La caminada, -amb una companyia excel·lent-, sortia de bon dematí de Cantallops, on deixàvem el cotxe. La calor forta és un element amb què cal comptar fent travesses a ple estiu. Estava convençut que anant pujant l'aire es refrescaria, però va ser ben just.
Al cap d'una mica més d'una hora, passàvem pel trencant que, a mà dreta et porta als peus del castell de Requesens i a mà esquerra et duu cap al veïnat del mateix nom i a tota la colla de camins i corriols que travessen el massís de l'Albera.
Més endavant, després d'una pujada mitjaneta però llarga, i de la sort d'haver passat dues fonts plenes d'aigua fresca, s'arriba al cim del Puig Neulós, a 1259 m d'alçada i punt més elevat del massís. Un silenci sepulcral, només esquitxat per una tramuntana molt suau, brunzits d'insectes i algun ocell de muntanya mitjana.
És impressionant veure com la força de la tramuntana, en un lloc extremadament esventat, no deixa créixer els arbres cap amunt i els acosta arran de terra per sempre més. Les crestes de la muntanya sempre són pelades de vegetació: no hi ha cap arbre que s'hi atreveixi.
La vista? No hi ha prou paraules per a descriure-ho: al sud, la plana empordanesa amb el Montgrí i més avall Les Gavarres al fons. A l'interior, les Guilleries i la serralada Transversal. Al Pirineu, les Salines, el Costabona, el Bassegoda i al darrere, el Canigó i les muntanyes de l'Alt Conflent i el Capcir. I finalment, al nord, la gran plana del Rosselló amb el massís de la Fenolleda al fons i les grans platges llargues que comencen a Argelers de la Marenda i arriben fins on la vista ja no distingeix què hi ha més enllà.
En baixant, un corriol pedregós i amb una gran baixada entremig de faigs i roures, fins arribar ja ben tard al vespre, un altre cop a Cantallops i cap a fer un bon sopar (amb clova, per cert).
Salut a tothom! No us perdeu les imatges! :)
