diumenge, 17 d’octubre del 2010

Diada de Fitor i els seus secrets

Santa Coloma de Fitor
Avui he tornat de l'aplec de Santa Coloma de Fitor: un punt de trobada molt autèntic. Un indret paradisíac enmig de Les Gavarres. Una ermita voltada d'alguns prats i de boscos molt espessos que amaguen una gran riquesa de flora, fauna, i també d'històries i llegendes de diferents èpoques i que han anat quedant impreses en diversos reculls i documents que, molts de curiosos i apassionats del tema han anat recopilant durant dècades. 

És impressionant la càrrega històrica que té aquest indret i realment posa la pell de gallina quan hom descobreix algunes de les històries -reals- que hi varen tenir lloc. 

Banc d'Adelaida Plana de Cals
Al llibre Els Secrets de Sa Bardissa, d'en Jaume Aymar i Ragolta, que més d'un cop he esmentat aquí al bloc, ja havia llegit que l'any 1817 hi havia hagut una tortura i mort del rector de Santa Coloma de Fitor, el mossèn Joan Batllé i Juer. El que m'ha sobtat és descobrir més a fons el que va passar. 

Sembla ser que varen ser tres bandolers que, abans de saquejar la rectoria, varen apallissar-ne el rector. Varen donar-lo per mort, però no va ser així: va aguantar dues setmanes; temps prou gran com perquè el rector identifiqués els assaltants. Els tres bandolers varen ser detinguts i condemnats. Varen esquarterar-los i a continuació llurs caps varen ésser col·locats en gàbies! Imagineu-vos: quan venien forasters el primer que veien quan s'atansaven a l'ermita eren aquestes gàbies amb els caps a dins! Resulta que la pedra d'entrada a l'ermita té unes inscripcions on es detalla aquest succés!

Roderes de carro anant cap a la font de Fitor
Després també és molt curiós entrar a dins de l'ermita i veure que alguns dels bancs "tenen propietari", fet que s'esdevenia molt abans. La sorpresa ha estat en veure que un dels bancs pertanyia a Adelaida Plana de Cals i de Vilanova de Cabanyes (sí, tot això n'era el nom!). Era la filla del Mas Calç (Cals, escrit), que és ben a prop de Fitor. Es va casar amb Bonifaci Vilanova, fill de Josep Vilanova, el Vescomte de Cabanyes de Calonge, tan polèmic durant la seva existència pels reiterats casos de falsificació de monedes, amenaces, xantatges i coaccions que varen envoltar tota la seva vida, fet que va fer, fins i tot, que simulés una mort i enterrament seves, que més endavant va descobrir-se que havien estat un muntatge. Us imagineu quin enrenou? I tot està lligat! Ja ho deien ja que les terres dels Vilanova anaven des de Fenals d'Amunt fins a Forallac! Increïble!

I tantes d'altres que en podríem explicar o ens n'explicarien. 

Realment un indret de luxe, no només pel paisatge, sinó per l'herència social i cultural que s'hi cou. Sens cap mena de dubte, un lloc que convé no perdre's!

Salut!