dijous, 23 de desembre del 2010

Atac frontal a la nostra llengua!

Mai no ens deixaran de sorprendre coses. Mai no podrem estar prou avesats a aquells qui d'un moment a l'altre et poden treure una altra carta de sota la màniga.

Malauradament el que ho ha fet ara, per enèsim cop, és el Tribunal Constitucional espanyol.

I és que després de les seves agressions continuades, marcades per un alt grau de violència judicial, fa ben poc ens ha comunicat una sentència que ens fa caure directament en les urpes d'allò que alguns diuen que es va acabar quan en Quico es va morir: el franquisme.

Aquest tribunal ha aprofitat la seva embranzida vers el paper penós de l'Estatut (que va estar més de tres anys voltant amunt i avall per acabar en un no-res), per atacar encara molt més fort als fonaments i les arrels de la nostra dignitat. 

L'agressió, un cop més, és a nivell lingüístic. I és que aquest tribunal ha sentenciat quelcom tan greu com establir que el castellà, -llengua que MAI no ha estat pròpia de Catalunya i que sempre ha estat patrocinada i imposada per l'estat Espanyol, alhora que aquest bandejava i menyspreava la pròpia del país-, sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.

Bé, noies i nois. No hi ha res més a dir.

El català, una llengua mancada de recursos, d'autoestima d'aquells qui la tenen com a pròpia, que rep garrotades del dret i del revés, de dreta a esquerra, dia sí i dia també, ara, a sobre, és arraconada a 2a llengua i un atac així contra la nostra parla materna no es pot tolerar en cap cas.

Demano que totes les administracions, des dels ajuntaments, als consells comarcals, diputacions, governs de la mena que sigui, i tota la societat catalana, rebutgin frontalment un atac d'aquesta envergadura.

Senyores i senyors: un cop més. Si no som un Estat sobirà i de ple dret, aquestes situacions aniran produint-se cada cop més i amb més agressivitat, arran de la incipient radicalització del nacionalisme espanyol.

Si no ens posem les piles, ells guanyaran... 

Jo no ho penso pas permetre.

Salut.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Litigis contra paisatges acústics

Fa una estona llegia a El Punt, astorat, que un veí de Sant Mori (Alt Empordà) havia fet engegar un procés judicial fa temps per aconseguir que les campanes de l'església d'aquest petit municipi no toquessin en hores nocturnes ja que, en tant que propietari hoteler, deia que el repic de campanes molestava els seus clients. 

No és pas el primer, ni el segon, ni el tercer cop que algú remou cel i terra per alterar el que és un autèntic paisatge acústic dels pobles. És molt curiós observar que la majoria de vegades, els individus que denuncien aquesta contaminació acústica, són nouvinguts, sense cap relació amb el poble i que, pretenen que el poble i el seu entorn s'adapti a les seves necessitats, quan el més lògic és que sigui a l'inrevés...
En qualsevol cas, he pogut llegir que el Baix Empordà és la comarca on s'han esdevingut més fenòmens d'aquests, i això em toca molt la moral.

No sóc pas creient jo. No vaig a missa. No he fet la comunió. No estic batejat. Però tinc molts de motius per defensar aferrissadament el meu poble i el seu paisatge. De la mateixa manera que no podria entendre Sa Bardissa sense el campanar i la nau de l'església de Sant Martí, tampoc puc entendre el meu poble sense quelcom tan habitual, quotidiani i que associo al benestar, el plaer i la tranquil·litat, com és el repic de les campanes. Una església sense toc de campanes és pitjor que el bacallà sense xamfaina...

Bromes a part, vull expressar la meva indignació absoluta vers tota aquesta gent forània que, si bé és plenament benvinguda (per mi, si més no), no té cap dret a alterar la dinàmica d'un poble només perquè se senti "molest" per quelcom així. És ridícul. Si no li agrada, té 946 municipis al nostre país per triar d'anar-hi a viure. 

Em fa gràcia de veure que la majoria de gent que es queixa d'això prové de l'àrea metropolitana. Gent que viu dia rere dia amb la fressa més eixordadora que hi pugui haver: motors de vehicles, maquinària d'obres, i cinquanta mil sons més. 

I són aquests els que es queixen perquè toquen unes simples campanes...

Que s'ho facin mirar...

Salut!

dijous, 9 de desembre del 2010

"Avís a l'independentisme"

Hola a tothom,

Avui, mentre tornava a la realitat després d'haver estat uns dies fora -que he agraït molt-, em llegia el diari Ara, que ha sortit molt recentment i del qual en sóc subscriptor, si més no, temporalment. 

Abans d'entrar en matèria, vull agrair la tasca que estan fent tots els que engeguen aquest diari: m'està agradant molt i crec que li espera un futur molt brillant. Felicitats, de debò!

En qualsevol cas, el que vull rebatre és un petit escrit d'opinió que hi he llegit avui i que m'ha fet posar literalment histèric (l'escrit no tenia res a veure amb la redacció del diari, sinó que provenia d'un escrit d'un lector, el nom del qual no citaré pas). 

El text diu el següent:
Avís a l'independentisme
 La resposta del govern espanyol davant el conflicte dels controladors ha estat utilitzar la força de les armes i voler fer por. Ja estem avisats. Si per a un afer important, però molt menys que la independència, no han dubtat a declarar estat d'alarma, ¿com penseu que reaccionarien en cas de declaració unilaterial d'independència?

Bé. El primer que se m'acut de dir-li a aquest individu és que, probablement, no sap de la missa la meitat. I que em sembla molt agosarat i alarmista fer publicar això. 

Què vol dir amb "avís" ? Senyor que ha escrit aquest article: ¿pretén que la societat catalana abaixi el cap en un moment d'augment de l'independentisme a tots els nivells?

Em sembla mentida que ara, avui dia, a 9 de desembre del 2010 hi hagi personatges en el nostre país que es dediquin a promocionar i escampar, -un altre cop-, la cultura de la por, la repressió i la genuflexió, quan ja, per sort, podem dir que és una etapa gairebé superada d'una època molt trista de la nostra història. És increïble que encara ho facin!

¿A aquest home algú li ha dit que l'Estat espanyol corre el risc d'excloure's automàticament de la UE si s'atreveix a col·locar un sol tanc a Catalunya?  
¿A aquest home se li ha acudit de pensar el bloqueig mediàtic, social i comercial que patiria l'Estat espanyol quan la comunitat internacional s'assabentés que l'exercit espanyol ha intervingut a Catalunya per aplicar l'article núm. 8 de la seva Constitució?
¿Aquest home sap que som al 2010 i no pas al 1936 i que això implica molt? 

L'únic que se m'acut de dir-li és que faci una renovació, un reset, que premi F5 al seu cervell, o el que li calgui, que es recicli, i que pari d'espantar i contrariar la població amb demagògies barates.

És increïble que encara algú, avui dia, prediqui la cultura del silenci, l'abaixada de caps i de pantalons i la resignació. 

Al cap i a la fi és la seva opinió. Em dol que hi hagi gent que pensi així i que tingui tan poc amor propi i amor cap al seu país com per ajupir-se i llepar els peus fidelment a aquell qui el sotmet quan només ha aixecat un dit. Sens dubte, amb gent així, no ho aconseguirem pas...

Em sembla intolerable. Que s'ho faci mirar. Que treballi per allò que cregui i deixi de qüestionar l'independentisme amb "avisos"...

Salut i independència!

divendres, 3 de desembre del 2010

Glaçades generalitzades!

Mapa de màximes d'avui divendres
Aquesta nit passada hem viscut la que, molt probablement, haurà estat la més freda després de l'estiu (vull dir sense comptar l'hivern de començaments d'any). Les temperatures han caigut amb força i les glaçades s'han estès des de les cotes altes del Pirineu, passant per les fondalades del Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, les planes de la Baixa Cerdanya, totes les valls interiors com ara les d'Osona o el Bages, i fins ben arran de costa.

El dia tampoc és que s'hagi arribat a alçar gaire: i és que la gran quantitat d'aire fred que hi ha estès a les nostres contrades es deixa sentir de valent. Així, els valors més alts només hauran estat a la Costa Central, i sobretot, a alguns punts de la Costa Daurada, on s'han fregat els +12ºC. En canvi, a mesura que pugem en alçada, la temperatura cau ràpidament: així punts alts de Les Guilleries, les Muntanyes de Prades, tota la serralada pre-litoral, i, òbviament, les comarques pirinenques, han presentat valors molt propers o inferiors als 0ºC durant les hores centrals del dia.
Mapa de mínimes d'avui divendres

Aquesta propera nit ens espera un altre episodi molt potent de glaçades. El més probable és que les temperatures encara puguin caure una mica més del que han caigut aquesta nit passada. I és que tenim molt d'aire fred a sobre, els vents s'encalmaran i s'asserenarà el cel. 

No us descuideu una ampolla d'aigua calenta per treure el gebre dels vidres dels cotxes! ;)

Salut!

dijous, 2 de desembre del 2010

Fred, vent, neu: hivern, per fi! ;)

Bon dia,

Després d'una interrupció breu durant, sobretot, el dia de dimarts i una part d'ahir dimecres, l'aire fred i la gelor tornen a imposar-se a les nostres contrades. Si bé el fet que es mantingués ennuvolat aquesta nit no ha deixat caure excessivament les temperatures a l'interior, sí que ho han fet al Pirineu. A més, aquesta propera nit i la de divendres també cauran fortament les temperatures fins i tot arran de mar i les glaçades poder ser intenses i generalitzades. 

Feu un cop d'ull, sinó, al mapa de temperatures mínimes d'aquesta nit passada, que al Pirineu no ha tingut gaire res per envejar al centre d'Europa. Això anirà a més.

Però si hi ha quelcom destacable és l'aparició -possible- d'un meteor conseqüència directa de tanta acumulació d'aire fred: la neu a cotes molt, molt baixes.
I és que el Servei Meteorològic de Catalunya té engegats dos avisos per possibilitats de neu que, sobretot demà, pot situar-se als 200m de cota. 

Tal com sol passar gairebé sempre en situacions així, quan s'enceta la precipitació, s'obre la caiguda de l'aire fred en alçada i aquest desplomament fa, tot sovint, que la neu pugui atènyer cotes encara molt més baixes.

És per això que entre avui i demà no serà d'estranyar que aparegui alguna platja enfarinada o que, si més no, es vegin caure bolves ben arran de mar o fins i tot, a sobre del mar mateix.
Salut i que el temps hi digui la seva ;)