En Joan de Sa Bardissa

Hivern de debò!

2012-01-31T00:47:00.001+01:00

Salut a tothom!

Aquests dies he estat a Oulu, amb col·legues del conservatori, ja que s'hi celebrava una competició de piano de primeríssim nivell: un concurs que té lloc cada tres anys. Dos amics de Kuopio hi participaven i varen obtenir-hi molts bons resultats. Moltíssimes felicitats per a ells.

Avui vull parlar del canvi radical que ha fet el temps. Ens hem capbussat de ple en el rigurosíssim hivern finlandès. Fins ara feia molta fred, sí, però ara en fa molta més. El que és molt més destacable -i que agraeixo moltíssim-, és que, després de mesos sense veure el sol i amb un ambient i sensació constant de penombra, ja fa cinc dies consecutius que està completament serè i assolellat. Això sí, amb temperatures baixíssimes que oscil·len entre els -24º i -31ºC i potser més avall d'aquí uns dies.

Tot això ho provoca "el gran anticicló siberià", que, com és tradicional aquestes dates, sol eixamplar-se cap a l'oest de Rússia, i ateny fàcilment països veïns, com ara Finlàndia, les repúbliques bàltiques, Ucraïna o Bielorússia, i sobretot, les regions que més a prop es troben de la seva frontera, com ara la Savònia del Nord, que és on visc.

Les espirals que formen els anticiclons es mouen de forma horària i tendeixen a fer desplaçar les masses d'aire gèlides de les capes altes de l'atmosfera, cap arran de terra. Aquestes masses d'aire, alhora, però, són molt seques. Això és el que fa que, malgrat un ambient serè i assolellat, les temperatures siguin tan baixes.

Podeu seguir l'actualitat del temps a Finlàndia, clicant aquí.

En fi, no vull pas fer feixuc aquest article. Només fer palès que m'encanten aquests dies, perquè hi ha moltíssima més llum i puc gaudir molt més d'un paisatge que és completament blanc arreu ja que, no només hi ha la neu, sinó un gruix més que considerable de gebre al damunt de qualsevol superfície.

No us perdeu les fotos que he fet avui! El paisatge s'ho val!

Salut!!!

Catalonia claims for its independence!

2012-01-19T22:12:00.001+01:00

[CATALÀ] "Si estàs d'acord amb la independència de Catalunya, siguis d'on siguis, dóna-hi la cara. Sense pors, sense dubtes, sense vergonyes!"

[ENGLISH] "If you are on the independence of Catalonia, no matter where do you come from, show your face. No fears, no hesitation, no shames!"

[ESPAÑOL] "Si estás de acuerdo con la independencia de Cataluña, seas del sitio que seas, da la cara. Sin miedos, sin dudas, sin vergüenza!"

[SUOMI] "Jos kannatat Katalonian itsenäisyyttän, ei väliä mistä olet, näytä kasvosi. Älä pelkää, älä epäile, älä häpeä!"

[DEUTSCH] "Wenn du über die Unabhängigkeit des Kataloniens einig bist, steh zu, wo immer du bist. Ohne Ängste, ohne Zweifel, ohne jede Scheu!"

[FRANÇAIS] "Si vous croyez en l'indépendance de la Catalogne, peu importe d'ou vous venez, montrez vos visages. Sans crainte, sans hésitation, sans avoir honte!

[ARABIC] "إذا كنتم من المؤمنين بإستقلال كتالونيا،لا يهم من أية وجهة تكونون،أظهروا وجوهكم؛بدون خوف،بدون تردد،بدون عار"

[SVENSKA] "Om du är i det självständiga Katalonien. Visa ingen rädsla, ingen tvekan, ingen skam. Visa ditt ansikte. Oavsett var du kommer ifrån!"

[OCCITAN] "S'ès d'acòrd damb era independéncia de Catalonha, sigues d'a on sigues, non t'amagues. Sense cap de pòur, sense cap de dobte, sense cap de vergonha!"

[ESPERANTO] "Se vi konsentas kun la sendependecon de Katalunio, el kiu ajn lando vi estu, montru vin. Sentime, sendube, senhonte!"

Cliqueu aquí:

Dóna la cara per la independència

Adéu, i no tornis mai més!

2012-01-16T00:19:00.000+01:00

Salut a tothom!

Són la 1:11 de la matinada del 16 de gener del 2012. Estem a -9,6ºC al veïnat de Puijonlaakso, a Kuopio, est de Finlàndia.

Tot just m'acabo d'assabentar que el franquista i artífex de múltiples crims i assassinats, Manuel Fraga Iribarne, ha mort, a l'edat de 89 anys.

Sens dubte una molt bona notícia que moltes persones i jo celebrarem obertament durant molt de temps.

A l'altre costat de la moneda, hi tinc la rancúnia, l'odi, la ràbia i la frustració de veure com a començaments del segle XXI, un criminal com ell haurà mort tranquil·lament al llit, sense haver estat ni jutjat, ni processat, ni empresonat de cap mena i sense que se li hagi fet pagar ni un sol cèntim de tot el mal que va escampar durant la seva vida.

Aquest és un text d'eufòria, de satisfacció, de celebració, però alhora, una crítica duríssima, -un cop més-, a l'Estat espanyol antidemocràtic al qual encara estem tristament lligats.

Que aquesta celebració serveixi de reflexió i que tots plegats tinguem un xic més de memòria amb tot allò que ha passat a les nostres contrades, temps ençà.

Salut i felicitats a tothom!

Crònica d'un Nadal màgic ;)

2012-01-06T19:21:00.000+01:00

Després de molts de dies sense escriure (amb motiu), enceto l'any nou per descriure unes festes nadalenques màgiques. Si més no, per a mi ho han estat. Màgiques perquè m'he retrobat amb molta gent que enyorava i feia molt que no veia. Màgiques perquè he passat de climes polars, a temperats i a subtropicals. Màgiques perquè he passat d'estar-me banyant a l'oceà, a banyar-me en el glaç.

Tot va començar quan, després de vint-i-quatre hores de viatge, vaig anar de Kuopio a Lappeenranta (sud-est de Finlàndia), parant a Brussel·les, i aterrant finalment a Lanzarote (Illes Canàries), on em vaig presentar per sorpresa a veure la família. Tenia moltes ganes de veure'ls i encara més, anant-hi d'amagat. Va ser molt contrastant per al meu cos, passar de no haver vist el sol durant dos mesos, a trobar-me una assolellada bestial, amb temperatures molt per sobre dels +20ºC.

Allà hi vaig passar-hi una setmana. Ambient molt familiar. Relaxació. I, per pocs cops a la meva vida, content de veure el sol i de quedar rogent de pell! hehehe I és que venia blanquíssim, després de mesos de poca claror. Crec que una setmana és el temps just per carregar piles i vitamines (si més no la vitamina D, aquella que diuen que es fabrica amb el sol i el cos). Cal dir que el tió es va portar molt i molt bé amb mi. Li estic immensament agraït! Gràcies a tota la família! Va ser un Nadal meravellós!

En seguit, de tornada cap a Finlàndia, vaig parar un parell de dies a la meva terra natal, ja que havia d'enllaçar vols. A Barcelona, un sprite breu amb un col·lega (no vaig prendre cafè perquè estava ressacós). En principi només havia de trobar-me amb un parell de molt bons amics meus, però hi havia sorpreses amagades! A l'hora de dinar, m'esperava tota una colla en un bufet lliure (boníssim) i de fet, vàrem passar plegats totes les estones que vaig ser a Catalunya pràcticament. Moltes gràcies a tots vosaltres, em vaig sentir plenament feliç! ;) Sobretot gràcies a aquells que sou més més propers!

El dijous 29 al dematí marxava de Girona cap a Tallinn, on m'hi esperava un col·lega que ens havíem conegut feia uns mesos. Vaig fer nit allà i vaig conèixer alguns dels seus amics. Bon ambient, bones converses i una ciutat preciosa -com sempre-. Tänan teid! спасибо!

De tornada cap a la meva regió, Pohjois-Savo, el trajecte en vaixell pel golf de Finlàndia i un dinar de pizzes i amanides abans de marxar de Helsinki. Després, el sempre còmode però etern tren fins a Kuopio.

L'endemà al matí, sis companys de classe més, ens trobàvem per marxar cap al nord, moooolt més al nord, concretament a Levi, al nord de la Lapònia finlandesa. Allà hi passaríem el Cap d'Any i uns dies més. Uns parents d'un dels de la classe hi tenen un mökki (cabana de fusta) i la vàrem llogar. Després de deu hores de trajecte i algunes parades per no quedar encarcarat, arribàvem a la destinació, enmig de moltíssima neu i temperatures prou baixes.

Aquests dies a Levi han estat més que màgics: neu en moltíssima abundància, pistes d'esquí excel·lents, paisatges que et transporten a una altra dimensió, molt molt bona companyia, aigües calentes i banys en la neu i el glaç, esquí de fons, karaoke, pel·lícules i música dels anys vuitanta i, evidentment, festa i alcohol! No m'allargaré més perquè no vull fer-me pesat. Estaria parlant-ne hores! Kiitos todella paljon kaikesta kaikille!!!

En fi. Un Nadal excel·lent. No se m'acut res més a dir. Avui he tornat a estudiar piano, després de dues setmanes sense tocar-lo. Me'n moria de ganes ja! Tinc ganes de tornar a agafar el ritme. Ahir sentia aquella barreja de sensacions tan estranya, que inclou melanconia, tristor, soledat, però molt bons records. I és que Nadals com aquest, deixen una empremta molt profunda! Gràcies a tothom, sincerament!

Us deixo amb un recull d'imatges de totes aquestes festes. Majoritàriament són de Levi, a la Lapònia, però també n'hi ha de les Canàries, de Catalunya i de Kuopio, on, per cert, ja hi ha arribat l'hivern plenament, tant per neu com per fred.

Salut a tothom i una abraçada ben gran!!!

Iniesta, tu sí que ets un campió!

2011-12-18T15:38:00.001+01:00

Salut a tothom,

Tal com ja deveu estar-ne informats (probablement molt més que jo), Andrés Iniesta, un jugador estimadíssim del Barça, amb una carrera excel·lent i una personalitat més que afable, fa uns dies, ens va sorprendre, tot intervenint en la nostra llengua, en una roda de premsa.

Sempre és més que agradable de veure com algú que ha vingut de fora, ha pres l'esforç i la dedicació per tal de comunicar-se en la llengua pròpia de la terra que l'ha acollit. Per a qualsevol persona, l'estimació vers ell encara ha de ser molt més gran, després d'un gest tan respectuós i integrador.

Evidentment, però, les cavernes espanyolistes estan fent grinyolar les dents dia sí dia també per aquest gest.

En qualsevol país del món, un gest així es felicitaria obertament i s'encoratjaria al màxim.

Espanya, Estat al qual encara pertanyem i on cada dia es fa una passa més cap al feixisme, el fet que l'Andrés parlés en català ha suscitat tota mena de reaccions i crítiques altament negatives.

Que patètics que són els espanyols un cop més. Segurament el propi Andrés Iniesta, natural de la regió de Castella-la Manxa, se'n deu avergonyir pregonament. Això és Espanya, tristament.

Us deixo amb un dels molts articles que parlen sobre aquest afer: "El catalán de Iniesta molesta en Madrid".

Aprofito, un cop més, per felicitar Iniesta, pel seu joc, per la seva personalitat i pel seu respecte. Tan de bo engendri!

Salut!

Itsenäisyyspäivä (Dia de la Independència)

2011-12-07T07:42:00.001+01:00

Ahir, 6 de desembre del 2011, Finlàndia celebrava el 94è any de la seva independència. L'any 1917, doncs, el país va decidir posar punt i final a segles de setges i d'invasions: molts anys enrere -i durant molts segles-, per part de Suècia, i, en aquells moments, per part de Rússia. Tot i que la desafecció dels finlandesos vers les cultures ocupants és força alta, val a dir que les relacions són molt més feixugues i tibants amb els russos, que no pas amb els suecs.

El cas és que Finlàndia, aviat farà cent anys que celebra el seu Itsenäisyyspäivä (dia de la Independència), mentre que al nostre estimat país seguim moribunds, malguarint-nos amb escarafalls i engrunes i perdent pistonada dia sí dia també.

La proclamació del nou Estat finlandès ha suposat un canvi radical en la dinàmica i el futur del país. D'un "tall de terra" que mai ningú no n'hauria donat ni tres rals (no hi havia recursos naturals, amb prou feines muntanyes, poca població,...), n'ha sortit un Estat del benestar que molts d'altres països envegen i observen de ben arran, per tal de desxifrar-ne la clau de l'èxit. A tot això, cal afegir-hi l'excel·lència educativa i el fet de ser capdavanters o molt punters, si més no, en molts camps científics, tecnològics i de recerca.

I malgrat que els hiverns hi són llargs i foscos, Finlàndia és un país que funciona. Un país que creix i que té futur. I el més important: tot gràcies a l'esforç dels seus governs, institucions i societat que, a partir de gairebé el no-res, han fet créixer aquest Estat, de mica en mica.

No és tan frustrant pensar que Catalunya encara és privada dels seus propis recursos per tal de créixer com podria, sinó que encara és molt més frustrant veure-ho i contemplar-ho des de l'exterior. Adonant-se com, encara ara, molts de polítics catalans perden temps i esforços en picar ferro fred a les cavernes hispàniques, en comptes d'encarar-se a Europa i el món, que és cap on cal anar. Pobra Catalunya,... amb futur tan incert com la seva pròpia existència...

En fi... per tal de "celebrar" una mica la Independència finlandesa, us deixo amb unes quantes imatges de la neu actual a Kuopio, a la Savònia del nord, Finlàndia.

Salut!

Kylä vuotti uutta kuuta

2011-11-28T23:27:00.001+01:00

Avui us escric per explicar com em sento. Tinc tota una barreja de pensaments, propostes i voluntats que haig d'anar endreçant lentament, per tal de treure'n alguna conclusió i prendre'n decisions oportunes. Es barregen optimisme, futur, fred, neu, foscor, música, experiències, calidesa i potser, fins i tot, una certa melanconia.

Per retre homenatge a aquest merder mental, us vull deixar amb una cançó d'un grup collonut d'aquí Finlàndia, que es diu Värttinä. Aquest grup, a part de fer una recopilació importantíssima del patrimoni oral finlandès-carelià, -que és molt ric-, canta en un dialecte de la zona de Carèlia. Carèlia és una gran zona que s'estén entre l'est de Finlàndia i bona part de la frontera amb Rússia, a dins de territori rus. És un "tall de Finlàndia" que els russos els hi varen prendre, primer al s. XIX i finalment, després de la 2a guerra mundial.

Els finlandesos i els carelians tenen exactament el mateix origen, i és només per qüestions de fronteres, que la història i l'evolució n'han anat fet dues llengües separades, i amb això, dues nacions.

La cançó es diu Kylä vuotti uutta kuuta (el poble espera la lluna nova). La lletra potser us la traduiré algun dia, però és extremadament poètica, entre la natura, els animals i les persones.

Gaudiu-la si més no tant com jo la gaudeixo ;)

S'acosta l'hivern al nord...

2011-11-23T18:59:00.001+01:00

L'hivern es va atansant lentament, també aquí dalt!

Tot i que han sortit diferents articles en què parlen que ha estat una de les tardors més càlides de les darreres dècades, -si més no a Finlàndia-, la fred està començant a arribar, i amb ella, la neu i el glaç.

Els que em coneixeu ja sabeu que a mi tot això, més que espantar-me, m'agrada i m'emociona, o sigui que collonut.

Aquests darrers tres dies ha estat nevant feblement. S'ha acumulat poca cosa. Anaven caient bolves de tant en tant, però com que feia molta fred, la neu es mantenia. Avui ha tornar a pujar la temperatura i s'ha fos tot, però de cara a diumenge diuen que tornarà a quedar blanc. Ja me'n moro de ganes! heheeh

Hem tingut algunes fredorades interessants, sobretot aquest diumenge passat en què vàrem arribar a -8,3º C a la nit, però que, de dia, bo i fer sol, entremig d'un vent gèlid, no vàrem pujar dels -4,8º C.

Les basses, estanys i llacs s'estan glaçant de mica en mica i tothom ja espera en candeletes el moment per poder treure les bótes de patinar i els esquís, tant alpins com de fons.

Us deixo amb algunes fotografies d'aquests darrers dies. No us enganyeu per l'ambient assolellat, feia moooolta fred! heheheeheh

Salut a tothom!!!

pD: per cert: no us perdeu el vídeo (també inclòs en la presentació de diapositives), en què es veu nevar, tot just quan començava. És maco xD

Deriva Errant a BTV

2011-11-15T13:29:00.001+01:00

Acabo de dinar i, mentre em deleixo escoltant la 4a de Sibelius i a fora estem a -1 C, i mentre a la meva terra nadiua aviat hauran d'agafar la barca per a circular, us vull donar a conèixer una molt bona notícia (si més no per a uns quants, entre els quals hi sóc jo).

La primera composició que vaig escriure estant a l'Esmuc va ser la "Deriva Errant", una peça estructurada en 3 moviments i que és per una gralla i un timbal de gralles. Per bé que m'ho vaig passar molt bé escrivint-la i hi vaig aprendre molt, mai no m'hauria pensat que li podria treure tan de suc. O més ben dit, que algú n'hi podria treure tant.

Fa un bon temps, dos col.legues meus de l'Esmuc, grans instrumentistes de l'àmbit tradicional, en Jordi i en Pere, em varen fer arribar la seva intenció de fer un CD de peces pensades per a gralla sola i acompanyament de percussió (ja fos el timbal de gralles , com també d'altres tipus de percussions). Em varen dir que havien pensat en la meva peça Deriva Errant, perquè estaven interessats en enregistrar-la. No cal pas dir que jo no vaig dubtar ni un sol moment en dir-los que tiressin el projecte endavant!

El CD es va gravar i ha anat acompanyat d'un reguitzell d'actuacions arreu de la nostra geografia. De fet, fins i tot el nom del CD és el mateix que el de la peça. Suposo que els devia inspirar! hehehe

En qualsevol cas, fa poc em varen dir que havien estat seleccionats per interpretar i gravar a BTV, el contingut sencer del seu CD en una sèrie d'espais que fan que es diuen "Escola de ritmes".

Avui, després d'haver enregistrat el CD a l'estudi de BTV -molt ben interpretat, per cert-, tinc el plaer d'oferir-vos-en l'enllaç a internet, per si el voleu escoltar. La meva peça és la que ocupa les tres primeres pistes de la gravació.

Gràcies, Jordi i Pere! Heu fet un treball collonut!!!

Podeu veure/mirar/sentir/escoltar la gravació prement: AQUÍ

Salut i que en gaudiu!

Viatge més al nord encara: la Lapònia!

2011-11-08T14:02:00.000+01:00

Ara tot just he dinat. Aquest teclat em farà anar lent, perquè és finlandès i haig de fer coses estranyes per escriure correctament, però, no em puc estar de descriure la setmana fantàstica que he viscut, tot aprofitant la visita de la meva família a l'extrem nord d'Europa, concretament a la Lapònia.

Amb tots els de casa, feia temps que planejàvem de trobar-nos aquí dalt, ja que no em cansava de repetir-los que el país s'ho valia, i encara era prou aviat com per no congelar-se anant d'excursió. De fet, està fent una tardor molt "càlida", en comparació de, per exemple, la de l'any passat.

Així és que vàrem decidir de trobar-nos a Rovaniemi, la capital de la Lapònia (Lappi en finès) ,la regió més nòrdica de Finlàndia, i una de les terres autòctones del poble Saami (no lapó, que és un terme despectiu). Els Saami també són propis de nombroses contrades del centre i nord de Suècia i Noruega, així com bona part de la península de Kola, a dins l'Estat rus.

Ja havíem canviat l'hora, i això implicava tenir dies molt curts, i sobretot allà, que és 550 km més al nord que Kuopio. Vaig arribar a l'estació de Rovaniemi dilluns passat, pels volts de les 8 del vespre, després d'haver perdut el tren que pretesament volia haver agafat i que hauria arribat 4 hores abans. Això sí: tant si agafes el tren directe (el pikajuna, amb una estètica molt soviètica), o fas el recorregut fent canvis de trens, no t'escapes d'un trajecte de mínim set hores. És lluny, sí.

La família ja havia tingut el seu periple Barcelona-Helsinki-Rovaniemi. M'esperaven al restaurant Rosso de Lordin Aukio, al centre de la ciutat. Tothom estava famolenc.

A partir d'aleshores, sense passar a descriure la il·lusió dels retrobaments, vàrem encetar una setmana d'activitats genials, que no deixarien indiferent a ningú.

L'excursió inobviable al poble del Pare Noel (Joulupukki) amb la travessa del Cercle Polar Àrtic (Napapiiri). Era de visita obligada per a tothom, sobretot per a les meves nebodes, que al·lucinaven mandonguilles, i també la seu mare, que sembla que va tenir un affair prou curiós amb ell. Tal com era d'esperar, no era més que un cau de turistes (per sort, no gaires en aquell moment), però val a dir que la casa del Pare Noel i el propi personatge estan encertadíssims!

Visita a les granges de rens on vàrem poder péixer-los. Quins animals més macos i agradables. Cada any canvien les banyes. Els hi cauen i els en surten de noves. És impressionant.

Acte seguit ens varen dur a un indret molt més allunyat, a la riba del riu Kemijoki (un dels dos que es barregen a Rovaniemi), on entrenaven gossos per fer curses de trineus. No només hi havia Huskies, sinó també Alaskan Malamutes, Samoiedes, i d'altres races. Tal com varen dir-nos, el que més els interessa és que siguin gossos intel·ligents i forts, més que no pas estèticament bonics.

El musher que feia l'explicació, sol participar en grans travesses amb trineu. Solen anar-hi 14 gossos i ell sol. Fan una travessa al mes de març al nord de Finlàndia i Noruega. Dura diversos dies i més de 1600 quilòmetres, amb alguns punts d'avituallament, i amb temperatures extremadament baixes. Sens dubte, un repte dels grossos!

M'estic allargant massa!!!

Vàrem visitar un parc animal al mig de boscos aïlladíssims, a prop de Ranua, un poble a 75 km al sud-est de Rovaniemi. Tota mena d'ocells, guilles, llops, óssos, linxs i molts d'altres animals ens varen deixar més que bocabadats.

Seguint d'arran la predicció del temps, vàrem tenir un cotxe llogat a punt per anar a veure les Aurores Boreals (Revontulet), en la que va ser l'única nit asserenada de tota l'estada. La vàrem ben clavar. La dona de l'hotel ens va suggerir que anéssim a Norvajärvi, un llac a 15 km al nord de Rovaniemi on hi ha una foscor gairebé total. A part del cel estelat impecable, SÍ, les vàrem veure. És impossible de descriure amb paraules el reguitzell de sensacions que es tenen quan es veu un fenomen tan espectacular i meravellós de la natura!!!

La visita que no es pot obviar tampoc, és la de l'Arktikum: un museu enorme que hi ha ben a prop del riu, a dins de Rovaniemi, on hi ha grans exposicions que expliquen a fons tot allò relacionat amb la vida i pobles que viuen arran del Cercle Polar Àrtic (ja sigui Finlàndia, Noruega, Rússia, Alaska, el Canadà o Grenlàndia). També parlen moltíssim del poble Saami i, de fet, els textos explicatius es poden trobar sempre en la llengua Saami també.

El Saami és una llengua uraliana, igual que el finès, l'estonià, el carelià o l'hongarès, d'entre d'altres. Les diferències que el separen del finès, però, són molt notables i no hi ha intel·ligibilitat.

Finalment volia comentar que a l'habitació hi teníem sauna, òbviament! No ens vàrem pas estar de provar-la dia rere dia, amb tots els avantatges per a la salut que implica i amb la relaxació que aporta! El centre Santasport, als turons d'Ounasvaara, també és un lloc de bany molt interessant per anar-hi.

En fi: podria estar parlant-ne durant hores. Hi ha massa anècdotes, experiències i sensacions per descriure. Sens dubte, un lloc més que digne per anar-hi i també per tornar-hi un altre cop. Espero poder trepitjar la Lapònia ben aviat!

Salut a tothom ;)

pD: aquesta nit començaré a penjar fotos, que encara no les he baixades ni les tinc totes en mà!

Helsinki-Tallinn-Tartu-Kuopio amb molt bona companyia

2011-10-20T19:23:00.000+01:00

Dijous la nit, vaig anar cap a Helsinki i em vaig trobar amb el meu col·lega Albert, que viu allà des de temps llunyans. La sra. Caralt venia d'un llarg i afeixugat viatge Barcelona-Riga-Helsinki, pel que va semblar ser, amb alguns imprevistos.

Com de costum, un cop va ser a terra, el mòbil no li funcionava, i la cosa va anar amb retard. Va fer una mica de mal localitzar-la, però al final va aparèixer amb el bus i l'estació esperades. Tot anava sobre rodes :P Vàrem anar a sopar al centre de Helsinki i la sra. Caralt ja va poder comprovar el canvi climàtic entre les terres tropicals meridionals de què provenia, i les gèlides contrades del nord d'Europa.

L'endemà, camí cap a l'alberg d'Erottajanpuisto, al bell mig de Helsinki, arribava el metropolità sr. Fornés, provinent de Copenhagen. Tots tres vàrem instal·lar-nos en una habitació pròpia en aquest alberg. Molt bon preu, bona companyia, bona situació. Us el recomano ;)

Fins diumenge migdia vàrem ser a Helsinki. La visita va incloure l'immortal Suomenlinna, la catedral, l'església d'Uspenski, l'església a la roca (Temppelinaukion Kirkko), el monument a Sibelius, Seurasaari (una illa on hi ha una exposició permanent i en obert, de casetes de fusta d'arreu de Finlàndia), i molts d'altres llocs. Dissabte al vespre, acompanyats d'un gran nombre de bagencs i d'una nodrida representació de col·legues del conservatori on estudio, vàrem passar una gran vetllada, on no hi varen faltar les converses multilingüístiques, alcohol i diversió.

Diumenge havent dinat acomiadàvem el metropolità sr. Fornés i la Caralt i jo ens disposàvem a travessar el golf de Finlàndia.

Per anar a Helsinki a Tallinn vàrem agafar una línia de vaixells que havia fet servir el meu company de pis francès i que eren vaixells molt més petits i molt més barats PERÒ... tenien d'altres sorpreses amagades xD Sembla ser que aquell dia hi havia una mala mar de l'hòstia. De fet, feia molts de dies que feia força vent, però... no me n'havia pas adonat xD No era conscient que era molt il·lús de menjar-me no sé quantes pizzes poca estona abans i prendre'm un cafè ben arribat al vaixell perquè... al cap de poca estona... diguéssim que... vaig fer ben net... xD (no cal entrar en detalls, oi? xD)

Arran de tot això, la meva estimada Mireia em va concedir el títol de Baby Potaditas (sembla ser que és o era una nina que li prems el braç i ho treu tot -que dius: quina gràcia xD). I després d'un calvari de dues hores, vàrem atracar al port de Tallinn, on encara vaig trigar hores a tenir el cap clar. Mireu si estava espès, que ni tan sols vaig beure birra... buff WTF... només de pensar-hi ja em ve mareig.

L'alberg de Tallinn, molt a prop del port i d'un preu més que assequible, era, tanmateix, un espai tot curiós. Deixant de banda una certa manca de pulcretud -que no ens amoïnava excessivament, perquè ja anàvem força marraníssims-, el noi que ens va atendre a la recepció, semblava que havia vingut només a fer unes hores allà i no sabíem gaire res del que hi havia a dins de l'alberg, a part de la nostra habitació. Va ser interessant veure habitacions misterioses, quartos de bany a les fosques i bonys sospitosos sota la catifa del passadís. N'hi ha que diuen que allà s'hi amaguen les restes dels cossos dels quals n'havien tret els òrgans per fer-ne tràfic xD Bromes a part, s'hi estava molt bé i a molt bon preu. L'amo del local, tot i tenir una aparença molt seriosa, és un tros de pa i ens va atendre molt bé.

La visita de Tallinn va voltar tot el nucli antic, que és espectacular, molt ben conservat i amb molt d'encant. O, si voleu, descrivint-ho d'una manera molt més pragmàtica: "un munt de parets i pedres que estan molt bé, amb taulats de color verd-rovell" (Caralt dixit). El dinar havia de passar, obligatòriament, per un local que fa temps ja m'havia cridat l'atenció: el pub-restaurant Põrgu: ambient acollidor, cambreres simpàtiques, bon menjar i bona beguda, sobretot la cervesa tradicional estoniana Pihtla.

I el darrer dia abans d'haver de tornar cap a la Savònia del Nord, ens vàrem desplaçar fins al sud-est del país, a la ciutat de Tartu. Una ciutat petitona, amb un nucli antic també molt interessant, i moltes escultures per veure (no us en perdeu les fotos). Tot plegat molt ben conservat, tret de la catedral, que qui sap quin bombardeig la devia fer caure anys enrere.

Finalment la tornada cap a Kuopio. El vaixell des de Tallinn, a diferència de l'anada, ja va ser un ferri dels grossos,... no fos cas que tornés a treure la primera papilla... xD i el tren inacabable travessant les Finlàndies, després d'un bon dinar al centre de Helsinki.

Anècdota (una d'entre mil)

El metropolità sr. Fornés i la sra. Caralt varen al·lucinar mandonguilles el dia que, a Helsinki, els hi vaig dir "aprofitem, que avui fa molt de sol".... sembla ser que només era una trista clariana, però per mi ja era assolellat. Estaven ben astorats.

Salut ;)

Cap de setmana a København

2011-10-04T14:01:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he estat a Copenhaguen (København, en danès), a casa d'un col·lega que hi està d'erasmus i ha anat tot de puta mare, certament.

En primer lloc, vaig al·lucinar amb la bona temperatura que hi feia. Ells ja em deien que també havia enganxat molts bons dies, però realment, es nota una diferència brutal respecte l'altre costat del Mar Bàltic.

La ciutat m'ha agradat molt en general. Té un aspecte molt "germànic", trobo. Vull dir que em fa pensar molt en ciutats alemanyes o holandeses, però amb coses pròpies, és clar!

Uns transports públics collonuts (a més, el meu col·lega és especialista en el tema i me'n parlava tot sovint :P), molta gent arreu, moltes moltes moltíssimes bicicletes arreu, molta pluriculturalitat, certament. Estic content d'haver-hi anat perquè pràcticament no en sabia res de la ciutat, ni del país, abans d'anar-hi.

La Ciutadella, the Little Mermaid (la sireneta), el Nyhavn, molts d'edificis emblemàtics, i sobretot, el barri de Christiania, on s'hi manté un ambient particularíssim que només els que el trepitgen poden descriure'l correctament. Justament és aquesta zona, la que m'haurà quedat més ben gravada. Només us diré que no està permès de fer-hi fotografies a l'interior. És collonut, això sí, ja us ho puc garantir ;) Hi trobareu coses "difícils de trobar arreu", en quantitats molt abundants :P:P:P

També ens vàrem moure per la costa més propera al campus universitari (a uns 20 minuts del centre de Copenhaguen), travessant un parc immens, que era un autèntic bosc, i anant a parar a petites platges, on l'aigua del mar encara era prou bona, però estava farcida de meduses! :P

Per l'altre costat, vàrem visitar la ciutat de Roskilde, antiga capital de Dinamarca, on hi ha una catedral guapíssima (em sembla que és la 2a més gran del país), i on hi reposen moltes generacions monàrquiques. Arran del fiord, una exposició de diferents embarcacions de l'època dels víkings.

I ara ja torno a ser a Kuopio, en pleníssima tardor i esperant que comenci a fer fred i a nevar (me'n moro de ganes!!!).

Salut ;)

Kuopio!

2011-09-17T20:49:00.000+01:00

Salut a tothom!

Dijous va fer dos mesos que sóc a Finlàndia ja. Al·lucino amb la rapidesa del temps, de vegades. No trobo pas que l'hagi estant perdent, però! ;)

Vull fer una mica de balanç-homenatge a tot allò que estic vivint o descobrint durant aquests dies.

El 22 d'agost començàvem classes al Conservatori. De mica en mica he anat trobant el que demanava: ara ja tinc classes de piano clàssic (1 hora), trombó (3/4 d'hora) i piano jazz (1/2 hora), o sigui que collonut. Estic motivadíssim estudiant tot això, i feia molts anys que no em passava. El tenia realment avorrit el piano, segurament per culpa del "crack" que vaig tenir com a professor al Conservatori de Girona (:S) No en diré noms.

En qualsevol cas, molt bé. A més, a partir de dilluns assajaré en una banda amb el trombó (no sé quin rotllo tenen, però això rai, almenys tocaré molt!). Els dimecres fem una mena de coral de músiques modernes de bandes sonores que, a part de ser molt divertida, trobo que sona de puta mare! hehehe

Dimarts al vespre m'han convençut perquè me'n vagi a fer ioga! :P Serà el primer cop que en faig: diuen que va molt bé per a relaxar la musculatura. Si és així, hi aniré, perquè pot ajudar-me molt. Haver estat tant de temps sense estudiar insistentment un instrument té les seves repercussions a la meva esquena!

Al Conservatori hi estic coneixent gent molt maca. De fet, tinc molt bon rotllo amb tres d'ells, la Piia, la Juuli i en Veli-Pekka. Ja estem planejant de fer mil coses i activitats. El cap de setmana vinent em conviden al poble natal de la Piia, Iisalmi, a uns 100 km al nord de Kuopio.

La ciutat m'agrada. Diria que m'agrada molt. Tot i que arquitectònicament no té gaire res d'interessant, i fins i tot es podria dir que és lletjota, té molts llocs d'encant i jo m'hi estic sentint molt còmode. El que seria la Plaça Major, que aquí en diuen Tori (Plaça del Mercat), és una esplanada immensa on s'hi respira sempre un bon ambient i hi ha molta gent, malgrat que hi ha un foradot bestial perquè hi estan construint un aparcament soterrat. Sembla que va per llarg.

M'agrada molt d'aquí a Finlàndia l'amor que tenen vers l'esport. És molt fàcil poder accedir a centres d'esport, la majoria de vegades, de franc, on hi ha bones instal·lacions i on pots fer servir tot de materials, sense haver d'estar pagant quantitats astronòmiques i sense que la gent hagi d'estar patint per si algú ho roba o no. Perquè aquí la gent, d'entre d'altres coses bones, no sol robar, mai.

Els entorns de la ciutat són collonuts. Tot plegat està envoltat pel llac Kallavesi, que és immens i dura quilòmetres, tot vorejant la ciutat per tot arreu. Al bell mig d'això, el turó de Puijo, amb ple de boscos -com a tot arreu-, amb arbres que són sempre altíssims (coníferes i bedolls). Uns paratges al·lucinants.

I a part dels grans llacs, petits estanyols que esquitxen el terreny tot arreu. Tot plegat te'n pots trobar un enmig del bosc, a qualsevol lloc. De vegades has d'anar en compte, perquè estàs caminant i notes que s'enfonsa el terra. Hi ha aigua per tot arreu.

Buf, m'estic allargant massa i no vull fer-me pesat. Us deixo amb un recull de fotos d'aquí Kuopio de diferents dies, perquè pugueu anar veient quina pinta fa tot això ;)

Salut!

Molt bona Diada a tothom!

2011-09-11T09:57:00.002+01:00

Salut a tothom!

Se'm farà ben estrany, avui, Diada Nacional de Catalunya, de celebrar-la solitàriament. El cert és que, tot i que conec alguns catalans vivint a Finlàndia, no en tinc cap prou a la vora (físicament), i per tant, recorreré a les meravelloses tecnologies per sentir-m'hi una mica més a prop. A la colla de finlandesos/ses que conec del Conservatori de Kuopio o d'altres llocs, no patiu: ja els tinc més que ben informats! hehehe

De fet, pensava que fa molts d'anys que no "celebro" estrictament la Diada, perquè sempre me la passava amunt i avall tocant com un beneit. D'altra banda, era genial poder estar fent país d'aquella manera.

Avui fa 297 anys que vàrem perdre moltes coses. No només una batalla. Però no vull que aquest text es converteixi en el típic escrit pretès per fer apujar el sentiment independentista durant vint-i-quatre hores.

L'independentisme és més arreu que mai i això també implica que hi ha de ser sempre, no pas només avui, en què surts al carrer i sembla que quelcom hagi canviat de debò.

Fa 297 anys que el nostre país viu sota un tel, enredat en una teranyina -de vegades més gruixuda, d'altres més esfilagarssada-, que no li ha permès mai d'atènyer tot allò que el seu indubtable potencial li permetria.

I mentre molts de països -sobretot del nord d'Europa-, treballen amb perspicàcia des de fa dècades per aconseguir un estat del benestar total i un equilibri absolut en les seves societats, amb termes com igualtat o modernitat, aquí a Catalunya, cada dia perdem una mica més de pistonada (darrerament accelerant-se, malauradament), mentre els nostres polítics mediocres només malden per quedar bé amb els de l'Oest, en comptes de deixar-los de banda definitivament d'un cop i mirar cap al Nord i cap al Món, que és el que fa moooooooolts d'anys que hauríem d'estar fent com a país.

La situació és insostenible. Cada segon que passa s'hi torna més. Les autoritats espanyoles s'estan tornant cada cop més agressives, cada cop més violentament eficaces contra tot allò que és català, i ja es pot afirmar amb seguretat que la ratlla que separa això de segons quines polítiques franquistes, és molt molt prima i desdibuixada.

Així doncs, ho dic amb la mà al cor (malgrat estar escrivint a l'ordinador), amb fermesa i amb una serietat absoluta: espero de tot cor que sigui la darrera Diada en què Catalunya encara sigui només una trista regió maltractada dins un país anti-democràtic i mentalment tercermundista.

I no ho dic per dir. No ho dic "per quedar bé" en un dia especial com avui. Ho dic com a necessitat imprescindible per a la supervivència del nostre petit país.

Hi ha centenars de cites famoses que podrien expressar el que sento, però, un cop més, em quedaré amb la meva preferida, que, malgrat el temps, segueix sent vigent al màxim:

Ara mateix, enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic, i em poso a apedaçar.

Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert,

i els anys passen, de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som, més val saber-ho i dir-ho,

i assentar els peus en terra,

i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies,

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou:

l'espai concret d'història que ens pertoca

i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti,

i en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui,

i Via Fora!

Que tot està per fer i tot és possible!

(Ara Mateix, Miquel Martí i Pol)

Salut a tothom i Visca la Terra!

Que n'ets de gran, Pep!

2011-09-09T16:48:00.000+01:00

Salut a tothom!

L'entrenador del Barça, en Pep, ha estat recentment guardonat amb la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya. Fa poca estona que he tingut el plaer de poder sentir i escoltar el seu discurs. El cert és que fa posar la pell de gallina, i no ho dic pas pejorativament!

Tan de bo tinguéssim més individus al nostre país que fossin, actuessin i pensessin com en Pep. Un discurs, una manera de fer, una visió de la vida,... carregats d'il·lusió, força, persistència, ambició, però alhora, amb grans, molt grans dosis d'humilitat i respecte.

Poques vegades em puc sentir tan i tan identificat amb un tarannà com el que estic sentint ara mateix.

Us convido a mirar i escoltar aquests minuts que de ben segur no se us faran gens feixucs.

Gràcies, Pep. Per mi ets un dels personatges més importants de la història del nostre petit país!

Salut!

La nostra llengua, novament en perill

2011-09-02T17:57:00.001+01:00

Salut a tothom,

Sóc a 3500 km del meu país però gràcies a l'internet puc estat força al cas de què passa arreu. No és que m'hi capfiqui gaire, perquè vull desconnectar al màxim, però... hi ha coses que no poden passar per alt.

Avui, d'entre moltes altres coses que han passat, el congrés espanyol ha aprovat la reforma de la Constitució Espanyola, amb el suport del PP i del PSOE (dues maneres de denominar un mateix producte), i el vist-i-plau de CiU, un partit que l'únic que no sabem mai és per on ens la fotrà... A part d'IU, la resta de partits han abanadonat la sala abans que es fes la votació. Però no és en això que em vull centrar avui. Hi ha quelcom que em crida molt més l'atenció i d'una manera molt més alarmant: l'aplicació de la sentència del Tribunal Suprem Espanyol sobre quina ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

Malgrat que el català és una llengua amb prop de deu milions de parlants potencials, la seva situació és d'alt risc -a hores d'ara, arreu del seu domini lingüístic- i a Catalunya, evidentment, no n'estem al marge.

Aquesta sentència pretén que el castellà sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. És a dir, que una llengua forània i imposada secularment per les administracions espanyoles, passi a ser la llengua d'ús normal i prioritari en un territori del qual no n'és, ni n'ha estat mai, llengua pròpia.

Ens trobem d'un atac (tristament, no sense precedents), a la nostra llengua, que ens acosta a situacions ja pràcticament idèntiques de les que es varen viure en algunes etapes del franquisme a casa nostra.

Em sembla patètic que s'hagi d'imposar d'aquesta manera una llengua que es parla a desenes de països i que té milions de parlants arreu del món, en detriment de la parla pròpia del nostre país.

Espero de tot cor que la Generalitat -que té competències absolutes en educació- s'hi oposi frontalment, així com la totalitat de professionals que treballen en aquest sector.

Podeu signar a favor de l'ensenyament en la nostra llengua, clicant aquest enllaç i també aquest altre enllaç.

Salut a tothom!

Koli i els voltants de Kuopio

2011-08-28T15:56:00.001+01:00

Aquest cap de setmana he començat a descobrir, per fi, els entorns de la ciutat de Kuopio, que fins ara m'eren molt desconeguts encara.

Divendres al vespre, un dels treballadors del conservatori, que hem xerrat força, em va dir volia anar amb ell i la seva filla a la muntanya de Koli, que és a uns 180 km cap a l'est, just al costat del llac Pielinen, no pas gaire lluny de la frontera amb la república de Carèlia (dins de l'Estat rus). Evindetment, vaig accedir-hi encantat. És genial veure com d'hospitalaris poden arribar a ser aquesta gent! (El mapa que us poso mostra Kuopio a la "A" i Koli a la "B". És perquè veieu per on paro :P).

Vàrem estar tot el dia per allà, contemplant penya-segats de roques que estan plenes de ferides fetes per antigues glaciacions i que tenen un passat geològic més que intens. Llacs immensos esquitxats arreu per illots suaus, plens de bosc en tota la seva superfície. Silenci, tranquil·litat, aire pur i un cert misticisme. En una de les roques hi havia una noia tocant la viola de gamba, i, per un moment, em va semblar estar surant pel damunt dels núvols. Després vàrem acompanyar tot això amb un bon àpat, és clar! També vàrem estar veient una estació d'esquí que està només a 50 km de Kuopio i que espero poder tastar ben aviat.

Avui diumenge ha pujat la temperatura: hem arribat als 25ºC. Feia molt bon dia, completament serè, potser una mica de calitja. He aprofitat per voltar els turons del voltant de Kuopio. Tothom coincidia a dir-me que ho fes avui perquè potser serà literalment el darrer dia d'estiu, si més no meteorològicament parlant. He filat ben prim, perquè quan he tornat cap a casa s'ha tapat ràpidament. Les vistes des de Puijontorni, una torre que hi ha al cim del turó de Puijo, són al·lucinants, ja ho veureu a les fotos. Encara no puc ni tan sols imaginar-me que tot aquesta verdor es converteixi en neu, glaç i fred d'aquí a força poc temps. És realment increïble el canvi que hi ha cada any aquí! Ja he pogut començar a veure, però, com els bedolls tenen força fulles grogues i moltes d'elles al terra. La tardor ja s'enflaira.

I res, demà tornaré a l'activitat. El conservatori va de puta mare. Els professors són molt macos, bona gent i a més, es percep clarament que gaudeixen la seva feina. He conegut alumnes molt macos també i fins i tot hem sortit de festa ja! Això promet i penso aprofitar-ho al màxim!

Salut a tothom!

L'huracà Irene

2011-08-23T16:07:00.001+01:00

Salut a tothom!

Avui no us parlaré de Finlàndia (faré una excepció xD), sinó que he cregut molt convenient parlar de l'huracà Irene que es va gestar com a tempesta tropical fa uns quants dies, molt a prop de la zona de Puerto Rico i que, d'ençà d'aleshores, s'ha anat reforçant i desplaçant-se, més o menys, cap al nord-oest, tot passant per sobre de bona part de la República Domicana, i no tant a Haïtí.

El recorregut previst de l'huracà (per cert, ara de nivell 2 sobre 5, però amb tendència a anar-se reforçant i a convetir-se en el que en diuen major hurricane o gran huracà), passarà per les Bahames i viatjarà cap al sud-est dels Estats Units, primerament a Florida i seguidament, la costa en direcció cap al nord. Caldrà estar ben atents dels efectes d'aquesta gran tempesta.

Us deixo amb algunes fotos i enllaços per si voleu anar-lo seguint! La primera imatge és la visió actual del satèl·lit a l'Amèrica Central. L'altra especifica el recorregut previst de l'huracà i la seva evolució.

Salut!

Tallinn i cap a Kuopio

2011-08-16T22:00:00.002+01:00

Doncs tal com us comentava darrerament, ja sóc a Kuopio, al centre de Finlàndia, a uns 400 km al nord de Helsinki, al bell mig de la regió dels mil llacs, tal com n'anomenen. De fet, n'hi ha tants de llacs, que és complicat de traçar carreteres i vies de tren. Aquí comença a haver-hi algun turó una mica més considerable, i sobretot, molta natura arreu.

Demà passat faré la prova d'accés al conservatori. Avui i demà estudiaré assac per preparar-me bé l'accés. Sembla que serà molt interessant d'estudiar-hi, s'hi respira molt bon ambient! Tinc pensat de fer-hi piano jazz, una assignatura pendent de fa temps. Amb el tema del fiscorn, el podré treballar com a 2n instrument.

Tot i que encara hauré de tornar a Helsinki per recollir les coses i dur-les cap aquí, la setmana vinent ja tindré el pis per poder-m'hi estar. Aquest cap de setmana passat he aprofitat per visitar Tallinn, la capital d'Estònia, i us asseguro que hi tornaré. Quina ciutat més collonuda!

Una ciutat carregadíssima d'història. Un nucli antic patrimoni de la Unesco, i ben merescut que s'ho té. Els pobres estonians, que han estat sotmesos durant segles pels alemanys i més darrerament pels russos. Ja van tastar la seva independència al període d'entre guerres, i ara tornen a ser un Estat sobirà des del 1991.

Us recomano molt, moltíssim, un bar-pub-restaurant molt cèntric que es diu Põrgu. Hi vaig beure una cervesa boníssima artesanal que es diu Pihtla. Tasteu-la, de debò. No s'assemblava a res que hagués tastat abans. I quin menjar! Plats tradicionals estonians! De debò: collonut!

Això sí, encara arrosseguen el llast d'un poble, un país, que sempre s'ha comportat imperialment i segueix comportant-s'hi: el rus. Malgrat que la normalització lingüística a Estònia és total, hi ha un percentatge molt alt de russòfons (cap al 30%), i a més, la majoria d'ells no sap parlar l'estonià. És una situació molt semblant de la que es viu en molts de països que havien pertangut a la URSS, com ara Letònia, Bielorússia, Ucraïna o el Kazakhstan. De debò que estic agafant molta mania als russos perquè es comporten com un putu gueto,...és com si encara no reconeguessin allò que "han perdut" ... en fi...

En fi, no m'allargaré més. Us vull deixar amb les imatges de Tallinn perquè realment s'ho valen!

Salut!

Kankaanpää, Nokia, Nuuksio, Helsinki i salmó :P

2011-08-09T20:22:00.002+01:00

Dilluns vinent ja farà un mes que volto per aquestes terres i el cert és que no me'n sé avenir que hagi passat tan ràpid.

Haurà estat tot plegat uns dies d'impàs perquè moltes de les coses que havia de resoldre (estudis, aprendre finès, etc.) no les podia fer perquè tothom estava de vacances. Però amb paciència s'hi arriba, i ara vénen canvis guapos.

Fa dies vaig viure la que per mi ha estat millor experiència des que sóc aquí. El meu millor col·lega aquí, en Timo, viu a Helsinki, però és fill de Kankaanpää, un poble força aïllat, no gaire lluny de la costa, a uns 300 km al nord-oest de Helsinki.

Una divendres de festa, després d'haver pujat a un creuer que voltava per Helsinki mentre tenies música per ballar i copes per beure, se li va acudir que un dia podríem anar a casa dels seus pares, i així veuria tot allò. A les dues de la matinada trucava un altre col·lega, en Jussi, per si hi volia anar l'endemà, però en Jussi li va dir que si havia de conduir ell, s'estimava marxar de seguida.

O sigui que ja ens teniu marxant a les 3 de la matinada cap allà. De camí, diverses parades per fer cafè, xerrar i dir bestieses, passar pel poble de Nokia (justament on va començar tot), molt a prop de Tampere, la 2a ciutat més gran de Finlàndia.

Al cap de molta més estona, a les 7 del dematí ens banyàvem en un estany d'aigua més que tèbia (em va sorprendre molt!) i finalment arribàvem a casa seu, al bell mig del bosc. Qui m'havia de dir que el primer cop que conduiria un tractor, seria a Finlàndia! :P

Aquell mateix dia al vespre, em varen dur a casa del seu cosí que té una cabana al bosc ben arran d'un estany (molt típic d'aquí). Tenien una sauna de les tradicionals dissenyada pel seu germà. Ens vàrem passar la tarda anant de la sauna a banyar-nos a l'estany. Quina canya!

També he estat a un parc nacional collonut que hi ha a 15 km de Helsinki que es diu Nuuksio. Com mola perdre-s'hi!!!

M'estic allargant massa, cony!

Us n'explicaria moltes i no vull fer-ho tan feixuc.

A hores d'ara vénen molts de canvis: no puc estudiar al conservatori de Helsinki perquè no fan 2es convocatòries de places i només m'oferien l'opció d'estudiar pagant molt, i no m'ho puc permetre. En canvi, a Kuopio, una ciutat gran com Girona, a 400 km al nord de Helsinki, allà sí que podré accedir al Conservatori. El dia 18 hi tinc proves d'accés. La meva intenció és fer-hi piano jazz i fiscorn de 2n instrument! heheheeh Encara em sortirà rodó això!

El cas és que me n'aniré a viure allà. Per mi és collonut perquè és la Finlàndia autèntica. El que en diuen la terra dels mil llacs (i realment és així). Un paradís pels esports d'hivern: esquí alpí i nòrdic, patinatge sobre gel, salt d'alçada, etc. Això sí: hi farà mooooolta més fred que a Helsinki, però ja sabeu que a mi aquest tema, lluny d'amoïnar-me, m'atreu!

I res, que us convido un cop més, a mirar les fotos i que les gaudiu!

Fins aviat! :) El proper cop suposo que ja us escriuré des de Kuopio!

pD1: fa uns dies em vaig cuinar un plat de salmó al forn que gairebé tinc un orgasme menjant-me'l :P

pD2: ja fa dies que va refrescar i ara s'hi està de puta mare. Estem a 20-22ºC com a molt durant el dia i al voltant dels 10ºC a la nit! ;)

Dues setmanes al nord

2011-07-28T18:52:00.003+01:00

Avui he volgut escriure perquè ara mateix, just ara, puc dir que fa dues setmanes senceres que sóc a Finlàndia: i això cal celebrar-ho! heehe

Realment aquest país és l'hòstia.

Seré breu perquè no vull fer-me pesat. Intentaré comentar les coses més o menys crec més important ara per ara.

Amb la targeta bancària i el mòbil ho pots fer tot. A l'edifici on sóc hi ha una pesula, és a dir, una sala de rentar (els pisos individualment no solen tenir rentadora). Doncs bé, entres allà i per activar la rentadora, has de trucar a un número que hi ha allà i al cap de pocs segons, s'encén un llum que et permet activar els trastos. Flipant, oi?

Amb les targetes pots anar arreu i pagar el que sigui. Em va impactar molt veure gent pagant 30 cèntims d'euro o també, veure que als pubs i discos gairebé ningú no duu efectiu.

Tot i que el català i el finès no tenen res en comú (ni tan sols compartim família lingüística, perquè el finès és una llengua uraliana, no pas indo-europea), he trobat unes semblances fonètiques molt curioses, com ara que la "s" la fan sibil·lant -com nosaltres- i de la mateixa manera també fan la "l" velaritzada. Ho dic perquè em sembla que suecs i noruecs no fan aquest tipus de sons. Al costat rus la "s" la fan dental, com a la majoria d'Europa, però ells també tenen la "l" velaritzada. En fi, curiós.

Fa tres dies vaig anar a Hämeenlinna, que és a uns 110 km d'aquí. Hi volia anar per veure el castell (en finès, linna), també per veure la casa on va néixer Jean Sibelius, el compositor celebèrrim finlandès, i també vaig veure-hi un parc natural, Aulanko, que és l'hòstia, i on a l'hivern, s'hi pot practicar bé l'esquí. Ja sé un dels molts lloc on anar! hehehe

La ciutat i rodalies bull d'activitat musical. Està ple de músics pels carrers: des de grups amb acordió i veu, a grups més en plan klezmer, fins a una colla de festivals que fan ara a l'estiu. Demà s'acaba un festival de jazz que fan a l'Esplanadi (un passeig molt cèntric), en què cada dia hi ha actuat gent. Jo m'hi he regalat molt, òbviament. El millor dia va ser dijous passat, en què hi havia un grup que va homenatjar l'Ella Fitzgerald (per mi, la millor cantant de jazz de la història). En fi, tot molt bé.

No us vull atabalar més. He penjat un colló i mig de fotos. Si voleu, mireu-les ;)

Salut a tothom!

Una política de residus molt bona

2011-07-21T12:02:00.001+01:00

Finlàndia és un país modern. Els motius que em fan considerar-lo així potser no seran compartits per tothom però, per mi, ho és, i de debò.

I no ho dic perquè tingui una indústria bestial, no ho dic perquè tingui un exèrcit molt potent, ni de bon tros ho dic perquè sigui capdavanter en la cursa espacial,... per mi són altres motius els que em fan prendre aquesta determinació.

Avui vull posar de manifest quelcom que m'agrada molt d'aquí dalt (per bé que no és l'únic país que ho fa). De fet, el primer cop que vaig veure-ho va ser a Alemanya (un altre país molt modern).

La política de reciclatge, i, en general, de gestió dels residus és molt i molt bona. I l'exemple que us posaré ara és indiscutible: a part d'un reciclatge exhaustiu, dut a terme arreu, amb molta militància, hi ha quelcom més a dir.

En molts dels envasos que hom compra, hi ha una imatge com la que capitaneja aquest article. Això vol dir que, cada cop que entris a un supermercat, trobaràs una mena d'armari on pots col·locar els envasos que retornis. En acabat, et sortirà un tiquet amb l'import total, que el podràs fer servir com a descompte de la teva compra, o sinó, te'l poden abonar també.

No ho trobeu collonut? Com pot ser que no estigui més estès això?

Aquesta política també té altres punts molt beneficiosos, com ara, el fet d'assegurar-se que mai no hi haurà ampolles pel terra: si no les haurà tornades el propi consumidor, seran potser persones amb una economia més limitada els qui ho faran. Sens dubte, això és una molt bona política de residus!

Salut!

Us el devia ;)

2011-07-16T19:01:00.003+01:00

Salut a tothom!

Ja sóc a Finlàndia, des de fa més de 24 h i he aprofitat el temps al màxim. Us faré un resum de com m'ha anat tot. Ja niré per feina, que sinó s'us farà llarg i no el llegireu :P Ah! I les fotos les he posades al final, perquè n'hi ha moltes per mirar i no m'hi cabrien a l'article ;)

Doncs ahir de bon dematí vaig marxar de l'Aeroport de Girona i cap a les 11 ja aterràvem a l'Aeroport de Tallinn (Estònia). Després d'agafar un bus fins al port, vaig pujar al Baltic Princess, que és un vaixell enoooorme que em duria cap a Helsinki (és un vaixell d'aquells que hi ha de tot a dins: bars, discoteques, restaurants, supermercats,...), i és que Finlàndia és molt cara, i molta gent aprofita per venir a comprar-hi alcohol, que hi és molt més barat. Conseqüentment és habitual trobar-se gent que s'està engatant o que ja va mig per terra al vaixell, i és molt divertit :P

El trajecte dura tres hores i mitja. Vàrem estar travessant el golf de Finlàndia, una branca a la dreta que fa la mar Bàltica. Estava molt núvol i plovisquejava, i, quan érem a alta mar (si es pot dir així), semblava que fóssim a la fi del món :P

I res, després de baixar del vaixell i de travessar Helsinki ben carregat, vaig arribar al Eteläsatama (port de l'est), d'on surten els ferris que porten a Suomenlinna, on hi ha l'alberg on m'estic.

Suomenlinna és un petit arxipèlag d'illes força planes, que està a uns 2 km de Helsinki i que té un recinte emmurallat que és patrimoni segons la UNESCO. Es va construir el 1748, quan Finlàndia encara pertanyia a Suècia (poc temps després passaria a pertànyer a Rússia, per acabar independitzant-se el 1917). Aquesta fortalesa va ser un punt estratègic no només per a Finlàndia, sinó per a Rússia i Suècia. Aquí és on hi l'alberg, que s'hi està de puta mare ;)

No em vull allargar excessivament: durant el dia d'avui i una part d'ahir vespre, m'he estat passejant per la ciutat, visitant mercats, passeigs, centres, esglésies i punts d'interès en general. Ja he vist on hi ha la Musiikitalo (casa de la música), que és un dels edificis que pertanyen a l'acadèmia Sibelius, que és on pretenc anar a fer-hi quelcom de profit amb la música ;)

Per acabar, vull comentar quatre curiositats-anècdotes que crec que paguen la pena:

- Tot plegat és força car, però tot d'una et trobes llocs per fer brunch (breakfast+lunch) en bufet lliure i per només 15 €.

- Les gavines d'aquí són més perilloses que les catalanes: són d'una altra espècie, un pèl més petites però... compte amb el menjar. Se t'hi llençaran sense manies si no vigiles. He inclòs una foto on hi ha un cartell molt graciós en què diu estrictament que "vagis amb compte amb les gavines". He presenciat una taula plena de gent, i dues gavines que s'hi llençaven en picat i els hi pispaven teca! Brutal :P

- Això és estiu! Ahir plovisquejava una mica i avui ha fet un dia radiant. El millor de tot? Una temperatura agradable, al voltant dels 23ºC. Quina diferència!

- Tot i que som a la UE i que és la globalització, trobo que la ciutat ha mantingut molt la identitat i no s'ha convertit en "una ciutat més", que és el que passa quan et mous per moltes ciutats europees.
- Finlàndia és un país modern i democràtic. I ho dic de debò. No pas com l'estat espanyol... El país és bilingüe oficialment (finès i suec), tot i que el finès és la llengua d'un 94% de la població. Helsinki es troba en la zona bilingüe. Malgrat tenir un percentatge de suecòfons baixíssim (més o menys el de la mitjana), la bilingüització és arreu i respectada (i això tenint en compte que, el suec, no només és minoritari, sinó que no és propi del país). Quina diferència, oi?

Salut! Si us ve de gust guaiteu les fotos! Fins aviat ;)

pD: Per cert, no sé si ho havia dit però: estic molt bé, no patiu pas per res! ;)

Trencaré el silenci...

2011-07-05T23:10:00.001+01:00

He estat fent-hi voltes, i he optat per trencar el meu -relatiu- silenci sobre el que diré a partir d'ara.

Sé que això pot repercutir negativament en mi (no a nivell personal, que això me la porta fluixa, però sí en la meva relació amb el poble i la -no sempre còmoda- relació amb les institucions municipals, en tant que persona implicada activament). He decidit, però, que ja no callaré més. Penso fer difusió al 100% del que passa i m'és igual què en pensin els al·ludits.

Que estem travessant una crisi econòmica profunda i, ara per ara, sense fons, és una evidència.

Que una part importantíssima de la classe política està podrida i fa vomitar, és també una evidència.

Que els sous astronòmics que cobren molts dels polítics que diuen que ens representen s'haurien d'abaixar substancialment (i no només ara per la crisi), és més que una evidència.

Al nostre estimat poble, Calonge, malauradament, sembla que, un cop més, anem contracorrent.

I és que fa uns dies, arran d'un article d'El Punt, vaig assabentar-me que el govern actual del nostre municipi (CiU + ERC), amb el suport del PP (que per primer cop obtenia representació al poble), va votar i aprovar l'augment del sou del batlle (Jordi Soler) i del regidor de governació (Josep Darnés), malgrat la crisi econòmica i malgrat la mancança d'equipaments del poble, de finançament per a cultura, joventut, etc.

*Vull aprofitar per dir que, en haver exposat aquest article, no m'estic mostrant -ni de lluny- simpatitzant del PSC ni de cap altre grup dels de l'oposició, els quals, són iguals o pitjors que els que hi ha ara governant, si és que es pot emprar aquest verb per anomenar el que fan...

Com reaccionaríeu? Jo una mica més i em suïcido.

I el pitjor del cas és que aquesta gent segueixen caminant pel poble amb el cap ben alt i pensant-se que conserven la dignitat. És evident que deu haver-hi molts d'altres beneficiats que desconeixem. Visca la corrupció portada als màxims extrems!

Felicitats CiU, felicitats ERC, felicitats PP: sou el màxim exponent de la putrefacció de la democràcia!

El que encara fa destacar més tot això és veure com pobles en què hi han entrat nous governs, amb aire fresc, amb força, i sobretot, amb voluntat democràtica, llurs alcaldes s'han rebaixat sensiblement el sou, per solidaritzar-se amb la causa i la situació, i sobretot, per ser coherents amb la situació actual de la nostra economia i del nostre país, tal com diu aquest article del Diari Ara.

Fent un extracte de l'article que he esmentat. Posem de costat un poble que té una població semblant al nostre, Arenys de Munt. Resulta que el seu batlle cobrarà -després d'haver-se abaixat el sou-, 1200 € al mes, mentre que el batlle de Calonge en cobrarà més de 4400 €.

No cal dir-hi res més. No cal escriure més paràgrafs per argüir la situació.

És un escàndol. És un insult. És un atac a la dignitats de les calongines i calongins.

PROU! ATUREM-HO ENTRE TOTS PLEGATS!!!

CASSOLADA!!!
Dimarts, 12 de juliol a les 20:00h
a la Plaça de la Concòrdia!!!
(Esdeveniment del Facebook)

Renfe. Ara te n'adones?

2011-06-27T19:03:00.000+01:00

Avui la il·lustre Renfe ha anunciat que suspenia el servei del TGV entre Toledo, Conca i Albacete. Me n'he assabentat arran d'un article del Vilaweb.

Felicitats Renfe! T'han calgut sis mesos de trompades frontals per veure i reconèixer que és una de les moltes línies del TGV a l'Estat espanyol que són altament deficitàries?

Quin fàstic pertànyer -encara- a un Estat que només fot que construir línies d'alta velocitat que no seran mai rendibles -i finançades pels catalans sempre cornuts-, mentre que encara ara, a mitjan 2011, no hi ha la connexió que és més bàsica, com és la que ens obre la porta d'Europa, entre l'Alt Empordà i el Rosselló.

Quin fàstic i quina indignació saber que la línia que avui han suspès tenia una mitjana de nou passatgers al dia i un manteniment diari de 18.000 €, mentre que encara no s'ha -ni tan sols- posat data per al corredor ferroviari mediterrani, que és una eina utilíssima per agilitzar els transports entre Orient i Europa i que reduïria astronòmicament els costos del transport (ja que el transport en camions és molt més car), i encara més: reduïria astronòmicament el volum de trànsit de les carreteres catalanes i espanyoles, amb totes les conseqüències altament positives que se'n derivarien.

Que penós que és l'Estat espanyol per seguir picant pedra en el seu noucentisme estantís i resclosit.

Quin fàstic de país. De debò.

Fotem-ne el camp d'una vegada! Per dignitat, si us plau! Modernitzem-nos! Siguem una mica europeus i no tan neandertals...

Menys d'un mes per marxar

2011-06-16T13:56:00.000+01:00

Salut!

Avui vull parlar del futur, però, d'un futur molt proper.

Ja només manca un mes per fotre el camp i, tot i que no amago el meu acolloniment, estic més eufòric que mai de saber que entraré en contacte amb un altre món, una altra manera de veure'l, de viure'l.

Fa molt de temps que vull anar a Finlàndia i per fi tot plegat es farà realitat.

Trobaré a faltar molta gent, família, amics, i moltes coses, moltes històries i romanços que passen aquí. D'altra banda, tinc la tranquil·litat de saber que tot això seguirà sent-hi, mentre jo sigui fora.

Tinc al davant meu una cultura, una llengua, un paisatge, un tarannà, un repte i cinquanta mil coses més per descobrir.

L'experiència promet i de valent! Us en mantindré ben informat!!!

Eläköön Suomi! (és a dir: Visca Finlàndia!!!)

Temps esvalotat!

2011-06-10T12:13:00.000+01:00

Hem començat un juny mogudíssim que està duent moltes precipitacions pràcticament arreu. En el cas de Sa Bardissa, això és una molt bona notícia ja que els valors pluviomètrics primaverals han estat extremadament escadussers ( mm a l'abril i mm al maig). No ha estat pas el cas, però, de comarques com la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, Osona o bona part de la Selva, en què el maig ja va ser realment plujós.

El risc d'incendi ha davallat clarament després de les precipitacions que hi ha hagut fins ara (la més destacable va ser dimarts dia 7 amb 23,2 mm), i avui divendres, a hores d'ara ja duem 2,4 mm i s'atansen noves masses de precipitació. Sens dubte, una molt bona notícia per poder encarar bé l'estiu.

En aquests moments, prop de la una del migdia, grans nuvolades estan arrencant de tot l'interior del Principat i viatgen ràpidament cap a l'Empordà. D'aquí poca estona tornarem a tenir precipitacions. La imatge del radar és de les 12:36 hora real d'aquí i reflecteix múltiples nuclis de precipitacions que s'estenen des del Pirineu fins ben endins a mar. Tot plegat es desplaça d'oest a est. Alhora, nous nuclis de tempesta van gestant-se tot seguit dels que ja hi ha. La tarda-vespre promet ésser molt moguda.

Paral·lelament, a l'altre costat de l'Atlàntic, a l'Amèrica Central, comencen a desvetllar-se les primeres activitats tempestuoses-despressionàries de gran abast i ja fa un parell de dies que tenim un nou membre de la família dels huracans a la nostra col·lecció. De fet, em situo ja a l'Oceà Pacífic.

Estic parlant-vos de l'huracà Adrian, que ja fa tres dies va configurar-se com una depressió tropical al davant de la costa de l'extrem sud de Mèxic i que va anar desplaçant-se en direcció nord-oest, més o menys paral·lel a la costa sense que, ara per ara, no hi hagi cap perill que toqui terra. Després de passar a categoria de tempesta tropical, finalment va atènyer el nivell d'huracà i es troba, a hores d'ara al nivell 4 sobre 5, el que implica que els seus vents sostinguts ja són de 225 km/h.

De fet, està previst que d'aquí poques hores esdevingui un major hurricane, arribant al nivell 5. Sens dubte, un autèntic huracà a la costa pacífica de l'Amèrica Central, encara lluny de l'època habitual de formació d'aquestes pertorbacions tan potents.

També us deixo amb el mapa que preveu l'evolució de l'huracà i el sentit cap on està previst que es desplaci.

Salut i meteorologia!

"Spain's secret conflict"

2011-05-26T10:35:00.001+01:00

Bon dia a tothom!

Avui vull deixar-vos amb aquest reportatge collonut -des del meu parer- sobre el que anomenen El conflicte secret d'Espanya i que, com és d'esperar, parla de les relacions entre Catalunya i Espanya. Posant d'inici el moment en què Arenys de Munt va encetar l'onada de Consultes Populars (setembre del 2009) i que va estendre's amb facilitat per arreu del Principat, aquest reportatge entrevista molts d'individus d'un costat i de l'altre. Les evidències, però, sempre seran les mateixes. N'hi ha molts que queden molt retratats.

Aquest documental és una eina valuosíssima perquè faci la volta al món i perquè molta de la gent d'arreu que no sap què es cou aquí, pugui saber-ho, sens dubte. El periodista que el presenta ha estat vivint durant vint anys al nostre país.

El vídeo és en anglès però s'entén prou bé tot el que hi diu. En alguns llocs hi ha subtítols.

No us perdeu les "actuacions" estel·lars d'en José María Aznar o d'en Jiménez-Losantos, per fer-ne esment d'alguns.

Valoracions i conclusions

2011-05-22T22:50:00.000+01:00

Bona nit a tothom!

Estic esverat -com a gairebé tots els finals de jornades electorals-, i vull dir-hi la meva.

Guaiteu: no sóc analista polític, no he estudiat Ciències Polítiques, no participo en debats televisius ni radiofònics. De ben segur, sóc ignorant en moltes coses, però, això sí: intento tenir el màxim de criteri possible. Avui vull fer la meva valoració sobre els resultats electorals municipals i alguns de nacionals.

Ha conclòs la jornada electoral. S'han evidenciat algunes tendències. Hi ha hagut sorpreses. I com gairebé sempre: coses bones i coses dolentes. Jo m'atreviria a dir que hi ha hagut coses molt molt bones (si més no, des de la meva òptica, és clar!).

Punts molt remarcables que cal destacar a nivell català:

1- Grandíssima desfeta electoral dels sociates. Han perdut la ciutat de Girona i la de Barcelona, i han baixat en gran nombre de vots en general. Les seves polítiques patètiques i el seu espanyolisme encobert però burxant, li han sortit caríssims.

2- Segona patacada monumental d'ERC. Merescudíssima. Han baixat pràcticament arreu, han desaparegut literalment de molts ajuntaments i en molts casos han quedat clarament anorreats. M'agradarà veure si el binomi Puigcercós-Ridao encara té pebrots per seguir escalfant la cadira i xuclar la mamella...

3- Augment considerable de la presència del PP. Cal tenir en compte una circumstància importantíssima: el PP ha abandonat el discurs espanyolista anticatalà per encapçar-lo amb el tema de la xenofòbia, arran de la pressió d'altres col·lectius que li esgarraparien vots, com ara la incipient PxC o C's. De fet, fixeu-vos que allà on hi ha hagut PxC, l'augment del PP ha estat moooolt més discret. Conclusió: el discurs anticatalà espanyolista no qualla a Catalunya.

4- Anorreament del partit espanyolista Ciudadanos. La seva manca de discurs els ha sortit molt cara.

5- Gran entrada i reforçament de la presència de PxC. La gestió pessimíssima de temes tan cabdals com la immigració han fet créixer el discurs xenòfob d'aquest partit, el president del qual té un historial gens agradable. És molt preocupant aquest creixement, que, d'altra banda, té prou lògica que s'hagi esdevingut.

6- Gran augment de CiU, tot i que, força per sota de les seves expectatives. La seva força parlamentària, -i ara també, municipal-, haurien de fer que els seus tarannàs es determinessin molt més bé, per tal de construir l'autèntic full de ruta que molta gent fa temps que espera. Esperem que no ens decebin novament.

7- Augment molt significatiu de la presència de les CUP, no només en augment de regidors, sinó en la presència en quantitat d'ajuntaments. Sens dubte, ho celebro moltíssim.

Segur que em deixo milers de coses per comentar.

D'altra banda, vull lamentar les victòries del PP a les Illes i el País Valencià. En el 2n territori, però, és destacable, també, que dos partits nous han entrat al Parlament, després d'haver superat el 5% dels vots.

Finalment vull felicitar amb tota la meva força, la grandíssima embranzida de Bildu, que, només al País Basc (vull dir, estrictament, Euskadi), haurà tingut 907 regidors, essent la força més votada a Guipúscoa i a l'ajuntament de Donostia. Bildu també haurà entrat amb 8 escons al Parlament de Navarra. Sens dubte, una notícia excel·lent!

Au! Ara a clapar-la! Bona nit!

Berlín [bəɾsəˈɫonə]

2011-05-21T10:17:00.003+01:00

Salut a tothom!

Avui vull compartir amb vosaltres un espai ben diferent, dels que no solen abundar gens en un bloc com aquest, però que he cregut molt important d'incloure-hi. Un molt amic meu va presentar aquest darrer dimecres el seu projecte final de carrera a Barcelona. Hem estat molt de temps companys de classe, de feina, de pis,.. buff moltes estones compartides! Ara ell ja acaba la llicenciatura també, i ens deixa amb aquest treball tan interessant en què imatges de la ciutat de Berlín i sons de la ciutat de Barcelona es barregen per formar un híbrid. Aquesta instal·lació acústica va ser presentada en una sala de l'edifici Tànger de la Universitat Pompeu Fabra.

Us convido a sentir-la, veure-la i escoltar-la.

Salut, i felicitats al creador!!!

Encluses i xàfecs

2011-05-12T13:17:00.000+01:00

Temps de plena primavera és el que es respira avui.

Ja hem passat el migdia i les nuvolades creixen amb força a tot el Pirineu i l'interior. De fet, avui, la proximitat de les encluses i la bellesa que les constitueix, m'han fet dedicar-los aquestes ratlles.

Fora del Pirineu i l'interior del Principat, no està previst que hi hagi gaire enrenou, tot i que no s'ha descartat que hi hagi alguns ruixats o que alguna d'aquestes nombroses tempestes, es desplaci cap a la costa. A hores d'ara, tenim nuclis de tempesta molt actius que viatgen des del Ripollès i la Garrotxa, cap a l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Gironès i també Baix Empordà i Selva.

Les imatges que us deixo a continuació han estat preses fa poca estona des del Mas Pallí de Sa Bardissa i enfocades cap al NO, és a dir, mirant cap a la Garrotxa i Ripollès.

Salut!

"Es mi lengua materna y tengo ese defecto"

2011-05-05T19:25:00.001+01:00

Avui us escric -un dia després d'haver comunicat que el Barça passava a la final de la Champions-, per informar de com de greu es troba la situació política al País Valencià a hores d'ara.

El vídeo que us enllaço és de l'acte de proclamació de candidatures municipals del PP al País Valencià, un acte que es dugué a terme l'1 de març d'enguany a la ciutat de València.

Hi surten dos personatges: l'un és Juan José Rubert, batlle de Vila-Real, que diu:

"deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me un poquet que parle de Vila-Real"

Des del públic se sent cridar:

"¡Habla en castellano!"

I el batlle de Vila-Real, Juan José Rubert, en un acte de genuflexió i pèrdua de dignitat, diu:

"Hablo en castellano, como queráis. ¡perfecto!"

L'altre personatge, l'actitud del qual encara em sembla molt més greu, és la batllessa de Torrent, María José Català, que diu:

"Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al Valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?"

I el públic, tot seguit, aplaudeix amb fal·lera,...

No cal dir-hi res més. Tal com duu de títol el vídeo: L'autoodi elevat al més gran dels ridículs.

Sí que n'estan de cardats, sí. Haver arribat al punt d'haver de demanar disculpes per parlar en la teva llengua,...

No hi ha cap comentari prou vàlid que pugui expressar tal dosi d'estupefacció com la que sento ara mateix.

Salut!

Ja som a Wembley!

2011-05-04T19:00:00.003+01:00

Ahir el Barça va tornar a fer història. No només pel fet d'haver superat amb molt d'èxit la semifinal de la Champions League, sinó també per haver culminat el periple de quatre Barça-Madrids, havent perdut només un dels partits i en temps de pròrroga (el de la Copa del Rei).

El gran avantatge que va aconseguir a l'anada de les semifinals, al Santiago Bernabéu, enmig d'un joc brut i pudent del Reial Madrid, va permetre de jugar el partit amb una certa tranquil·litat. Calia estar a l'aguait perquè el Madrid aniria clarament "assac". Així va ser. Després d'un joc tancadíssim durant la 1a part, al començament de la 2a, l'equip espanyol anava a preu fet i va aconseguir empatar el marcador. La insistència del Barça va permetre de mantenir el resultat d'empat i els del Madrid han d'estar agraïdíssims del seu porter, Iker Casillas, que els va salvar d'uns quants gols pràcticament segurs.

Però el Madrid ja és història, i amb ell, tota la situació penosa en què s'ha vist envoltat el Barça tots aquests dies per culpa d'un entrenador -i col·legues seus- que no només no sap perdre, sinó que no sap on té la dignitat.

El Barça ja és a Wembley i manca saber qui serà el seu rival, tot i que els resultats marquen com a clarament favorit el Manchester. Avui vespre ho sabrem.

Dinou anys després que el famós gol de falta de Koeman fes guanyar la 1a copa d'Europa al Barça que jugava amb el Sampdoria, ens trobem al mateix escenari. El partit promet i de debò. Haurem de veure qui serà el nou Koeman!

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Ningú no hi farà res?

2011-04-28T11:10:00.003+01:00

Encara no he deixat al marge l'eufòria que tant va emplenar-me el cos ahir després del partidàs del Barça al Santiago Bernabéu, contra un Reial Madrid que, com de costum, mirava de fotre-te-la tant com podia. La semifinal de la Champions ha quedat pràcticament sentenciada. No és només pel fet que el Madrid haurà de guanyar per un avantatge de tres gols al Camp Nou al partit de tornada (dimarts vinent, em sembla), sinó també pel fet que dos dels seus puntals no podran jugar-hi. Sergio Ramos ja tenia una targeta groga i en veure'n una altra es perdrà la tornada. Més sonada va ser l'entrada duríssima de Pepe a Alves, que li va suposar la vermella directa. També va ser molt remarcable l'actitud sempre irrespectuosa, pueril i troglodita de l'entrenador, Jose Mourinho, que també va ser expulsat de dirigir el partit.

Avui vull posar de manifest les barbaritats que està fent el Reial Madrid i que ningú no està aturant (ni tan sols la UEFA).

- El Reial Madrid va prohibir que la locució que fes referència al Barça fos en català. En qualsevol partit de la Champions, sigui on sigui que es faci, les locucions han de ser en les llengües pròpies de cada equip, però els del Bernabéu són més trempats que ningú i han decidit tirar pel dret.

- Així mateix ho varen fer amb les estelades, que no les varen deixar accedir a l'estadi, tot i que, en imatges del partit, sembla ser que algunes sí que ho varen aconseguir.

Em pregunto doncs: ¿¿¿com és possible que a la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol es permetés la presència de banderes espanyoles pre-constitucionals???

- Finalment l'actitud absolutament intolerable de Jose Mourinho desacreditant tothom, dient que els àrbitres eren comprats des de feia tres temporades, que si "no sé si és perquè duen Unicef a la samarreta o què" i d'altres barbaritats.

Com pot ser que un equip se salti el reglament i se li permeti de fer tot això. Estic profundament indignat.

Us imagineu què passaria si al Camp Nou es prohibís l'accés a les banderes espanyoles i es vetés de fer les locucions en castellà? No ho vull ni imaginar.

I no ho vull imaginar perquè els catalans no ho hem fet mai això ni ho farem. Per sort tenim molts més valors, educació i obertura de mires que no pas els veïns de l'oest.

I repeteixo: després encara hi haurà algun erudit que em preguntarà perquè sóc independentista...

Podeu fer un cop d'ull a l'article del diari Ara.

Salut!

Tres anys després que esclatés tot plegat...

2011-04-25T12:53:00.000+01:00

Aquesta és la història d'un poble que gairebé sempre ha tingut mals governants.

Aquesta és la història d'un poble que ha estat poblat per molta gent que no se l'estimava.

Aquest és el llast que ha de suportar el territori, el paisatge, l'entorn, pel sol fet de tenir a les seves mans, quelcom tan senzill com és la bellesa.

Avui em dolc de veure les cicatrius de la cobdícia, de l'especulació. Avui veig les ferides que han deixat un solc massa profund, de la mà tots aquells que no varen saber estar-se d'estirar més el braç que no pas la màniga.

El 24 d'agost del 2007, en un text que vaig escriure aquí mateix, posava de manifest la meva profunda indignació en veure que el meu municipi encara no en tenia prou amb ni més ni menys que 36 urbanitzacions, fet que suposa que totes les muntanyes del municipi, llevat del Puig Cargol, estiguin urbanitzades.

Però la bombolla va esclatar. I ara immobiliàries, constructores, i totes les feines i treballadors que se'n puguin derivar, estan pagant a preu d'or la seva inconsciència.

Avui he volgut fotografiar, -gairebé tres anys després- l'evolució del que havia de ser una nova urbanització, anomenada "Riera de Cabanyes", just a l'altre cantó de la riera dels Molins, emmirallant-se amb la urbanització faraònica del Vescomtat de Cabanyes, que s'estén pràcticament per tota la serra de Can Mont, i fins i tot travessa la riera dels Molins fins arribar a Roca Riquel i gairebé a Can Vilobí.

Les imatges -per ordre d'aparició- són les següents:

- Els carrers buits i silenciosos que mai no s'han fet servir, amb llurs instal·lacions elèctriques, aqüíferes, etc. Quants diners es varen invertir en destrossar tot aquest paratge per acabar-se en un no-res?

- Una casa ufanosa en la què no hi ha habitat mai ningú i aquesta estructura de formigó, són els dos únics testimonis d'un mínim d'activitat en aquesta urbanització. L'estructura de la foto fa tant de temps que és feta com els carrers, i roman sense alterar-se mentre el bosc va recuperant de mica en mica el territori arrabassat.

- A la muntanya del davant, als peus de Castellbarri i de Can Mont, centenars d'habitatges -la majoria dels quals deshabitats durant gairebé tot l'any-, embruten els vessants d'aquesta serra des de fa ja molts d'anys.

- I allà al fons, la vila de Calonge, que contempla amb impotència, com alguns dels seus habitants malmenen el bo i millor del seu entorn, per llurs interessos.

Salut!

Llindar del dolor i trofeu esclafat

2011-04-21T14:46:00.000+01:00

Ahir es va disputar a l'estadi de Mestalla, a la ciutat de València, la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol. Deixant de banda la més o menys importància que cadascú pugui donar a aquest trofeu, per al Barça i per a en Guardiola, ahir era una bona oportunitat per a obtenir un títol.

No hi va haver sort. I ho dic així perquè l'actuació del Barça a la 2a part va ser molt intensa i amb un control molt gran del partit (la possessió de pilota voltava el 80%). Les ocasions de gol que féu el Reial Madrid varen ser mínimes. Al Barça li varen anul·lar un gol per fora de joc.

Així és que la situació va força la pròrroga. Trenta minuts més de calvari jugant en contra de dos equips que ja feia estona que es mostraven clarament afeixugats.

Una jugada ben planificada però molt murri de l'equip blanc va permetre que el sempre ben engominat Cristiano Ronaldo marqués el gol que els duria al triomf, quan mancava encara més de mitja part de la pròrroga.

Futbolísticament va passar el que va passar i no hi aprofundiré pas més: tampoc en sé gaire.

Això sí: vull destacar dos aspectes de la nit:

- Sembla ser que l'Estat espanyol ha paït molt malament la xiulada que fa dos anys, seguidors del Barça i de l'Atlètic de Bilbao varen fer quan va sonar l'himne espanyol. Així és que l'organització va optar per <silenciar> les xiulades apujant el volum fins arribar al llindar del dolor, fet que ha estat durament criticat per molts de mitjans. L'Estat espanyol segueix amb la seva dinàmica habitual d'intentar eliminar tot allò que no li agrada.

- L'altre aspecte, -força més còmic-, és el grandíssim ridícul que va fer el jugador del Madrid -perpètuament espanyolista, per cert, tal com va demostrar en unes declaracions fa uns mesos al costat d'en Piqué-, en Sergio Ramos, que, mentre sacsejava la copa amunt i avall de dalt l'autobús estant, li va caure al terra i en seguit va ser esclafada pel pes de l'autobús. No cal comentar els centenars de milers de milions de rialles i comentaris que aquest esdeveniment ha suscitat.

En fi: una nit amb un xic de tot!

Salut!

Valoració del 10-A i fites properes

2011-04-11T17:20:00.001+01:00

En un cap de setmana en què el nostre equip català del nord, l'USAP, va guanyar el Toló en la final que varen disputar a Montjuïc dissabte, i tot esperant el partit de tornada de la Champions de demà en què el Barça -amb un avantatge còmode- s'enfrontarà al Xàctar ucraïnès, vull fer ressò de la cloenda de la magnífica diada en què la ciutat de Barcelona -i una vintena llarga més de municipis- varen celebrar la seva Consulta sobre la Independència.

La capitalitat de Barcelona ha estat clau per determinar l'èxit i la serietat -i per tant, la legitimitat-, d'aquesta celebració que, alhora, clou l'onada de Consultes que Arenys de Munt va encetar el setembre del 2009.

El resultat? Una participació del 21,37% a la ciutat de Barcelona, el que suposa un total de 257.645 vots registrats a la capital del país. Sumant tots els vots des que es varen encetar les consultes, es superen els 880.000 vots. Sens dubte, un èxit de participació tenint en compte que tot ha funcionat sempre per voluntariats i sense ni un ral públic.

Em moro de ganes de veure i sentir com escumegen pels queixals tots els mitjans de comunicació espanyolistes que, tanmateix, seguiran fent veure que no passa res.

La Consulta de Barcelona ha estat marcada, a més, per la participació d'un gran nombre d'alts càrrecs polítics del nostre país: Artur Mas, Francesc Homs, Antoni Castells, Felip Puig, etc.

Fins i tot el líder d'UDC i conegut polític pro-estat espanyol, Josep-Antoni Duran i Lleida, anunciava que, tot i haver participat en la consulta, havia votat que no. En qualsevol cas, el més important és que hi havia participat. Ja sabem, però, de quin peu calça en Duran...

A més, Duran va humiliar públicament Joana Ortega, -vice-presidenta del Govern-, dient que també havia votat que no, quan ella ho havia fet sota la màxima discreció.

I finalment, cal esmentar que dimecres es debatrà la Llei de declaració d'Independència al Parlament de Catalunya. Serà el moment en què, -per fi- veurem el llautó a CiU i sabrem d'un cop si són prou valents i prou patriotes -tal com diuen que són- i per tant, si deixaran vot lliure als seus diputats perquè decideixin a títol personal, o si recolliran el seu vot amb una veu unànime, fet que implicaria una altra decepció que no crec que els hi convingui gaire.

La independència és més a prop que mai. Concedim-nos-la ja!

L'absurditat de Plataforma per Catalunya (PxC)

2011-04-06T17:30:00.002+01:00

Avui m'ha arribat, per via d'un amic, un vídeo que m'ha posat la pell de gallina, a més de fer-me riure una bona estona.

Aquest vídeo és una publicació realitzada pels estudiants de 5è de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. Han aprofitat l'avinentesa per entrevistar una tal Sara Valencia, cap de llista -amb només 21 anys d'edat-, de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Aquest és el partit que presideix el feixista i molt polèmic Josep Anglada i Rius, regidor a l'ajuntament de Vic a hores d'ara i ex-militant de l'organització franquista Fuerza Nueva durant la transició democràtica espanyola.

Per als qui no conegueu aquest partit polític, estem parlant d'un grup que predica el racisme i la xenofòbia, a més d'un totalitarisme i un espanyolisme extrem -malgrat anomenar-se "de Catalunya"-. Aquest partit ja fa temps que es presenta, -sobretot a nivell municipal-, i ha obtingut prou bons resultats en diverses contrades de, principalment, l'interior del Principat, com ara Cervera, Vic, Vilafranca del Penedès, però també, El Vendrell,... per esmentar-ne alguns.

A les darreres eleccions de la Generalitat de Catalunya, es corria el perill gravíssim (Sí. És així com cal denominar-ho), que la PxC entrés al Parlament amb tres escons. La manca final del percentatge mínim de vots (tots eren a la circumscripció de Barcelona), no va permetre'ls d'entrar-hi.

"L'argumentari" -si és que es pot dir així-, d'aquesta jove, és completament buit de contingut, a més de desestructurat, incoherent i pueril. Ens proporciona, certament, una visió ben clara de la ridiculesa i l'absurditat que predica aquest partit d'extrema dreta espanyolista.

Això per no comentar el seu nivell d'expressió oral i el constantment incorrecte i catastròfic ús que fa de la nostra llengua. Si pretén ser regidora -o com diria ella "cunsehal", i, doncs, ocupar un càrrec públic, estaria molt bé que aprengués a parlar abans.

En fi, molt lamentable tot plegat. Espero, pel bé de l'Espluga de Francolí, de Catalunya i del propi bé seu, que no tingui gaires vots...

Salut!

Montilla, per què no calles?

2011-04-05T11:43:00.000+01:00

Aquest diumenge 10 d'abril conclourà el termini de celebració de la Consulta sobre la Independència de Catalunya a nivell de la ciutat de Barcelona (tot i que també es celebrarà en d'altres poblacions, com ara Blanes).

Si bé fa dies l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley votava a favor de la independència en aquesta consulta, pocs dies en endavant va ser el torn de l'a hores d'ara president, Artur Mas i Gavarró, que també va optar, no només per participar en aquest esdeveniment -i per tant, legitimant-lo-, sinó per proclamar clarament i en veu alta, la seva opció favorable a la independència.

La nota discordant -sempre n'hi ha una- va venir a càrrec d'un altre ex-president de la Generalitat de Catalunya: Jose Montilla Aguilera, que, un cop més, va demostrar que, a més a més d'analfabet i incompetent, no té ni idea de què és la democràcia.

Montilla va atacar la decisió que prengué Artur Mas, ja pel sol fet d'haver participat en una Consulta Popular sobre la Independència. El súmmum ja va ser quan Mas havia afirmat públicament que havia votat a favor de la independència. A en Montilla li va mancar temps per dir-li que un president de la Generalitat no hauria de fer això i que està motivant la fractura social (perdó, no puc fer una cita literal).

Així doncs, segons Montilla: participar en una Consulta Popular és atiar la fractura social.

Montilla: fes-t'ho mirar, plega i calla. Gràcies.

Que consti que no he tingut mai gaire simpatia -per no dir gens- amb CiU. Però també cal dir que la decisió de Mas -i de molts dels consellers- de participar en això, es mereix el meu aplaudiment. Ara només manca que ho facin de debò.

Salut!

El govern espanyol torna a mentir. Acomiadem-lo d'un cop!

2011-04-01T11:44:00.003+01:00

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley va votar, ahir, en la Consulta sobre la independència a nivell de al ciutat de Barcelona i ho va fer amb un clar i contundent SÍ.

Avui vull deixar-vos amb un altre gra de sorra que ens acosta al damunt del turó que ens permetrà d'emprendre la baixada -irreversible- cap a la independència. És un article del diari Vilaweb en què s'explica la negativa del govern espanyol de pagar els diners que ja hi havia pactats per al 2011. A més, no només no pretén abonar aquesta quantitat, sinó que a sobre encara es creu amb potestat i legitimitat com per condicionar la Generalitat de Catalunya, tot limitant-ne el deute.

La Generalitat de Catalunya, en boca del conseller Homs, s'hi contraposarà claríssimament.

Seguint en la línia de sempre, comunitats autonòmes que no saben ni perquè existeix el seu govern, el qual fou creat en l'època del < café para todos >, continuen beneficiant-se de tot allò que el govern espanyol xucla de la mamella afeixugada del poble català.

Noies i nois: ens estan receptant l'elixir de la independència amb dosis de Redbull... Fem el pas d'un cop!

Llegiu l'article clicant el següent enllaç:

El govern espanyol diu que no pagarà els diners que reclama la Generalitat per al 2011

Salut!

Caminada de primavera

2011-03-28T14:33:00.000+01:00

La primavera ens envolta cada moment que vivim, amb força i presència.

És molt plaent anar a voltar per la teva contrada i veure l'esclat de vida que hi té lloc.

Hem travessat ja l'equinocci, i el dia, lentament però sense treva, va allargant-se cada cop més en detriment de la nit. Les temperatures nocturnes encara fresquegen, però el dia ja va tornant-se suau com més va més.

Els matins poden ésser assolellats, però la mitja tarda prometrà sempre la seva tempestuositat pròpia de l'època, encara que moltes vegades ens la mirem de prou lluny. Avui uns quants cumulonimbus es passegen pel nord de la Garrotxa i l'Alt Empordà i el sud del Vallespir. Des de Can Pere Pla només veig els sostres d'aquestes nuvolades tan immenses. A sota seu -com aquell qui diu-, el mosaic d'habitatges unifamiliars -molts d'ells buits- que emplenen penosament el paisatge de Sa Bardissa en un percentatge massa elevat.

Ara fa una setmana que no plou, però el subsòl encara està ple d'aigua. Un rierol s'esmuny pel camí que baixa de Can Pere Pla i s'estanca una mica tot formant un bassal. Les granotes no s'ho han pensat dues vegades abans de pondre-hi grans quantitats d'ous que ja s'han badat i han permès que centenars de capgrossos nedin lliurement per aquelles aigües mentre van creixent.

La Riera dels Molins baixa enjogassada i el salt d'aigua de la resclosa del Molí de les Roques brolla de vida. D'aquí no gaire podrem anar-nos-hi a refrescar.

Com a bosc plenament mediterrani, el bruc hi és omnipresent i està florit a més no poder. Els lleugers cops de la marinada xarboten la mata fent que deixi anar grans quantitats de polsim en l'aire.

Segueixo pujant cap al Coll de Fenals, i a sota de Can Moner, veig la silueta d'un suro mort, cremat, que encara ni l'aigua, ni la tramuntana, ni els corcs, no l'han abatut. Testimoni evidentíssim del terrible incendi que va devastar els nostres boscos el 25 d'agost del 2005, provinent de la Vall d'Aro i empès amb força pel llebeig que feia aquell dia.

Ja sóc a dalt de tot, passant a prop de Can Rusques i a poca estona d'arribar a casa. Els camps de blat i d'ordi verdegen amb insistència mentre el sol es pon.

Sempre m'ha agradat molt la primavera. Enguany no en serà pas una excepció.

Salut!

Barcelona Decideix! 10 d'abril

2011-03-24T21:02:00.005+01:00

Manquen pocs dies ja per la fita històrica en què Barcelona Decideix! haurà fet que tota la ciutat de Barcelona s'hagi afegit a l'onada de Consultes Populars sobre la Independència de Catalunya que ha escombrat arreu de la nostra geografia.

10.000 voluntaris, centenars de punts d'informació, vot anticipat i sobretot, moltes, moltes ganes de fer feina, de fer les coses ben fetes i de donar l'oportunitat a prop d'un milió i mig de votants (segons el cens que els permet d'exercir el seu vot).

Les diferents tongades de vot anticipat han tingut resultats molt interessants, els més destacats dels quals han estat a la Barceloneta i, sobretot, a la vila de Gràcia.

Sens dubte, les Consultes Populars són i hauran estat un punt d'inflexió importantíssim en el Dret a Decidir del poble català sobre el seu futur, després que Arenys de Munt trenqués el gel el proppassat 13 de setembre del 2009.

Vull donar tot el meu suport, ànims, esforç i ganes de fer que sigui un triomf de la democràcia, per a totes i cadascuna de les persones que, d'alguna manera o d'una altra, s'hi han involucrat activament.

Us deixo amb l'espot promocional de la Consulta, en què no hi manca una gran dosi d'humor, a càrrec de cares molt conegudes de la societat catalana.

Salut!

Suport a Vilaweb!

2011-03-22T15:29:00.003+01:00

Avui us convido i us demano a col·laborar en el suport a un diari electrònic que fa molta feina des de fa una colla d'anys. Parlo de Vilaweb.

El PSOE (no faré servir eufemismes estèrils com el de PSC) de l'Ajuntament de Barcelona s'ha querellat contra aquest diari arran del .

Us deixo amb la carta que ens ha tramès el director de Vilaweb, en Vicent Partal. Al final de l'escrit hi trobareu les diverses maneres que teniu per donar-hi suport. Gràcies!!!

Benvolguts amics,

El dia 29 de març propvinent VilaWeb serà portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que ens acusa d'injúries pels esforços informatius que vam fer per aclarir què va passar en el 'cas Vilaró'. És una actitud inaudita, especialment després de totes les coses que s'han anat sabent d'aquells incidents, principalment l'informe dels Mossos d'Esquadra que desqualifica completament la tesi del cap de la Guàrdia Urbana.

La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa i haver demanat abans pena de presó contra meu. Vist des de qualsevol punt de vista, i comparant-la amb qualsevol altra situació, la demanda és absolutament desproporcionada i és, a parer nostre, també un intent de coartar VilaWeb ofegant-la econòmicament.

No es pot oblidar, a més a més, que VilaWeb va fer el paper que correspon als mitjans en una democràcia. Perquè l'Ajuntament ocultava fets políticament importants i nosaltres vam treballar per aclarir-los. Sense l'esforç periodístic de VilaWeb i d'alguns mitjans més, avui encara no sabríem res de què va passar. Allò que fa extraordinari el 'cas Vilaró' no és que una pilota de goma colpege un policia; el fet extraordinari és que, en una democràcia, una institució pública considere que ni els ciutadans, ni tan sols els representants electes del poble dels altres partits, no tenen el dret de saber què ha passat i ho oculte durant setmanes i mesos. Fins i tot faltant en públic a la veritat.

El Col·legi de Periodistes i les institucions periodístiques europees ens fan costat. També ens en fan els grups polítics de l'ajuntament (PP, CiU, ERC i ICV), amb la sola excepció del PSC.

Necessitem, tot i amb això, el vostre suport.

Amb aquest correu, doncs, us demanem que signeu un manifest de suport a VilaWeb, però també us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, feu difusió del cas i en parleu on us sigui possible de fer-ho. El manifest diu:

'Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa'

'Els sotasignats que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb.

Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.

En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular.

Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal'.

Podeu adherir-vos a vilaweb@vilaweb.cat o a l'enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php

El dimecres 23 de març a les 19h hi haurà un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que presentarem el degà, Josep Maria Martí, i jo mateix. Us convidem a participar-hi per fer visible públicament el vostre suport. Ens podeu confirmar l'assistència a vilaweb@vilaweb.cat

Per a qualsevol dubte o qüestió, podeu trucar al 93 442 64 39.

Gràcies per la vostra atenció,

Vicent Partal

Director

VilaWeb

Ferlandina 43 baixos

08001 Barcelona

934 426 439

www.vilaweb.cat

Susqueda vessa!

2011-03-17T15:28:00.002+01:00

El període de pluges -no excessivament torrencials, però sí molt abundants-, que ha abraçat del 12 al 16 de març del 2011 està tenint uns efectes ben visibles sobre els nostres rius. La conca del Ter, una de les que ha rebut més aigua (juntament amb la del Fluvià i la Muga, i tots els seus afluents).

Cal tenir en compte que les quantitats totals de precipitació que han estat més elevades, justament han correspost al Ripollès, Osona, Garrotxa, Selva i part de les seves comarques limítrofes.

Algunes quantitats totals de precipitació (del 12 al 16 de març) de les moltes que hi ha:

Setcases (Ripollès) - 207 mm

Tregurà de Baix (Ripollès) - 197,6 mm

Llanars (Ripollès) - 199,8 mm

Espinelves (Osona) - 276,4 mm

Sant Hilari Sacalm (Selva) - 225,6 mm

Susqueda-El Coll (Selva) - 168,4 mm

Osor (Selva) - 231,4 mm

Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) - 278,8 mm

Olot-Pla de Dalt (Garrotxa) - 212,6 mm

Olot-Montsacopa (Garrotxa) - 194,9 mm

Us deixo amb fotografies i vídeos de l'embassament de Susqueda, que ahir va començar a "vessar" per les finestres que té de sobreeixidor. Cal recordar que aquest embassament no té comportes per evacuar l'aigua, a diferència del pantà de Sau. Les grans quantitats d'aigua i l'imminent desglaç -que serà molt abundant també- faran que Susqueda pugui estar molt ple durant un bon temps.

Aigua i neu a dojo!

2011-03-15T23:42:00.000+01:00

Quin senyor temporal de pluges!!!

Després de la tongada de dissabte, ahir dilluns i avui dimarts -i encara no hem acabat del tot-, s'ha acumulat quantitats de precipitació importantíssimes!

De fet, són molts els observatoris que, comptant tot el període de precipitació han superat, amb escreix, els 200 mm acumulats. Sens dubte molt bones notícies per als conreus i per als boscos. És clar que a molts d'indrets també hi ha plogut sobre mullat i això s'ha fet palès en un creixement molt gran de rierols i rius, que en el cas del Ter, el Fluvià o la Muga -i afluents-, ha estat molt important.

El pantà de Boadella ja fa hores que buida aigua plenament en previsió d'una crescuda que no es pugui contenir. El pantà de Sau està creixent a una velocitat grandíssima i el de Susqueda, -sense comportes que permetin de buidar-lo- aquest dematí es trobava ja al 93% i augmentava també a gran velocitat. És molt probable que Sau hagi d'obrir comportes i que Susqueda pugui acabar "vessant" en estar més que ple.

Cal no oblidar que el Ter recull i recollirà tota l'escorrentia de les comarques on més hi ha plogut -o nevat-, que són el Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, i part dels Empordans. En el cas del Fluvià i la Muga, el creixement també és importantíssim, ateses les continuades i abundantíssimes precipitacions a l'interior de l'Alt Empordà, tota la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

Les nevades al Pirineu han estat també molt considerables. En el cas d'avui, sobretot a Vallter, Vall de Núria i el Port del Comte (referint-me a les estacions d'esquí), però en menys grau també a molts d'altres indrets.

Al Mas Pallí de Calonge, el total de precipitació també ha estat molt considerable per bé que sensiblement inferior a aquests grans valors, i no hi ha hagut cap període significatiu d'excessiva intensitat de precipitació.

A les 23:35 d'avui el total de precipitació durant el període ha estat de 83, 4 mm, 9,4 dels quals han caigut durant el dia d'avui (molt poc en comparació amb molts d'altres indrets). La pluja, si més no aquí, ha estat completament beneficiosa.

Salut!

El Japó: terratrèmols, tsunamis i radioactivitat

2011-03-14T15:32:00.002+01:00

El Japó està patint la crisi més forta que ha passat mai després de la 2a guerra mundial.

Un terrible terratrèmol de 8.9 graus a l'escala de Richter amb epicentre a pocs quilòmetres al davant de la costa de les regions de Fukushima i Miyagi -amb el port important de la ciutat de Sendai-, a l'est de l'illa de Honshu (la més gran de l'arxipèlag Nipó, on també s'hi emplaça Tòquio, i les ciutats principals del país), va sacsejar l'11 de març a les 6:46 hora catalana amb una brutalitat molt poc habitual fins i tot per un país més que avesat als terratrèmols i amb unes mesures i directrius de seguretat per a fer-hi front que són realment excepcionals.

El terratrèmol, l'epicentre del qual es trobava a menys de 100 km de la costa més propera, va generar diverses ones que es varen propagar amb molta rapidesa concèntricament cap a l'exterior, provocant un tsunami que en topar la costa va fer emergir onades de fins a 10 m d'alçada que varen penetrar, en alguns casos, diversos quilòmetres a l'interior.

El fet que les costes més properes fossin poc muntanyoses, la proximitat a l'epicentre, el poc temps de marge, la manca d'informació en alguns casos i el caos col·lectiu arran de l'imminent terratrèmol varen fer que els avisos de tsunami fossin absolutament insuficients i molta gent no s'evacués a temps. Arran d'això, pobles sencers han desaparegut literalment del mapa. Les autoritats japoneses parlen de 10.000 víctimes mortals i es guarden de declarar els desapareguts com a morts, tot i que hi ha pobles sencers dels quals gairebé no se'n sap res i no se n'estan obtenint notícies. La xifra, no cal dir-ho, pot augmentar sensiblement.

Però si hi ha una cosa que vull posar de manifest escrivint tot això, és la tragèdia en què pot convertir-se -encara més- tot això. El terratrèmol ha estat per causes naturals arran del fort contacte entre les plaques tectòniques de Filipines i la del Pacífic, que ja habitualment creen una gran sismologia. El tsunami ha estat una conseqüència del terratrèmol, -també d'origen natural- i les víctimes es trobaven al lloc menys indicat en el moment menys oportú, PERÒ: hi ha un tema que preocupa molt més a hores d'ara: les afectacions sobre la centra nuclear de Fukushima, al bell mig de tot plegat.

Ja dissabte es va produir una explosió en un dels quatre reactors que conformen la central. Avui n'hem rebut notícia d'una altra. S'ha establert un radi d'evacuació de 20 km on s'hi troben indicis clars de contaminació per radioactivitat. El terratrèmol va inutilitzar la producció d'energia i els reactors varen aturar-se immediatament tal com estableix el protocol de seguretat. El tsunami, però, va malmenar els mecanismes que permeten refrigerar l'urani. Es va començar a fer servir aigua de mar directament per a refredar els reactors. L'augment de la pressió i la temperatura al reactor va fer que s'haguessin d'alliberar grans quantitats d'hidrogen -resultat de la reacció de la refrigeració- que contenia grans quantitats de partícules radioactives.

Avui hi ha hagut una altra explosió que ha tornat a alliberar més partícules (a la imatge).

Hi ha una gran incertesa sobre què passarà. Es nega que pugui haver-hi res semblant al que va passar a Txernòbil l'any 1986. En qualsevol cas, es cataloga l'accident ja en un gran 4 sobre un total de 7.

El Japó està desbordat. Hi ha més de 600.000 persones lluny de les seves llars, milers de desapareguts, problemes de subministrament elèctric, suspensió d'exportacions en molts casos, aturades de producció de les grans multinacionals, etc.

Sens dubte un cop fortíssim i un perill incipient: l'energia d'origen nuclear.

¿FINS QUAN seguirem pagant un preu i un risc tan elevats per poder tenir energia?
¿QUAN ABANDONAREM aquestes tècniques letals i girarem pàgina?

Pensem un parell d'efectes a curt termini:

- La precipitació farà que les partícules radioactives es barregin amb l'aigua i es dipositin a sobre dels conreus i sòls de tota la zona.
- El(s) núvol(s) radioactius escamparan la radiació molt més enllà d'on s'ha originat.

És terrible que després d'un terratrèmol i d'un tsunami tan agressius, els ciutadans japonesos hagin d'estar patint tot això.

No a l'energia nuclear! Ni ara ni mai més!

Dissabte 12 de març en remull

2011-03-12T21:57:00.001+01:00

Déu n'hi do com ha plogut i com està plovent.

Mentre les precipitacions ja s'enretiren del sud, a tot el nord-est estem en ple episodi de pluges i nevades i encara en tenim per unes quantes hores, tot i que la pertorbació està escampant ràpidament cap al golf de Lleó i el golf de Gènova.

Les quantitats més abundants s'han centrat, sobretot, a la serralada Prelitoral, amb un punt de concentració molt important a les comarques del Baix Camp, el Priorat i les seves rodalies.

En aquest mapa de coloraines podeu comprovar la distribució de la precipitació, que ha abundat molt arreu de la serralada Prelitoral, des de la Terra Alta, fins al Ripollès.

Hi ha hagut diversos indrets amb precipitacions superiors als 100mm -alguns d'aquests, molt per sobre d'aquest llindar:

Pradell de la Teixeta - Priorat (164 mm)

L'Argentera - Baix Camp (149 mm)

L'Albiol - Baix Camp (145 mm)

Capafonts - Baix Camp (131 mm)

Mont-Ral - Alt Camp (129 mm)

Begues - Baix Llobregat (128 mm)

Querol - Alt Camp (121 mm)

L'Hospitalet de l'Infant - Baix Camp (108 mm)

* Tingueu en compte que en aquest mapa de Meteoclimatic, moltes estacions pirinenques no tenen pluviòmetres capaços de mesurar la precipitació en forma de neu, i això fa que no hi surti pràcticament res. A continuació hi ha el recull pluviomètric del Meteocat, on sí que s'hi esmenten precipitacions en forma de neu, que en alguns punts han estat molt abundants, també.

Al Mas Pallí de Calonge segueix plovent, sempre amb una intensitat entre feble i moderada, i això ha permès que la pluja vagi filtrant-se lentament i estigui sent molt beneficiosa. Tot això ha anat acompanyat d'un temporal marítim més que notable, amb cops de vent de llevant, però, que han voltat els 50 km/h, per bé que eren molt constants.

A les 21:55 estem a +12,1ºC, amb un 98% d'humitat relativa, una pressió de 1001,9 hPa i una precipitació de 45,8 mm.

Salut!

Temporal de precipitacions demà dissabte i el proper dimecres!

2011-03-11T18:34:00.000+01:00

Per fi una mica d'activitat abundant a casa nostra!

I és que demà ens escombrarà un senyor temporal de pluges, acompanyades de ràfegues prou fortes de xaloc i amb una alteració marítima més que notable. Les precipitacions es desplaçaran ràpidament de sud a nord. De fet, a hores d'ara ja comencen a haver-n'hi (a la foto del radar de les 17:12 hora solar), que pugen pel Delta de l'Ebre i també cap a la Terra Alta, Ribera d'Ebre, Garrigues i Segrià.

Les informacions meteorològiques d'aquests dies van plenes d'aquest fenomen que portarà les precipitacions més abundants del que duem d'any. Un any, per cert, que ara per ara, es comporta força modest amb el tema pluviomètric.

El que volia destacar més és el model de predicció de precipitacions que hi ha a la imatge a continuació. Demà serà un dia passat per aigua. A l'Empordà les precipitacions trigaran unes hores més a arribar-hi (segurament aquesta matinada ja començaran), però també serà on més perduraran i una de les zones on està previst que caiguin amb més intensitat i abundància. La cota de neu serà de 1500m inicialment, però després pujarà ràpidament cap als 1900 arran dels vents de component marítim, força més càlids. Les nevades podran ser molt intenses i abundants a tots els vessants orientals del Pirineu (sobretot el Ripollès, el Conflent, el Vallespir, punts de l'est del Berguedà, i potser, els cims més alts de l'Alt Empordà, -però això ja només al començament, perquè després es tornaria aigua).

Cal tenir en compte que també es va configurant una altra situació de precipitacions molt abundants, que sembla ser que es centraria en el dimecres de la setmana vinent (tot i que hi hauria precipitacions el dimarts, ja). Si us fixeu en el model veureu com a certs punts del nostre petit país es preveu que en l'episodi del 9 al 17 de març hi hagi una acumulació d'aigua que pot ser igual o superior als 200 mm.

Després d'un gener i febrer majoritàriament secs -i no gaire freds, per cert-, aquests dies les pluges seran les protagonistes!

Salut!

Avui en fa un any!

2011-03-08T18:12:00.004+01:00

Salut a tothom!

Avui és 8 de març del 2011. Just un any enrere una pertorbació molt activa que s'havia gestat al golf de Gènova escombrava amb una agressivitat immensa pràcticament tot el Principat, la Catalunya Nord i el golf de Lleó en general.

Precipitacions molt intenses i abundants, gairebé al 100% del territori en forma de neu, amb gruixos que oscil·laven dels 20 cm a prop d'un metre, independentment de si eren a prop o lluny de la façana marítima.

La gran ventada que acompanyava l'espiral de la depressió va ser també un factor determinant dels efectes d'aquest temporal. Els grans tous de neu que varen caure, ajudat pel fort vent va produir grans destrosses, sobretot als boscos, que encara avui són ben perceptibles en indrets com Les Gavarres o d'altres boscos costaners.

La gran absència de subministrament d'aigua potable, però sobretot, el d'electricitat, a causa del fort temporal, però sobretot, pel lamentable estat de la xarxa elèctrica, ha estat un dels records més punyents del temporal.

Al Mas Pallí de Calonge el gruix de neu en general va voltar els 45 o 50 cm, tot i que a molts de punts, ajudat pel fort vent, hi havia més d'un metre acumulat. La memòria del vilatans només recorda dues grans nevades anteriors a aquella: l'una el 1962 (no tan forta com la del 2010) i la del 1947 (més forta que la del 2010).

Les dades, imatges i vídeos de la diada en són tants que no els acabaria. Us deixo amb un recull dels que tenia a mà. No us els perdeu, paguen la pena!

La imatge que enceta l'article és una fotografia del canal visible del satèl·lit l'endemà de la gran nevada (9 de març), en què va fer un sol espatarrant i es va poder veure la magnitud del temporal. Es pot comprovar perfectament l'abast de la nevada. Impressionant!

Podeu consultar un estudi molt interessant -dels molts que s'han fet- sobre el temporal de què parlo, tot punxant AQUÍ.

Salut!

Pla d'estalvi energètic?

2011-03-04T15:48:00.002+01:00

El súper govern espanyol encapçalat per un equip que s'autoanomena d'esquerres quan no té ni idea de què vol dir ni què representa aquest terme, ara vol aplicar un "pla d'estalvi energètic" que està amarat de penositat i de negocis molt suculents per a alguns.

Aquest pla, que ja s'han encarregat de maquillar i empolainar abundosament perquè sembli una mostra agosarada d'altruisme, preveu despeses multimilionàries per canviar els pneumàtics d'un gran nombre de vehicles, les bombetes de l'enllumenat públic i d'altres mesures.

Evidentment que estic completament d'acord amb l'estalvi energètic. Hi signo ara mateix.

Però em sembla tristíssim que el govern espanyol aprofiti que el tema mediambiental està de moda per encolomar grans oportunitats a tots els negocis que s'encarregaran de substituir tot aquest material que, per cert, deixarà de tenir ús, quan el més propi fóra d'anar-lo substituint progressivament a mesura que s'espatllés, etc.

Tot plegat, molt lamentable.

Curiosament, alhora, cada dia hi ha més traves, inconvenients, restriccions i tributs per tothom que vulgui optar a l'energia solar. I aquesta rai, perquè, pel que fa a l'eòlica, encara no hi ha ni tan sols una legislació que ho reguli.

Sí senyor. D'això en dic jo polítiques progressistes i d'esquerres. Tot plegat per anar fluix de ventre...

10 km/h menys: apropem-nos a la lentitud mental d'alguns governants

2011-02-27T18:43:00.000+01:00

Salut a tothom!

El nostre ritme de vida és ràpid. Els automòbils que ens permeten de desplaçar-nos cada cop en són més. Volem arribar abans als llocs i optimitzar al màxim el nostre temps. Aquest augment és una resposta a les noves necessitats, a un nou món. I és bo -i ho ha de ser-, sempre i quan no sobrepassi els llindars del seny, del raonament o d'allò que pugui considerar-se temerari.

En aquest sentit, a les vies de circulació d'alt nivell (posem per cas, autopistes i autovies), és prou acceptable que les velocitats màximes permeses tendeixin a augmentar, sempre i quan això vagi agafat de la mà d'un augment en la seguretat dels vehicles, i també, sobretot, de les vies per on hem de circular.

A Alemanya, per exemple, on les autopistes són extremadament segures a l'hora de circular-hi (pocs revolts, peralts adequats, amplada dels carrils i dels vorals,...), no sol haver-hi límit de velocitat, i, a diferència del que hom pugui pensar, l'accidentalitat és molt més baixa que a Catalunya.

A l'estat francès, des de fa molts d'anys, el límit de velocitat per a aquestes vies és de 130 km/h i mai no ha esdevingut cap perill incipient.

Però nosaltres, que pertanyem a aquest Estat espanyol, hem de pagar també les conseqüències de viure a un Estat que està poblat i governat per un gran nombre d'energúmens que, per dir-ho molt finament, els fa falta un parell de voltes de paella...

Mentre d'altres països molt més avançats (en molts d'aspectes, no cal entrar en detalls), apliquen augments raonables segons les realitats i necessitats del moment, a l'Estat espanyol no se'ls acut res més que reduir la velocitat màxima d'aquestes vies, a 110 km/h.

L'argument? No se'l creuen ni ells: disminuir el consum de combustible.

No entrarem en temes de consum de combustible dels vehicles, perquè el desconec fortament, tot i que puc ben dir que és molt agosarat establir un llindar universal per a tots els vehicles, quan les diferències que els separen són molt notables.

¿Si tant els preocupa l'excés de consum de combustible, la contaminació atmosfèrica, etc. com diuen (evidentment que no els preocupa ni mai no els ha preocupat), perquè no deixen d'una vegada governs, empreses petrolieres, i tota l'oligarquia que s'estén per aquests móns de l'or negre, de blocar una vegada i una altra les noves tecnologies que des de ja fa una colla d'anys han experimentat -amb molt d'èxit, per cert-, amb motors elèctrics, d'aigua, etc. ?

Tot plegat, una autèntica fal·làcia i un denominador comú: el petroli.

Si de debò volguessin reduir la contaminació, ja fa molts d'anys que haurien pogut començar a fer-ho.

De moment, ja que no els dóna la gana d'avançar en tecnologia i progrés de debò, i tot esperant que, per fi, el petroli s'acabi del tot (i amb això, s'acabin moltes de les guerres que hi ha a hores d'ara), estaria molt bé que deixen de tocar els co--- a tota la societat i no restringeixin les velocitats màximes de les grans vies de circulació, argüint coses que ni ells no es creuen.

Salut.

Quan el titellaire fa fer-li el que vol al titella

2011-02-21T21:07:00.000+01:00

Salut a tothom!

Que la desavinença entre Catalunya i Espanya va augmentant cada dia nou que passa i cada any empenyem no és pas cap novetat.

Hi ha qui d'això en diu tragèdia, desgràcia, ruptura social o vés a saber fins on pot arribar la seva imaginació.

El cert és que si Catalunya, -tal com ha passat sempre, però ara més que mai- no es troba còmode dins d'Espanya, no és pas per una qüestió capriciosa, sinó per un bombardeig constant d'intolerància i menyspreu que ara no desgranaré pas: crec que tothom n'està al corrent, i el que no n'està és perquè no vol.

Fa encara no gaire es parlava de l'independentisme català com quelcom utòpic. Els temps està posant les coses al seu lloc i ja fa una colla d'estones que el que és utòpic és que un Estat com l'espanyol, -paradigma europeu actual (i antic) del podriment de la democràcia i la negació aferrissada de la seva diversitat nacional, cultural i lingüística-, pugui constituir-se com un Estat federal.

Tal com va dir fa unes setmanes l'expresident Jordi Pujol i Soley, només hi ha dues sortides: l'assimilació cultural per part d'Espanya (anihilament) o la independència (supervivència).

Si l'independentisme es troba en el seu apogeu màxim i és cavall de batalla d'innombrables debats, xerrades i polítiques diverses, tampoc és pas per casualitat. Els motius que l'hi han dut en són tants que no cabrien en aquest article, ni en molts d'aplegats.

Avui vull fer ressò de fins on s'està radicalitzant el discurs espanyolista empedreït i profundament anticatalanista. On podem trobar-lo? Doncs tan fàcil com a la capital de l'Estat al qual encara pertanyem. Em centraré concretament en el paper que fa el canal de televisió Telemadrid, la programació del qual és interessant de conèixer.

I és que aquesta radicalització s'està tornant tan extrema, que fins i tot -sortosament-, han aparegut nombroses veus dissidents que critiquen profundament el full de ruta emprat per aquest canal.

En aquest primer vídeo hi trobareu la valoració que feien els informatius de Telemadrid arran de l'èxit de la pel·lícula "Pa Negre" i "Biutiful". Tant la locució que en fa el presentador com els subtítols suggerents que hi ha, no tenen pèrdua...

L'altre -per mi encara més greu- és la censura televisiva que Telemadrid va fer quan volia retransmetre declaracions d'en Pep Guardiola arran del partit Arsenal-Barça. Segons ells "com que no parlava en castellà, però sí que ho va fer en anglès, en francès, en català, i fins i tot en italià", no se'l podia retransmetre. Al cap d'una estona s'enduen una altra sorpresa. Fixeu-vos-hi:

Frases mítiques que no m'he pogut estar de transcriure malgrat el vídeo:
(...)noi: "Nos hubiese gustado tener con nosotros a Pep Guardiola"noia: "estamos intentando escucharle como seguramente todos ustedes pero: ¿qué ha pasado? Se lo contamos: Guardiola de rueda de prensa ha hablado, pero lo ha hecho en todos los idiomas (caram, quin crack! Ho ha fet en més de 6000 llengües?), menos en español, (...)
(...)noia: "bueno, creíamos que hablaba castellano"noi: "claro que contesta una de cada veinte, claro, pues hemos llegado justo cuando acababa de contestar,..."noia: "claro, ha tocado en catalán. ¿Qué le vamos a hacer?" ¡Pues no! Intento fallido."noi: "Bueno, pues venga, volvemos, seguimos hablando de Leo Messi, en cuando Guardiola vuelva a tener un momento de lucidez hispana pues nos vamos con él (...)"
Sens dubte, molts d'espanyols (no pas tots, només faltaria!), estan afegint dia a dia més ingredients per elaborar la poció màgica que ens durà directament cap a la independència.
Totes la informacions i crítiques sobre el comportament del canal els podreu trobar a Salvemos Telemadrid.
Salut!

TV3 ja no es veu al País Valencià...

2011-02-18T18:22:00.002+01:00

Fa una colla de dies us escrivia dient-vos que era un dia dolç per a la nostra llengua, perquè s'havia acabat el termini que tenien les empreses que comercialitzen productes a casa nostra per adaptar-ne l'etiquetatge per tal que hi hagués, si més no, el català.

Avui, en canvi, no són bones notícies el que vull expressar. Avui és un dia molt, molt trist per la nostra llengua. No només ho és per la nostra llengua, sinó també per la dignitat, per la llibertat d'expressió, per la humanitat.

Ahir, després de molt de temps d'estires-i-arronses, el govern del País Valencià, presidit per l'individu Francisco Camps, - els qualificatius que se m'acudeixen del qual no manifestaré per no mostrar-me excessivament barroer -, va decidir que suspendria en la seva totalitat les emissions de Televisió de Catalunya en territori valencià.

Així doncs, prop de 2.408.000 parlants de la nostra llengua van deixar, ahir, de tenir accés al màxim mitjà de comunicació en la seva llengua. En la nostra llengua.

Podria emplenar pàgines i més pàgines de tot allò que penso de tal fastigosa i inacceptable actitud per part del govern del Partit Popular, però crec que l'opinió col·lectiva és prou evident i ferma com per poder-m'ho estalviar.

Aquest és un atac molt greu, molt greu, a la llibertat d'expressió, a la nostra llengua, a la humanitat de les persones.

Em solidaritzo, doncs, amb molts de mitjans de comunicació, blocs, entitats, individuals, etc. que suspenen -simbòlicament- les seves emissions en protesta d'aquesta agressió tan bel·licosa.

Us deixo amb algunes de les imatges que protagonitzen tot aquest afer i també amb una roda de premsa per part d'Acció Cultural del País Valencià, que ha maldat fins al darrer moment, perquè això no s'esdevingués. Justament és aquesta entitat la que, a més, haurà de pagar sancions molt grans per l'únic fet d'estar defensant la llengua pròpia d'un país i la seva normalització.

I després em preguntaran perquè sóc independentista i quins arguments tinc...

Salut i independència!

Sort que n'hi ha que no s'agenollen...

2011-02-15T23:48:00.001+01:00

La xarxa va ben plena aquests dies de la roda de premsa que l'entrenador de l'equip de futbol del Girona, Raül Agné, va fer en acabar el partit que havien disputat amb l'Osca, al seu camp.

L'entrenador estava responent la pregunta d'un periodista, en català, quan va ser interromput per algun altre membre de la sala dient-li que ho fes en castellà.

Raül Agné, amb tota l'educació que fóra d'esperar, va dir-li que primerament acabaria la intervenció en català i que després ho repetiria en castellà sense cap inconvenient.

Sembla ser que això no va agradar al sector que es queixava del fet que l'entrenador hagués intervingut en català. Raül Agné, estupefacte, no entenia aquella actitud de tal manca de respecte i tolerància, i, després de qüestionar-se algunes coses, va abandonar la sala, emprenyat, dient que si no se'l respectava, no hi hauria cap roda de premsa.

La caverna espanyolista deu estar traient escuma pels queixals arran de tot això. Val a dir que per nosaltres -i per qualsevol persona amb modals, seny i respecte-, això va ser una actitud realment fantàstica i admirable.

Sort en tenim de personatges públics com en Raül Agné, que no s'agenollen i que malden per fer vigent sempre la seva dignitat i el seu respecte.

Per cert, que aquest home és fill de Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent a la comarca del Baix Cinca. M'imagino que els espanyolistes encara deuen enrabiar-se més en veure que un fill de l'Aragó es comporta així.

Gràcies, Raül.

La mala llet d'Endesa

2011-02-11T13:00:00.002+01:00

Fecsa-Endesa és una empresa tristament famosa a les nostres contrades arran de les repetides incidències, problemes i maldecaps que porta als seus usuaris -els quals, per cert, no tenen cap alternativa energètica vers el monopoli d'aquesta companyia-.

La incidència més sonada va ser, sens dubte, la gran absència de servei arran de la nevada del 8 de març del 2010, en què milers d'usuaris varen quedar sense subministrament elèctric, molts dels quals durant una setmana o més. El temporal va ser excepcional, sí, però el que de debò era excepcional era l'estat més que pèssim de la xarxa elèctrica de la companyia, la inversió de manteniment de la qual havia estat pràcticament nul·la durant anys.

Endesa ho va pagar car. Ho està pagant car. I s'ho mereix.

Avui vull mostrar una problemàtica que de ben segur molts hi deveu haver topat: la introducció de les dades del consum energètic directament per tal d'evitar les lectures estimades, que tan arruïnen les nostres butxaques.

Per tal de poder introduir la lectura, cal entrar en un formulari, com a molt aviat, dos dies abans de la data a què correspondria la lectura. Fins aquí tot bé.

Ja d'entrada, cal comentar com n'és de difícil arribar a la pàgina on et permet d'entrar les lectures del comptador. Hom diria que està fet expressament. Si vols posar-te la pàgina en versió catalana, també pot resultar força complicat. A més, només està disponible a la pàgina d'atenció al client, no pas a la pàgina general.

Seguim endavant, i per fi, arribem al formulari. Què ens hi trobem? Doncs que quan introduïm les dades, la tipografia que hi ha és tan petita i apareix amb un color tan poc visible, que la majoria de vegades la gent es pensa que quelcom no funciona, que no estan entrant bé les dades, etc. I en alguns casos, fins i tot, s'ha arribat a abandonar la tasca, en veient que la cosa no rutllava. (Vegeu imatge inicial)

He provat d'obrir la pàgina amb d'altres navegadors (internet explorer, mozilla firefox, google chrome), i el problema arreu és el mateix.

Em sembla tristíssim que s'estigui fent una jugada tan barroera per part d'aquesta companyia. És evident que per a Endesa els hi surt més a compte de fer lectures estimades, basades en falsedats. És evident que no els interessa que la gent entri les lectures directament per internet.

Una possible solució? Quan hagueu entrat les dades, cliqueu dos cops amb el ratolí o cliqueu a un extrem i arrossegueu cap a l'altre i així en visualitzareu el contingut. (Vegeu 2a imatge)

Si voleu accedir directament al formulari per on s'entren les dades, sense estar pul·lulant mitja hora per una pàgina web embolicada i incomprensible, premeu aquí.

Que no us fotin el pèl un altre cop!

Salut!

Submissió, d'El perquè de tot plegat

2011-02-07T20:07:00.001+01:00

Avui vull retre homenatge a un fragment d'un llibre d'un autor que considero molt particular, molt propi. Parlo d'en Quim Monzó i el seu llibre "El perquè de tot plegat". Aniré més enllà mostrant-vos un retall que es correspon amb un dels 15 relats de què està format aquest llibre. És el meu relat preferit. El trobo sincerament collonut.

L'adaptació al cinema que en va fer en Ventura Pons i sobretot, la interpretació d'Anna Lizaran són genials. Us deixo amb el retall de vídeo i el text del relat.

A hores d'ara, el mateix Ventura Pons està duent al cinema un altre llibre d'en Quim Monzó, Mil Cretins, que de ben segur, no em decebrà gens.

Salut!

Submissió (Escriptor: Quim Monzó; Pel·lícula: Ventura Pons; Actuació: Anna Lizaran)

"Ho he tingut sempre ben clar: busco, i buscaré fins que el trobi, un home de debò. Que estigui pel cas. Que no perdi el temps en detalls galants i gentileses inútils. Vull un home que no pari atenció al que jo li pugui explicar posem per cas a taula a l'hora de dinar. No suporto els homes que intenten fer-se els comprensius i amb cara d'angelets em diuen que volen compartir els meus problemes. Vull un home que no es preocupi pels sentiments que jo pugui tenir.

Des de púber, vaig fugir dels xitxarel·los que es passaven el dia parlant-me d'amor. Vull un home que no parli mai d'amor. Que no em digui mai que m'estima. Trobo que és ridícul un home amb els ulls enamorats i dient-me . Ja li diré jo que l'estimo! Li diré sovint perquè l'estimaré de debò. I quan li hagi dit, rebré complaguda la mirada de compassió que ell m'adreçarà. Aquesta és la mena d'home que vull. Un home que al llit em faci servir com li vingui de gust, sense preocupar-se pel meu, perquè el meu gust serà el que ell en tregui. Res no em fa sortir més de polleguera que un home d'aquells que en un moment o altre la còpula s'interessa per si he arribat o no ... a l'orgasme.

Això sí: ha de ser un home intel·ligent. Que tingui èxit, i amb una vida pròpia i intensa. Que no estigui pendent de mi, que viatgi. I que no cal que sigui gaire d'amagat, tingui altres dones a més de mi. A mi no em fa res, perquè ell sabrà que sempre, només que em faci un xiulet, jo seré als seus peus, pel que vulgui manar. Perquè vull que em mani. Vull un home que em faci anar dreta. Que em domini. Que quan li vingui de gust em grapegi davant de tothom sense miraments i que, si per aquelles coses de la vida jo tinc cap excés de pudor, em clavi una bufetada sense aturar-se a pensar si hi ha o no gent que ens mira.

Vull que em pegui també a casa. En part perquè m'agrada. Disfruto com una boja quan em peguen. I en part perquè estic convençuda que amb tota aquesta oferta ell no se'n podrà estar mai, de mi."

El nacionalisme lingüístic espanyol

2011-02-02T23:57:00.000+01:00

El nacionalisme espanyol és quelcom que tenim present ben arran nostre dia rere dia i del qual n'estan tristament impregnats els mitjans de comunicació (alguns més que d'altres, òbviament).

A nivell lingüístic, aquest tipus de nacionalisme (nacionalisme, per cert, que els que el practiquen tendeixen a dir sempre que són no-nacionalistes...), és especialment agressiu i extremadament excloent i xovinista.

Us deixo amb aquest vídeo del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, que va fer una conferència excel·lent -sota el meu parer-, sobre el nacionalisme lingüístic espanyol.

¿Què pot haver-hi millor que un lingüista castellanoparlant, que té el castellà com a llengua materna, per explicar com es viu i com afecta, per exemple, a nacions i llengües perifèriques a la castellana, aquest tipus de nacionalisme?

Us la recomano amb escreix. Els seus arguments són tan clars com contundents. No hi ha gaire res més a dir arran de tanta evidència.

Salut.

L'ex-president ho reconeix

2011-01-26T21:24:00.000+01:00

Per aquells que vivim en la convicció total que la independència del nostre país és l'únic mitjà pel qual puguem assolir la màxima grandesa a què aspirem i de la qual dia rere dia en som privats, la lluita, la tossuderia i l'empenta constant no només no ens afebleixen, sinó que ens refermen la base de tots els nostres tarannàs.

I és que, per sort, ja fa molts d'anys que la independència de Catalunya no és una qüestió únicament identitària -amb la connotació excloent que inevitablement se'n pugui desprendre-, sinó que com més va, més transversal és.

Els esdeveniments que s'han anat succeint, -cada cop més precipitadament-, en tot allò que fa referència a la nostra nació, llengua, economia, educació, etc. han estat autèntics encenalls del foc de l'independentisme, que a hores d'ara crema amb més força que mai, atiat per un Estat que està radicalitzant dia rere dia les seves premisses.

Avui ens sorprèn -ja va fer-ho parcialment fa uns mesos-, l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol i Soley.

Els seus vint-i-tres anys de mandat varen anar encapçalats per la defensa aferrissada d'un model que per sobre de tot, maldava per encaixar Catalunya en l'Espanya de l'època, per provar d'assolir el màxim sense arribar al trencament, per actuar tot sovint amb moltes ambigüitats i pel famós "ara no toca".

Ves per on, -i com ell, tanta d'altra gent-, l'evolució ha dut les coses al seu lloc. Àdhuc un defensor nat de l'autonomisme com n'és el Sr. Jordi Pujol ha avançat un esglaó més en el camí cap a la plenitud nacional del nostre país i, per fi, ha reconegut que només hi ha dues opcions a seguir: o bé l'assimilació absoluta de Catalunya per part d'Espanya (que, si s'esdevingués, aniria a ritmes vertiginosos), o bé la sobirania total del poble català, altrament dit, la independència.

El Sr. Pujol també ha matisat que el camí de l'assimilació seria més fàcil però que això voldria dir que "Catalunya es rendeix". És per això que ha manifestat obertament -mai tan clarament com fins ara-, que l'única opció viable és la independència.

Ja fa uns mesos ens va sorprendre comunicant un augment notable dels seus tarannàs independentistes. Així mateix també ha prosseguit l'evolució ideològica del també ex-president de la Generalitat, el Sr. Pasqual Maragall.

Que curiós que tots els que han estat a dins acabin optant per la independència, no?

No deu ser que ja n'hi ha prou de perdre el temps i esforços en encaixar peces on no s'hi encaixaran mai?

Gràcies, sr. Pujol, per tocar tant de peus a terra i per ser tan realista ara mateix.

Independència, sí! Ara sí que toca!

Salut!

Llegiu l'article del diari Ara

Llegiu l'article del diari Vilaweb

Avui és un dia dolç per al català

2011-01-24T19:43:00.000+01:00

Salut a tothom!

Enmig d'aquesta onada d'aire fred tan evident, avui la nostra llengua viu moments dolços, un autèntic contrapès per les continuades i incessants garrotades que vénen dia sí dia també de les Espanyes i que creuen tenir la potestat i la legitimitat de qüestionar tot allò que es crea i es cou al nostre país.

Però, tal com deia, avui es viu un moment dolç per a la nostra llengua. Un petit avenç -dels molts que encara manca per fer-, que situarà el català una mica més a prop de la seva normalització plena.

I és que d'avui en endavant les grans empreses que venguin productes en territori català, hauran de fer constar als seus productes, com a mínim, la llengua catalana. Això implica la presència de la nostra llengua en la informació bàsica de les etiquetes, factures, propagandes, etc.

Les petites i mitjanes empreses tindran encara un marge fins al mes de juliol abans no se'ls apliqui també aquesta normativa que va ser aprovada l'agost del 2010 pel govern de la Generalitat.

Sens dubte, una molt bona notícia per al procés de normalització lingüística de la nostra llengua.

No cal pas dir que aquesta llei ja està sent recorreguda pel Tribunal Constitucional espanyol per part de Ciudadanos i del Partido Popular, ja que, segons ells, aquesta normativa "menysté el castellà".

Cal recordar, també, que hi ha gairebé 200 disposicions legals espanyoles que obliguen a etiquetar els productes en castellà al territori català.

Un cop més, s'està veient molt clar qui està a favor de la igualtat de drets i usos lingüístics i qui hi està aferrissadament en contra.

Salut!

Font: Diari Avui, Racocatalà

I seguim anant cap avall!

2011-01-22T15:37:00.002+01:00

Salut!

No és pas gaire fàcil trobar dies en què pràcticament tot Catalunya estigui per sota dels zero graus, tret de petitíssimes excepcions arran de mar en punts estratègics que, per efecte del vent, no hi hagin pogut arribar. Aquesta nit ha estat un d'aquests dies de què us parlo. I aquesta propera nit, podrà ser tant o més freda que la que acabem de travessar.

També és impressionant contemplar com li ha costat de pujar la temperatura arreu del país bo i estant plenament serè (això sí, en molt d'indrets, com ara Sa Bardissa, envoltats encara d'una tramuntana més que freda.

Sens dubte un autèntic espectacle.

Atenció a les glaçades, sobretot allà on hi encalmi el vent: la humitat caurà amb força novament i podran produir-se glaçades fortes a les valls del Pirineu i tot l'interior i prelitoral. A la costa les glaçades seran febles, però compte amb els conreus, especialment allà on encara hi bufi la tramuntana, ja que la humitat serà molt baixa i podran produir-s'hi glaçades negres.

Heus acií algunes dades d'avui dissabte a l'estació Calonge-Mas Pallí (de moment):

Temperatura màxima: +5,0ºC

Temperatura mínima: -0,1ºC

Cop màxim de vent: 64 km/h (N-NO)

Humitat rel. màxima: 60%

Humitat rel. mínima: 41%

Salut!

Fonts: Meteocat, Meteoclimatic

La fred al damunt i s'hi farà notar

2011-01-21T17:06:00.000+01:00

Salut a tothom!

El solc d'aire fred provinent de tramuntana-gregal he entrat amb puntualitat a les nostres contrades i s'hi està deixant sentir ben sonadament. A l'Empordà, tal com és de costum, aquestes entrades vénen acompanyades de cops molt forts de vent. En aquest cas, però, la influència del vent està atenyent indrets menys habituals per a la tramuntana, com són molts de punts del Gironès o del Pla de l'Estany.

Al vessant nord del Pirineu, -i puntualment al vessant sud-, s'hi estan produint algunes nevades fruit de l'acumulació d'humitat (molt poca) aportada pel fort vent. Les temperatures allà són realment extremadament baixes.

Els dos mapes són de les temperatures que hi havia avui a les 9:00h en diferents punts del nostre país. Les dades ja ho diuen tot!

Alguns dels valors extrems que hi ha hagut avui (de moment):

Temperatures mínimes:

Certascan (2400m) -16,3ºC
Boí (2535m) -16,1ºC
Espot (2519m) -15,9ºC
Ulldeter (2364m) -15,4ºC
Salòria (2451m) -15,3ºC
Refugi d'Amitges (2380m) -15,1ºC
Sasseuba (2228m) -14,7ºC
Lac Redon (2247m) -14,7ºC
Port del Comte (2316m) -14,4ºC
Refugi Blanc (2350m) -14,3ºC
Malniu (2230m) -14,2ºC
Cadí Nord (2143m) -12,0ºC
Núria (1971m) -11,7ºC

Cops de vent:

Portbou 110 km/h
Castelló d'Empúries 82km/h
La Sénia 79 km/h
Calonge - Mas Pallí 76 km/h
La Pobla de Lillet 74 km/h
Palamós 72 km/h
L'Albiol 72 km/h
L'H. de l'Infant 71 km/h
L'Escala - C. Prisco 71 km/h
Salou - Barenys 70 km/h
Verges - ponent 69 km/h

Durant el dia d'avui ha seguit entrant aire fred a tort i a dret i és molt probable que les temperatures encara baixin molt més aquesta nit. Caldrà anar actualitzant la informació!

Salut!

Fonts: Meteoclimatic, Meteocat

Ja arriba el solc d'aire fred!

2011-01-20T17:36:00.000+01:00

Salut a tothom!

Ja ha començat a bufar la tramuntana a l'Empordà, de moment, amb velocitats entre els 60-70 km/h en general (és evident, però, que en els "punts estratègics" sempre hi haurà cops més forts, com ara el coll dels Belitres de Portbou, el Cap de Creus, etc.) De fet, a Portbou, ja s'ha enregistrat un cop de 82,8 km/h.

I amb l'arribada de la tramuntana (en superfície, perquè en alçada ja fa dies que hi és -prova n'és el fet que marxessin les boires costaneres que teníem), arribarà l'aire fred amb tota la seva força.

De moment la davallada de temperatures ja s'està notant arreu, però, on sobretot s'està deixant sentir amb força és a l'Alt Pirineu, on els valors ja comencen a caure per sota dels -10ºC, tal com podeu comprovar en les imatges que us afegeixo.

Fixeu-vos bé en l'entrada de la massa d'aire fred des de tramuntana-gregal (N-NE), que prové de latituds molt elevades. La nuvolositat dibuixa una mena de "llengua" o solc, que és justament el cas que ens afecta. La fotografia és de 2/4 de 5 de la tarda, i el solc d'aire fred dibuixa una frontera que va més o menys dels Alps, passant per tot el nord d'Occitània, i anant-se'n (com més cap a l'oest), pujant cap al nord vers la Bretanya, i la meitat est de la Gran Bretanya. No cal dir que tot això viatja ràpidament cap a nosaltres.

Així doncs, aquest només és un escrit d'impàs en espera d'unes temperatures que podran ser encara molt més baixes del que són ara, i a més, no només al Pirineu, sinó arreu del nostre petit país.

Salut!

Fonts: Meteocat, Meteoclimatic, Sat24

La primavera se'n va. Torna l'hivern.

2011-01-18T18:39:00.002+01:00

Model de precipitació per al 26 de
gener en què es reflecteix clarament la neu.

L'any 2011 ha començat amb un temps molt calmat i tranquil que més d'un dia ens ha fet pensar que érem a la primavera. Aquesta circumstància ha estat accentuada pel floriment dels ametllers, que enguany déu n'hi do si han florit aviat.

El fet d'estar encapçalat per molt altes pressions, ha fet que hi hagi una forta inversió tèrmica. Mentre que la boira cobreix amb facilitat la Depressió Central, la plana de Vic i d'altres llocs habitualment propensos a emboirar-se, deixant dies molt foscos i amb temperatures, en el cas del voltant de Lleida, que ni de dia no s'han apropat als +10ºC, als cims de Pirineu, les temperatures han estat molt superiors al que caldria esperar a aquesta època.

Temperatures previstes a 1.500m
d'alçada el 24 de gener.

Això per no esmentar els molts indrets tant d'arran de costa, com molts de l'interior que queden al marge de la boira, en què s'han vist diversos pics amb temperatures properes o fins i tot superiors als +20ºC.

Això sembla que té les hores comptades, ja que tindrem una entrada molt destacable d'aire d'origen agregalat, provinent de latituds molt altes i que, no només normalitzarà les temperatures, sinó que ens farà tornar a l'hivern tot d'un plegat.

Temperatures de diverses capitals
europees a les 17:25 hora catalana.

La massa d'aire que entrarà sembla que és força seca i fa de mal dir si hi haurà gaire precipitacions d'ara endavant, tot i que alguns models preveuen precipitacions de neu a cotes molt baixes cap al dia 21 i 24 de gener. Caldrà anar-ho seguint.

També cal tenir en compte d'altres models de precipitació que preveuen precipitacions prou abundants a la costa catalana, i que serien de neu arran de mar, per al 26 de gener.

El que és ben evident és que farà fred de valent. Costarà molt, -per no dir que serà impossible-, de tornar a veure valors tan elevats, fins i tot a hores del vespre, arreu del nostre continent.

Salut!

Travessant el Montgrí

2011-01-16T21:45:00.004+01:00

Ben pocs són els cops que, gairebé sense moure't de casa, t'endinses en paratges que et fan marxar del món que tens a sota els peus i ben fàcilment deixes endur-te per l'encís del paisatge.

Avui n'hem trepitjat un de molt proper, de molt nostre: el massís del Montgrí.

Aquest massís, de natura molt singular, és tot un símbol per a la nostra comarca. La seva composició tan rocallosa, la seva vegetació escadussera però no pas per això poc important, les seves valls i sobretot, el gran silenci que l'envolta, en fan un indret realment envejable.

Tot el que pertany a aquesta serralada, que s'estén per tot l'extrem nord-est del Baix Empordà i fins i tot una petita franja limítrofa de l'Alt Empordà a l'Escala, juntament amb les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Empordà, han estat declarats parc natural de fa pocs mesos. Sens dubte, una gran notícia per a aquest paisatge!

Amb molt bona companyia hem enfilat la muntanya central del massís, el Montgrí pròpiament dit, on hi reposa un castell que va començar a bastir-se al s. XIII i que mai no es va acabar.

Ha estat més endavant que ens hem embrancat a baixar per l'altre costat de la muntanya, l'anomenat coll d'en Garrigars, per deixar-nos anar per corriols estrets, plens de roques cantelludes i de garrigues que esgarrapaven. També hi ha un gran nombre de tarteres que fan molt interessant la baixada.

La següent estació ha estat a Santa Caterina, l'ermita. Aquesta centre, a part de tenir un encant paisatgístic increïble, ja que es troba al bell mig d'una vall interior del massís i envoltada d'un silenci sepulcral, està carregada de significat i de simbologia. Només cal tenir en compte que l'escriptora Caterina Albert -coneguda com a Víctor Català-, va fer servir tot aquest indret per a la inspiració de la seva novel·la celebèrrima Solitud.

El retorn ens ha menat de tornar a pujar a la creu del coll de Santa Caterina per acabar baixant al punt d'origen a Torroella de Montgrí.

Sens dubte, moltes vegades, tenim paisatges idíl·lics -i força desconeguts- ben arran de casa. Tinc ganes de repetir experiències així molt més!

Us convido a fer un cop d'ull a les fotografies d'aquest paisatge tan collonut!

Salut!

El creixement de l'independentisme canari

2011-01-14T21:02:00.000+01:00

Salut!

Realment, pertànyer a l'Estat espanyol, per a molts dels qui -malauradament- encara hi pertanyem, ens és una ruïna completament inassumible, per més que dia rere dia apareguin erudits que només fan que intentar -sense èxit- demostrar la inviabilitat de les sobiranies totals.

La meva connexió amb les Illes Canàries m'ha permès de veure el creixent independentisme canari, que com més va més adeptes guanya i més ben fonamentat es troba.

I és que les Illes Canàries s'han vist sotmeses a la creació d'un model econòmic que només tenia en compte el turisme, sense cap mena d'alternativa. Un cop més, les atencions dirigides i centrades per a tothom qui ve de fora, sense tenir realment en compte les necessitats del poble autòcton, vers possibles canvis a no gaire llarg termini.

A hores d'ara les Canàries pateixen els efectes de la crisi econòmica mundial, però amb l'agreujant que amb prou feines no tenen alternatives econòmiques que no es basin en els hotels del tot-inclòs.Tot això per no esmentar els múltiples delictes ambientals, paisatgístics i ecològics que s'han comès en algunes illes. Aquesta manca d'alternatives està fent que els nivells d'atur siguin molt elevats i que l'economia de l'arxipèlag no tingui un recolzament gaire estable.

Pintada a una paret del Puerto de los Mármoles (Arrecife, Lanzarote)

Tal com és d'esperar, molta gent -cada cop més- a les Canàries, comença a dubtar seriosament de la viabilitat de pertànyer a un Estat, la capital del qual es troba a 1.800 km dels seus topants.

Potser ha arribat realment l'hora que aquest grup d'illes d'origen volcànic i de paisatges idíl·lics es plantegin seriosament el seu futur com a Estat de ple dret. Un cop més, la solució va a càrrec dels autòctons, i no del que legislin i dictaminin a la llunyania.

No us perdeu aquest enllaç en què hi apareix gran nombre de documentacions i d'articles sobre l'independentisme a les Illes Canàries:

Nación Canaria

Salut!