dimecres, 2 de setembre de 2015

Viatge a l'Àsia Central: I - Desmuntem tòpics i preparem-nos per a l'aventura!

Banderes de l'Uzbekistan i el Tadjikistan
El món és un paradís immens ple d'indrets per descobrir. Tot plegat hom s'adona que té perles a prop de casa, però no és gens en va el fet de desplaçar-se uns quants milers de quilòmetres cap a l'est, per entrar de ple en llocs en què el món occidental amb prou feines hi ha arribat i l'essència i caliu de la seva societat et porten a viure experiències que mai abans no hauries pogut ni imaginar.

El proppassat juliol i agost d'enguany 2015, durant tres setmanes, acompanyant un molt bon amic meu, he tingut el plaer de conèixer i descobrir els paratges, cultures i singularitats de dos estats de l'Àsia Central: l'Uzbekistan i el Tadjikistan

Les èpoques prèvies al viatge han vingut marcades per la cerca d'informació i recursos el més abundants possibles, l'adquisició de guies, visats i altres documentacions necessàries i sobretot, molta molta emoció i excitació per encetar una aventura plena de sorpreses i d'imprevistos (pretesament volguda així), que marcaria un abans i un després en les nostres vides i en les nostres cultures del viatge. 

Era curiós de veure com, mentre la gent que coneixem que està avesada a voltar o que, simplement, té una visió molt oberta i infinitament curiosa del món, es meravellava de saber que ens desplaçàvem cap aquells topants, un gruix molt important de gent, d'altra banda, feia preguntes com ara: 

Mural sobre la Ruta de la Seda a Khiva, l'Uzbekistan
- Allà aneu?
- Uf... és que aquests països...
- Què se us hi ha perdut allà?
- Aneu amb molt molt de compte! (com si no calgués anar en compte sempre i arreu,...) 
o el que encara feia més estupefacció i, perquè no dir-ho, ràbia:
- Què hi ha allà? 

Com que "què hi ha!?" I a Nova York què hi ha? I a Moscou? I a Londres? Doncs moltíssimes coses per descobrir, és ben clar!

La ignorància sempre ha fet molt de mal i seguirà fent-ne. És responsabilitat nostra de trencar tòpics estúpids i endinsar-se en els racons més recòndits del nostre món per emplenar-nos i amarar-nos de la seva màgia i naturalitat.

La tirallonga d'articles que aniré publicant sobre el viatge pretendran ser, no només una explicació humil, però ben acurada del viatge i de les experiències viscudes, sinó també una eina per a aquells que vulguin anar-hi i no tinguin informació o vulguin contrastar-ne, i sobretot, per desmuntar tòpics falsos i llardosos que la ignorància i molts de mitjans de comunicació es dediquen a crear dia rere dia: ni són estats perillosos, ni hi ha inseguretat. Això per començar, però no vull avançar massa esdeveniments encara. 

Em permetreu, doncs, que aquest sigui un capítol purament introductori, sense gaires imatges, ni emocions fortes per explicar, però no pas menys important per posar en situació i per ajudar aquells que, com nosaltres, vulguin viure aquests llocs tan autèntics, de la manera més autèntica possible. 

Tant l'Uzbekistan com el Tadjikistan són països musulmans. Sí: la seva religió és l'islam, però això no vol dir que la gent es llenci pedres pel carrer, ni que tinguin escoles on es fomenti l'odi cap a Occident, ni cap d'aquestes collonades que molta gent simplement assumeix pel fet que el nom dels dos estats acaba en -stan. Simplement són dos estats de religió islàmica, així com Grècia és un país ortodox o Polònia és catòlic. Res més. Qui encara es pensi que és un cau d'integristes disposats a enderrocar monuments de cultures anteriors, va més que errat. Ben al contrari: l'actitud general que es palpa és la de ressentiment de saber que en alguns llocs del món es puguin fer barbaritats en nom de la seva religió. No cal pas anar gaire lluny! A Catalunya, l'església catòlica va recolzar el franquisme molt majoritàriament, però la resta de països que es declaraven catòlics no en tenien pas cap culpa!

Per cert, un aclariment: el sufix -stan, prové del persa (la llengua predominant a l'Iran, anomenat farsi i en el cas del Tadjikistan, amb petites modificacions, tadjik) i bàsicament vol dir "lloc on hi ha algú". És comprensible i molt explicatiu, doncs, que països propers facin servir aquest sufix per a denominar els seus territoris: l'Uzbekistan, el Tadjikistan, el Karakalpakstan, el Quirguisistan, el Paquistan, l'Afganistan, el Kazakhstan,... És a dir: terra on hi ha els uzbeks, els tadjiks, els karakalpaks, els quirguisis, els paquis, els afgans, els kazakhs, respectivament. El terme, doncs, tant pot fer referència a un estat, com a una república autònoma, com a una regió o comarca.

A nivell lingüístic, el més bo fóra dominar l'uzbek, el karakalpak, el tadjik i totes les llengües locals, evidentment. Ens vam haver de conformar en saber unes quantes paraules de cada llengua, de la mateixa manera que en sabíem unes quantes en rus. Cal tenir en compte que havien estat territoris soviètics i que hi ha un gruix importantíssim de gent que parla rus també. L'anglès, en canvi, és molt minoritari, sobretot als indrets no turístics (que en el nostre cas eren la majoria). Saber llegir l'alfabet ciríl·lic és molt útil, ja que, encara que no es parli cap de les llengües que el fan servir, hi ha moltes paraules que entendrem per etimologia o simplement, els topònims que ens anem trobant, i serà bo saber llegir-los i entendre què hi diu. A l'Uzbekistan actualment s'escriu tant amb l'alfabet llatí com el ciríl·lic, però al Tadjikistan es fa servir el ciríl·lic únicament.

Després de tanta introducció, posem fil a l'agulla!
Visat de l'Uzbekistan expedit per l'ambaixada a l'Estat espanyol
El primer que vàrem fer va ser acotar les dates del viatge, que venien determinades sobretot pels períodes de vacances, naturalment. Tres setmanes és un període de temps prou extens. Menys que això implicaria anar força escopetejat o haver de reduir la ruta considerablement. Seguidament vàrem comprar els vols d'avió. Per temes de durada del vol i també per preu, el més assenyat va ser comprar tant l'anada com la tornada de Barcelona a Taixkent (oficialment Toshkent o Тoшкeнт, la capital de l'Uzbekistan), fent escala a Istambul en tots dos casos. La companyia que ho cobreix és Turkish Airlines que, cal dir-ho, ofereix un servei excel·lent, tant per als equipatges, com per a comoditat dins l'avió, com en els àpats a bord (deliciosos!), com en el preu: el bitllet va costar poc més de 600 € anar i tornar, havent-lo comprat amb uns dos mesos i mig d'antelació, bo i tenint en compte que en total els dos vols sumen unes set hores de durada i que, per tant, és un trajecte prou llarg. Inicialment hauríem volgut viatjar al Turkmenistan, en comptes del Tadjikistan (i no pas perquè el Tadjikistan no sigui interessantíssim), però el règim dictatorial que hi governa té un control total sobre l'estat i només concedeix els anomenats visats de trànsit, que només duren cinc dies, i on cal viatjar amb agència de viatges i guia contractat, especificar els hotels on t'allotjaràs, la ruta que faràs fil per randa, etc. A part de ser un control excessiu i de trencar la nostra filosofia de viatge, ens hauria sortit per un ull de la cara. Va ser per això que vàrem desestimar-ho. Tot això ho deia perquè vàrem mirar de trobar el vol de tornada des d'Aixkhabat (oficialment Aşgabat, capital del Turkmenistan), però els preus es disparaven molt.
Tant per accedir a l'Uzbekistan com al Tadjikistan calen visats, que es poden sol·licitar prèviament  a les ambaixades que aquests dos estats puguin tenir. En el cas de l'Uzbekistan, va caldre entrar en contacte amb l'ambaixada a l'Estat espanyol (sí: encara som espanyols a nivell internacional, mentre això no canviï). Per a obtenir-los, va caldre emplenar uns formularis que es podien baixar de la web de l'ambaixada i, juntament amb fotografies de carnet i els passaports vigents, enviar-los tota la documentació (l'ambaixada és a Madrid), per rebre'n el visat al cap d'uns quinze o vint dies. Prèviament caldrà haver abonat l'import del visat. En el nostre cas, era un visat d'un mes de validesa i amb la possibilitat d'entrar a l'estat dues vegades (ja que durant la ruta passaríem pel Tadjikistan). Els preus varien segons les característiques del visat i en el nostre cas, van costar 80 € per cap. Pel que fa el visat del Tadjikistan, com que vam decidir de visitar-lo a darrera hora, després de descartar el Turkmenistan, no teníem temps de sol·licitar-lo amb antelació i a més, havíem llegit que era fàcil d'obtenir-lo a Taixkent, un cop arribéssim a l'Uzbekistan i, per tant, el demanaríem allà. 

* Què cal dur per al viatge? Doncs bé: una bona motxilla ben còmoda i amb gran capacitat és l'opció més bona. Cal anar sempre còmode i mirar d'evitar l'excés de pes, sobretot per poder-se moure bé i fàcilment. De fet, dúiem un pèl massa de pes, però ho vam trampejar bé. A més, també cal dur una motxilla petita per qual calgui fer "expedicions" més breus. 

A grans trets, això és el que dúiem (en total entre els dos):
El meu diari de viatge d'enguany

- Necesser: pastilles de sabó, raspall i pasta de dents, crema solar,
- Medicaments diversos: analgèsics, ungüents, antidiarreics, sèrums nutritius,
- Roba: érem al bell mig de l'estiu. Suaríem com truges, literalment, i calia anar fresc al màxim. Hi havia roba d'esport, que transpira molt bé i és l'única que recomano. Les samarretes de cotó no són una bona opció. Per quan anéssim a les muntanyes, dúiem algun paravents i algun pantaló llarg. També cal protegir-se molt del sol amb algun barret o gorra. El banyador o pantaló fàcil d'eixugar també és ben important.
- Sac de dormir, coixí comprimible, manta tèrmica, cantimplora, altímetre (tot plegat ocupa i pesa molt poc).
- Lot i frontal. 
- Carregadors de mòbil, càmera (personalment no vaig fer servir gens el mòbil, però el del meu company ens va ajudar moltes vegades).
- Diari de viatge: pot semblar una collonada, però realment és maco anar escrivint anècdotes i experiències, sobretot amb la intensitat i caliu del moment, més que no pas uns dies més endavant.
- Una mica de menjar per si de cas.
- Bon calçat. En total duia unes vambes de caminar per muntanya, a més d'unes sandàlies i unes xancletes. 

* Quants diners cal dur? 

Això trobo que és molt a gust de cadascú. Tant el meu company de viatge com jo, dúiem uns 600 € en efectiu. Va ser molt bona notícia adonar-se que els preus són molt baixos i que encara ens en sobraven després de tres setmanes de desplaçaments, àpats, allotjaments,... Crec que només cal tenir les precaucions bàsiques i clàssiques sobre el fet de dur els calés al damunt. Costa trobar llocs on puguis pagar amb targeta, i per tant, tot i que va bé dur-la per si de cas, el cert és que no es fa servir gens. 

Amb tot això ja podem anar cap a l'aventura i gaudir del món. A partir d'ara, el que caldrà sobretot són ganes de gaudir i passar-s'ho bé, grans dosis de curiositat, sociabilitat i empatia i deixar-se amarar per la naturalesa del paisatge i la gent d'allà on anirem

El proper article ja parlarà de l'arribada a l'Uzbekistan i l'estada a Taixkent, que no només vam visitar, sinó que va servir de campament base i per organitzar bé la ruta i els dies que assignàvem a cada lloc. 

Fins aviat! :)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Interessantíssim, Ivan. Vaig veure algunes fotos del vostre viatge en Facebook. Ara he llegit aquesta primera entrada i estaré atent a les següents.

Unknown ha dit...

Hola David!!! Gràcies per haver-lo llegit! :) A partir dels propers articles hi haurà un gran nombre d'imatges, ja que, realment, hi ha molt per explicar i per ensenyar. Una abraçada! :)