dimecres, 19 de desembre del 2007

La Roca que rebufa i la muntanya que respira!

Bon dia a tothom!!!

Aprofitant que avui estic engripat i que em dura des d'ahir - després d'haver-me passat tot el cap de setmana a fora el carrer veient la fred i com nevava, suposo que el meu cos em passa factura -, us vull explicar una història molt curiosa que vaig experimentar dilluns.

Me'n vaig anar a voltar, concretament vaig anar, entre d'altres llocs, a la Cala Pedrosa. Per als qui no la conegueu, és una cala molt estreta i rocallosa que hi ha a la costa entre l'Estartit i l'Escala - per cert, us recomano moltíssim que hi aneu perquè és una costa molt salvatge i molt ben preservada -.

Hi havia molt mala mar i unes onades gegants. Allà tot és roca i el mar és molt fondo. Però em vaig trobar que hi havia un esvoranc on l'aigua feia una reacció molt estranya quan hi entrava. Mireu el vídeo de l'esquerra i sabreu del què parlo.

Per si no fos poc, després pujant la muntanya - i força lluny d'allà on s'esdevenia això -, vaig poder veure com la muntanya "respirava" literalment. Vaig agafar un paper petit per deixar-ne constància. És per això que heu de mirar el vídeo de la dreta.

I res, no us n'explico res més. Quan vegeu els vídeos sabreu perquè estic tan meravellat. És espectacular realment!!

Salut a tothom!!

dimecres, 12 de desembre del 2007

Prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià

Bon dia a tothom!
Avui tenim al davant dels nostres nassos un altre atac molt greu a la llibertat d'informació, i sens dubte, una altra prova molt evident de la impunitat i antidemocràcia que demostra tenir el govern actual del País Valencià (segons ells la Comunidad Valenciana, un terme, per cert, que ara es creuen tenir la veritat de dir que és "el que empra tothom i s'ha emprat sempre). El repetidor instal·lat a La Carrasqueta ha estat tancat malgrat l'oposició de moltes persones i entitats, i davant el silenci i la poca pressió del govern de la Generalitat de Catalunya.
Amb aquests governs de pa xucat amb oli és evident que no arribarem pas enlloc.
Que es restableixin immediatament les emissions de TV3 al País Valencià!
> Consulteu l'espai web d'Acció Cultural del País Valencià, l'entitat que ha finançat les instal·lacions dels repetidors. http://www.acpv.cat

dilluns, 3 de desembre del 2007

L'Arbreda de Can Feliciano, un homenatge musical que fa sentir realitzat!

Bon dia a tothom!!

Dissabte la nit va ser una nit molt especial per mi, i em sembla que també ho va ser per tota la gent qui era allà al meu voltant i que varen venir a animar-me: (moltes gràcies a tothom!) hi va haver el lliurament de premis del Concurs de Composició de Sardanes de Blanes 2007. En contra de qualsevol sospita que pogués tenir d'ésser premiat, vaig tenir la grandíssima sorpresa de veure com l'obra que havia escrit obtenia en primer premi. Em vaig desbordar de l'emoció, tot sigui dit (de fet, encara em sembla que no ho he paït pas). Però si hi ha quelcom per sobre de tot que em va fer sentir realment feliç i realitzat era veure com va reaccionar la gent que se sentia identificada per aquesta sardana, la que vaig volguer dedicar a l'Arbreda de Can Feliciano, aquest indret de la Riera de Sant Genís de Malgrat de Mar que corre aquest perill tan gran de desaparèixer.

Gràcies als meus pares, que sempre em fan i m'han fet costat, i a tota la meva família. Gràcies a l'Anna Maria i la seva família perquè sempre m'han fet de "segons pares" (un títol ben merescut, hehehe) i a més, m'han ajudat a conèixer moltes coses d'aquest poble, Malgrat de Mar, on puc ben afirmar que hi ha gent molt collonuda!

Per sobre de tot, vull donar moltes gràcies i ànims a tothom qui d'una manera o altra es veu involucrat en la protecció i salvaguarda d'aquesta arbreda i que ha lluitat i està lluitant perquè no desaparegui. Aquest és un homenatge per a tota aquesta gent!!

Amb això espero aconseguir, modestament, que l'Arbreda es faci encara molt més popular del que era (que de fet, ja n'és molt, sobretot després del marro que hi va haver fa uns mesos) i així, si més no, aconseguir que passi allò que deia en Ricard Viladesau: " l'important és que se'n parli, sigui per bé o per mal, però que se'n parli!! "

Ara m'acomiado de tots vosaltres, tornant-vos a donar les gràcies pel suport. Us deixo amb un parell de fotos que em va enviar l'Anna Maria, perquè pugueu escenificar el moment. La de la dreta és quan, un cop sapigut el veredicte del jurat, em va tocar haver de dirigir la peça (sí sí, ho sentiu bé, ... quan m'ho varen dir, gairebé me'n vaig nar corrents :P:P) i la de l'esquerra és al moment final, amb tota la cobla al costat (pobres, sort que se sabien la peça, que si haguessin depès de la meva direcció, tots guéssim nat a terra! hahaha).
Ara sí que me'n vaig.
Salut!! i Visca l'Arbreda de Can Feliciano!!

dimecres, 28 de novembre del 2007

MANIFESTACIÓ 1 DE DESEMBRE!

Amb el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!" la PDD convoca una manifestació unitària i plural

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha anunciat avui, en roda de premsa i via el seu portaveu Gerard Fernàndez, la intenció de convocar a Barcelona, el proper 1 de desembre, una gran manifestació nacional contra el desgavell de les infraestructures i xarxes viàries que pateix Catalunya i per exigir, d’un cop, a l’Estat Espanyol, el dret de decidir sobre el model de país que volem.
En aquest sentit, Fernàndez ha apuntat que un ample i transversal ventall d’agents cívics, socials i polítics de Catalunya donaran suport a una mobilització "esperada i que es palpa en les voluntats de moltes ciutadanes i ciutadans que estan farts del menyspreu i el passotisme amb que l’Estat Espanyol tracta el nostre país". La manifestació, que sortirà a les cinc de la tarda de Plaça Catalunya i avançarà fins a l’Estació de França recorrent Via Laietana, té per objectius proritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari; i exigir el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals, i la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya
Per acabar, el portaveu de la PDD ha fet una crida a tota la ciutadania i a la societat civil catalana a sortir al carrer, l’u de desembre, per afirmar "LA NACIÓ CATALANA DIU PROU! TENIM EL DRET DE DECIDIR SOBRE LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES!"

dimarts, 27 de novembre del 2007

L'Arbreda de Can Feliciano, un homenatge musical

Bon dia mainada!!
Avui estic content, actiu i esperonat. No és pas que m'hagi aixecat amb un peu diferent de cap altre dia, ni que m'hagi tocat la loteria, ni res que pugui ser extremat, però sí que us puc dir una cosa: m'ha trucat en Quim Rotllant, de Blanes, tot dient-me que la meva sardana ha estat seleccionada com una de les cinc finalistes del Concurs de composició, el termini del qual s'acabava el proppassat 5 d'octubre. És evident que ésser finalista no implica pas tenir cap premi, però esclar, ja és d'agrair sapiguer-ne la notícia. És per això que us convido a tothom que assistiu aquest dissabte 1 de desembre a les 22:00h al Teatre de Blanes on es farà el lliurament de premis d'aquest concurs, i allà es podrà sapiguer com ha anat tot plegat.
De fet, tot això ho deia perquè, (em permeto el luxe d'avançar esdeveniments), la sardana duu per títol "l'Arbreda de Can Feliciano", que, per als qui no la conegueu, és l'arbreda de la riera de Sant Genís, en el seu tram travessant per Malgrat de Mar, que, molt probablement en deveu haver sentit parlar, ha estat i està sota un gran perill de desaparèixer. Esperonat per gent d'aquest poble tan joliu, i molt concretament per l'Anna Maria Anglada i tota la seva família (records!! ;);) ) vaig dedicar la meva composició a aquest indret.
Sens dubte, espero de tot cor que, encara que simbòlicament, aquest espai forestal rebi el meu reconeixement i homenatge!
Salut a tothom i visca l'Arbreda de Can Feliciano!!

dimarts, 20 de novembre del 2007

Déu n'hi do quina fredorada!

Hola Mainada!!


Déu n'hi do de l'onada de fred que hi ha hagut!! Sí sí, per més que fóssim a mitjans de novembre, aquesta onada de fred no ha passat pas gens desapercebuda, en cap cas! De fet, no és pas gens estrany perquè hi ha hagut valors tèrmics clarament inferiors als propis de l'època i fins i tot als que serien propis d'una invasió d'aire fred de l'època: és a dir que hem tingut una fredorada de ple hivern amb tots els ets i uts.



Als Pirineus hi ha hagut temperatures que han voltat i fins i tot superat els -15ºC, les planes i fondalades interiors no s'han quedat gens curtes i, per exemple, ben arran de Girona, a pobles com Fornells de la Selva o Anglès, s'ha arribat a fregar els -9ºC. La costa no s'ha quedat pas enrere d'aquesta baixada ja que en la majoria de casos, els valors mínims de les nits de divendres i, en el cas dels indrets on hi feia tramuntana, la nit del dissabte, també varen ésser negatius!





A Calonge, per exemple, la nit més freda va ser la del divendres, amb -1,3ºC, que sens dubte, no és una temperatura gaire corrent a mitjan mes de novembre. Les màximes també varen quedar força curtes, la més baixa de les quals va ser el divendres, també, amb +11,0ºC. Temperatures molt curtes que la tramuntanada d'aquells dies va assegurar que no es recuperessin. Els efectes immediats sobre la flora han estat molt clars: plantes "cremades" per la fred, caiguda massiva de fulles dels arbres, etc.



Sense anar més lluny en aquest tema, avui us penjo unes fotografies que vaig fer diumenge al dematí quan me n'anava cap a tocar. Vaig passar per Maçanet de la Selva, que és una fondalada molt freda i d'aquí un moment sabreu perquè ho dic. A l'entrada del poble hi ha una font molt original, que aquests dies, ha canviat lleugerament d'aspecte. Les imatges ja ho diuen tot: gaudiu-les!!


















Salut!




dijous, 15 de novembre del 2007

I el ciri s'ha acabat d'escurçar...

Iep mainada!
Reprenent el que deia en el darrer escrit sobre el súper sistema de trens de rodalies que hi ha a l'àrea metropolitana de Barcelona, us envio un enllaç molt interessant perquè pugueu, si més no, deixar constància escrita -i oficial- del vostre malcontent. Gaudiu-lo!!
Salut ;)

dimarts, 6 de novembre del 2007

"La processó és molt llarga, i el ciri molt curt"

Benvolgudes i benvolguts:

Aprofito aquesta frase feta tan collonuda que em va ensenyar la Mercè i l'Agustí de la Contemporània (i amb l'avinentesa els hi donc records :P:P) per posar de manifest el "ball de nit" que hi està havent amb tot el tema de les infraestructures al nostre país, i que traspua tercermundisme per tot arreu.

Sembla ser que el període de mancances i de precarietat dels serveis dels transports públics (tant els que estan en obres com el que, n'han patit les conseqüències) s'allargarà força més del previst. De fet, diuen que fins el desembre no es restablirà el servei de les línies 2, 7 i 10 de rodalies. Per si no fos poc, els ferrocarrils de la Generalitat, n'han sortit molt escaldats perquè, per culpa de les obres del TGV (digueu-ne AVE si voleu, però jo passo, francament), hi ha hagut ensorraments i esvorancs en els seus túnels. El més bo del cas és que tot aquest merder que hi està havent sembla que vol concloure de la següent manera: un terrabastall de cal Déu que capgirarà tot el país fent-lo anar de cul; una imminent caiguda de la Sagrada Família quan el TGV hi passi per sota, un pretès "tren d'alta velocitat" que no podria assolir la velocitat que li pertocaria fruit de mancances i incorreccions a l'hora de construir-ne el traçat, etc.
En fi, tercermundista (per no dir-ne "quartmundista" o encara més).

I no és maco això?

En fi, que, malgrat tot, quedo perplex de veure la paciència (o passivitat) de la gent vers el tema i l'aparent poca remor de fons que hi està havent, tot i estar-ne passant de tant gruixudes,... Fins on arribarà la paciència? Perquè, la processó serà molt llarga, sí,... però... el ciri es va escurçant.

Salut! ;)

dilluns, 5 de novembre del 2007

Un abans i un després de Cargol Treu Farra

Benvolgudes i benvolguts:

D'aquí a molt pocs dies, i tal com es fa cada any des d'en fa un merder i mig, es celebrarà la Festa Major d'Hivern de Calonge, més coneguda com la Festa de Sant Martí.

Un any més, la Festa Major d'Hivern presenta un programa fluix, buit, i, malgrat tot, poc interessant, com si l'ajuntament, per més que canviï de color, no tingués cap interès en seguir mantenint aquesta celebració. És molt probable que no, de la mateixa manera que és molt probable que m'erri, però el que sí que és segur és que ara no entraré en les causes d'aquesta presumpta decadència.

Amb aquest preàmbul us vull presentar una nova iniciativa que ja fa uns quants dies que corre i que poc a poc haurem d'anar promocionant, per bé que es parteix del zero absolut. Un grup de joves de Calonge, que som colla de tota la vida i que ens coneixem com si ens haguéssim parit mútuament, ens hem associat per tal d'intentar canviar aquesta balança. Evidentment no seria només una qüestió de canviar la tendència decadentista de la Festa Major de Sant Martí, sinó programar-nos per actuar durant tot l'any arreu de les celebracions que hi hagi al poble i, qui sap si crear-ne de noves.


Ens diem "Cargol Treu Farra" (els motius del nom ja us els explicaré algun dia, si s'escau) i tenim moltes idees, algunes d'esbojarrades, d'altres de més assenyades, que volem dur a terme per tal de fer canviar tot això i deixar d'haver de dir sempre que, per fer festa, s'ha de marxar del poble: ja n'hi ha prou!
Així doncs, dono oficialment per "presentada" la nova entitat. Podeu estar ben segurs que us mantindrem al corrent de tot allò que fem i deixem de fer, perquè per sobre de tot el que fem i organitzem, el que ens caldrà és gent perquè ompli i faci la festa!
Com que ja fa dies que dura la cosa, tenim ja en un molt bon estat, el nostre bloc:
El bloc és d'accés restringit, però si cap de vosaltres té cap especial interès en entrar-hi, només cal que m'ho comuniqueu i us enviaré una invitació perquè us en deleiteu :P:P
Amb tot això només em queda proclamar (molt heroicament) que Calonge tindrà un abans i un després de Cargol Treu Farra i que farem tot el que podrem. A partir d'ara només el temps i la feina ens deixaran veure els fruits de l'esforç ;);) (Oi Miquel? :P:P)
Aprofito per enviar salutacions i records a tots els membres que formen aquest entrellat!
Visca Calonge! Visca Cargol Treu Farra!
Salut!


Darrera versió del Messenger Plus i en la teva llengua!

Eis mainada!!
Després d'un cap de setmana tan intens i ple de coses, cal tornar a la feina, i això costa un colló i mig!
En fi, us passo aquest enllaç perquè en pugueu gaudir encara una mica més. Jo ara quan arribi a casa me'l penso baixar de seguida :P:P
És el nou Messenger Plus! Live 4.23.276, amb versió en català, entre algunes d'altres llengües. El que és molt remarcable és que ha estat traduït per la pròpia casa MSN, fet del qual me'n sento molt orgullós.
Gaudiu-la!!
Salut ;)
Ivan.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

QUIN PONT MÉS PLE DE COSES PER FER!!!

Maques i macos:


Aquest pont llarguet que ens espera a finals d'aquesta setmana està farcit d'activitats que cal que no us perdeu!!

Per començar, i ja fa dies que hi és, teniu les súper Barraques i Festa Major de Girona!! I bé, ja sabeu com són: la cita obligada de cada any. Per als qui no hi hagueu anat mai us en faré cinc cèntims: una gentada bestial que no te l'acabes mai, ple de barraques d'entitats, associacions i estudiants, beguda a dojo i barata, concerts, gent torrada fent el gripau, sexe i luxúria per a tots aquells que s'hi avinguin, i, també cal dir-ho, força fred: però això amb un parell de pomades o aigües de València es refà ràpidament: us ho garanteixo!!


Per altra banda, i ja és una cita que cal no obviar de fa anys és el Final del Correllengua 2007 a Perpinyà. Hi ha ple d'autocars que s'organitzen per sortir de Girona, Barcelona, Manresa, Vic, etc, etc. I ara pensareu: collons! Jo vull anar al correllengua i vull anar a Barraques de Girona! Doncs >> CAP PROBLEMA!! Feu les dues coses, tal com farem nosaltres :P:P És a dir, aneu a passar la tarda-vespre a Perpinyà (ja sigui nant-hi amb tren, cotxe, autobús,... NO ÉS PAS TAN LLUNY!!) i després neu a Girona, on la gent us acollirà bonament! :P




I PER SI NO FOS PROU, a més a més hi ha la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa altrament coneguda com a "Mediterrània" (que dius,... allà a Manresa, ben bé,... mar, onte és? hahaha >> broma cutre del moment, dispenseu-me...) Una cita més que interessant de fa molts d'anys i que buff, no em penso pas perdre! Concerts, "perfórmans", cercaviles, taules rodones, actuacions a l'aire lliure,...

Mare de Déu! Quin dilema per organitzar-me i poder anar al màxim de llocs! Espero de tot cor que sigueu exigents amb vosaltres mateixos i esteu tinguent el mateix dilema que tinc jo ara!! (Ah! i per si fos poc, a més a més el diumenge haig de tocar amb la súper Contemporània ;)!!!)


QUIN MERDER!! ÀNIMS I QUE PASSEU UN BON PONT, PER AVANÇAT!!!


;)


Salut!

Retallades democràtiques en un Estat que destaca per ésser molt mancat de democràcia!

Benvolgudes i benvolguts;
Ja fa un bon grapat d'anys (per no dir un bon grapat de segles) que ens qüestionem molts dels sistemes, maneres de fer, tarannàs, etc. que ens han inserit al sí de cadascun de nosaltres, les grans masses, els caps de corda i els peixos grossos que pretenen moure el penell del món amb els seus únics propòsits. La història, sortosament, està farcida d'esdeveniments que demostren que, malgrat l'aparent manca de força que "la resta" d'habitants tenim, podem arribar a assolir mèrits francament valuosos.
No és el cas de l'escrit d'avui on em planyo i m'avergonyeixo de veure com l'estat a què encara pertanyem, mal no ens agradi, mal ens faci nosa, està demostrant cada dia amb més força, que té uns dèficits democràtics que són dignes d'ésser comentats i rebatuts una vegada i una altra. Sense anar més lluny, avui, després de consultar el diari electrònic Vilaweb (www.vilaweb.cat) me n'he assabentat que el Lehendakari del govern basc i dos dirigents del PSE-EE seran jutjats per haver tingut reunions amb dirigents de Batasuna.
Primer es va començar per crear una llei de partits (com si el govern espanyol es creiés amb la potestat de decidir què o qui és apte per ésser un partit i què o qui no!), després va creure tenir prou poder i legitimitat com per il·legalitzar un partit polític; més endavant ha vingut el veto de segons quines manifestacions pacífiques (una de les màximes expressions de la democràcia), i ara ja estem parlant de jutjar càrrecs polítics, màxims impulsors del diàleg i de la pau, només per haver-se reunit amb aquells que, molt injustament, han estat titllats d' "il·legals",...
Fins on arribarem amb aquest pas? Amb què més ens sorprendran d'ara endavant?
Francament, molt greu i molt trist.
Us deixo l'enllaç de la notícia perquè la pugueu llegir a fons i amb deteniment.
Salut!

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Normalització lingüística? Una altra eina per anar-hi arribant! El Messenger en català!

Benvolgudes i benvolguts:


Molts de vosaltres probablement ja heu descobert el que jo he descobert avui fa molt de temps i potser pensareu que el que faig ara és poc fructuós. Tanmateix, per aquells que encara no ho hagueu esbrinat, cal que sapigueu que hi ha disponible una versió fàcilment descarregable del MSN Messenger en català i que no cal pas dir que us esperono fortament que us el baixeu ara mateix i us l'instal·leu. És molt ràpid i fàcil. Un altre petit gest, sens dubte molt útil, per seguir amb la tasca de la normalització de la nostra llengua.


Trobareu l'enllaç per descarregar l'aplicació a la següent adreça:


Si feu un cop d'ull un xic més ben fet a la pàgina, hi trobareu també d'altres aplicacions molt interessants per a programes que, ara per ara, no ofereixen la seva versió en català, com ara l'Skype.

Espero de tot cor que us agradi i endavant!

Salut!

dimecres, 24 d’octubre del 2007

El camí cap a la normalització

Benvolgudes i benvolguts;
Avui, que he aconseguit de trobar un forat en la meva agenda tan atapeïda (com tothom, ves ¬¬), vull escriure un petit comentari sobre la nostra llengua; molt concretament sobre la seva normalització i, aprofundint més, encara, centrant-me en la Catalunya Nord.
Per als qui no sapigueu què és la Catalunya Nord, us ho explicaré de molt bon grat.
La Catalunya Nord és el territori catalanoparlant que s'estén a dins de l'Estat Francès, després que, el 1659, el Tractat dels Pirineus, que va establir frontera entre el que a hores d'ara coneixem com a "Espanya" i "França", dividís el territori nacional català entre dos Estats. Aquest canvi va ser l'inici de canvis profunds del Nord vers el Sud. No entraré en més detalls sobre el tema perquè m'allargaria massa. Només cal tenir en compte que d'ençà del Tractat dels Pirineus, l'evolució històrica del territori ha estat sensiblement diferent de la que ha experimentat el territori català dins l'Estat Espanyol.
El govern de l'Estat Francès va engegar-hi de seguida un fort procés de francesització, alimentat per actituds lingüicides i absolutament desfavorables a la diversitat lingüística i cultural de l'indret (no cal pas dir que la resta de llengües minoritzades a dins l'Estat Francès han corregut la mateixa sort).
Actualment la situació segueix essent molt desfavorable a la continuïtat lingüística de l'indret atès que el govern francès, no només no reconeix com a oficial el català (que és parlat per unes 125.000 persones), sinó que ni tan sols no el reconeix. És per això que no gaudeix de cap mena d'estatus legal que pugui perpetuar-ne mínimament l'existència o, si més no, protegir-lo i incentivar-lo mínimament.
Amb aquest panorama la situació és francament delicada: substitució lingüística, bàsicament.
No tot és tan esgarrifós tampoc, però. La tasca de la Bressola (
www.bressola.cat), l'escola catalana (finançada entre la Generalitat i les famílies que hi duen els seus fills) està essent molt bona i fructuosa i l'alumnat que té és prou abundant. A hores d'ara ens trobem que hi ha dues franges d'edat, principalment catalanoparlants, que són la 3a edat i el jovent més recent. Els de mitjana edat solen ser els més afrancesats per la inexistència de l'escolarització en català durant la seva època.
També podem parlar de gestos tímids de promoció de la llengua, com ara la traducció al català d'espais web, com el de la ciutat de Perpinyà, Elna, Argelers de la Marenda, Cervera de la Marenda, etc. La presència escadussera de toponímia bilingüe a les entrades i sortides dels pobles i ciutats,...
Per sobre de tot, però, els que fan una tasca més contundent per protegir i promocionar la llengua són les diverses entitats de suport que hi ha.
www.airenou.cat > Aire Nou de Baó
www.federacio.cat > Federació d'Entitats per a la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes
i moltes d'altres.
(Podeu consultar el llistat d'espais web a aquest enllaç: http://wiccac.cat/catnord/)


Sense voler-me'n anar encara més del tema explícit que volia esmentar, avui us diré que m'he sorprès d'assabentar-me que el govern francès farà un gest, encara que molt tímid, per a la normalització, si més no, toponímica de la Catalunya Nord. Cal tenir en compte que els topònims de l'indret dels Pyrénées Orientales, que és com l'Estat Francès denomina el territori que coneixem com a Catalunya Nord, són catalans i que varen ésser afrancesats força vilment. De fet, el procés es va limitar, en la majoria dels casos, a adaptar els topònims a l'ortografia francesa.
Així ens trobem casos com Thuir (Tuïr), Perpignan (Perpinyà), Céret (Ceret), Le Perthus (El Portús), Costouges (Costoja),... i d'altres de més sonats que, varen tirar pel dret, tot canviant-ne el nom radicalment com ara Bourg-Madame (La Guingueta d'Ix).

Emplaçant-nos per un moment al Principat, és curiós veure com les carreteres d'administració de la Generalitat sempre opten per la versió catalana del topònim, mentre que les d'administració espanyola, com ara l'N-II, opten per la francesa, vulnerant el Decret 78/1991, de 8 d'abril (DOGC 1434, del 24), sobre l'ús de la toponímia, del Parlament de Catalunya.
La bona notícia ens arriba des de Montner, al Rosselló on el Conseil Géneral des Pyrénées Oriéntales ha anunciat el seu Pla de senyalització en català que inclou la instal·lació de 73 rètols a les carreteres principals per indicar les entrades "la Catalunya Nord" i a les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, l'Alta Cerdanya, el Capcir, el Vallespir i la Fenolleda Occitana. Segons el president del Conseil, Chistrian Bourquin, es tracta que amb aquesta iniciativa es "vulgaritzi el coneixement de la catalanitat", que conèixer el territori i la identitat "no quedi reservat a alguns historiadors o lletraferits". "Tenim una identitat que molts envegen i aquesta identitat l'hem de preservar, l'hem de tirar endavant, hem d'invertir per a ella" ha dit, just abans d'afegir l'inevitable -i contradictori- "en el marc de la República francesa". Per la seva banda, el conseller general encarregat dels afers catalans, Marcel Mateu, ha destacat el caràcter pedagògic d'aquest acte i la seva exemplaritat per als joves que aprenen català a l'escola i per qui la llengua serà una realitat no només en els llibres sinó que "així, el català serà present a les nostres carreteres i veuran que s'utilitza a tot arreu de la Catalunya Nord". L'acte s'ha fet al coll de la Batalla, un indret simbòlic, ja que està situat justament a la cruïlla entre les comarques del Rosselló i la Fenolleda.
Heus ací el gest timidíssim, però no pas poc important de l'administració francesa en favor de la nostra llengua. Sens dubte és, si més no per mi, una molt bona notícia. L'aplaudeixo francament i encoratjo i esperono l'adminstració francesa perquè segueixi en aquesta línia i no quedi en un simple acte de bona fe.
Ara sí que me'n vaig! Fins aviat!!

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Na Júlia ja en té 2!! I com creix!!

....segueixo sense tenir temps per actualitzar gaire el bloc, però....
aprofito l'avinentesa per, amb retard, felicitat amb el màxim de les meves forces, la meva neboda, la Júlia Moliné i Joanals, que el darrer 18 d'octubre de 2007 va fer el seu SEGON ANIVERSARI!!!
Felicitaaaaaaaaaaaats Preciosa!!!!!!!!
De part del teu oncle ;);)

dijous, 18 d’octubre del 2007

Vaig de cul!! :P

Benvolgudes i benvolguts:
En primer lloc EXCUSEU-ME!!!
...però...
és que no tinc temps d'ESCRIURE AL BLOG!
vaig de putu cul
...... i en Feliu Gasull em tallarà un ou si no li donc l'obra ben aviat
................. i en Bernat Vivancos part de l'altra si no em poso les piles
........................... hahahahahaahahaah..........................
però de debò! Que no tinc temps ni per continuar la descripció del viatge a Alemanya.
Com que sé que sous molt comprensius, us demano PACIÈNCIA!! (o com diria jo: PACIÉNCIA)
FINS AVIAAAAAAAAAAT!!!!!!!

dijous, 11 d’octubre del 2007

Viatge als Països Baixos i a Alemanya

Bona tarda mainada!


Ara que tinc una bona estona abans no torni a classe (i francament, molt poques ganes de treballar) us faré cinc cèntims -o deu- del que ha estat aquest viatge que hem fet amb en Jaume als Països Baixos i sobretot a Alemanya.



Vàrem marxar el dia 1 a la matinada; de fet, a les 5 del dematí ja érem a l'aeroport! Anava a dir que vaig dormir molt poc aquella nit, però faria mentida si ho digués, perquè el cert és que no vaig pa dormir ben gens perquè estava enllestint la peça per al concurs de Blanes (l'Anna Maria i d'altra gent ja sap de què pàrlot). I re, que cap a quarts de 7 surt el vol direcció a Schiphol, l'aeroport relativament proper a Amsterdam. Allà començava el viatge.



Naturalment, entre que era de nit i no es veia re, i que estàvem més morts que vius (que dius,.. si comencem cansats malament rai :P:P) doncs vàrem clapar-la tot el viatge.



Un cop arribats, gafem els equipatges i ens informem de com nar a l'estació central d'Amsterdam: amb tren. És allà on comencem a veure el que es consolidarà durant els dos dies a Amsterdam i és que foten unes clavades que t'hi cagues! En fi, gairebé 5 € per moure'ns durant poc més d'un quart d'hora amb tren.



Total que nem directament a l'alberg que havíem emparaulat que niríem, i després de travessar un barri perifèric a la zona de Muiderpoort, trobem un alberg gegant i molt nou: era allà! Sales molt grosses, una habitació que estava força de puta mare, (i un preu que déu n'hi do tb :P),...



Sense gaire temps per volguer perdre, ens en nem cap al centre d'Amsterdam un altre cop. Feia prou bon temps, només era núvol, de tant en tant plovisquejava un xic, i feia frescota, però res que no es pogués superar. Una gentada de l'hòstia, parades de pastisseria amb dolços llaminers a més no poguer, banderes amb l'arc de Sant Martí, tramvies al mig del carrer sense xocar amb els cotxes que passen ben arran (no pas com a Barcelona, que hi ha una eterna lluita entre conductors de turismes i els tramvies), molts de canals i molta d'aiga (no pas precisament gaire neta), moltíssimes bicicletes per tot arreu -més que seny-, i un reguitzell de dones, (algunes de bon veure, d'altres de no tant) que s'exhibien obertament a tots els carrers, carrerons i passatges de lloc que en diuen el Red Light District. Ah! I me'n descuidava: una de les coses més bones que té la ciutat al meu parer: els Coffee-shops! Collons, quin bé de Déu de cartes de menú veure que enmig dels cafès, tes, plats combinats, s'hi oferia una gamma molt àmplia de marihuanes de diversos indrets i orígens, fins i tot per als paladars més refinats. Tot plegat era com una barreja d'allò més europeu, i alhora més exòtic: francament curiós, val a dir.



Una altra cosa que em va deixar força parat és que, la gent d'allà em devia veure cara de súper fumador nat o drogoaddicte d'estat avançat, o no sé pas què coi, però el cas és que tothom m'oferia cocaïna, pastilles, bolets i qui sap quantes merdes més per allà mig del carrer sense cap mena de mania de res,... hahaha em va fer força gràcia, perquè an en Jaume no li deien re i en canvi a mi m'aturaven tota l'estona, ahhaah déu n'hi do...


No vàrem pas estar gaire sobrats de temps, però això no ens va pas privar de veure coses molt interessants com ara la casa d'Anna Frank. D'aquí, se'n podrien comentar moltes coses, com ara que es recrea molt bé l'ambient que la pobra nena i la seu família devien viure, les condicions, els secrets, el silenci,... També hi ha uns vídeos finals on es pot participar activament en unes enquestes sobre preguntes que tenen a veure amb l'ètica i la moral i l'opinió vers temes d'àmbit mundial que creen controvèrsia: és molt interessant veure com els resultats són manipulats: només cal que mireu que els resultats sempre són els mateixos ¬¬


Una altra cosa que em va encantar d'allà és veure com els prospectes informatius i el diari d'Anna Frank eren traduïts a 23 llengües de tot el món entre les quals hi havia el català! No cal pas dir que ens vàrem sentir molt realitzats :P:P




(continuació breu del 16 d'octubre, tot esperonat per l'embranzida amb què en Jaume ha obert un seu bloc i ja hi ha detallat tot el viatge. Pas que'm puc quedar enrere! :P)


A vere,... deixeu-me pensar per onte nàvem... ah sí!


L'endemà al dematí ens disposàvem ja a marxar dels Països Baixos per centrar-nos al país onte hi faríem més vida durant el viatge, que és Alemanya (cada cop m'agrada més!). Havíem mig mirat el trens que sortien i, després d'aixecar-nos a hores intempestives (em sembla que a les 5 o així) vàrem nar fins a Amsterdam Centraal, per comprar els bitllets i escampillar. A les 6 obrien la súper guixeta dels bitllets internacionals on, una dona que, entre son que devia tenir (i, tot sigui dit, cara de molt insatisfeta,...) ens va engegar força ràpid perquè volia llegir el diari: el cas és que no hi havia descomptes per estudiants, ni abonaments de diferents dies, ni res de res. Total, que per un trajecte d'unes cinc hores ens volien clavar 90 €. Naturalment, ens vàrem destrempar tot d'una en sapiguer la malanova. És aleshores quan, del no-res, l'enginy i la magnificència (i inspeccions prèvies), se'ns va acudir comprar el bitllet només fins a Osnabrück, que era la primera ciutat alemanya onte s'aturava el tren. I així ho férem.

Efectivament, en arribar a les guixetes alemanyes, els preus eren molt diferents i vàrem aprofitar d'agafar un tren més "senzillet", que feia parada a Bremen, per nar-hi a fer un volt ja que passàvem allà, tot recordant que hi havia anat feia temps enrere a veure la meu germana. (Sandra, Ich liebe dich sehr! ;))

Total, que encara ens quedava més de la meitat del recorregut i vàrem trobar bitllet per 12 €!! O sigui que ens n'estalviàvem uns quants! Qui'ls va parir els tulipans del pebrots! hahahaa

L'Institut Ramon Llull, excel·lent en la seva tasca!

Hola mainada!
Ara mateix tinc molta poca d'estona per poder-me regalar gaire a escriure, però bé, com que fa dies que no hi escric res per aquí (perquè era de viatge, i tot just ahir en vaig tornar!!) només vull fer un petit comentari que servirà, alhora, de preludi per quan expliqui com va anar el viatge i tot l'intercanvi d'impressions que en vàrem treure amb els friquismes respectius que en Jaume i jo ens havíem proposat assolir i fer-ne recerca...
Només vull felicitar molt fortament la grandíssima i valuosíssima tasca de l'Institut Ramon Llull, que està essent més que visible a Alemanya (i no pas només a Frankfurt onte hi ha la fira del llibre). Propaganda del país, promoció de la literatura, exposicions i sobretot, veure com, a molts de llocs (museus, exposicions, visites,...), d'entre les poques llengües a què es podia optar, hi havia la nostra: sens dubte una gran satisfacció per a tots aquells que ho vegin i encara més important: un missatge molt clar a la població mundial; i és que la nostra llengua és més viva que mai i té un afany de ser-ne encara molt més, malgrat que molta de gent maldi perquè passi tot el contrari. Tanmateix no em canso ni em cansaré mai de repetir i recordar que la supervivència i normalització de la nostra llengua només depèn de nosaltres, de l'ús que en fem i de l'orgull propi que demostrem tenir cada cop que emprem quelcom tan nostre com és una llengua.

Hosti! Se'm llença el temps al damunt i no puc pas seguir escrivint més! M'acomiado! Ja tornaré ja :P:P I us explicaré el que vàrem fer al viatge (fil per randa :P:P,... o no...)


Visca l'Institut Ramon Llull! Visca la nostra Llengua!



Salut!!

dijous, 27 de setembre del 2007

No n'hi ha prou de la trompada, perquè al damunt calgui cedir més...

Bona tarda maques i macos;
Avui el diari electrònic Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/) que solc consultar gairebé sempre, duu com a primera notícia quelcom que em fa molta de gràcia.
El titular de la notícia diu el següent:
"Mas proposa repetir el referèndum si el Constitucional tomba l'Estatut"
Ja en té de collons la cosa, oi?
Bé, per un costat, no n'hi ha prou de la indignació i emprenyamenta que suposa veure com un Estatut que es va aprovar el 30 de Setembre del 2005 va ser tan penosa i vilment tombat, escapçat, escorxat i esmicolat per tot arreu, semblant més aviat un plec de papers d'un ajuntament qualsevol, que no pas el que se suposa que és la màxima expressió de l'autogovern actual del Principat, com perquè ara encara, després del ridícul penós, de les desavinences, de les reunions d'amagatotis, de naps i de cols, encara, ni tan sols, amb la bírria d'Estatut que ens ha quedat (comparable a allò que en diuen un desgraciat, és a dir, descafeïnat de sobre amb sacarina, etc, etc...), ni tan sols així no puguem aspirar, encara que sigui "somiatruitament" amb el nostre futur i fer un pas endavant i en ferm en les nostres voluntats com a poble.
Francament, vivim immersos en una mena de penositat constant que l'únic que fa és reforçar el nostre sentiment d'inferioritat i de pensar que mai no podrem ésser allò que ja som, però no oficialment.
Una altra vegada ens hem hagut d'ajupir, ens hem baixat els pantalons i ens l'han clavada per tot arreu, només per recordar-nos que no som més que un ramat de xais ignorants que no lluiten per les seves voluntats, que de seguida abaixem el cap i ens resignem, i que només reaccionem quan ens cau la brutícia (per no dir d'altres mots) al damunt mateix (i encara farà prou!)
En fi. D'això suposo que se'n diu indignació, resignació, impotència, ràbia,... qui ho sap. En qualsevol cas, ja va essent hora que vingui una bona tempesta i s'ho endugui tot aigües avall.
Ja farà prou...
Visca l'autodeterminació! Visca la sobirania! Visca la terra!

dissabte, 22 de setembre del 2007

"Al pot petit hi ha la bona confitura"

Maques i macos:

Avui m’ha passat pel cap parlar-vos sobre una altra de les meves fricades més grans: les llengües. Sí, el cert és que m’agraden molt i, per sobre de tot, m’agrada molt tot el que les envolta: la cultura, la nació, l’ètnia,... en qualsevol cas, com més reduïda és una àrea lingüística o com més fràgil és el seu estat de salut, més m’hi sento atret.
D’aquí uns dies, amb en Jaume, un molt amic meu, volem anar de viatge als Països Baixos – Alemanya,
amb la intenció de centrar-nos sobretot en l’Alemanya de l’est que és la que ens és més desconeguda. Curiosament, l’indret onte volem anar coincideix amb l’àrea lingüística d’una llengua eslava que es troba en un estat força precari, i que ja havia tingut accés a informacions sobre ella força temps abans: us parlo del Sòrab, també conegut com a Lusacià o Wend. S’estén per diversos indrets de la regió històrica de Lusàcia (Lausitz en alemany, Lužica en Alt Sòrab i Lužyca en Baix Sòrab).
Aquesta llengua és emparentada amb tantes d’altres de la branca eslava com ara el txec, l’eslovac, el polonès, el caixubi, l’ucraïnès, el rus, el bielorús, el búlgar, etc.
Es troba en dos enclavaments, -separats entre ells per zones germanòfones-, l’un al sud (Alt Sòrab, a la zona de Bautzen) i l’altre al nord (Baix Sòrab, a la zona de Cottbus). Aquesta separació, que no és pas de fa poc, ha fet que la llengua dels dos indrets sorabòfons evolucionés de diferents maneres, fet que ha dut molts de lingüistes a dubtar de la unitat lingüística de l’Alt i el Baix Sòrab. El poble Sòrab, però, les considera variants d’una mateixa llengua tot i que empren, fins i tot, dos alfabets diferents per a cadascuna de les variants!
La situació lingüística és prou delicada, sobretot al nord, amb el Baix Sòrab, ja que es compta amb el reducte menys nombrós en parlants i on la consciència lingüística és, potser, més feble i dificulta més les garanties de viure plenament en la llengua. Tanmateix, en general és parlada per gent de totes le
s edats i s’hi desenvolupa prou activitat cultural, mediàtica, educativa, ...
Tal com sol passar en casos de minorització d’una llengua, com el que us estic esmentant ara, la llengua té més vitalitat als indrets rurals i poc turístics, que no pas a les grans ciutats, ja que les grans aglomeracions de gent i l’arribada de germanòfons d’altres indrets d’Alemanya faciliten més que mai la penetració de l’Alemany.
En total podem comptar que parlen la llengua unes 55.000 persones, sumant-hi els dos enclavaments, amb un nombre molt més gran de parlants, tal com hem dit, de l’Alt Sòrab, a l’enclavament del sud.
Ara no entraré en més detalls de la llengua, perquè només volia fer-ne cinc cèntims. Al final de l’article us hi insereixo un parell d’enllaços que, de ben segur, faran sang de la vostra devoció, i no cal pas dir que us convido a entrar-hi.
Amb tota aquesta xerrera vull posar de manifest que Europa, tal i com passa (i amb més intensitat) arreu del món, no és formada només per les “grans” llengües i nacions com l’alemanya, l’anglesa, la francesa,... (no cal que fem un debat ara sobre què és “gran” o “petit”). Per sort i enriquiment de tothom, hi ha un gran nombre de llengües (i per tant, de pobles i cultures) que malden per sobreviure en entorns molt hostils a la seva voluntat i, tot sovint, amb pr
oblemes identitaris i amb la xacra de la poca consciència lingüística dels seus parlants, tot sovint esdevinguda arran de la pressió dels “grans” estats i les seves polítiques lingüicides.
El Sòrab, només és un dels molts exemples d’aquestes situacions que, a hores d’ara s’estan vivint i que, si no hi ha un gir molt gran de les actituds de tots plegats, suposaran, a mitjà o fins i tot, a curt termini, l’extinció absoluta d’aquestes llengües i per tant, una punyalada profunda contra la diversitat i riquesa lingüístiques d’aquest continent i d’aquest planeta. Només cal que viatgem als voltants de Sant Petersburg, a Rússia, a prop de la frontera amb Finlàndia, per trobar-nos llengües com el Vepse o el Vot, que compten amb menys de 5.000 parlants, pel que fa al Vepse, i amb menys de 50, en el cas del Vot i que, per tant, sembla que han engegat, inevitablement, el seu camí cap a l’altre barri.
Com a ciutadà del món i parlant d’una llengua minoritzada com és el català, faig un crit a la consciència lingüística dels pobles d’arreu del món perquè es mantinguin ferms en l’ús legítim de la seva llengua, -possiblement, màxima expressió i símbol d’identitat del seu poble- i que la defensin gelosament i a ultrança per tal que, casos com el del Vot, el del Vepse, potser el del Sòrab i, qui sap si el del Català, no esdevinguin tristes “modes” que condemnin totes aquestes llengües a la seva desaparició.
Tal com he titulat aquest article, em refermo tot repetint la frase amb què l’he titulat: al pot petit hi ha la bona confitura.

Visca la diversitat lingüística, cultural i nacional!!


Article sobre el Sòrab a la Viquipèdia (en català).

>>
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2rab

Pàgina oficial de la Domowina (entitat política i cultural que, entre d’altres coses, vetlla per la normalització lingüística del Sòrab). (en sòrab, alemany o anglès).

>>
http://www.domowina.sorben.com/

Article sobre el Vepse a la Viquipèdia (en català).

>>
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vepse

Article sobre el Vot (o Vòtic) a la Viquipèdia (en català).

>>
http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%B2tic

Llengües del món a “Ethnologue”.

>>
www.ethnologue.com

diumenge, 16 de setembre del 2007

El "mobbing rural" assetja els pagesos del Baix Empordà

Benvolgudes i benvolguts;


Avui em decideixo a escriure aquestes ratlles per posar de manifest un problema que ja fa temps que s'arrossega però que ara sembla estar-se incrementant notablement i que és d'un greuge no gens menyspreable: us parlo del que es coneix com a "mobbing rural", o el que és el mateix, l'assetjament que pateixen pagesos, ramaders, agricultors, grangers, per part d'immobiliàries, constructores o, fins i tot, directament per part d'ajuntaments.

El cas més sonat de tot plegat el trobem fa pocs dies a Ultramort, un poble -pels que no el conegueu- situat entre Parlavà i Verges, al bell mig de la plana baix-empordanesa, i on hi ha un indiscutible presència del sector primari en l'economia local.

Sembla ser que pagesos d'aquest municipi s'estan veient afectats per pressions per part del propi ajuntament atès que aquest pretén construir un gran nombre d'habitatges del tipus "segona residència" al terrenys que ara mateix ocupen camps de conreu i de farratge. A part de les pressions per poder adquirir fàcilment els territoris on s'hi emplaçarien els habitatges, l'ajuntament sembla voler al·legar que les granges no respecten les distàncies mínimes que cal deixar entre la zona agrícola-ramadera i la zona poblada. Naturalment els pagesos s'hi han enfilat de valent arran d'aquestes declaracions ja que, és el poble el que creix i s'atansa a les granges i no pas les granges les que s'han construït massa arran de l'indret poblat!

Bé, noies i nois, maques i macos. Aquest només és un dels molts tristos exemples en què, els pagesos i ramaders del Baix Empordà, tot maldant per sobreviure en un entorn econòmic que els hi és clarament desfavorable i amb un interès nul per part de la majoria d'ajuntaments de mantenir i preservar el paisatge natural i agrícola, tan genuí de la nostra comarca, es troben cada dia i contra el que han de lluitar constantment.

A les alçades en què ens trobem són pocs els aventurats que decideixen ser del morro fort i seguir amb les seves activitats tradicionals, que, recordem-ho, són les més respectuoses amb el medi ambient i les que ens aporten una qualitat ambiental i un paisatge que, malauradament, corre un perill immens de perdre's, potser per sempre més.

Si us plau, on hem deixat el seny? Aquest famós seny amb el que se suposa que tots els catalans n'estem dotats. On el tenim? I l'enteniment? I la dignitat?

Evitem a ultrança que la nostra comarca es converteixi en una anella metropolitana més, i conservem aquest paisatge amb aquest valor tan immens perquè tots plegats en puguem gaudir.

Prou de "mobbing rural". Prou d'assetjament a la pagesia i ramaderia baix-empordanesa. Prou de pressions i silenci per part dels ajuntaments!


Visca el Baix Empordà!

dijous, 6 de setembre del 2007

La "Real Federación Española de Fútbol" prohibeix que es celebri el partit amistós entre Catalunya i Els Estats Units d'Amèrica!

Benvolgudes i benvolguts:


La "Real Federación Española de Fútbol" va decidir prohibir sense cap dret ni motiu justificable aparent el partit amistós que s'havia de celebrar el 14 d'octubre d'enguany entre la selecció de Catalunya i la dels Estats Units d'Amèrica. Al·legant motius francament incongruents i d'una penositat extrema, la RFEF segueix tenint impunitat en les seves decisions tot aprofitant un curiós i trist silenci i manca d'eficàcia del Govern de Jose Montilla en l'afer.
Els catalans ja fa temps que n'estem tips d'haver-nos d'explicar i justificar constament per tot allò que fem i deixem de fer. Ja comença a ésser l'hora de girar la truita.

Envieu una carta per correu electrònic al President de la RFEF, que és el màxim responsable d'aquesta decisió tan trista per tal que fem el màxim de pressió per manifestar el nostre més profund rebuig vers la decisió. No cal pas dir que us estaré agraïts que feu la màxima difusió d'aquesta campanya i que arribi el més lluny possible.

http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració
.

divendres, 24 d’agost del 2007

I tanmateix, la remor persisteix,...

Benvolgudes i benvolguts,

Avui enceto aquest escrit amb el títol d'aquesta cançó de Brams, del disc "Tot és possible" si no és que ho recordo malament, i que, per sobre de tot, és un poema de Miquel Martí i Pol. I el per què? Doncs, és un enèsim advertiment de la situació urbanística que es viu al meu municipi (i òbviament, una situació que es pot estendre molt fàcilment a qualsevol municipi de la franja costanera catalana).
Els ajuntaments s'han renovat, hi ha hagut molt d'aiguabarreig, però malgrat tot, segueix, encara, aquesta tendència tan fidel a seguir construint, urbanitzant, aquesta passió i obsessió pel consum de territori: aquest bé tan escàs i que ningú no esmenta com a "esgotable".
Avui el toc d'atenció el marquen dos projectes: l'un força avançat, l'altre tot just a les beceroles (i potser, només fruit de les males llengües).
Per un costat (la imatge a dalt a l'esquerra) tenim l'ampliació de la macro-urbanització (ja la podem molt idòniament titllar així) del Vescomtat de Cabanyes, que, sota el nom de "Riera de Cabanyes" travessa per la passera arran de Riera dels Molins al camí que va direcció cap al Mas de Can Pere Pla, per entrar a tota una zona molt densament boscosa, on ja hi ha fets, des de fa mesos, un entrellat de carrers emporlanats, amb llurs canalitzacions, subministrament elèctric, aigua corrent, etc. és a dir: a punt d'ésser urbanitzat. De fet, tal i com suggereix la imatge, bo i abans d'ésser urbanitzada, els plànols d'enguany de l'ajuntament ja inclouen la "Riera de Cabanyes" molt clarament.
D'altra banda, el toc d'atenció va per al Puig de Can Vilar, just a sobre dels Vinyers (per als qui no ho conegueu, és tota la zona que quedaria per sobre del PAEC, fins arribar a la pròpia C-31 direcció a Platja d'Aro, i més concretament, un indret que es va cremar fa 3 o 4 anys si mal no recordo i on els efectes del foc encara són ben visibles. Cal dir, però, que només és una dada del boca-boca de la gent, però en qualsevol cas, una nova possible agressió al territori, que mutilarà un altre bocí de terra del nostre municipi.
En fi,
Tot això és per tornar a posar de manifest la pèssima gestió del territori que, en general, s'està fent des de l'administració i l'aparent manca d'interès per, simplement regular-ho i moderar-ho.
Calonge és un dels municipis amb més superfície del Baix Empordà. També és un dels municipis que té més espai boscós i protegit a dins del PEIN. També n'és un que té una superfície agrícola força destacable i amb una salut econòmica molt bona. Tanmateix, és un dels municipis on més s'hi ha urbanitzat i s'hi ha consumit de manera incessant territori.
Ja n'hi ha prou. Fins quan? Quan hi haurà algú que foti el cop de puny a la taula per aturar la màquina i dir fermament que per allà no s'hi passarà?

dissabte, 26 de maig del 2007

Concert de la Cobla del Conservatori Municipal de Barcelona


Benvolgudes i benvolguts:

Aquest proper Dimecres 30 de Maig a les 18:00h,
la Cobla acadèmica del Conservatori Municipal de Barcelona (Al xamfrà dels carrers Bruc i València), us ofereix un magnífic concert amb què espera comptar amb la vostra presència!

El programa del concert serà el següent:

"Empordanesa", sardana. (Joaquim Serra)

"Recordant Vic", sardana. (Joaquim Serra)

"Les Danses de Vilanova", obra. (Eduard Toldrà)

"La moixaranga d'Algemesí" , obra. (Joaquim Serra)

"Ne diuen Júlia" , sardana. (Ivan Joanals, estudiant de tenora del Conservatori) > Estrena Mundial. Sardana molt especialment dedicada a la seva neboda Júlia. La Júlia és aquesta nena tan preciosa que surt a la foto! Un petonàs del teu oncle!

"Vaig disparar al mosso" , sardana. (Jaume Yelo, estudiant de tible del Conservatori) > Estrena Mundial. Una autèntica sorpresa en l'elaboració.


NO HI FALTÉSSIU PAS!! US HI ESPEREM!!!


Posted by Picasa