dijous, 13 de febrer de 2014

Escòcia - Scotland - Alba

Edinburgh de Carlton Hill estant
Bon vespre a tothom!

   Fa un parell de setmanes vaig poder-me escapar uns dies al futur Estat escocès. Ara ja ho puc dir en veu alta: era per fer una sorpresa per l'aniversari de la meu germana mitjana, la Sandra, que feia 40 anys. Poc que s'ho esperava pas que ens hi presentéssim tot d'una, els meus pares i la meu germana gran des de Catalunya i jo venint de Finlàndia. Evidentment, vàrem aprofitar per voltant tant com la situació va brindar l'oportunitat, per bé que el que vàrem veure és una part petitíssima d'Escòcia. Espero poder completar, o si més no, ampliar aquesta visió del país d'aquí ben poc, ja que el que he vist fins ara m'agrada moltíssim. 

   La meva germana i el meu cunyat viuen als afores d'Edinburgh (Dùn Èideann en gaèlic escocès), al veïnat (no estic segur si és municipi) de Corstorphine, a uns 20 min en bus del centre de la ciutat. 
The Royal Mile

   La ciutat té un encant molt especial. Per algú com jo que l'ha visitada per primer cop i que no té gaire referències ni d'Escòcia ni de la Gran Bretanya en general, podria dir que té una barreja d'estils als edificis que em fa pensar en quelcom realment "britànic" i alhora, força medieval, sobretot si ens movem al nucli antic, que està construit al damunt d'una llengua basàltica, segons em van dir. El gran carrer de la Royal Mile, que va des del Parlament (dissenyat pel català Enric Miralles) fins a dalt del turó on hi ha el castell que domina la ciutat. 

S'expliquen històries (o més ben dit, fets) de tota mena sobre les èpoques medievals en aquesta ciutat. De com els edificis s'havien construït per salvar els grans desnivells dels turons i arribava haver-hi gran quantitat de plantes, on les famílies ocupaven un lloc o altre segons el seu estrat social i on, tal com és d'esperar, tristament, les classes baixes vivien als indrets més inhumans i insalubres possibles, moltes vegades, sense ni tan sols finestres.
Stirling i el turó amb el monument a William Wallace

Un dels pocs indrets que vàrem tenir temps de visitar fora de la ciutat d'Edinburgh va ser Stirling (Sruighlea en gaèlic escocès) i no pas casualment: ja sé que sona un pèl xaró dir el que diré, però és la veritat: tant Stirling com Falkirk (An Eaglais Bhreac en gaèlic escocès) eren dos indrets que apareixen a la pel·lícula de Braveheart i això feia molt bona pinta i ganes de descobrir què s'hi covia allà. Varen ser, doncs, dos escenaris més o menys destacats en les batalles que va encapçalar William Wallace, un cop va aconseguir liderar i unificar els clans escocesos per batallar contra els anglesos que volien sotmetre Escòcia. 

   A Stirling hi havia un silenci perpetu. Feia un dia molt rúfol, amb fred, vent i aiguaneu. Als turons propers hi queia neu claríssimament. Tot d'una vàrem adonar-nos que, fora del poble, hi havia una torre d'un aspecte estrany fins i tot tètric, però alhora molt interessant. És justament allà on es va erigir el monument en record de William Wallace i on vàrem poder tenir l'oportunitat de visitar. El poble d'Stirling té molt d'encant i s'hi menja molt bé! :) A Falkirk hi volíem passar de tornada però ens va mancar temps. 
 
El nucli antic d'Edinburgh d'un turó proper estant
   D'altra banda, va ser molt corrent parlar sobre els processos d'independència tant d'Escòcia com de Catalunya i vàrem tenir l'oportunitat d'intercanviar força opinions i aspectes. Tot i que tota la gent amb qui vaig parlar-ne va dir que estava a favor de la independència, a Escòcia, -o si més no, a Edinburgh i rodalies-, es posa de manifest que a Escòcia, el que ha impulsat el referèndum és un partit polític i no la societat des de baix de tot (just al contrari del cas català). Amb això vull dir que, desitjo tota la sort del món i tot l'èxit possible per al procés escocès però que, d'alguna manera, em va fer la sensació que els ànims no estaven gaire alts i que, en el fons, es mirava el procés amb una mica d'escepticisme o si més no, d'indiferència. No gaire bona notícia, certament. No és com a Catalunya que es respira un ambient d'efervescència arreu, hi ha estelades arreu, la gent en parla, s'organitzen coses,... ho vaig trobar molt més modest tot plegat. 

   En fi... només era una reflexió que em calia fer. Tal com he dit, desitjo que aconsegueixin els seus propòsits al màxim de bé possible.

   A nivell lingüístic, Edinburgh queda fora de l'àrea de parla gaèlica, però, en canvi, la presència del dialecte Scots és molt notable arreu i personalment, m'encanta! :) 

   Ja plego, que no em vull fer pesat!!! No us perdeu les fotos del viatge, que podeu consultar tot clicant sobre la imatge que hi ha al peu de l'article.

Salut a tothom!




2 comentaris:

Unknown ha dit...

Moltes gracies per la gran sorpresa!!!! tinc una familia que no me la mereixo! un petonas!!!! Sandra (la mitjana de 40!)

Unknown ha dit...

hehehehe Moltes gràcies a tu per haver nascut (:P) Ens ho vàrem passar molt i molt bé tenint-te tan a prop novament! :) D'aquí ben poc espero poder repetir l'experiència! No t'obligaré a fer 41 anys abans d'hora, no pateixis ;) Petons!!!