diumenge, 13 de maig del 2012

El verd s'apodera arreu

Som tretze de maig. Aquí Finlàndia celebren el "dia de la mare" que, tot i que no n'he pogut esbrinar gaire res, sembla que té un caire força menys comercial que el que pretenen fer celebrar a Catalunya. M'ha semblat veure un ambient prou familiar en general. Amb el bon temps que fa -després d'un ahir i abans-d'ahir plujosos-, tothom surt al carrer a peu, amb bicicletes, patins, amb barques als estanys,...

La primavera cada dia es fa sentir amb més força. Els arbres de fulla caduca, per fi estan començant a brotar. Tot just n'és el començament però. Bedolls, oms, freixes, i fins i tot unes coníferes que no havia vist mai, estan traient fulla. L'herba dels marges verdeja i surten flors arreu. Als llacs ja no hi queda gens de gel i és molt estrany trobar-se una clapa de neu en algun racó molt ombrívol. 

És una època de canvis. La setmana passada encara va haver-hi la darrera sorpresa en forma de neu, i ahir va estar a punt de tornar-hi, però la temperatura ja no va baixar prou. 

Avui, tot i que no hem pujat dels +10ºC, l'ambient és collonut. Tal com diu el Servei Meteorològic Finlandès, el sol avui ha sortit a les 4:13 i no es pondrà fins les 22:01, és a dir, 17h48' de sol, i el millor de tot: durant la nit, cada cop és més clar i ja no hi ha ni un sol moment de foscor absoluta.

De fet, si ens n'anem a la Lapònia, allà encara és molt més accentuat tot el tema. A l'extrem nord de Finlàndia el sol pràcticament ja no es pon i la claror és total 24 hores al dia. Si voleu comprovar-ho, no us perdeu les càmeres web del Servei de Trànsit Finlàndes. Mireu les càmeres al nord del país a plena nit i ho podreu comprovar.

Ja només queden dues setmanes de curs i tothom frisa per passar el temps a l'aire lliure i gaudir de la "meitat clara de l'any". Us convido, un cop més, que vegeu les fotografies que he anat fent aquests dies, perquè veieu com va canviant el paisatge.

Salut!


dimecres, 2 de maig del 2012

Vappu, primavera i estiu!

Salut!

Viure relativament a prop del pol té les seves conseqüències. A hores d'ara, les més evidents són la gran quantitat d'hores de sol que hi ha. Tot i que et pots trobar dies molt ennuvolats, des que surt el sol fins que es pon, passen moltes hores. De fet, ara mateix, a Kuopio són 17 hores de sol i el que és més sorprenent: ara ja, durant la nit, mai no es fa fosc al 100%. Sempre queda un punt de claror a l'horitzó que va "voltant", fins que, quan arriben quarts de tres de la matinada, torna a aclarir-se lentament, per començar un dia nou. Un panorama totalment diferent del de la "meitat fosca" de l'any. 

Es fa difícil de descriure el que sento quan miro l'horitzó a la una de la matinada i hi veig claror. És una sensació de continuïtat, de perpetuïtat, d'alguna cosa que només fa una pausa però mai no s'acaba. Personalment, m'encanta, i quan miro cap allà, és gairebé tan intens com quan fa pocs mesos contemplava les aurores.

Amb tot això, hem passat el 1r de maig, el que aquí se'n diu Vappu, un dia (i vigília) molt fortament celebrat arreu de Finlàndia. Parlant amb la gent, tothom m'ha confirmat que el Vappu és la gran trobada social del país, mentre que el Johannus (la nit de Sant Joan), tot i que és celebradíssima també, es sol passar molt més amb família o amb colles, però cadascú va més a la seva (se'n van a les cabanes de fusta dels llacs, o on sigui).  

Aquests dies es veia gent al carrer com mai (tot i fer bon temps no passàvem pas dels +7 o +8ºC). Per als estudiants, és una trobada molt important, sobretot per aquells que han acabat l'institut i que, per celebrar-ho, entre d'altres coses, solen dur unes gorres blanques (que semblen de mariner però NO ho són), i, com de costum a aquestes latituds, beuen com uns beneits (jo m'hi he integrat perfectament, en aquest aspecte! xD). 

Deixant de banda els milers d'anècdotes que podria explicar de la festa, aquest és un punt d'inflexió que diu definitivament adéu a l'hivern que ha costat tant d'abandonar, i obre les portes a la primavera i l'estiu. El glaç dels llacs es fon ràpidament. Als estanyols ja no n'hi queda. Encara pots trobar algun turonet de neu bruta al lloc més ombrívol. Els arbres estan poncellats a punt d'esclatar. El dia és llarg i l'aire es respira fresc. L'estat d'ànim de la gent canvia tant o més de com ho fa el clima, i tot plegat s'agraeix. És increïble compartir i veure l'esclat de vida que suposa la nova època, després del llarg hivern.

En fi. Prou de xerrameca. Us deixo unes quantes fotos d'ahir. El gel del llac Kallavesi s'esquartera ràpidament i es fon. Els arbres encara no han verdejat, però és qüestió de dies.

Salut a tothom!