divendres, 6 de gener de 2012

Crònica d'un Nadal màgic ;)

Després de molts de dies sense escriure (amb motiu), enceto l'any nou per descriure unes festes nadalenques màgiques. Si més no, per a mi ho han estat. Màgiques perquè m'he retrobat amb molta gent que enyorava i feia molt que no veia. Màgiques perquè he passat de climes polars, a temperats i a subtropicals. Màgiques perquè he passat d'estar-me banyant a l'oceà, a banyar-me en el glaç.

Tot va començar quan, després de vint-i-quatre hores de viatge, vaig anar de Kuopio a Lappeenranta (sud-est de Finlàndia), parant a Brussel·les, i aterrant finalment a Lanzarote (Illes Canàries), on em vaig presentar per sorpresa a veure la família. Tenia moltes ganes de veure'ls i encara més, anant-hi d'amagat. Va ser molt contrastant per al meu cos, passar de no haver vist el sol durant dos mesos, a trobar-me una assolellada bestial, amb temperatures molt per sobre dels +20ºC. 
Allà hi vaig passar-hi una setmana. Ambient molt familiar. Relaxació. I, per pocs cops a la meva vida, content de veure el sol i de quedar rogent de pell! hehehe I és que venia blanquíssim, després de mesos de poca claror. Crec que una setmana és el temps just per carregar piles i vitamines (si més no la vitamina D, aquella que diuen que es fabrica amb el sol i el cos). Cal dir que el tió es va portar molt i molt bé amb mi. Li estic immensament agraït! Gràcies a tota la família! Va ser un Nadal meravellós!

En seguit, de tornada cap a Finlàndia, vaig parar un parell de dies a la meva terra natal, ja que havia d'enllaçar vols. A Barcelona, un sprite breu amb un col·lega (no vaig prendre cafè perquè estava ressacós). En principi només havia de trobar-me amb un parell de molt bons amics meus, però hi havia sorpreses amagades! A l'hora de dinar, m'esperava tota una colla en un bufet lliure (boníssim) i de fet, vàrem passar plegats totes les estones que vaig ser a Catalunya pràcticament. Moltes gràcies a tots vosaltres, em vaig sentir plenament feliç! ;) Sobretot gràcies a aquells que sou més més propers!

El dijous 29 al dematí marxava de Girona cap a Tallinn, on m'hi esperava un col·lega que ens havíem conegut feia uns mesos. Vaig fer nit allà i vaig conèixer alguns dels seus amics. Bon ambient, bones converses i una ciutat preciosa -com sempre-. Tänan teid! спасибо!

De tornada cap a la meva regió, Pohjois-Savo, el trajecte en vaixell pel golf de Finlàndia i un dinar de pizzes i amanides abans de marxar de Helsinki. Després, el sempre còmode però etern tren fins a Kuopio. 
L'endemà al matí, sis companys de classe més, ens trobàvem per marxar cap al nord, moooolt més al nord, concretament a Levi, al nord de la Lapònia finlandesa. Allà hi passaríem el Cap d'Any i uns dies més. Uns parents d'un dels de la classe hi tenen un mökki (cabana de fusta) i la vàrem llogar. Després de deu hores de trajecte i algunes parades per no quedar encarcarat, arribàvem a la destinació, enmig de moltíssima neu i temperatures prou baixes.

Aquests dies a Levi han estat més que màgics: neu en moltíssima abundància, pistes d'esquí excel·lents, paisatges que et transporten a una altra dimensió, molt molt bona companyia, aigües calentes i banys en la neu i el glaç, esquí de fons, karaoke, pel·lícules i música dels anys vuitanta i, evidentment, festa i alcohol! No m'allargaré més perquè no vull fer-me pesat. Estaria parlant-ne hores! Kiitos todella paljon kaikesta kaikille!!!

En fi. Un Nadal excel·lent. No se m'acut res més a dir. Avui he tornat a estudiar piano, després de dues setmanes sense tocar-lo. Me'n moria de ganes ja! Tinc ganes de tornar a agafar el ritme. Ahir sentia aquella barreja de sensacions tan estranya, que inclou melanconia, tristor, soledat, però molt bons records. I és que Nadals com aquest, deixen una empremta molt profunda! Gràcies a tothom, sincerament!

Us deixo amb un recull d'imatges de totes aquestes festes. Majoritàriament són de Levi, a la Lapònia, però també n'hi ha de les Canàries, de Catalunya i de Kuopio, on, per cert, ja hi ha arribat l'hivern plenament, tant per neu com per fred.

Salut a tothom i una abraçada ben gran!!!

 

4 comentaris:

Marcel Fernández ha dit...

Me n'alegrot molt, de veritat!

Unknown ha dit...

Moltes gràcies, crack! Espero de tot cor que també t'ho hagis passat la mar de bé! Fins aviat!

Sònia ha dit...

molt xules les fotos! de ben segur, que el silenci que hi devia haver devia ser també espectacular,... :D

Unknown ha dit...

hehehehe era impressionant. Realment! No sé si puc parlar de silenci absolut, perquè això és molt relatiu, però hosti, era al·lucinant. Només senties el trepig de les botes amb la neu. Un paisatge meravellós! ;)