divendres, 24 d’agost de 2007

I tanmateix, la remor persisteix,...

Benvolgudes i benvolguts,

Avui enceto aquest escrit amb el títol d'aquesta cançó de Brams, del disc "Tot és possible" si no és que ho recordo malament, i que, per sobre de tot, és un poema de Miquel Martí i Pol. I el per què? Doncs, és un enèsim advertiment de la situació urbanística que es viu al meu municipi (i òbviament, una situació que es pot estendre molt fàcilment a qualsevol municipi de la franja costanera catalana).
Els ajuntaments s'han renovat, hi ha hagut molt d'aiguabarreig, però malgrat tot, segueix, encara, aquesta tendència tan fidel a seguir construint, urbanitzant, aquesta passió i obsessió pel consum de territori: aquest bé tan escàs i que ningú no esmenta com a "esgotable".
Avui el toc d'atenció el marquen dos projectes: l'un força avançat, l'altre tot just a les beceroles (i potser, només fruit de les males llengües).
Per un costat (la imatge a dalt a l'esquerra) tenim l'ampliació de la macro-urbanització (ja la podem molt idòniament titllar així) del Vescomtat de Cabanyes, que, sota el nom de "Riera de Cabanyes" travessa per la passera arran de Riera dels Molins al camí que va direcció cap al Mas de Can Pere Pla, per entrar a tota una zona molt densament boscosa, on ja hi ha fets, des de fa mesos, un entrellat de carrers emporlanats, amb llurs canalitzacions, subministrament elèctric, aigua corrent, etc. és a dir: a punt d'ésser urbanitzat. De fet, tal i com suggereix la imatge, bo i abans d'ésser urbanitzada, els plànols d'enguany de l'ajuntament ja inclouen la "Riera de Cabanyes" molt clarament.
D'altra banda, el toc d'atenció va per al Puig de Can Vilar, just a sobre dels Vinyers (per als qui no ho conegueu, és tota la zona que quedaria per sobre del PAEC, fins arribar a la pròpia C-31 direcció a Platja d'Aro, i més concretament, un indret que es va cremar fa 3 o 4 anys si mal no recordo i on els efectes del foc encara són ben visibles. Cal dir, però, que només és una dada del boca-boca de la gent, però en qualsevol cas, una nova possible agressió al territori, que mutilarà un altre bocí de terra del nostre municipi.
En fi,
Tot això és per tornar a posar de manifest la pèssima gestió del territori que, en general, s'està fent des de l'administració i l'aparent manca d'interès per, simplement regular-ho i moderar-ho.
Calonge és un dels municipis amb més superfície del Baix Empordà. També és un dels municipis que té més espai boscós i protegit a dins del PEIN. També n'és un que té una superfície agrícola força destacable i amb una salut econòmica molt bona. Tanmateix, és un dels municipis on més s'hi ha urbanitzat i s'hi ha consumit de manera incessant territori.
Ja n'hi ha prou. Fins quan? Quan hi haurà algú que foti el cop de puny a la taula per aturar la màquina i dir fermament que per allà no s'hi passarà?