dijous, 26 de maig del 2011

"Spain's secret conflict"

Bon dia a tothom!

Avui vull deixar-vos amb aquest reportatge collonut -des del meu parer- sobre el que anomenen El conflicte secret d'Espanya i que, com és d'esperar, parla de les relacions entre Catalunya i Espanya. Posant d'inici el moment en què Arenys de Munt va encetar l'onada de Consultes Populars (setembre del 2009) i que va estendre's amb facilitat per arreu del Principat, aquest reportatge entrevista molts d'individus d'un costat i de l'altre. Les evidències, però, sempre seran les mateixes. N'hi ha molts que queden molt retratats. 

Aquest documental és una eina valuosíssima perquè faci la volta al món i perquè molta de la gent d'arreu que no sap què es cou aquí, pugui saber-ho, sens dubte. El periodista que el presenta ha estat vivint durant vint anys al nostre país.

El vídeo és en anglès però s'entén prou bé tot el que hi diu. En alguns llocs hi ha subtítols. 

No us perdeu les "actuacions" estel·lars d'en José María Aznar o d'en Jiménez-Losantos, per fer-ne esment d'alguns.



diumenge, 22 de maig del 2011

Valoracions i conclusions

Bona nit a tothom!

Estic esverat -com a gairebé tots els finals de jornades electorals-, i vull dir-hi la meva.

Guaiteu: no sóc analista polític, no he estudiat Ciències Polítiques, no participo en debats televisius ni radiofònics. De ben segur, sóc ignorant en moltes coses, però, això sí: intento tenir el màxim de criteri possible. Avui vull fer la meva valoració sobre els resultats electorals municipals i alguns de nacionals.

Ha conclòs la jornada electoral. S'han evidenciat algunes tendències. Hi ha hagut sorpreses. I com gairebé sempre: coses bones i coses dolentes. Jo m'atreviria a dir que hi ha hagut coses molt molt bones (si més no, des de la meva òptica, és clar!).
Punts molt remarcables que cal destacar a nivell català:

1- Grandíssima desfeta electoral dels sociates. Han perdut la ciutat de Girona i la de Barcelona, i han baixat en gran nombre de vots en general. Les seves polítiques patètiques i el seu espanyolisme encobert però burxant, li han sortit caríssims.
2- Segona patacada monumental d'ERC. Merescudíssima. Han baixat pràcticament arreu, han desaparegut literalment de molts ajuntaments i en molts casos han quedat clarament anorreats. M'agradarà veure si el binomi Puigcercós-Ridao encara té pebrots per seguir escalfant la cadira i xuclar la mamella...
3- Augment considerable de la presència del PP. Cal tenir en compte una circumstància importantíssima: el PP ha abandonat el discurs espanyolista anticatalà per encapçar-lo amb el tema de la xenofòbia, arran de la pressió d'altres col·lectius que li esgarraparien vots, com ara la incipient PxC o C's. De fet, fixeu-vos que allà on hi ha hagut PxC, l'augment del PP ha estat moooolt més discret. Conclusió: el discurs anticatalà espanyolista no qualla a Catalunya.
4- Anorreament del partit espanyolista Ciudadanos. La seva manca de discurs els ha sortit molt cara.
5- Gran entrada i reforçament de la presència de PxC. La gestió pessimíssima de temes tan cabdals com la immigració han fet créixer el discurs xenòfob d'aquest partit, el president del qual té un historial gens agradable. És molt preocupant aquest creixement, que, d'altra banda, té prou lògica que s'hagi esdevingut.
6- Gran augment de CiU, tot i que, força per sota de les seves expectatives. La seva força parlamentària, -i ara també, municipal-, haurien de fer que els seus tarannàs es determinessin molt més bé, per tal de construir l'autèntic full de ruta que molta gent fa temps que espera. Esperem que no ens decebin novament. 
7- Augment molt significatiu de la presència de les CUP, no només en augment de regidors, sinó en la presència en quantitat d'ajuntaments. Sens dubte, ho celebro moltíssim.

Segur que em deixo milers de coses per comentar.

D'altra banda, vull lamentar les victòries del PP a les Illes i el País Valencià. En el 2n territori, però, és destacable, també, que dos partits nous han entrat al Parlament, després d'haver superat el 5% dels vots.

Finalment vull felicitar amb tota la meva força, la grandíssima embranzida de Bildu, que, només al País Basc (vull dir, estrictament, Euskadi), haurà tingut 907 regidors, essent la força més votada a Guipúscoa i a l'ajuntament de Donostia. Bildu també haurà entrat amb 8 escons al Parlament de Navarra. Sens dubte, una notícia excel·lent!

Au! Ara a clapar-la! Bona nit!

dissabte, 21 de maig del 2011

Berlín [bəɾsəˈɫonə]

Salut a tothom!

Avui vull compartir amb vosaltres un espai ben diferent, dels que no solen abundar gens en un bloc com aquest, però que he cregut molt important d'incloure-hi. Un molt amic meu va presentar aquest darrer dimecres el seu projecte final de carrera a Barcelona. Hem estat molt de temps companys de classe, de feina, de pis,.. buff moltes estones compartides! Ara ell ja acaba la llicenciatura també, i ens deixa amb aquest treball tan interessant en què imatges de la ciutat de Berlín i sons de la ciutat de Barcelona es barregen per formar un híbrid. Aquesta instal·lació acústica va ser presentada en una sala de l'edifici Tànger de la Universitat Pompeu Fabra. 

Us convido a sentir-la, veure-la i escoltar-la.

Salut, i felicitats al creador!!!


.

dijous, 12 de maig del 2011

Encluses i xàfecs

Temps de plena primavera és el que es respira avui.

Ja hem passat el migdia i les nuvolades creixen amb força a tot el Pirineu i l'interior. De fet, avui, la proximitat de les encluses i la bellesa que les constitueix, m'han fet dedicar-los aquestes ratlles. 

Fora del Pirineu i l'interior del Principat, no està previst que hi hagi gaire enrenou, tot i que no s'ha descartat que hi hagi alguns ruixats o que alguna d'aquestes nombroses tempestes, es desplaci cap a la costa. A hores d'ara, tenim nuclis de tempesta molt actius que viatgen des del Ripollès i la Garrotxa, cap a l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Gironès i també Baix Empordà i Selva.

Les imatges que us deixo a continuació han estat preses fa poca estona des del Mas Pallí de Sa Bardissa i enfocades cap al NO, és a dir, mirant cap a la Garrotxa i Ripollès.
Salut!

dijous, 5 de maig del 2011

"Es mi lengua materna y tengo ese defecto"

Avui us escric -un dia després d'haver comunicat que el Barça passava a la final de la Champions-, per informar de com de greu es troba la situació política al País Valencià a hores d'ara.

El vídeo que us enllaço és de l'acte de proclamació de candidatures municipals del PP al País Valencià, un acte que es dugué a terme l'1 de març d'enguany a la ciutat de València.

Hi surten dos personatges: l'un és Juan José Rubert, batlle de Vila-Real, que diu:

    "deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me un poquet que parle de Vila-Real"
Des del públic se sent cridar:
    "¡Habla en castellano!"
I el batlle de Vila-Real, Juan José Rubert, en un acte de genuflexió i pèrdua de dignitat, diu:
    "Hablo en castellano, como queráis. ¡perfecto!"

L'altre personatge, l'actitud del qual encara em sembla molt més greu, és la batllessa de Torrent, María José Català, que diu:

"Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al Valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?"
I el públic, tot seguit, aplaudeix amb fal·lera,...

No cal dir-hi res més. Tal com duu de títol el vídeo: L'autoodi elevat al més gran dels ridículs.

Sí que n'estan de cardats, sí. Haver arribat al punt d'haver de demanar disculpes per parlar en la teva llengua,...

No hi ha cap comentari prou vàlid que pugui expressar tal dosi d'estupefacció com la que sento ara mateix.

Salut!

dimecres, 4 de maig del 2011

Ja som a Wembley!

Ahir el Barça va tornar a fer història. No només pel fet d'haver superat amb molt d'èxit la semifinal de la Champions League, sinó també per haver culminat el periple de quatre Barça-Madrids, havent perdut només un dels partits i en temps de pròrroga (el de la Copa del Rei).

El gran avantatge que va aconseguir a l'anada de les semifinals, al Santiago Bernabéu, enmig d'un joc brut i pudent del Reial Madrid, va permetre de jugar el partit amb una certa tranquil·litat. Calia estar a l'aguait perquè el Madrid aniria clarament "assac". Així va ser. Després d'un joc tancadíssim durant la 1a part, al començament de la 2a, l'equip espanyol anava a preu fet i va aconseguir empatar el marcador. La insistència del Barça va permetre de mantenir el resultat d'empat i els del Madrid han d'estar agraïdíssims del seu porter, Iker Casillas, que els va salvar d'uns quants gols pràcticament segurs.

Però el Madrid ja és història, i amb ell, tota la situació penosa en què s'ha vist envoltat el Barça tots aquests dies per culpa d'un entrenador -i col·legues seus- que no només no sap perdre, sinó que no sap on té la dignitat. 

El Barça ja és a Wembley i manca saber qui serà el seu rival, tot i que els resultats marquen com a clarament favorit el Manchester. Avui vespre ho sabrem.

Dinou anys després que el famós gol de falta de Koeman fes guanyar la 1a copa d'Europa al Barça que jugava amb el Sampdoria, ens trobem al mateix escenari. El partit promet i de debò. Haurem de veure qui serà el nou Koeman!

Visca el Barça i Visca Catalunya!