diumenge, 28 d’agost de 2011

Koli i els voltants de Kuopio

Aquest cap de setmana he començat a descobrir, per fi, els entorns de la ciutat de Kuopio, que fins ara m'eren molt desconeguts encara.

Divendres al vespre, un dels treballadors del conservatori, que hem xerrat força, em va dir volia anar amb ell i la seva filla a la muntanya de Koli, que és a uns 180 km cap a l'est, just al costat del llac Pielinen, no pas gaire lluny de la frontera amb la república de Carèlia (dins de l'Estat rus). Evindetment, vaig accedir-hi encantat. És genial veure com d'hospitalaris poden arribar a ser aquesta gent! (El mapa que us poso mostra Kuopio a la "A" i Koli a la "B". És perquè veieu per on paro :P).

Vàrem estar tot el dia per allà, contemplant penya-segats de roques que estan plenes de ferides fetes per antigues glaciacions i que tenen un passat geològic més que intens. Llacs immensos esquitxats arreu per illots suaus, plens de bosc en tota la seva superfície. Silenci, tranquil·litat, aire pur i un cert misticisme. En una de les roques hi havia una noia tocant la viola de gamba, i, per un moment, em va semblar estar surant pel damunt dels núvols. Després vàrem acompanyar tot això amb un bon àpat, és clar! També vàrem estar veient una estació d'esquí que està només a 50 km de Kuopio i que espero poder tastar ben aviat.

Avui diumenge ha pujat la temperatura: hem arribat als 25ºC. Feia molt bon dia, completament serè, potser una mica de calitja. He aprofitat per voltar els turons del voltant de Kuopio. Tothom coincidia a dir-me que ho fes avui perquè potser serà literalment el darrer dia d'estiu, si més no meteorològicament parlant. He filat ben prim, perquè quan he tornat cap a casa s'ha tapat ràpidament. Les vistes des de Puijontorni, una torre que hi ha al cim del turó de Puijo, són al·lucinants, ja ho veureu a les fotos. Encara no puc ni tan sols imaginar-me que tot aquesta verdor es converteixi en neu, glaç i fred d'aquí a força poc temps. És realment increïble el canvi que hi ha cada any aquí! Ja he pogut començar a veure, però, com els bedolls tenen força fulles grogues i moltes d'elles al terra. La tardor ja s'enflaira.

I res, demà tornaré a l'activitat. El conservatori va de puta mare. Els professors són molt macos, bona gent i a més, es percep clarament que gaudeixen la seva feina. He conegut alumnes molt macos també i fins i tot hem sortit de festa ja! Això promet i penso aprofitar-ho al màxim!

Salut a tothom!



2 comentaris:

ALJOGA ha dit...

Ostres si que es macu aixo, de veritat com tu dius costa de creure que tot quedi covert de gel i/o neu. Hi ha molt de verd, sembla que hi han de sortir molts de volets per aquestes contrades.

Unknown ha dit...

Buf! I tant que s'hi convertirà. Ara ja es respira un ambient de tardor total: refresca, plou sovint, està núvol i els arbres van quedant grocs i els terres plens de fulles. Serà una pista de patinatge d'aquí menys de dos mesos ja! Ja veureu el canvi en les fotos que faci! ;)