'envolten</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Un cop vàrem haver voltat, calia ja fer cap a <b>An Tairbeart</b> i assegurar-nos que arribàvem a temps per agafar el ferri. Un cop al petit poble, vàrem tenir temps de fer un toc en un pub i en seguit vàrem pujar al vaixell. <b>Me'n penedeixo de no tenir imatges sobre l'onatge</b>, però realment el vaixell brandava molt i vaig estimar-me més romandre assegut. L'oceà feia més que basarda. El sentiment de vertigen que havia experimentat a Hùisinis va tornar-se a manifestar durant el trajecte. Em sentia com si fos en un altre planeta. Quins indrets!</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Ja fent-se fosc arribàvem a <b>Ùige</b> (<i>Uig</i>), ja a </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>An t-Eilean Sgitheanach</b> (<i>Isle of Skye</i>). Encara ens caldria travessar tota l'illa per arribar allà on ens allotjàvem. Abans, ens aturaríem a mig camí, a <b>Port Righ</b> (<i>Portree</i>), capital de l'illa, on faríem el sopar. Finalment cap a quarts de deu del vespre arribaríem a l'hotel, força cansats després de voltar tantíssim. <b>Caldria reposar, perquè l'endemà ens esperava aquesta fascinant nova illa per explorar tant com podríem</b>.</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><b>No us perdeu les fotos i vídeos que hi ha a continuació</b>. Perdoneu-me'n la qualitat, però la majoria de cops va caldre fer-ho des de dins al cotxe, ja que feia massa vent i plovia massa fort.</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd">Salut! </span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><br /></span></span></span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5993318934600585953"><img height="180" src="https://lh6.googleusercontent.com/-p3ulhAEfaAU/UyyMEsNDg3I/AAAAAAAAHjk/xM8K0g4aOn4/w1213-h640-no/IMG_1651.CR2.jpg" width="440" /></a>
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="155" src="//www.youtube.com/embed/nVN-gFGuU-0" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="155" src="//www.youtube.com/embed/PqjDTx2yeHw" width="210"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="155" src="//www.youtube.com/embed/u5gtweOHBvs" width="210"></iframe>
</center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Na h-Eileanan an Iar, Regne Unit57.898309487208884 -6.79733287543058457.830830987208884 -6.9586943754305839 57.965787987208884 -6.635971375430584tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-18133481764476416402014-03-16T21:35:00.005+01:002014-03-16T21:56:36.526+01:00Sa Bardissa crema: frustració; impotència<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-gCxKEgVASgI/UyYJ-UmKl8I/AAAAAAAAHg4/uHvk650N5K8/s1600/1658345_3985045042005_182061468_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-gCxKEgVASgI/UyYJ-UmKl8I/AAAAAAAAHg4/uHvk650N5K8/s1600/1658345_3985045042005_182061468_o.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El foc crema fora de control al Puig Cargol de Calonge</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">FRUSTRACIÓ. IMPOTÈNCIA.</span></b></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div dir="LTR" id="Secció1">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e738324425447"></a></span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<div dir="LTR" id="Secció2">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254471"></a>
<b>Calonge i Vall-llobrega cremen enèrgicament </b>sota el gran incendi
que s'hi ha declarat aquest migdia. La tramuntana ha atiat les
flames, ha fet desplaçar el foc ràpidament cap a indrets de boscos
magnífics i molt apreciats per tothom, on hi hem caminat, passejat,
caçat bolets cinquanta mil vegades i ens els hem estimat
gelosament, perquè ara per culpa de l'estupidesa de la raça
humana, tots n'haguem de pagar les conseqüències i haguem de pagar
la penyora de veure els nostres paisatges reduïts a cendres i a
allò que mai més no tornarà a veure's com es veia. <b>La tramuntana
no n'és la culpable. La sequera tampoc n'és. La nevada de quatre
anys tampoc.
</b></span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div dir="LTR" id="Secció3">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254472"></a></span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<div dir="LTR" id="Secció4">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254473"></a>
QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DE L'<b>ESTUPIDESA HUMANA</b>?
</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div dir="LTR" id="Secció5">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-YneNRVSi4Lw/UyYJ9Wd6ywI/AAAAAAAAHgw/p7LtZY7BJ2Y/s1600/1970545_10201961298010974_1187775038_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-YneNRVSi4Lw/UyYJ9Wd6ywI/AAAAAAAAHgw/p7LtZY7BJ2Y/s1600/1970545_10201961298010974_1187775038_n.jpg" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El foc s'atansava ràpidament des de Vall-llobrega</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254474"></a>
QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS FILLS DE PUTA QUE ENCENEN FOCS QUAN
NO S'HAURIEN D'ENCENDRE O <b>CREMEN ROSTOLLS QUAN NO S'HAN DE CREMAR</b>?</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div dir="LTR" id="Secció6">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254475"></a>
QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS <b>POLÍTICS INÚTILS QUE NO DEIXEN
CREAR CENTRALS DE BIOMASSA</b> PERQUÈ AIXÍ ASSEGURIN UNA GESTIÓ
ADEQUADA DELS NOSTRES BOSCOS?</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div dir="LTR" id="Secció7">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254476"></a>
QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS QUE <b>NO SANCIONEN I OBLIGUEN LES
EMPRESES ELÈCTRIQUES</b> A MANTENIR LA SEVA XARXA EN BON ESTAT?</span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span>
<div dir="LTR" id="Secció8">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254477"></a></span></div>
</div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<div dir="LTR" id="Secció9">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span><br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="id_53260927a1e7383244254478"></a>
L'estupidesa humana és el càncer d'aquest món...</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>VULL RESPONSABILITATS! VULL MULTES MILIONÀRIES! VULL PENES DE PRESÓ! VULL QUE TOTS ELS CULPABLES I RESPONSABLES PAGUIN FINS EL DARRER CÈNTIM LES CONSEQÜÈNCIES DELS SEUS ACTES! </b></span></div>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></i>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">(Si us plau, dispenseu-me el llenguatge que he emprat. La ràbia, la impotència i la frustració no em deixen pensar amb serenor)</span></i></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="userContent"></span></span><span class="userContentSecondary fcg"></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com017251 Calonge, Girona, Espanya41.8610629 3.076088900000058941.8374124 3.0357484000000587 41.8847134 3.116429400000059tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-27282435072496063742014-03-14T19:50:00.004+01:002014-03-18T21:55:17.373+01:00Escòcia - Març del 2014 (2) - Leòdhas (Isle of Lewis)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-oZCgAoUFj7A/UyMP5QlNfBI/AAAAAAAAG30/lb0n7nlo6ts/s1600/IMG_1367.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-oZCgAoUFj7A/UyMP5QlNfBI/AAAAAAAAG30/lb0n7nlo6ts/s1600/IMG_1367.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Xai simpàtic a Rubha Robhanais (Butt of Lewis)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Comença l'aventura! </b> </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Abans que res només dir-vos que<b> podreu comprovar</b> durant aquests escrits, <b>que faig servir la toponímia en gaèlic</b>, ja que és la pròpia de l'indret, i entre parèntesi, el seu equivalent en anglès. No és pas casual, ja que, tal com havia dit anteriorment, ens trobàvem en ple territori de parla gaèlica escocesa (sobretot pel que fa les illes Hèbrides exteriors). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L'allotjament era als afores de <b>Barabhas </b>(<i>Barvas</i>), que és a la costa atlàntica de l'<b>illa de Leòdhas </b>(<i>Lewis</i>), a uns 20 km de la capital, Steòrnabhagh (<i>Stornoway</i>). <b>Vam ser en un dels dos <i>cottages </i>que hi havia i que recomano enèrgicament a qualsevol</b>: instal·lacions molt bones, tracte molt personalitzat, paisatge dels voltants al·lucinant, tranquil·litat,... perfecte per tal de començar unes bones excursions. Si mai voleu fer-hi nit, els trobareu sota el nom de Moorpark Cottages. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-5kkUXv7di84/UyM7w16xdvI/AAAAAAAAG4E/xDL4hgcQyu8/s1600/IMG_1257.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-5kkUXv7di84/UyM7w16xdvI/AAAAAAAAG4E/xDL4hgcQyu8/s1600/IMG_1257.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Camí cap al nord de l'illa (Port Nis) </span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Barabhas resulta ser el municipi de tot Escòcia amb una concentració més alta de parlants de gaèlic escocès</b>, concretament, el 74,7% de la població. Estàvem destinats a anar a parar allà! :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-SktE_5bFgPE/UyRDy9jLhqI/AAAAAAAAHgM/MHBs9N1pWTk/s1600/Le%C3%B2dhas-tour.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-SktE_5bFgPE/UyRDy9jLhqI/AAAAAAAAHgM/MHBs9N1pWTk/s1600/Le%C3%B2dhas-tour.jpg" height="118" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A: Barabhas / B: Port Nis / C: Càrlabhagh </span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">D: Chalanais / E: Steòrnabhagh</span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br /></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L'illa de </span></b><span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Leòdhas és prou gran en extensió</b> i, ja que hi teníem dos dies, vàrem dividir-nos els recorreguts per tal de poder anar a veure el màxim de llocs possible. El paisatge és d'una bellesa molt singular (extremadament diferent del que trobarem més endavant). Em venien i em vénen al cap molts d'adjectius per definir-lo: <b>salvatge, feréstec, solitari, silenciós, aspre, inhòspit... </b>Un indret que ja de bon començament vàrem gaudir plenament, ja només pel fet de no trobar-nos-hi gairebé ningú i d'estar en<b> contacte directe amb la flora i fauna locals</b>. Justament l'extrem nord de l'illa, cap on havíem fet nit i encaminàvem l'excursió d'aquell dia és un paratge excel·lent per contemplar espècies d'ocells escadussers a Europa o simplement divagadores d'altres parts de l'hemisferi nord, com ara el Canadà o Grenlàndia. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ryqsl91VvHk/UyM8RaOBfqI/AAAAAAAAG4M/zqHYTwZghXA/s1600/P3040165.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ryqsl91VvHk/UyM8RaOBfqI/AAAAAAAAG4M/zqHYTwZghXA/s1600/P3040165.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Onatge al costat oceànic a </span></span><span lang="gd"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Eòrapaidh</span></span><i><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> (Eoropie)</span></span></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La ruta d'aquell dia, doncs, començava agafant la carretera que ens havia dut justament fins a l'allotjament, però seguint-la en direcció nord, és a dir, la que uneix Steòrnabhagh i <b>Port Nis </b>(<i>Port of Ness</i>). Vàrem decidir de pujar primer fins a l'extrem nord i anar baixant de mica en mica. El dia s'alçava serè i amb poc vent. La temperatura era més que agradable. Als voltants de Port Nis hi ha una gran quantitat de corriols per fer que porten als diferents vessants de costa que hi ha. El litoral ve encapçalat per <b>penya-segats d'entre 50 i 100 m d'alçada</b> que trenquen directe a l'oceà, el qual, malgrat el dia, presenta un bon onatge de fons. Entremig de penya-segats, molt rarament, <b>alguna platja llarga de sorra fina</b>. L'aigua té un <b>blau marí profund</b>, força fosc, que encomana serietat, malgrat estar prou calmada. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-3UN5t2qmu4k/UyM8jV8x-oI/AAAAAAAAG4U/ZEZPxG9MGwg/s1600/IMG_1377.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-3UN5t2qmu4k/UyM8jV8x-oI/AAAAAAAAG4U/ZEZPxG9MGwg/s1600/IMG_1377.CR2.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Rubha Robhanais (Butt of Lewis)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
</span></span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El cap nord de l'illa s'anomena <b>Rubha Robhanais</b> (<i>Butt of Lewis</i>), un conjunt de penya-segats de roca castigada per l'onatge fortíssim de l'oceà. Un far molt gran corona el cim d'aquests turons, tot sent una eina imprescindible per al trànsit marítim proper. Es comencen a veure gran quantitat i diversitat d'ocells, entre els quals, <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Corb_mar%C3%AD">corbs marins</a></b>, <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gavi%C3%A0_fosc">gavians foscos</a></b> i <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Garsa_de_mar">garses de mar</a></b> (de garses d'aquestes no n'havia vistes mai en directe! Semblen gavines pintades de pingüí). Al damunt dels turons, prats d'herba i xais, tal com passa arreu d'Escòcia, si bé en aquest cas, els xais semblaven ser molt més formidables! La solitud de l'indret és total. Silenci sepulcral, si no fos per l'espetec de l'onatge. Bellesa en estat salvatge. Lloc ideal per caminar-hi i contemplar bocabadat la immensitat de l'oceà vers la petitesa d'hom. </span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-99VZYqEMn00/UyM9UfejzuI/AAAAAAAAG4g/Iv7JlGe_wOQ/s1600/IMG_1420.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-99VZYqEMn00/UyM9UfejzuI/AAAAAAAAG4g/Iv7JlGe_wOQ/s1600/IMG_1420.CR2.jpg" height="210" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Garses de mar a Rubha Robhanais (Butt of Lewis)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tornant cap enrere, volíem anar a visitar diferents <b>monuments megalítics</b>, el primer dels quals va ser <b>Steinacleit</b>, molt a prop de Port Nis, tot i que els més impressionants són els tres conjunts (molt a prop els uns dels altres), anomenats </span></span><span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Tursachan Chalanais</b><i> (Callanish Stones), </i>al poble de Chalanaism, el 1r dels quals és el més impactant i conegut. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-KDHQwz2UN0I/UyM9nBHYihI/AAAAAAAAG4o/rEUPuglHlwc/s1600/IMG_1499.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-KDHQwz2UN0I/UyM9nBHYihI/AAAAAAAAG4o/rEUPuglHlwc/s1600/IMG_1499.CR2.jpg" height="320" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Interior de Taigh-Dubh Àrnoil (Blackhouse)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Abans, però, ens trobaríem <b>Taigh-Dubh Àrnoil</b> (<i>Arnol Black House</i>), que és un dels diversos exemples d'edificacions antigues de famílies a l'illa, en què, sobre parets dobles de pedra amb terra al mig per aïllar, hi havia sostres fets de palla i torba i on a dins dels habitacles, a part d'haver-hi poca llum i finestres, la llar no tenia xemeneia i el fum d'esvaïa com podia. Com que <b>a l'illa de Lèodhas gairebé no hi ha gens de fusta enlloc</b> (fruit de l'explotació i sobretot, d'un clima molt hostil per a la vida), històricament i també actualment <b>els focs s'han atiat sempre mitjançant torba assecada</b> prèviament. La torba és una mena de carbó d'origen vegetal que s'obté dels aiguamolls propers (molt abundants), gràcies al podriment i compactació constant de llots i vegetació. Quan el material és prou antic com per crear combustió, s'explota, tallant literalment "la terra", tot fent-ne peces més o menys petites i amuntegant-la, per exemple, als patis dels habitatges perquè es vagi assecant gràcies al vent i el sol. Un cop més o menys eixut,<b> té una bona combustió, però alhora, crema lentament</b>, proporcionant escalfor de llarga durada. El fum que en surt flaira molt característicament. Cal dir, també, que solien tenir el bestiar a dins l'habitatge, si bé en una habitació separada i amb una mena de rec per drenar-ne els excrements. La qualitat de l'aire a dins d'una Taigh-Dubh (<i>Black House</i>), molt probablement, no podia ser gaire bona en cap cas.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br />
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Al cap de ben poca estona, arribàvem al poblet de <b>Càrlabhagh </b>(<i>Carloway</i>), arran de mar, que té una petita vila de Taigh-Dubh, si bé aquestes estan més o menys habitades o, si més no, es fan servir per usos turístics. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-L_MyXEAxVNQ/UyM9wNS4-BI/AAAAAAAAG4w/zxT1I7wQTfU/s1600/IMG_1523.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-L_MyXEAxVNQ/UyM9wNS4-BI/AAAAAAAAG4w/zxT1I7wQTfU/s1600/IMG_1523.CR2.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Poblet de Taigh-Dubh a Càrlabhagh (Carloway). </span></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Al pati hi tenen torba assecant-se, si us hi fixeu.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I ja uns quilòmetres més avall, després d'haver fet un toc a un bar-hotel enmig del no-res i enmig d'una mica de pluja i un cel espectacular, arribàrem a </span></span><span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Chalanais </b>amb els seu<b> </b>conjunt de tres monuments megalítics propers entre ells, anomenats </span></span><span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Tursachan Chalanais</b><i> (Callanish Stones)</i></span></span>. S'hi pot anar bé a peu. Un cop més, el silenci de l'indret, la pluja fina que queia i aquella organització de pedrasses feien un ambient fantàstic de viure. Compte! Caminar per qualsevol indret de l'illa és un fangueig i aiguamoll constant. Cal anar ben calçat (ho dic per mi, que no hi anava gaire xD).</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-cMXD3FpVNOo/UyM94l0kx4I/AAAAAAAAG44/amYDvoBUONk/s1600/IMG_1578.CR2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-cMXD3FpVNOo/UyM94l0kx4I/AAAAAAAAG44/amYDvoBUONk/s1600/IMG_1578.CR2.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tursachan Chalanais (Callanish Stones)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop visitat aquest monument impressionant vàrem anar de mica en mica cap a la capital, <b>Steòrnabhagh </b>per sopar-hi i després tornar cap al nostre<i> cottage</i>. Això suposava travessar l'illa d'oest a est, passant per una colla d'erms i prats, plens de bestiar en alguns llocs i en d'altres, absolutament desolats, només poblats per alguna vegetació i molta aigua arreu. El camí que vàrem agafar és una mena de camí ramader (molt habituals al nord d'Escòcia). Solen ser molt estrets i només hi quep un cotxe, però hi ha molt sovint punts en què s'eixampla i permet avançar o fer doble sentit si escau. També hi ha molt sovint els <b><i>cattle grid</i></b>, que són passos en què els tancats ramaders fan fita i permeten circular-hi els cotxes sense que el bestiar pugui fugir per allà. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En fi. Sens dubte, un dia aprofitat al màxim! :) Com sempre, <b>aprofiteu per mirar l'àlbum de fotos</b> que us deixo a continuació! :) Salut!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="gd"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5990701729616443985"><img height="180" src="https://lh4.googleusercontent.com/nldaE6fbw-3hj4w-eninuvVlm9inaf4-9YKHLLv0B3w=w675-h226-p-no" width="440" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Barvas, Isle of Lewis, Na h-Eileanan an Iar HS2, Regne Unit58.358321 -6.513003000000026132.8362865 -47.821597000000025 83.8803555 34.795590999999973tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-27205957194418157722014-03-11T22:59:00.001+01:002014-03-14T19:51:21.724+01:00Escòcia - Març del 2014 (1) Dùn Èideann > Inbhir Nis > Ulapul > Steòrnabhagh > Barabhas<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GLsbpnqqDNk/Ux96lpIQ-DI/AAAAAAAAG18/qwGCJ-sSgYQ/s1600/IMG_0953.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-GLsbpnqqDNk/Ux96lpIQ-DI/AAAAAAAAG18/qwGCJ-sSgYQ/s1600/IMG_0953.JPG" height="108" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Paisatge just abans d'entrar al Parc Nacional de Cairngorms</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Un servidor ha fet trenta anys</b> el proppassat 6 de març i ha provat de celebrar-ho tan bé com haurà pogut! Tot aprofitant que a Finlàndia tenim festa sempre la 1a setmana de març, vàrem repetir l'experiència de l'any passat amb el viatge de germans i trobar-nos tots a Escòcia, on un de nosaltres hi viu. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-8L4f7X-oORU/Ux-AmUniejI/AAAAAAAAG20/CB3DvuohP3I/s1600/Edinburgh+-+Perth+-+Inverness+-+Ullapool.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-8L4f7X-oORU/Ux-AmUniejI/AAAAAAAAG20/CB3DvuohP3I/s1600/Edinburgh+-+Perth+-+Inverness+-+Ullapool.jpg" height="135" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A: Edinburgh / F: Barabhas</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Durant aquests propers dies aniré explicant a grans trets com va anar el viatge i intentaré sintetitzar breument l'allau de sensacions, impressions, memòries i experiències que aquest viatge tan meravellós m'ha aportat, no només per la companyia, -que ha estat excel·lent, com sempre-, sinó per la bellesa d'uns paratges que no crec que puguin deixar ningú indiferent.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> El divendres 28 de febrer al vespre me n'anava cap a Tampere des d'on sortia un vol de Ryanair fins a Londres-Stansted. Allà vaig fer-hi nit i l'endemà següent al dematí ja arribava a <b>la capital d'Escòcia, Edinburgh </b>(</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>Dùn Èideann </i>en gaèlic escocès), on hi tenia la meva germana i el meu cunyat esperant-m'hi. Al cap de dos dies, quan va haver arribat la meva altra germana, encaminàvem el recorregut pel que seria la nostra setmana de travessa d'Escòcia, a les Terres Altes (</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>A' Ghàidhealtachd </i>en gaèlic) i les Illes Hèbrides Exteriors. </span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: left; margin-bottom: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-3QwYcNTIvCA/Ux9-gI6k5jI/AAAAAAAAG2I/yp5GdreCjN8/s1600/IMG_0990.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-3QwYcNTIvCA/Ux9-gI6k5jI/AAAAAAAAG2I/yp5GdreCjN8/s1600/IMG_0990.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Loch Garry al Parc Nacional de Cairngorms</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> A les 12 del migdia sortíem de l'Aeroport d'Edinburgh</b> <b>per dirigir-nos cap al nord</b>, passant pel gran pont de Forth Road Bridge que travessa el Fifth of Forth (<i>Fifth </i>és l'equivalent de fiord a Escòcia) i en direcció a Perth (<i>Peairt</i> en gaèlic). A aquesta ciutat s'hi arriba per autovia a gran velocitat, però el paisatge comença a canviar ràpidament tan bon punt es deixa Edinburgh enrere. Prats plens de xais, turons, boscos clapejats amb arbres immensos i cada cop més muntanyes al davant nostre. Era molt emocionant poder conduir per aquelles terres!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Ja havent passat Perth les muntanyes apareixien de seguida, farcides de neu, ja que el clima era prou fred encara i els cims superen els 1000 m d'alçada. Endavant nostre ens calia arribar fins al nord-oest d'Escòcia a la tarda, concretament a <b>Ulapul </b>(<i>Ullapool </i>en anglès), des d'on sortia el ferri que ens duria a l'illa de Lewis, a l'extrem nord-oest d'Escòcia, a les Hèbries Exteriors. El ferri ens desembarcaria a la capital de l'illa de Lewis, <b>Steòrnabhagh </b>(<i>Stornoway </i>en anglès) i després encara hauríem d'anar fins a <b>Barabhas</b> (<i>Barvas </i>en anglès), que és on faríem nit.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-eb7_1-wNwos/Ux9-tyzh4vI/AAAAAAAAG2Y/o_2CttGKh4s/s1600/IMG_1032.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-eb7_1-wNwos/Ux9-tyzh4vI/AAAAAAAAG2Y/o_2CttGKh4s/s1600/IMG_1032.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Paisatges sortint d'Inbhir Nis (<i>Inverness</i>)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> Dúiem al damunt tot el que ens calia</b>: el cotxe amb el dipòsit ple, alguns calerons, menjar i beure, i sobretot, moltíssimes ganes de descobrir aquest país tan fascinant de primera mà. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> El Parc Nacional de Cairngorms</b> està farcit de muntanyes altes, sovint plenes de neu, interrompudes per centenars de congostos (<i>glenn </i>en gaèlic), llacs i rius, que excaven fondament la serralada. Tot i que no podíem aturar-nos excessivament, ja que havíem de ser a temps per agafar el ferri i quedaven molts de quilòmetres per fer, vàrem poder gaudir els <b>paisatges idíl·lics </b>d'aquelles contrades, sobretot a l'alçada del Loch Garry. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-0KNCwEaoB8M/Ux9-9WnqnjI/AAAAAAAAG2g/ueR7EireS7c/s1600/IMG_1094.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-0KNCwEaoB8M/Ux9-9WnqnjI/AAAAAAAAG2g/ueR7EireS7c/s1600/IMG_1094.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Carrer d'arran de mar a Ulapul (<i>Ullapool</i>)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> El pas per Inbhir Nis </b>(<i>Inverness </i>en anglès) ens tornava a acostar al nivell del mar, en aquest cas a la costa nord-oriental d'Escòcia. Després, ens calia travessar encara grans serralades abans no arribaríem al petit poble costaner d'Ulapul. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> El paisatge era captivador. Natura en estat salvatge.</b> Molts de contrastos. Boscos immensos amb arbres molt antics (cal tenir en compte que a la Gran Bretanya és força difícil trobar boscos, ja que els varen extingir gairebé del tot, fruit de l'explotació de la fusta). </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-W31VPc8ZoR8/Ux9_DRNxp9I/AAAAAAAAG2o/6hMgSfthvDk/s1600/IMG_1209.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-W31VPc8ZoR8/Ux9_DRNxp9I/AAAAAAAAG2o/6hMgSfthvDk/s1600/IMG_1209.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Capvespre de camí cap a l'illa de Lewis</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Cap a les cinc de la tarda arribàvem a Ulapul, on, un cop recollits els bitllets del ferri, vàrem tenir estona per caminar pel poble, molt petitó i bufó i gaudir del nostre primer <i>fish and chips</i>. Al cap d'una hora pujàvem tots quatre amb el cotxe a dins del ferri i començàvem a navegar cap a les Hèbrides Exteriors. <b>El trajecte d'Ulapul a Stèornabhagh dura més de tres hores</b>. Cap a les 9 tocades del vespre, ja tocàvem terra novament. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> Vint quilòmetres més endavant </b>i gràcies a l'ajuda del navegador i d'alguns veïns del poble de Barabhas, <b>arribàvem al final del trajecte</b>. Un dia un pèl cansat, però pagava la pena arribar a lloc ja aleshores i començar bé el viatge ja des d'allà. L'endemà ens esperaria una jornada fascinant per l'illa de Lewis, un indret carregat d'història i misticisme. Allà vàrem allotjar-nos en un <i>cottage </i>acabat d'estrenar que va resultar una opció excel·lent.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-WGuz1tceuzk/Ux-FxP0G5II/AAAAAAAAG3E/wLhPLJyPesQ/s1600/IMG_1079.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-WGuz1tceuzk/Ux-FxP0G5II/AAAAAAAAG3E/wLhPLJyPesQ/s1600/IMG_1079.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Retolació bilingüe anglès/gaèlic a Ulapul</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> Aquest viatge, a més, em cridava molt l'atenció a nivell lingüístic, ja que entraríem de ple al territori del gaèlic escocès</b>, sobretot pel que fa a les Hèbrides Exteriors, que són el baluard de la llengua. A nivell de retolació viària, per exemple, venint des d'on vàrem venir, no es comencen a trobar rètols bilingües fins a l'alçada d'Inbhir Nis. A partir d'allà, però, tota l'estona varen ser-ho. Un cop a l'illa de Lewis, bo i ser de nit, vaig poder apreciar que el gaèlic passava a ser la 1a llengua en la retolació. Tindria moltes oportunitats durant el viatge per contemplar i investigar la realitat lingüística de l'indret.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Us deixo amb un recull d'imatges d'aquest primer dia, <b>que podeu consultar</b> tot clicant a la imatge del fons de l'escrit.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut!</span></span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5989500398885403617"><img height="180" src="https://lh6.googleusercontent.com/-QYkyWrV4lwY/Ux774subjmI/AAAAAAAAGtA/GPhrT4nbq5s/w960-h640-no/IMG_1124.JPG" width="440" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Barvas, Isle of Lewis, Na h-Eileanan an Iar HS2, Regne Unit58.358321 -6.513003000000026132.8362865 -47.821597000000025 83.8803555 34.795590999999973tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-80743465217678643152014-02-24T22:48:00.000+01:002014-02-24T22:49:54.120+01:00Atlas de les llengües amenaçades del món<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-CMBC3BJP7xU/Uwu8t2M3N5I/AAAAAAAAGiA/PUOnB1W2o3g/s1600/overview+of+vitality+of+the+World%27s+languages.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-CMBC3BJP7xU/Uwu8t2M3N5I/AAAAAAAAGiA/PUOnB1W2o3g/s1600/overview+of+vitality+of+the+World's+languages.jpg" height="123" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Gràfic de la vitalitat de les llengües al món</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Benvolguts,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Avui torno a escriure en la meva llengua materna per oferir-vos un enllaç a una pàgina que vaig trobar molt interessant i que hi vaig topar, de casualitat, fa uns dies. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La pàgina que us ofereixo és un<a href="http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/index.php"> <b>Atlas de la UNESCO sobre les llengües que es troben en perill arreu del món</b></a> que, malauradament, en són moltíssimes: una majoria amplíssima. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els canvis en els models de vida tradicionals de moltes nacions i/o ètnia (on nació i/o ètnia equival gairebé sempre a llengua), processos d'assimilació cultural, genocidi lingüístic, imposicions de llengües "majoritàries", deportacions de població, i molts d'altres factors, van fer, han fet i fan que <b>sobretot la 2a meitat del s. XX i el que portem del s. XXI, la gran majoria de llengües del món es trobin en un perill molt gran</b> per a la seva supervivència. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Segons l'Atlas, si més no un 43% de les llengües del món es troben en perill</b>. N'hi ha que tot just presenten símptomes de problemes en la transmissió a les generacions següents, d'altres han desaparegut de segons quins indrets fent que la seva àrea lingüística quedi clapejada, d'altres no s'han arribat a escriure mai i només en queden un grapat de parlants majors d'edat. Fins i tot n'hi ha que es consideraven extingides i s'estan fent reviure de mica en mica. Com a cas molt proper, al mapa hi consta el català alguerès com a "clarament en perill d'extinció". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El mapa inclou, a dia d'avui, 2471 parles d'arreu del món</b> i està en procés d'actualització constant. Aquest nombre queda molt lluny de les estimades 6000 llengües que hi ha al món, de la majoria de les quals no es té prou informació ara per ara, ni tan sols per comptabilitzar-les en aquest Atlas. He emprat el terme "parla", ja que en alguns casos s'han esmentat llengües en les quals no hi ha unanimitat sobre la nomenclatura, la seva independència lingüística i la sempre difícil frontera entre dialecte i llengua. Així doncs, per exemple, l'occità com a tal no hi apareix, sinó que s'especifiquen diferents parlars occitans, com ara el gascó, el llenguadocià, el provençal, etc. Hi passa el mateix amb el saami (llengua parlada a l'extrem nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i a l'extrem nord-oest de Rússia), on s'han fet servir diferents denominacions per a la llengua. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>En qualsevol cas, aquest és un mapa per a informació, però també per a reflexió</b>. Quantes llengües estan a punt de desaparèixer per culpa de les imposicions? Quantes maneres diferents de veure el món? Quantes aportacions culturals? Quanta riquesa estem a punt de perdre? <b>Quan entendrem que el patrimoni és allò que cal defensar més gelosament?</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En fi, que serveix per sensibilitzar i donar interès sobre el tema. Els humans durant segles hem estat capaços de crear tota aquesta varietat i ara mateix també serem capaços d'esquinçar-la.<b> Siguem prou intel·ligents com per aturar-ho a temps!</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom! :)</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com070110 Kuopio, Finlàndia62.8933347 27.67933849999997237.371300199999993 -13.629255500000028 88.4153692 68.987932499999971tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-30059173333995488352014-02-16T18:24:00.001+01:002014-02-24T22:49:27.747+01:00The languages of France and their future: the Catalan language<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-vVDdKzqPK0I/UwDypdy80oI/AAAAAAAAGhQ/eF77s0yYnTA/s1600/1669646_635255263208607_1792835842_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-vVDdKzqPK0I/UwDypdy80oI/AAAAAAAAGhQ/eF77s0yYnTA/s1600/1669646_635255263208607_1792835842_o.jpg" height="320" width="205" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Languages of France</span></span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Welcome, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Please, forgive me today, since <b>I dare to write this article in English</b> because <b>I want it to be understood by anyone in the world</b>. I'm going to talk about the situation of Catalan language, my mothertongue, within the french State. It wouldn't have much sense if I wrote it in Catalan, since the situation is far well known and close for us (the Catalans), so I'd rather write it in English and be able to communicate it to people worldwide. Please, excuse my mistakes and incorrections. I'm sure there'll be plenty of them, but I'll try my best! :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Today, while I was roaming in Facebook it came up a picture in which there was a <b>map of France and all languages in there spoken</b>, <b>which are quite a few</b> in case you didn't know so far, despite the french State has always shown to the world a homogeneous and sole image of itself as if there was only "the language of the State" and nothing more. Obviously, the authorities and individuals who agree in such thesis are highly mistaken. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>The French and Spanish States have lot in common in this score</b>: far away from nourishing themselves with the linguistic wealth of their States (and so, cultural, national, folk,...), far away from taking advantadge from such variety and heritage, they have always chosen the way of suppressing anything which is different or particular, puting it aside, marginating it, tearing it to pieces and discrediting as much as they could. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>In what Spanish State matters, the demographical and economical relevance of Catalonia made and has made fail the cultural, national and linguistical assimilation and genocide towards the Catalan people</b>, even though in the roughest stages of Franco's dictatorship.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>In France, however</b>, the centralism of the capital, the discredit of the "peripheral nations" and the language shift in favor of "the language", <b>have been far more successful</b>. In what matters the so called Northern Catalonia (<i>Catalunya Nord</i> in Catalan, which is the strip of the French State where Catalan is spoken, except the Fenolleda region), such process has been and is being very successful, especially because of the least demographical and economical relevance of that region (according to the french place-names <i>Pyrénées Orientales</i>).</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-xmf1rDDsUsM/UwDzGbA2H3I/AAAAAAAAGhY/-OqXjW-Z_xo/s1600/imgcatanord9.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-xmf1rDDsUsM/UwDzGbA2H3I/AAAAAAAAGhY/-OqXjW-Z_xo/s1600/imgcatanord9.jpg" height="320" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">(In yellow): Catalan Countries / (In red): Northern Catalonia</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">But what today I'd like to remark is <b>how the independence process of Catalonia is affecting the rest of territories where Catalan language is spoken</b> (commonly known as Catalan Countries, or in Catalan: <i>Països Catalans</i>). The thing is, that a few days after the President of Catalonia, Artur Mas, after agreeing with a wide majority of the parties and members of the Parliament of Catalonia, announced publically the question to be asked and the date of the Referendum of Independence, which is meant to happen on 9th November of this year, the french government said he would reform, change and update their country's Consitution, so there would be more respect and consideration towards the peripheral nations and languages. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Sure the French have always been smarter than the Spaniards. They can tell from afar what may happen to Northern Catalonia once Catalonia itself become independent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Nevertheless though, <b>I consider highly positive any of steps ahead done towards protecting and perpetuating the cultural and linguistical heritage of the French State</b>, as there have been huge efforts to keep Catalan language alive in that territory, thanks to organisations and schools which, often with economical difficulties, but with a satisfying amount of students and a more than appropriate education system, are struggling day after day to convey the language in which over 10 million people worldwide can communicate. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-KGNhuBTMzHw/UwDzjMa5Z2I/AAAAAAAAGhg/fAgWI2mc724/s1600/catnord2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-KGNhuBTMzHw/UwDzjMa5Z2I/AAAAAAAAGhg/fAgWI2mc724/s1600/catnord2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Bilingual road sign welcoming to Northern Catalonia</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">After all I have said so far, I must say I encourage all the governments from the place and the country to make sure those peripheral languages have the same opportunities, status and consideration as "the language" has.<b> I encourage them to love themselves a little more, to learn to appreciate their heritage, to be more clever, because it's widely proven that multilingual minds are far more clever and smart</b>. And, at last, if the day comes, when Catalonia is already a sovereign State and Northern Catalonia considers and feels like joining his siblings from the south, I hope and encourage the French government to respect the will of that people. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">But before stepping to much forward in the time, <b>I mainly hope the words the French government say become actions and don't remain only as words</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Please: I invite you to participate in this topic</b>. If you feel like contributing into it, feel free to write as many comments as you want at the bottom of this article. I'll gladly read and answer to them if there's need to. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cheers!</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com070110 Kuopio, Finlàndia62.8933347 27.67933849999997237.371300199999993 -13.629255500000028 88.4153692 68.987932499999971tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-57962599244333902352014-02-13T20:10:00.000+01:002014-02-13T20:10:05.196+01:00Escòcia - Scotland - Alba <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/--SgJKGAY284/Uv0VcANhPwI/AAAAAAAAGgI/HZzLtc_3RIc/s1600/IMG_0569.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/--SgJKGAY284/Uv0VcANhPwI/AAAAAAAAGgI/HZzLtc_3RIc/s1600/IMG_0569.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Edinburgh de Carlton Hill estant</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Bon vespre a tothom! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Fa un parell de setmanes <b>vaig poder-me escapar uns dies al futur Estat escocès</b>. Ara ja ho puc dir en veu alta: era per fer una <b>sorpresa per l'aniversari</b> de la meu germana mitjana, la Sandra, que feia 40 anys. Poc que s'ho esperava pas que ens hi presentéssim tot d'una, els meus pares i la meu germana gran des de Catalunya i jo venint de Finlàndia. Evidentment, vàrem aprofitar per voltant tant com la situació va brindar l'oportunitat, per bé que el que vàrem veure és una part petitíssima d'Escòcia. Espero poder completar, o si més no, ampliar aquesta visió del país d'aquí ben poc, ja que el que he vist fins ara m'agrada moltíssim. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> La meva germana i el meu cunyat viuen als afores d'Edinburgh (</span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><i>Dùn Èideann</i> en gaèlic escocès)</span>, al veïnat (no estic segur si és municipi) de Corstorphine, a uns 20 min en bus del centre de la ciutat. </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-lILng_7G4bI/Uv0Wz7aQyyI/AAAAAAAAGgs/nGEATNUfhrM/s1600/IMG_0172.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-lILng_7G4bI/Uv0Wz7aQyyI/AAAAAAAAGgs/nGEATNUfhrM/s1600/IMG_0172.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">The Royal Mile</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <b> La ciutat té un encant molt especial</b>. Per algú com jo que l'ha visitada per primer cop i que no té gaire referències ni d'Escòcia ni de la Gran Bretanya en general, podria dir que té una barreja d'estils als edificis que em fa pensar en quelcom realment "britànic" i alhora, força medieval, sobretot si ens movem al nucli antic, que està construit al damunt d'una llengua basàltica, segons em van dir. El gran carrer de <b>la Royal Mile</b>, que va des del Parlament (dissenyat pel català Enric Miralles) fins a dalt del turó on hi ha el castell que domina la ciutat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>S'expliquen històries (o més ben dit, fets) de tota mena sobre les èpoques medievals</b> en aquesta ciutat. De com els edificis s'havien construït per salvar els grans desnivells dels turons i arribava haver-hi gran quantitat de plantes, on les famílies ocupaven un lloc o altre segons el seu estrat social i on, tal com és d'esperar, tristament, les classes baixes vivien als indrets més inhumans i insalubres possibles, moltes vegades, sense ni tan sols finestres.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-zApQ5Lop_Us/Uv0V8Urfj-I/AAAAAAAAGgY/LVxVxcICaFw/s1600/IMG_0499.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-zApQ5Lop_Us/Uv0V8Urfj-I/AAAAAAAAGgY/LVxVxcICaFw/s1600/IMG_0499.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Stirling i el turó amb el monument a William Wallace</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un dels pocs indrets que vàrem tenir temps de visitar fora de la ciutat d'Edinburgh va ser <b>Stirling</b> (</span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><i>Sruighlea </i>en gaèlic escocès)</span> i no pas casualment: ja sé que sona un pèl xaró dir el que diré, però és la veritat: tant Stirling com <b>Falkirk</b> (</span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="gd"><i>An Eaglais Bhreac </i>en gaèlic escocès)<i> </i></span>eren dos indrets que apareixen a la pel·lícula de <b>Braveheart </b>i això feia molt bona pinta i ganes de descobrir què s'hi covia allà. Varen ser, doncs, dos escenaris més o menys destacats en les batalles que va encapçalar <b>William Wallace</b>, un cop va aconseguir liderar i unificar els clans escocesos per batallar contra els anglesos que volien sotmetre Escòcia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <b> A Stirling hi havia un silenci perpetu</b>. Feia un dia molt rúfol, amb fred, vent i aiguaneu. Als turons propers hi queia neu claríssimament. Tot d'una vàrem adonar-nos que, fora del poble, hi havia una torre d'un aspecte estrany fins i tot tètric, però alhora molt interessant. És justament allà on es va erigir el monument en record de William Wallace i on vàrem poder tenir l'oportunitat de visitar. El poble d'Stirling<b> té molt d'encant i s'hi menja molt bé!</b> :) A Falkirk hi volíem passar de tornada però ens va mancar temps. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nIdEeEES69M/Uv0XiQg1UEI/AAAAAAAAGg0/kg6bJvwC5jI/s1600/IMG_0311.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-nIdEeEES69M/Uv0XiQg1UEI/AAAAAAAAGg0/kg6bJvwC5jI/s1600/IMG_0311.JPG" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">El nucli antic d'Edinburgh d'un turó proper estant</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> D'altra banda, <b>va ser molt corrent parlar sobre els processos d'independència</b> tant d'Escòcia com de Catalunya i vàrem tenir l'oportunitat d'intercanviar força opinions i aspectes. Tot i que tota la gent amb qui vaig parlar-ne va dir que estava a favor de la independència, a Escòcia, -o si més no, a Edinburgh i rodalies-, es posa de manifest que a Escòcia, el que ha impulsat el referèndum és un partit polític i no la societat des de baix de tot (just al contrari del cas català). Amb això vull dir que, desitjo tota la sort del món i tot l'èxit possible per al procés escocès però que, d'alguna manera, em va fer la sensació que els ànims no estaven gaire alts i que, en el fons, es mirava el procés amb una mica d'escepticisme o si més no, d'indiferència. No gaire bona notícia, certament. No és com a Catalunya que es respira un ambient d'efervescència arreu, hi ha estelades arreu, la gent en parla, s'organitzen coses,... ho vaig trobar molt més modest tot plegat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> En fi... només era
una reflexió que em calia fer. Tal com he dit, desitjo que
aconsegueixin els seus propòsits al màxim de bé possible.</span> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> A nivell lingüístic, Edinburgh queda fora de l'àrea de parla gaèlica, però, en canvi, la presència del dialecte <b>Scots </b>és molt notable arreu i personalment, m'encanta! :) </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Ja plego, que no em vull fer pesat!!! No us perdeu les fotos del viatge, que podeu consultar tot clicant sobre la imatge que hi ha al peu de l'article.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5979952142842108833"><img height="180" src="https://lh4.googleusercontent.com/-lNE19uRXWeI/Uv0Qr3Yq_6I/AAAAAAAAGdc/2wa9NYQcymw/w1278-h455-no/IMG_0596.JPG" width="440" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com2Edinburgh, City of Edinburgh, Regne Unit55.953252 -3.188266999999996255.810968 -3.5109904999999961 56.095535999999996 -2.8655434999999962tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-90637848710688631442014-01-23T20:21:00.001+01:002014-01-23T20:23:01.157+01:00Hivern de debò, per fi!<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-K_RLtc06XUY/UuFpznSSP3I/AAAAAAAAGNg/5P9G4I7E1YA/s1600/DSCF0495.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-K_RLtc06XUY/UuFpznSSP3I/AAAAAAAAGNg/5P9G4I7E1YA/s1600/DSCF0495.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Bedolls arrebossats de gebre al centre de Kuopio</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Salut a tothom!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-14yrBP3ujR4/UuFqsPI91_I/AAAAAAAAGNw/ad2nQikHBZA/s1600/Temperatures+a+Finl%C3%A0ndia+23-01-14+2000h.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-14yrBP3ujR4/UuFqsPI91_I/AAAAAAAAGNw/ad2nQikHBZA/s1600/Temperatures+a+Finl%C3%A0ndia+23-01-14+2000h.jpg" height="320" width="193" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Termòmetres a Finlàndia a les 20:00h</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Els escrits sobre el gran viatge amb bicicleta ja es varen acabar i ara torna tocar estar de peus a terra, no pas, però, sense gaudir dels plaers que cada dia d'un lloc o altre hom pot gaudir!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span><br /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Us escric perquè arribem a la setmana, -i concretament dia-, més fred del que duem d'hivern ara per ara. Si haig de ser honest amb mi mateix, espero que es superi aquest llindar, però avui si més no podré oferir-vos unes quantes dades i imatges sobre el que estic comentant. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">La fred s'ha comportat molt irregularment enguany ja que, si bé va arribar amb puntualitat a finals d'octubre, tal com sol passar sempre, i després d'un novembre força frescot i amb força neu ja acumulada, bona part del desembre i el començament del gener varen ser encapçalats per temperatures molt per sobre del que pertocaria, gairebé sempre al costat positiu del termòmetre i fent que fins fa ben poc, els grans llacs com el Kallavesi que envolta Kuopio encara no estiguessin glaçats fermament. La neu, que a començaments de desembre voltava els 30 cm de gruix va anar desapareixent de mica en mica fins arriba a no quedar-ne gota i ara, malgrat la fred, no hi ha hagut grans nevades i amb prou feines s'arriba als 10 cm a tot el que és centre i sud de Finlàndia (la Lapònia no va participar d'aquesta pujada de temperatures -més aviat al contrari- i a l'extrem nord hi ha més d'un metre acumulat des de fa més de dos mesos). </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-KHF9t0uSzfY/UuFqrGFQWgI/AAAAAAAAGNo/Nv-rF2Bz8KA/s1600/Predicci%C3%B3+de+temperatures+23-01-14+2000h.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-KHF9t0uSzfY/UuFqrGFQWgI/AAAAAAAAGNo/Nv-rF2Bz8KA/s1600/Predicci%C3%B3+de+temperatures+23-01-14+2000h.jpg" height="106" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Predicció de temperatures: aquesta nit vinent tocaran fons aparentment</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">A hores d'ara, a les 21:04 d'avui 23 de gener, estem a -23,2ºC tot i que avui al matí s'ha enregistrat la mínima més baixa del que portem d'hivern, a -24,9ºC. Segons la predicció meteorològica, aquesta nit podríem arribar a baixar una mica més encara. Tant de bo! :)</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span></i></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i>*Ja sé que molts de vosaltres deveu pensar: osti quin paio! Com més fred fa més bé s'ho passa! Doncs sí: l'he clavada. Sóc un amant del que molta gent anomena "mal temps". </i></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Pel que fa al tema de les aurores, fa uns dies hi va haver bones oportunitats per veure'n, ja que es varen detectar tempestes solars molt intenses, però la Savònia del Nord va estar molt ennuvolada. Aquesta setmana, en canvi, malgrat estar força serè, no hi està havent gaire activitat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-p6uIjPCM6G4/UuFqs5G-zJI/AAAAAAAAGN4/Z6AcVN-XYa8/s1600/evoluci%C3%B3+temperatures+darrers+dos+dies+(23-01-14).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-p6uIjPCM6G4/UuFqs5G-zJI/AAAAAAAAGN4/Z6AcVN-XYa8/s1600/evoluci%C3%B3+temperatures+darrers+dos+dies+(23-01-14).jpg" height="198" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Evolució del termòmetre a Kuopio les darreres 48 h</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">En fi. La resta tot va bé. Tinc molta feina amb el piano i amb el trombó també. El meu professor, després d'insistir-hi molt va persuadir-me perquè participés a un concurs de piano que hi haurà aquí a Kuopio el mes d'abril i que s'organitza un cop cada tres anys. Em servirà, si més no, com a experiència i per posar a prova el repertori que més endavant hauré de tocar a les proves d'accés que faci per anar a estudiar després d'haver-me graduat aquí a Finlàndia.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">No us perdeu les imatges que he anat prenent aquests dies sobre el paisatge, que es mostra amb una bellesa no gaire fàcil de trobar. Cliqueu l'enllaç al peu de pàgina.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Salut!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span>
<br />
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5972168375540020577"><img height="180" src="https://lh4.googleusercontent.com/-Zhql0UHPnxI/UuFng26IyzI/AAAAAAAAGJk/qFEM934QxFE/w853-h640-no/DSCF0479.JPG" width="240" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com070110 Kuopio, Finlàndia62.8933347 27.67933849999997237.371300199999993 -13.629255500000028 88.4153692 68.987932499999971tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-91322784431431580952014-01-12T19:18:00.001+01:002014-01-12T19:18:43.371+01:00Viatge pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (7)<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-YB9pOf4sObQ/UtLXAMb6O_I/AAAAAAAAGIg/BNGp4OFo_XY/s1600/DSCF9614.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-YB9pOf4sObQ/UtLXAMb6O_I/AAAAAAAAGIg/BNGp4OFo_XY/s1600/DSCF9614.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cabana i camp negats prop de Gárasavvon</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Avui us explicaré el darrer dia de viatge i la tornada cap a "casa". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Tal com us havia explicat a l'escrit anterior, vaig arribar a Gárasavvon (Kaaresuvanto), després d'una altra <nit> de poc descans a Gilbbesjávri (Kilpisjärvi). <b>El bon temps que havia estat fent els darrers tres dies va fer fondre quantitats massives de neu i glaç de la Serralada Escandinava</b>, tot fent que rius com el Muonio es desbordessin molt per sobre del que normalment solen fer i inundant molts d'indrets, sobretot al pas fronterer de Gárasavvon, que separa Finlàndia i Suècia (el darrer pont que hi ha sobre el riu Muonio ja que, aigües amunt, no n'hi ha cap més).<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-rLxXpLDK8Cg/UtLYhNjc5fI/AAAAAAAAGIo/GDpg_ymBHrU/s1600/DSCF9610.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-rLxXpLDK8Cg/UtLYhNjc5fI/AAAAAAAAGIo/GDpg_ymBHrU/s1600/DSCF9610.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Camí tallat als afores de Gárasavvon</span></td></tr>
</tbody></table>
</nit></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Un cop vaig haver arribat al càmping de Gárasavvon, vaig reposar tot el que no havia pogut reposar a l'etapa anterior. Un cop em vaig haver aixecat al cap d'unes hores, <b>se'm presentava un petit problema</b> que calia tenir en compte: <b>el pas fronterer havia estat tancat completament</b> ja que l'alçada de l'aigua ja no permetia el pas ni de vehicles de forta tracció. Encara no era cap emergència, ja que tenia tot el dia següent per estar encara allà i a l'endemà, em caldria ser novament a Palojoensuu (a uns 45 km riu avall), que és el mateix lloc de sortida del viatge, a les 8 del matí per poder agafar l'autobús de tornada cap a Rovaniemi i després el tren cap a Kuopio. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-03-SVc8-ax4/UtLauQS3TnI/AAAAAAAAGIw/p6Enx6NsivA/s1600/DSCF9620.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-03-SVc8-ax4/UtLauQS3TnI/AAAAAAAAGIw/p6Enx6NsivA/s1600/DSCF9620.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Efluent del riu Muonio a punt de vessar</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> L'endemà d'haver arribat a Gárasavvon, doncs, sempre dins de territori suec, ja que el pas fronterer romania tallat, vaig anar a voltar una mica pels entorns que no estaven del tot inundats. <b>Eren moltes les carreteres i camins que havien quedat submergits. </b>Mancaven menys de 24h per haver d'emprendre el camí cap a Palojoensuu i ja m'estava començant a plantejar alternatives per si no podia travessar la frontera. <b>L'única altra opció era seguir la carretera riu avall pel costat suec fins al següent pont, que és a Muonio, a uns 80 km més avall. </b>Això suposaria haver de pedalar moltes més hores i haver de marxar molt abans per assegurar-me que hi arribaria a temps. Parlant amb l'home entranyable del càmping i d'altra gent del poble vaig assabentar-me que això tampoc <b>no seria una bona idea ja que deien que dins el costat suec també hi havia talls a la carretera i que passar per allà no em garantia res.</b> Al cap de 24h d'haver arribat a Gárasavvon el nivell de l'aigua havia baixat una mica però no prou com perquè es pogués restablir la circulació. Mentrestant, aprofitava per voltar i gaudir d'aquells paisatges tan aspres en els quals amb prou feines hi havien brotat els arbres, malgrat les ja temperatures força suaus i ser a finals de maig. És el que passa quan s'és molt per sobre del cercle polar.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-_vGL6xQdJqQ/UtLbQNx-67I/AAAAAAAAGI4/CrGkTZQdLfQ/s1600/DSCF9630.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-_vGL6xQdJqQ/UtLbQNx-67I/AAAAAAAAGI4/CrGkTZQdLfQ/s1600/DSCF9630.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Pas fronterer tallat a l'endemà d'haver arribat</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Al vespre, un cop vaig haver sopat i escrit al meravellós diari de viatge que m'acompanyava, vaig acomiadar-me de l'avi entranyable i vaig intentar reposar ja que cap a les 4 de la matinada em caldria marxar tot travessant la frontera, per tal d'arribar a temps a Palojoensuu. A la matinada <b>es podia tornar a passar el pas fronterer amb compte</b> i així ho vaig fer: tal com el dia que vaig arribar-hi. Un cop vaig ser novament dins territori finlandès, vaig anar pedalant de mica en mica fins arribar al petitíssim poble de Palojoensuu on cap a les 8 del matí passava l'autobús cap a Rovaniemi. El bus durava, tal com a l'anada, unes quatre hores fins a deixar-me a l'estació de tren de Rovaniemi, on al cap de mitja hora va sortir el tren cap a Kuopio, que durava 7 hores més. Realment amb un viatge així hom s'adona com de gegant és d'extensió Finlàndia. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Cap al vespre d'aquell dia vaig haver arribat a casa amb temperatures molt altes (extraordinàriament altes) i sense haver plogut ni un sol dia. Realment enganxar un temps així tan al nord i durant tants de dies no és gaire fàcil! </span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <b> Després de tot el que he arribat a explicar</b> i de mil·lers de detalls que segur que m'he descuidat només em queda dir que <b>me'n moro de ganes de tornar-hi!</b></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Salut a tothom i no us perdeu les darreres fotos del viatge, que us deixo aquí a continuació!</span><br />
<br />
<br /></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5968062825046026305"><img height="180" src="https://lh6.googleusercontent.com/YL8bLyBFLB-bDxeT7sCqjBhRA4GcTTGmm-qNVsnWCwM=w853-h640-no" width="240" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Gárasavvon68.4498516 22.4567696000000368.426519100000007 22.376088600000031 68.4731841 22.537450600000028tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-76510525876616369842014-01-07T20:38:00.000+01:002014-01-07T20:38:22.300+01:00Viatge pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (6)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-vixPWjBwyP0/UsxRHFx2ssI/AAAAAAAAGB0/eGV5-ibOUSI/s1600/DSCF9565.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-vixPWjBwyP0/UsxRHFx2ssI/AAAAAAAAGB0/eGV5-ibOUSI/s1600/DSCF9565.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Muoniojoki baixant ple a vessar</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Bon any a tothom!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ja torno a ser aquí donant la tabarra. Som 7 de gener del 2014, any que promet ser més que cabdal per a la història del nostre país. Avui, però, <b>vull seguir parlant-vos del viatge que vaig fer amb bicicleta a través del nord de la Lapònia finlandesa i noruega</b> i que, ja es troba a les acaballes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-30FPk1tIgPA/UsxUKAdO_AI/AAAAAAAAGCA/Ds8KWnfKJ2w/s1600/Gilbbesj%C3%A1vri-G%C3%A1rasavvon.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-30FPk1tIgPA/UsxUKAdO_AI/AAAAAAAAGCA/Ds8KWnfKJ2w/s1600/Gilbbesj%C3%A1vri-G%C3%A1rasavvon.jpg" height="85" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">A: Gilbbesjávri / B: Gárasavvon</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Malgrat que la meva arribada a <b>Gilbbesjávri </b>(Kilpisjärvi) va ser bona, amb una temperatura prou agradable (tenint en compte l'alçada i la latitud), tal com havia comentat anteriorment en d'altres escrits, aquell <b>no és pas el meu poble de la sort</b>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>A la matinada em vaig despertar novament amb fred, pluja i vent</b>. Si bé havia pogut dormir una mica si més no (a diferència de l'anada), el panorama pintava bastos, el cel era amenaçador, i bufava vent del nord-oest, directe de l'oceà glacial, amb la conseqüent baixada de temperatures que comporta. Eren les 6 del dematí i m'estava plantejant què fer. Tot i que m'havia instal·lat molt a prop del "centre" d'aquell poble, i bo i tenint els quatre comerços que hi havia allà ben a prop, <b>tot era tancat i no obria fins al cap de 4 hores</b>. Feia molta fred, si més no, en relació a la roba que portava. Vaig plegar la tenda tot d'una. El foc no vaig poder-lo fer revifar ja que la llenya s'havia mullat novament i feia força vent. Vaig anar a aixoplugar-me sota el sostre de la benzinera de Gilbbesjávri tot rumiant cap on menaria el meu viatge. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-u9XABOL25eg/UsxUs0wmHDI/AAAAAAAAGCI/-zRWZ9Jta9Y/s1600/DSCF9563.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-u9XABOL25eg/UsxUs0wmHDI/AAAAAAAAGCI/-zRWZ9Jta9Y/s1600/DSCF9563.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Núvols empesos pel vent i nevades al fons</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tot i que encara tenia temps a disposar, <b>no podia encantar-me excessivament</b>, ja que dos dies després ja havia de tornar definitivament cap a Kuopio i encara em trobava extremadament lluny del punt d'origen del viatge. Tampoc<b> no tenia calçat ni roba adequada per embracar-me en una excursió enmig dels paratges salvatges propers</b>, encara plens de neu, on, segons els mapes, hauria trobat algun refugi més que decent on fer nit. Aquesta mancança d'equipament <b>tampoc no em permetia poder enfilar el cim de la muntanya Saana</b>, tot i que m'hauria agradat molt, ja que és un cim emblemàtic de Finlàndia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-0vxZyaz0oKE/UsxVI1DX-gI/AAAAAAAAGCQ/mFmLmNSBGXY/s1600/DSCF9573.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-0vxZyaz0oKE/UsxVI1DX-gI/AAAAAAAAGCQ/mFmLmNSBGXY/s1600/DSCF9573.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Primeres inundacions a prop de Gárasavvon</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Així doncs, sense tenir gaire alternatives, i molt cansat físicament novament,<b> vaig decidir de fer camí cap avall fins a Gárasavvon</b> (Kaaresuvanto), on aniria al mateix càmping que vaig estar a l'anada i podria descansar en condicions. Em quedaven 113 km per recórrer i, per sort, aquest cop, <b>en relativa baixada i amb el vent a favor</b>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Fent les parades que calguessin, menjant i bevent sovint per guanyar energia i sobretot, concentrat en arribar el més aviat possible, <b>vaig anar baixant paral·lel al riu Muonio</b>. És justament aquest riu el que va començar a ser protagonista a mesura que anava riu avall. Si bé a l'anada ja baixava molt enjogassat, ara <b>el cabal encara s'havia engrandit molt més</b>, bàsicament fruit del molt bon temps que havia fet els tres dies anteriors i que havia fos neu en quantitats massives (cal tenir en compte que la serralada escandinava arriba a acumular metres i metres de neu durant l'hivern). Primerament només era veure ràpids del riu plens a vessar, però de mica en mica veia <b>l'aigua ocupant més i més indrets que pocs dies enrere estaven al descobert</b>.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-YYKKVPE57oc/UsxVsUQog3I/AAAAAAAAGCY/ehmn9pI1NZ0/s1600/DSCF9581.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-YYKKVPE57oc/UsxVsUQog3I/AAAAAAAAGCY/ehmn9pI1NZ0/s1600/DSCF9581.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Pas fronterer negat a Gárasavvon</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Ja força avall, a menys de 50 km de la meva destinació<b> l'aigua va començar a emplenar camps i aiguamolls en la seva totalitat i vaig començar a trobar talls a la carretera</b> on calia passar amb molt de compte i fins i tot, segons quins vehicles ja no hi podien circular. Malgrat tot, encara podia anar baixant i alhora, gaudir d'aquest altre petit espectacle temporal. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Però va ser sobretot al pas fronterer on em vaig topar amb la gran inundació</b> i on només els vehicles de tracció a quatre rodes s'embrancaven a travessar. Amb tot el viatge al darrere, i havent-lo fet en només cinc hores, em moria de ganes d'arribar al càmping i descansar. Vaig veure que l'aigua no tenia gaire fondària i tampoc passava a gran velocitat, així és que em vaig treure sabates i mitjons i, tot posant-me al costat oposat del pendent, vaig travessar a peu amb la bici al costat. El cabal es feia notar i l'aigua era molt freda, però al cap d'uns cinc minuts vaig haver arribat a l'altre costat. <b>Vaig tenir molta sort, ja que el pas fronterer es va tancar completament al cap de poques hores</b>. El riu semblava un mar en constant moviment. L'entrada inferior del càmping i, de fet, arreu al voltant de Gárasavvon estava completament inundat fent que el poble semblés una illa. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-IiIKIAwq4yc/UsxV-x-h59I/AAAAAAAAGCg/wOphfEjP8Vs/s1600/DSCF9584.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-IiIKIAwq4yc/UsxV-x-h59I/AAAAAAAAGCg/wOphfEjP8Vs/s1600/DSCF9584.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Turó de l'església i davant del càmping ben negats</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop al càmping vaig tornar a trobar-me amb aquell avi tan simpàtic i agradable i vàrem estar comentant la jugada. Em deia que<b> feia vint anys que no havia vist desborar-se el riu Muonio d'aquesta manera</b>. Així doncs, novament, vaig tenir el plaer de presenciar quelcom poc habitual. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Un cop vaig haver arribat a la caseta de fusta, vaig anar a reposar tant com vaig poder per poder gaudir l'endemà, un cop més, d'aquells paisatges.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Salut a tothom! No us perdeu les fotos que hi ha a continuació! :)</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5966225288260688033"><img height="180" src="https://lh4.googleusercontent.com/-JHv0ZFmGa_c/UsxLc3rZLII/AAAAAAAAF_4/Z4IEubvJcCo/w853-h640-no/DSCF9594.JPG" width="240" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Kaaresuvanto68.4498516 22.4567696000000368.426519100000007 22.376088600000031 68.4731841 22.537450600000028tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-47828610565877419322013-12-12T15:36:00.004+01:002013-12-12T15:36:59.086+01:00Sí i sí!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Q3_gYwpJFTs/UqnJrQt1OuI/AAAAAAAAF6E/ZjVb2LGjslY/s1600/1497757_10203066791894368_1192999374_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" src="http://4.bp.blogspot.com/-Q3_gYwpJFTs/UqnJrQt1OuI/AAAAAAAAF6E/ZjVb2LGjslY/s320/1497757_10203066791894368_1192999374_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En situacions excepcionals cal prendre mesures excepcionals! Entre assaig i assaig m'ha calgut publicar això tant sí com no!</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="userContent" data-ft="{"tn":"K"}"><b>Catalunya el 9 de novembre del 2014 decidirà valentament el seu futur!!! </b></span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="userContent" data-ft="{"tn":"K"}"><b>Visca Catalunya lliure!</b></span></span><br /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="userContent" data-ft="{"tn":"K"}"></span></span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="userContent" data-ft="{"tn":"K"}"><span style="font-size: x-large;"> </span><br /> Katalonia päättää rohkeasti ensi 9. marraskuuta 2014 tulevaisuudensa!!!<br /> Eläköön vapaa Katalonia!<br /> <br /> Catalonia will valiantly decide its future the next 9th November 2014!!!<br /> Long life to free Catalonia!<br /> <br /> ¡¡¡Cataluña va a decidir su futuro valientemente el próximo 9 de noviembre de 2014!!!<br /> ¡Viva Cataluña libre!</span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-YZF2e86kbII/UqnJrYwVUDI/AAAAAAAAF6I/xFdqG2D4itw/s1600/1459955_10201407597406803_2050325692_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-YZF2e86kbII/UqnJrYwVUDI/AAAAAAAAF6I/xFdqG2D4itw/s320/1459955_10201407597406803_2050325692_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-47320697062643543442013-12-11T22:59:00.005+01:002014-01-12T19:19:45.348+01:00Viatge amb bici pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (5)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I seguim amb el viatge!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Id5UtJq8OCE/UqjacB9_R9I/AAAAAAAAF4Q/Q2BSwwcJFj4/s1600/DSCF9530.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Id5UtJq8OCE/UqjacB9_R9I/AAAAAAAAF4Q/Q2BSwwcJFj4/s200/DSCF9530.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Baixada del coll Galggogobba cap a la costa noruega</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Després d'haver voltat una mica pels topants de Lyngenfjord, em tocava <b>tornar cap a Finlàndia i aquest cop, en pujada</b>. Partia des d'<b>Skibotn</b>, allà on estava allotjat, que és arran de mar, i havia de tornar a <b>Gilbbesjávri</b> (<i>Kilpisjärvi</i>), que està a poc més de 500 m d'alçada, amb el punt més alt al coll de Galggogobba a 542 msnm.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El temps seguia sent excel·lent</b>, de la mateixa manera que ho havia estat el dia anterior i gairebé tot l'altre. Ambient plenament assolellat, temperatures prou suaus i visibilitat impecable. Això em permetria </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>gaudir, ara sí, de la vall que uneix Skibotn i Gilbbesjávri</b>, o el que és el mateix: del camí que uneix Noruega amb Finlàndia per aquell punt (tant al nord no hi ha gaire passos fronterers!). El dia que baixava cap a Skibotn era quan no havia dormit i entre les ganes d'arribar i el dia rúfol que feia, no vaig poder apreciar gaire aquell tall de paisatge. En total aquell dia vaig recórrer 63 km.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-00jMNWRcUMI/Uqje14ZrDrI/AAAAAAAAF5E/i6R9nX10gxg/s1600/Skibotn-Gilbbesj%C3%A1vri.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-00jMNWRcUMI/Uqje14ZrDrI/AAAAAAAAF5E/i6R9nX10gxg/s200/Skibotn-Gilbbesj%C3%A1vri.jpg" height="135" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">A: Skibotn / B: Gilbbesjávri</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>La pujada era feixuga</b>, no tant pel desnivell, que era prou factible, tret de l'extrem final, sinó pel pes que duia i per un cansament més o menys acumulat. Bo i així, el paisatge novament tornava a ser encantador. Dels penya-segats arran de mar creant els fiords, la vall va tancant-se per acabar en petits colls que, un cop travessats mostren un paisatge cada cop de més alçada, però alhora amb una orografia més suau. Era fàcil de notar el</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-hnh6w4rgrnI/UqjfTzSf_2I/AAAAAAAAF5M/UBKcuq2joUQ/s1600/DSCF9541.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-hnh6w4rgrnI/UqjfTzSf_2I/AAAAAAAAF5M/UBKcuq2joUQ/s200/DSCF9541.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Coll de Galggogobba (542 msnm)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">canvi tèrmic, no només a nivell personal, sinó veient com a Skibotn els arbres i plantes ja eren ben brotats, mentre que <b>a partir d'una cota d'uns 200-250 msnm la verdor desapareixia</b>, tornant així a un paisatge encara de ple hivern. La neu hi era ben present, malgrat que se n'havia fosa molta en molt poques hores, ateses les temperatures.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Vaig prendre-m'ho amb molta filosofia</b>, reposant quan calia i marxant amb temps per tal de poder gaudir del paisatge i no haver d'anar a preu fet.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Tal com he esmentat fa un moment, la pujada es torna més feixuga quan hom s'atansa al pas fronterer i quan ja es duen uns quants quilòmetres al darrere. <b>De mica en mica s'omple la pica</b> i realment, a poc a poc hi vaig anar arribant. El paisatge lluïa sota el sol i cel completament serens, intentant escalfar sense gaire èxit un entorn encara latent del gran silenci hivernal (a finals de maig!). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/--RvRmecEwfM/UqjfXEzvdJI/AAAAAAAAF5U/Z51Cd-pHzBA/s1600/DSCF9532.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/--RvRmecEwfM/UqjfXEzvdJI/AAAAAAAAF5U/Z51Cd-pHzBA/s200/DSCF9532.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Vall d'Skibotn. Al fons hi hauria els fiords.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Em vaig dir a mi mateix que dinaria amb tot plaer del món quan arribés al punt més alt, és a dir, al coll de Galggogobba, i és així com ho vaig fer. <b>Malgrat estar a ple sol i ben abrigat, fotia novament una fred que pelava i un aire ben glaçat</b>, fet que va fer que endrapés els entrepans més ràpidament del que potser hauria volgut. Al cap d'una estona, acabava de fer els pocs quilòmetres que em quedaven per arribar a Gilbbesjávri. Un dels meus companys de pis i de classe, en Pauli, em va dir abans de marxar de viatge, que tenia uns parents a Gilbbesjávri i, tot i que no volia molestar-los, la mala experiència que havia tingut dos dies abans en aquest poble quan no vaig poder aclucar l'ull de fred, va fer que m'hi posés en contacte. <b>No hi va haver sort:</b> els parents eren fora de vacances i em tornava a trobar en una situació en què <b>calia dormir en tenda</b>. Res no em feia pensar que amb aquell temps tan joliu la cosa s'hagués de complicar. A més, vaig trobar un lloc molt decent per acampar on, si bé el terra era dur com un roc, hi havia molta llenya bona per encendre una bona fogarada, menjar més o menys decentment i a més, molt a prop del centre del poble, on per cert, <b>a la benzinera em varen oferir cafè de franc!</b> :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-f5J7jyzNGIA/UqjfbS1nI0I/AAAAAAAAF5k/eKVAM22qpZU/s1600/DSCF9553.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-f5J7jyzNGIA/UqjfbS1nI0I/AAAAAAAAF5k/eKVAM22qpZU/s200/DSCF9553.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Una bona foguera per fer un bon àpat</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Gilbbesjávri</b>, malgrat la seva solitud encantadora i la bellesa dels seus paratges,<b> és un lloc extremadament feréstec</b> i cal anar-hi ben preparat qualsevol època de l'any. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Em vaig posar a dormir. Semblava que tot més o menys em permetria dormir. El sol va quedar amagat darrera la muntanya Saana durant una estona i l'aire va refrescar de valent. Malgrat tot, a dins la tenda i encara amb el foc encès, s'hi estava prou bé.<b> L'endemà em plantejaria si m'estava una mica més per aquells topants</b> o si, en canvi, decidia tirar muntanya avall i allargar el viatge per un altre costat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>No us perdeu les imatges d'aquesta diada</b>, tot clicant sobre la imatge del final de l'article.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut!</span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5955883278437499793"><img height="180" src="https://lh5.googleusercontent.com/Ju6SuX8hjdIVcUtO0e656dbwMtWhMTSgTXmDvzWo_98=w853-h640" width="240" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Skibotn, Noruega69.390844899999991 20.26732730000003443.868810399999987 -21.041266699999966 90 61.575921300000033tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-55732450286214261482013-12-06T15:50:00.005+01:002013-12-12T15:41:14.868+01:00Itsenäisyyspäivä 2013 (Diada de la Independència)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7fjjPPh151s/UqHhRUyeFGI/AAAAAAAAFyg/uGmzUxrG6BI/s1600/SuomiCatalunya.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="97" src="http://4.bp.blogspot.com/-7fjjPPh151s/UqHhRUyeFGI/AAAAAAAAFyg/uGmzUxrG6BI/s320/SuomiCatalunya.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="userContent">Avui, 6 de desembre del 2013, Finlàndia fa
noranta-sis anys que es va independitzar, després de segles sota domini
de la corona sueca i més endavant, sota l'imperi rus. Va ser sobretot
aquest darrer que mai no va sapiguer entendre, acceptar<span class="text_exposed_show">
i RESPECTAR la particularitat de la nació finlandesa amb tot allò que
al voltant d'una nació es desprèn (cultura, identitat, costumaris,...)
Arran de segles de menyspreu i anorreament, el poble finlandès va
unir-se per fer un crit a favor de sí mateix i constituir-se valentament
com a Estat sobirà. <br /> <br /> Avui, noranta-sis anys després, i havent
patit una guerra civil l'any després de la seva independència, així com
de diversos conflictes durant la 2a guerra mundial, la nació finlandesa
segueix endavant, aposant fortament pel seu futur, potenciant
l'educació, el benestar i el desenvolupament total del seu jovent, per
garantir el creixement i la recerca en tots els àmbits que puguin
encarar el seu país cap endavant i la prosperitat.<br /> <br /> Em sento
molt finlandès avui, per sentir-me clarament solidaritzat amb la causa,
atès que provinc d'un país del qual se'n varen privar les llibertats i
sobirania fa 299 anys i que, si bé està a punt de fer el pas per tornar a
emancipar-se novament d'aquí ben poc, encara està sotmès al menyspreu i
l'anorreament per part del ferotge, agressiu, àcid i rugós imperi
espanyol. <br /> <br /> Amb la banda de metalls del conservatori, hem tocat a
la festa en commemoració de la diada de la independència de Finlàndia,
on, entre d'altres peces, no hi ha mancat el coral que apareix dins la
composició "Finlandia" de J. Sibelius, així com de "Maamme", és a dir,
l'himne nacional, anomenat "La nostra terra". <br /> <br /> Gaudint aquest
dia festiu a Finlàndia, estem escoltant la 4a simfonia de Sibelius, que
per mi és del millor que aquest gran compositor va arribar a crear. Us
l'he enllaçada al final d'aquest escrit. La simfonia té 4 moviments. Aquesta versió és dirigida pel director Esa-Pekka Salonen i interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia.<br /> <br /> Salutacions cordials a tothom! Visca Finlàndia i Visca Catalunya lliures!</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/yAzCo_XY1JE/0.jpg" height="132" width="160"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/yAzCo_XY1JE&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="160" height="132" src="http://youtube.googleapis.com/v/yAzCo_XY1JE&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='160' height='132' src='https://www.youtube.com/embed/USeUdeBb704?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='160' height='132' src='https://www.youtube.com/embed/bsBw0JnQL0g?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='160' height='132' src='https://www.youtube.com/embed/t49T0ETYRAM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com070110 Kuopio, Finlàndia62.8933347 27.67933849999997237.371300199999993 -13.629255500000028 88.4153692 68.987932499999971tag:blogger.com,1999:blog-7597018094748050454.post-15935305788338841552013-12-01T17:33:00.000+01:002014-01-12T19:19:54.589+01:00Viatge amb bici pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (4)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Bona tarda a tothom! Seguim amb el viatge pel nord!</span> :)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-DqEj31ppiU0/Upth2owT1NI/AAAAAAAAFxw/8bZoXHz6C78/s1600/DSCF9480.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-DqEj31ppiU0/Upth2owT1NI/AAAAAAAAFxw/8bZoXHz6C78/s200/DSCF9480.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Lyngenfjord</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La meva intenció inicial era d'<b>arribar fins a Troms</b><span dir="auto"><b>ø</b>, que és així tal com havia planejat el viatge, però el temps molt reduït de què disposava i els canvis de plans que vaig haver de fer el dia anterior varen fer desdir-me'n, ja que des d'Skibotn fins a Troms</span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span dir="auto">ø, hi ha 118 km, i és una distància que també hauria hagut de fer marxar enrere si hagués decidit anar-hi. </span></span><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span dir="auto">Troms</span></span></b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span dir="auto"><b>ø</b> (<i>Romsa</i> en saami i <i>Tromssa</i> en finès) és la capital de la regió de Troms i, pel que he vist i llegit pagarà la pena anar-hi un dia expressament, però haurà d'ésser el proper cop. Al cap i a la fi, ja estava gaudint del paisatge meravellós de fiords amb les entrades del mar de Noruega i les muntanyasses arran de mar. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-2IeWoMxW2Nc/UptiflTdA5I/AAAAAAAAFx4/y9PkBGksmIU/s1600/Skibotn-Oteren-Troms%C3%B6.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-2IeWoMxW2Nc/UptiflTdA5I/AAAAAAAAFx4/y9PkBGksmIU/s200/Skibotn-Oteren-Troms%C3%B6.jpg" height="116" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">A: Skibotn / B: Oteren / C: Tromsø</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span dir="auto">Així doncs, aquell dia vaig estimar-me més relaxar-me una mica i voltar pel </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Lyngenfjord, fins als següents pobles, que són <b>Hatteng</b> (<i>Háhtta</i> en saami i <i>Hattu</i> en finès) i <b>Oteren</b>, també molt petits, situats a l'extrem sud del gran fiord de Lyngen. En total 58 km per aquells topants. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En aquesta etapa, tot el que va mancar d'aventura va quedar compensat per<b> la riquesa del paisatge</b> i per un temps excel·lent, ja que es mantenir serè completament durant tres dies (inclòs aquest dia, òbviament) i la temperatura era molt suau i agradable. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-jbvvEBieaW8/Uptjn-VgxII/AAAAAAAAFyI/Og8rTJGngSU/s1600/DSCF9477.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-jbvvEBieaW8/Uptjn-VgxII/AAAAAAAAFyI/Og8rTJGngSU/s200/DSCF9477.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Costat sud del fiord Lyngen amb la carretera E6</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cal dir que <b>la carretera que uneix aquests llocs és l'E-6</b> i pel fet que connecta la costa de l'extrem nord de Noruega amb la resta del país, així com amb la carretera que enllaça amb Finlàndia, fa que sigui un lloc força transitat, sobretot per camions i, sense haver-hi vorals ni carrils adaptats, <b>no és un lloc excessivament segur per anar amb bicicleta!</b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>El</b> <b>riu Ivgojohka</b>, tal com tots els rierols i torrents del voltant <b>baixaven més que enjogassats </b>per un desglaç accelerat de la neu i el gel de les muntanyes. Arran de mar, els boscos verdejaven intensament, mentre que a mesura que la muntanya enfilava, els brots anaven minvant, fins que el bosc es veia encara ben despullat per l'hivern que ja havia passat. <b> </b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Cap a la nit, amb el sol ben alt encara</b>, tot i que temporalment amagat per les grans muntanyes del fiord, calia anar a reposar perquè l'endemà tocava tornar a enfilar cap a Gilbbesjávri (Kilpisjärvi) al costat finlandès novament, aquest cop amb una pujada notable. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> </b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>No us perdeu les imatges </b>d'aquest dia, tot clicant a la foto que hi ha al final de l'escrit. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salut a tothom! :)<b><br /></b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b> </b> </span></span><span dir="auto"></span></div>
<center>
<a href="https://plus.google.com/photos/107367438470945049822/albums/5952453374094774545"><img height="180" src="https://lh3.googleusercontent.com/-nRFQUL7ioZc/Uptc7GNMF0I/AAAAAAAAFrk/c3DsseEPE1o/w853-h640-no/DSCF9468.JPG" width="240" /></a></center>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03386402955676510178noreply@blogger.com0Skibotn, Noruega69.390844899999991 20.26732730000003443.868810399999987 -21.041266699999966 90 61.575921300000033