Renfe. Ara te n'adones?

Avui la il·lustre Renfe ha anunciat que suspenia el servei del TGV entre Toledo, Conca i Albacete. Me n'he assabentat arran d'un article del Vilaweb.

Felicitats Renfe! T'han calgut sis mesos de trompades frontals per veure i reconèixer que és una de les moltes línies del TGV a l'Estat espanyol que són altament deficitàries?

Quin fàstic pertànyer -encara- a un Estat que només fot que construir línies d'alta velocitat que no seran mai rendibles -i finançades pels catalans sempre cornuts-, mentre que encara ara, a mitjan 2011, no hi ha la connexió que és més bàsica, com és la que ens obre la porta d'Europa, entre l'Alt Empordà i el Rosselló.

Quin fàstic i quina indignació saber que la línia que avui han suspès tenia una mitjana de nou passatgers al dia i un manteniment diari de 18.000 €, mentre que encara no s'ha -ni tan sols- posat data per al corredor ferroviari mediterrani, que és una eina utilíssima per agilitzar els transports entre Orient i Europa i que reduïria astronòmicament els costos del transport (ja que el transport en camions és molt més car), i encara més: reduïria astronòmicament el volum de trànsit de les carreteres catalanes i espanyoles, amb totes les conseqüències altament positives que se'n derivarien.

Que penós que és l'Estat espanyol per seguir picant pedra en el seu noucentisme estantís i resclosit. 

Quin fàstic de país. De debò. 

Fotem-ne el camp d'una vegada! Per dignitat, si us plau! Modernitzem-nos! Siguem una mica europeus i no tan neandertals...

Menys d'un mes per marxar

Salut!

Avui vull parlar del futur, però, d'un futur molt proper.

Ja només manca un mes per fotre el camp i, tot i que no amago el meu acolloniment, estic més eufòric que mai de saber que entraré en contacte amb un altre món, una altra manera de veure'l, de viure'l.

Fa molt de temps que vull anar a Finlàndia i per fi tot plegat es farà realitat.

Trobaré a faltar molta gent, família, amics, i moltes coses, moltes històries i romanços que passen aquí. D'altra banda, tinc la tranquil·litat de saber que tot això seguirà sent-hi, mentre jo sigui fora.

Tinc al davant meu una cultura, una llengua, un paisatge, un tarannà, un repte i cinquanta mil coses més per descobrir.

L'experiència promet i de valent! Us en mantindré ben informat!!!

Eläköön Suomi! (és a dir: Visca Finlàndia!!!)

Temps esvalotat!

Hem començat un juny mogudíssim que està duent moltes precipitacions pràcticament arreu. En el cas de Sa Bardissa, això és una molt bona notícia ja que els valors pluviomètrics primaverals han estat extremadament escadussers ( mm a l'abril i mm al maig). No ha estat pas el cas, però, de comarques com la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, Osona o bona part de la Selva, en què el maig ja va ser realment plujós. 

El risc d'incendi ha davallat clarament després de les precipitacions que hi ha hagut fins ara (la més destacable va ser dimarts dia 7 amb 23,2 mm), i avui divendres, a hores d'ara ja duem 2,4 mm i s'atansen noves masses de precipitació. Sens dubte, una molt bona notícia per poder encarar bé l'estiu.

En aquests moments, prop de la una del migdia, grans nuvolades estan arrencant de tot l'interior del Principat i viatgen ràpidament cap a l'Empordà. D'aquí poca estona tornarem a tenir precipitacions. La imatge del radar és de les 12:36 hora real d'aquí i reflecteix múltiples nuclis de precipitacions que s'estenen des del Pirineu fins ben endins a mar. Tot plegat es desplaça d'oest a est. Alhora, nous nuclis de tempesta van gestant-se tot seguit dels que ja hi ha. La tarda-vespre promet ésser molt moguda.

Paral·lelament, a l'altre costat de l'Atlàntic, a l'Amèrica Central, comencen a desvetllar-se les primeres activitats tempestuoses-despressionàries de gran abast i ja fa un parell de dies que tenim un nou membre de la família dels huracans a la nostra col·lecció. De fet, em situo ja a l'Oceà Pacífic.

Estic parlant-vos de l'huracà Adrian, que ja fa tres dies va configurar-se com una depressió tropical al davant de la costa de l'extrem sud de Mèxic i que va anar desplaçant-se en direcció nord-oest, més o menys paral·lel a la costa sense que, ara per ara, no hi hagi cap perill que toqui terra. Després de passar a categoria de tempesta tropical, finalment va atènyer el nivell d'huracà i es troba, a hores d'ara al nivell 4 sobre 5, el que implica que els seus vents sostinguts ja són de 225 km/h.

De fet, està previst que d'aquí poques hores esdevingui un major hurricane, arribant al nivell 5. Sens dubte, un autèntic huracà a la costa pacífica de l'Amèrica Central, encara lluny de l'època habitual de formació d'aquestes pertorbacions tan potents. 

També us deixo amb el mapa que preveu l'evolució de l'huracà i el sentit cap on està previst que es desplaci.

Salut i meteorologia!