Viatge amb bici pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (1)

Camí de Palojoensuu a Gárasavvon

Després d'aquest silenci tan llarg al meu bloc, per fi tinc temps i un motiu de pes per escriure-hi novament. Un cop vaig acabar el curs i els compromisos que hi tenia, em vaig reservar vuit dies per anar a fer una aventura a l'extrem nord-oest de Finlàndia i, per proximitat, visitar la costa del mar de Noruega. 

El viatge havia de reunir un seguit de condicions: havia de ser encapçalat per aventura, molt d'esport, paisatges al·lucinants, tranquil·litat i silenci, imprevistos i, si era possible, a bon preu. Em fa l'efecte que tot va passar molt arran de les meves expectatives i a rel d'això, en tinc i en tindré un molt bon record. 

Primer, però, m'havia de posar a lloc, i no era pas bufar i fer ampolles. 

Abans no vaig començar a pedalar, vaig haver d'anar amb tren de Kuopio fins a Rovaniemi (fent nit a Oulu, per qüestions d'horaris) i després de Rovaniemi fins un poble anomenat Palojoensuu, ja a la Lapònia finlandesa, arran del riu Muoniojoki i la frontera amb Suècia. En total, pràcticament 800 km abans d'arribar a lloc. 

A Palojoensuu hi era cap a les quatre de la tarda. Un poble extremadament petit en què gairebé no hi vivia ningú. Molt de silenci. El cel estava ennuvolat. L'etapa era breu, ja que no tenia gaire temps. 44 km fins a la primera destinació: Gárasavvon (Kaaresuvanto en finès i Karesuando en suec). 

El paisatge em transmetia molta molta soledat, un silenci que apreciava molt i tot plegat amb un punt d'inhòspit, que encara el feia més interessant. El riu Muoniojoki baixava amb força, una mica fora de mara, pel desglaç de les neus. Grans esplanades interrompudes amb alguns turons, no gaire alts. Aigua per tot arreu. Molts d'aiguamolls i zones pantanoses, per on s'hi movien ocells i altres animals.

A: Kuopio / B: Rovaniemi / C: Palojoensuu

Gárasavvon està migpartit per la frontera suecofinlandesa, si bé la part més gran és dins de Suècia, mentre que a Finlàndia el poble és més petit i tot pertany al macromunicipi (en extensió) d'Enontekiö, a molts de km de distància. Per travessar la frontera cal passar pel damunt del riu Muoniojoki. A l'altre costat ja era Suècia. Al bell mig del pont hi ha un senyal amb el límit estatal. 

L'església de Gárasavvon, tota de fusta, despunta sobre un petit turó arran de riu amb un campanar estret, punxegut, molt pintoresc. 

Aquella nit havia d'anar a un càmping amb el qual ja m'havia comunicat. Per sort els imprevistos moltes vegades duen coses bones: just arribar a l'altre costat del riu em trobo un càmping molt petit, del qual no n'havia tingut informació. Vaig anar a trucar a la porta. M'obre un home gran, simpàtic. No sabia en quina llengua m'hi havia d'adreçar, així que vaig preguntar si parlava anglès i em va dir que no. En seguit, vaig saber que sí que parlava finès. Genial! L'home estava al·lucinat que volgués fer tot el que volia fer amb bici. La cosa prometia. 

Em permetia dormir per 10 € amb la meva tenda pròpia, però allà hi havia unes casetes de fusta que feien molt bona pinta. Per 20 € hi vaig poder anar (a l'altre càmping m'haurien fet pagar 22 € només per acampar!). Imagineu-vos quin bon rotllo. 

A: Palojoensuu / B: Gárasavvon

A dins la caseta hi havia dos llits, una taula amb cadires, alguns estris més i un parell de fogons elèctrics acompanyats de tota la vaixella i coberteria que cal. A fora, travessant el pati, hi havia els lavabos i el lloc per anar a rentar plats. No em calia res més. Tenia un lloc còmode i a bon preu per reposar abans d'arrencar la marxa novament. 

Al supermercat del poble, en poca estona, vaig sentir a parlar quatre llengües: saami, finès, suec i noruec. Durant aquest viatge m'hauré estat movent constantment per terres frontereres en què serà fàcil sentir-les totes. Em va fer molta il·lusió veure i sentir el saami com a llengua habitual d'algú. 

Com que acabava de començar el viatge i a més era ben clar tant de dia com de nit, no em vaig poder estar d'anar a voltar una mica, encara que se'm fes tard. Calia, però, posar-se a dormir i l'endemà aixecar-se amb bon peu per seguir cap amunt.

Us deixo amb les fotos del primer dia: cliqueu sobre la imatge que hi ha al fons d'aquest escrit. Els propers dies prometen molta molta més aventura. Això només és un aperitiu! :) No vull allargar-me excessivament!

Salut a tothom!

pD: recomano aquest càmping a tothom, per cert. Es diu "Sändlövs". És molt petit: són algunes casetes de fusta al voltant d'una casa més gran que és on viuen els amos. És just travessant el pont que separa Finlàndia i Suècia. Un cop a l'altre costat, el veureu de seguida anunciat.