Dues setmanes al nord

Avui he volgut escriure perquè ara mateix, just ara, puc dir que fa dues setmanes senceres que sóc a Finlàndia: i això cal celebrar-ho! heehe

Realment aquest país és l'hòstia. 

Seré breu perquè no vull fer-me pesat. Intentaré comentar les coses més o menys crec més important ara per ara.

Amb la targeta bancària i el mòbil ho pots fer tot. A l'edifici on sóc hi ha una pesula, és a dir, una sala de rentar (els pisos individualment no solen tenir rentadora). Doncs bé, entres allà i per activar la rentadora, has de trucar a un número que hi ha allà i al cap de pocs segons, s'encén un llum que et permet activar els trastos. Flipant, oi?

Amb les targetes pots anar arreu i pagar el que sigui. Em va impactar molt veure gent pagant 30 cèntims d'euro o també, veure que als pubs i discos gairebé ningú no duu efectiu. 

Tot i que el català i el finès no tenen res en comú (ni tan sols compartim família lingüística, perquè el finès és una llengua uraliana, no pas indo-europea), he trobat unes semblances fonètiques molt curioses, com ara que la "s" la fan sibil·lant -com nosaltres- i de la mateixa manera també fan la "l" velaritzada. Ho dic perquè em sembla que suecs i noruecs no fan aquest tipus de sons. Al costat rus la "s" la fan dental, com a la majoria d'Europa, però ells també tenen la "l" velaritzada. En fi, curiós. 

Fa tres dies vaig anar a Hämeenlinna, que és a uns 110 km d'aquí. Hi volia anar per veure el castell (en finès, linna), també per veure la casa on va néixer Jean Sibelius, el compositor celebèrrim finlandès, i també vaig veure-hi un parc natural, Aulanko, que és l'hòstia, i on a l'hivern, s'hi pot practicar bé l'esquí. Ja sé un dels molts lloc on anar! hehehe

La ciutat i rodalies bull d'activitat musical. Està ple de músics pels carrers: des de grups amb acordió i veu, a grups més en plan klezmer, fins a una colla de festivals que fan ara a l'estiu. Demà s'acaba un festival de jazz que fan a l'Esplanadi (un passeig molt cèntric), en què cada dia hi ha actuat gent. Jo m'hi he regalat molt, òbviament. El millor dia va ser dijous passat, en què hi havia un grup que va homenatjar l'Ella Fitzgerald (per mi, la millor cantant de jazz de la història). En fi, tot molt bé.

No us vull atabalar més. He penjat un colló i mig de fotos. Si voleu, mireu-les ;)

Salut a tothom!

Una política de residus molt bona

Finlàndia és un país modern. Els motius que em fan considerar-lo així potser no seran compartits per tothom però, per mi, ho és, i de debò. 

I no ho dic perquè tingui una indústria bestial, no ho dic perquè tingui un exèrcit molt potent, ni de bon tros ho dic perquè sigui capdavanter en la cursa espacial,... per mi són altres motius els que em fan prendre aquesta determinació.

Avui vull posar de manifest quelcom que m'agrada molt d'aquí dalt (per bé que no és l'únic país que ho fa). De fet, el primer cop que vaig veure-ho va ser a Alemanya (un altre país molt modern). 

La política de reciclatge, i, en general, de gestió dels residus és molt i molt bona. I l'exemple que us posaré ara és indiscutible: a part d'un reciclatge exhaustiu, dut a terme arreu, amb molta militància, hi ha quelcom més a dir.

En molts dels envasos que hom compra, hi ha una imatge com la que capitaneja aquest article. Això vol dir que, cada cop que entris a un supermercat, trobaràs una mena d'armari on pots col·locar els envasos que retornis. En acabat, et sortirà un tiquet amb l'import total, que el podràs fer servir com a descompte de la teva compra, o sinó, te'l poden abonar també. 

No ho trobeu collonut? Com pot ser que no estigui més estès això?

Aquesta política també té altres punts molt beneficiosos, com ara, el fet d'assegurar-se que mai no hi haurà ampolles pel terra: si no les haurà tornades el propi consumidor, seran potser persones amb una economia més limitada els qui ho faran. Sens dubte, això és una molt bona política de residus!

Salut!

Us el devia ;)

Salut a tothom!

Ja sóc a Finlàndia, des de fa més de 24 h i he aprofitat el temps al màxim. Us faré un resum de com m'ha anat tot. Ja niré per feina, que sinó s'us farà llarg i no el llegireu :P Ah! I les fotos les he posades al final, perquè n'hi ha moltes per mirar i no m'hi cabrien a l'article ;)

Doncs ahir de bon dematí vaig marxar de l'Aeroport de Girona i cap a les 11 ja aterràvem a l'Aeroport de Tallinn (Estònia). Després d'agafar un bus fins al port, vaig pujar al Baltic Princess, que és un vaixell enoooorme que em duria cap a Helsinki (és un vaixell d'aquells que hi ha de tot a dins: bars, discoteques, restaurants, supermercats,...), i és que Finlàndia és molt cara, i molta gent aprofita per venir a comprar-hi alcohol, que hi és molt més barat. Conseqüentment és habitual trobar-se gent que s'està engatant o que ja va mig per terra al vaixell, i és molt divertit :P

El trajecte dura tres hores i mitja. Vàrem estar travessant el golf de Finlàndia, una branca a la dreta que fa la mar Bàltica. Estava molt núvol i plovisquejava, i, quan érem a alta mar (si es pot dir així), semblava que fóssim a la fi del món :P

I res, després de baixar del vaixell i de travessar Helsinki ben carregat, vaig arribar al Eteläsatama (port de l'est), d'on surten els ferris que porten a Suomenlinna, on hi ha l'alberg on m'estic. 

Suomenlinna és un petit arxipèlag d'illes força planes, que està a uns 2 km de Helsinki i que té un recinte emmurallat que és patrimoni segons la UNESCO. Es va construir el 1748, quan Finlàndia encara pertanyia a Suècia (poc temps després passaria a pertànyer a Rússia, per acabar independitzant-se el 1917). Aquesta fortalesa va ser un punt estratègic no només per a Finlàndia, sinó per a Rússia i Suècia. Aquí és on hi l'alberg, que s'hi està de puta mare ;)

No em vull allargar excessivament: durant el dia d'avui i una part d'ahir vespre, m'he estat passejant per la ciutat, visitant mercats, passeigs, centres, esglésies i punts d'interès en general. Ja he vist on hi ha la Musiikitalo (casa de la música), que és un dels edificis que pertanyen a l'acadèmia Sibelius, que és on pretenc anar a fer-hi quelcom de profit amb la música ;)

Per acabar, vull comentar quatre curiositats-anècdotes que crec que paguen la pena:

- Tot plegat és força car, però tot d'una et trobes llocs per fer brunch (breakfast+lunch) en bufet lliure i per només 15 €.

- Les gavines d'aquí són més perilloses que les catalanes: són d'una altra espècie, un pèl més petites però... compte amb el menjar. Se t'hi llençaran sense manies si no vigiles. He inclòs una foto on hi ha un cartell molt graciós en què diu estrictament que "vagis amb compte amb les gavines". He presenciat una taula plena de gent, i dues gavines que s'hi llençaven en picat i els hi pispaven teca! Brutal :P

- Això és estiu! Ahir plovisquejava una mica i avui ha fet un dia radiant. El millor de tot? Una temperatura agradable, al voltant dels 23ºC. Quina diferència!

- Tot i que som a la UE i que és la globalització, trobo que la ciutat ha mantingut molt la identitat i no s'ha convertit en "una ciutat més", que és el que passa quan et mous per moltes ciutats europees.
- Finlàndia és un país modern i democràtic. I ho dic de debò. No pas com l'estat espanyol... El país és bilingüe oficialment (finès i suec), tot i que el finès és la llengua d'un 94% de la població. Helsinki es troba en la zona bilingüe. Malgrat tenir un percentatge de suecòfons baixíssim (més o menys el de la mitjana), la bilingüització és arreu i respectada (i això tenint en compte que, el suec, no només és minoritari, sinó que no és propi del país). Quina diferència, oi?

Salut! Si us ve de gust guaiteu les fotos! Fins aviat ;)

pD: Per cert, no sé si ho havia dit però: estic molt bé, no patiu pas per res! ;)

Trencaré el silenci...

He estat fent-hi voltes, i he optat per trencar el meu -relatiu- silenci sobre el que diré a partir d'ara.

Sé que això pot repercutir negativament en mi (no a nivell personal, que això me la porta fluixa, però sí en la meva relació amb el poble i la -no sempre còmoda- relació amb les institucions municipals, en tant que persona implicada activament). He decidit, però, que ja no callaré més. Penso fer difusió al 100% del que passa i m'és igual què en pensin els al·ludits.

Que estem travessant una crisi econòmica profunda i, ara per ara, sense fons, és una evidència.

Que una part importantíssima de la classe política està podrida i fa vomitar, és també una evidència.

Que els sous astronòmics que cobren molts dels polítics que diuen que ens representen s'haurien d'abaixar substancialment (i no només ara per la crisi), és més que una evidència.

Al nostre estimat poble, Calonge, malauradament, sembla que, un cop més, anem contracorrent. 

I és que fa uns dies, arran d'un article d'El Punt, vaig assabentar-me que el govern actual del nostre municipi (CiU + ERC), amb el suport del PP (que per primer cop obtenia representació al poble), va votar i aprovar l'augment del sou del batlle (Jordi Soler) i del regidor de governació (Josep Darnés), malgrat la crisi econòmica i malgrat la mancança d'equipaments del poble, de finançament per a cultura, joventut, etc. 

*Vull aprofitar per dir que, en haver exposat aquest article, no m'estic mostrant -ni de lluny- simpatitzant del PSC ni de cap altre grup dels de l'oposició, els quals, són iguals o pitjors que els que hi ha ara governant, si és que es pot emprar aquest verb per anomenar el que fan...

Com reaccionaríeu? Jo una mica més i em suïcido.

I el pitjor del cas és que aquesta gent segueixen caminant pel poble amb el cap ben alt i pensant-se que conserven la dignitat. És evident que deu haver-hi molts d'altres beneficiats que desconeixem. Visca la corrupció portada als màxims extrems!

Felicitats CiU, felicitats ERC, felicitats PP: sou el màxim exponent de la putrefacció de la democràcia!

El que encara fa destacar més tot això és veure com pobles en què hi han entrat nous governs, amb aire fresc, amb força, i sobretot, amb voluntat democràtica, llurs alcaldes s'han rebaixat sensiblement el sou, per solidaritzar-se amb la causa i la situació, i sobretot, per ser coherents amb la situació actual de la nostra economia i del nostre país, tal com diu aquest article del Diari Ara. 

Fent un extracte de l'article que he esmentat. Posem de costat un poble que té una població semblant al nostre, Arenys de Munt. Resulta que el seu batlle cobrarà -després d'haver-se abaixat el sou-, 1200 € al mes, mentre que el batlle de Calonge en cobrarà més de 4400 €. 

No cal dir-hi res més. No cal escriure més paràgrafs per argüir la situació. 

És un escàndol. És un insult. És un atac a la dignitats de les calongines i calongins.

PROU! ATUREM-HO ENTRE TOTS PLEGATS!!!

CASSOLADA!!!
Dimarts, 12 de juliol a les 20:00h 
a la Plaça de la Concòrdia!!! 
(Esdeveniment del Facebook)