dissabte, 22 de setembre de 2007

"Al pot petit hi ha la bona confitura"

Maques i macos:

Avui m’ha passat pel cap parlar-vos sobre una altra de les meves fricades més grans: les llengües. Sí, el cert és que m’agraden molt i, per sobre de tot, m’agrada molt tot el que les envolta: la cultura, la nació, l’ètnia,... en qualsevol cas, com més reduïda és una àrea lingüística o com més fràgil és el seu estat de salut, més m’hi sento atret.
D’aquí uns dies, amb en Jaume, un molt amic meu, volem anar de viatge als Països Baixos – Alemanya,
amb la intenció de centrar-nos sobretot en l’Alemanya de l’est que és la que ens és més desconeguda. Curiosament, l’indret onte volem anar coincideix amb l’àrea lingüística d’una llengua eslava que es troba en un estat força precari, i que ja havia tingut accés a informacions sobre ella força temps abans: us parlo del Sòrab, també conegut com a Lusacià o Wend. S’estén per diversos indrets de la regió històrica de Lusàcia (Lausitz en alemany, Lužica en Alt Sòrab i Lužyca en Baix Sòrab).
Aquesta llengua és emparentada amb tantes d’altres de la branca eslava com ara el txec, l’eslovac, el polonès, el caixubi, l’ucraïnès, el rus, el bielorús, el búlgar, etc.
Es troba en dos enclavaments, -separats entre ells per zones germanòfones-, l’un al sud (Alt Sòrab, a la zona de Bautzen) i l’altre al nord (Baix Sòrab, a la zona de Cottbus). Aquesta separació, que no és pas de fa poc, ha fet que la llengua dels dos indrets sorabòfons evolucionés de diferents maneres, fet que ha dut molts de lingüistes a dubtar de la unitat lingüística de l’Alt i el Baix Sòrab. El poble Sòrab, però, les considera variants d’una mateixa llengua tot i que empren, fins i tot, dos alfabets diferents per a cadascuna de les variants!
La situació lingüística és prou delicada, sobretot al nord, amb el Baix Sòrab, ja que es compta amb el reducte menys nombrós en parlants i on la consciència lingüística és, potser, més feble i dificulta més les garanties de viure plenament en la llengua. Tanmateix, en general és parlada per gent de totes le
s edats i s’hi desenvolupa prou activitat cultural, mediàtica, educativa, ...
Tal com sol passar en casos de minorització d’una llengua, com el que us estic esmentant ara, la llengua té més vitalitat als indrets rurals i poc turístics, que no pas a les grans ciutats, ja que les grans aglomeracions de gent i l’arribada de germanòfons d’altres indrets d’Alemanya faciliten més que mai la penetració de l’Alemany.
En total podem comptar que parlen la llengua unes 55.000 persones, sumant-hi els dos enclavaments, amb un nombre molt més gran de parlants, tal com hem dit, de l’Alt Sòrab, a l’enclavament del sud.
Ara no entraré en més detalls de la llengua, perquè només volia fer-ne cinc cèntims. Al final de l’article us hi insereixo un parell d’enllaços que, de ben segur, faran sang de la vostra devoció, i no cal pas dir que us convido a entrar-hi.
Amb tota aquesta xerrera vull posar de manifest que Europa, tal i com passa (i amb més intensitat) arreu del món, no és formada només per les “grans” llengües i nacions com l’alemanya, l’anglesa, la francesa,... (no cal que fem un debat ara sobre què és “gran” o “petit”). Per sort i enriquiment de tothom, hi ha un gran nombre de llengües (i per tant, de pobles i cultures) que malden per sobreviure en entorns molt hostils a la seva voluntat i, tot sovint, amb pr
oblemes identitaris i amb la xacra de la poca consciència lingüística dels seus parlants, tot sovint esdevinguda arran de la pressió dels “grans” estats i les seves polítiques lingüicides.
El Sòrab, només és un dels molts exemples d’aquestes situacions que, a hores d’ara s’estan vivint i que, si no hi ha un gir molt gran de les actituds de tots plegats, suposaran, a mitjà o fins i tot, a curt termini, l’extinció absoluta d’aquestes llengües i per tant, una punyalada profunda contra la diversitat i riquesa lingüístiques d’aquest continent i d’aquest planeta. Només cal que viatgem als voltants de Sant Petersburg, a Rússia, a prop de la frontera amb Finlàndia, per trobar-nos llengües com el Vepse o el Vot, que compten amb menys de 5.000 parlants, pel que fa al Vepse, i amb menys de 50, en el cas del Vot i que, per tant, sembla que han engegat, inevitablement, el seu camí cap a l’altre barri.
Com a ciutadà del món i parlant d’una llengua minoritzada com és el català, faig un crit a la consciència lingüística dels pobles d’arreu del món perquè es mantinguin ferms en l’ús legítim de la seva llengua, -possiblement, màxima expressió i símbol d’identitat del seu poble- i que la defensin gelosament i a ultrança per tal que, casos com el del Vot, el del Vepse, potser el del Sòrab i, qui sap si el del Català, no esdevinguin tristes “modes” que condemnin totes aquestes llengües a la seva desaparició.
Tal com he titulat aquest article, em refermo tot repetint la frase amb què l’he titulat: al pot petit hi ha la bona confitura.

Visca la diversitat lingüística, cultural i nacional!!


Article sobre el Sòrab a la Viquipèdia (en català).

>>
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2rab

Pàgina oficial de la Domowina (entitat política i cultural que, entre d’altres coses, vetlla per la normalització lingüística del Sòrab). (en sòrab, alemany o anglès).

>>
http://www.domowina.sorben.com/

Article sobre el Vepse a la Viquipèdia (en català).

>>
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vepse

Article sobre el Vot (o Vòtic) a la Viquipèdia (en català).

>>
http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%B2tic

Llengües del món a “Ethnologue”.

>>
www.ethnologue.com

4 comentaris:

Unknown ha dit...

jo també sóc petita

en Joan de Sa Bardissa ha dit...

Em refermo, doncs, amb el que havia dit al títol: al pot petit hi ha la BONA confitura ;) Que no canviï per res del món! Salut!

Unknown ha dit...

ai,quina vermellor m'ha pujat.....ets un Sabardissu total! sort que et toca la tramuntana,que si no.....

en Joan de Sa Bardissa ha dit...

Sort de la tramuntana sí! Que sinó em tocaria ser una altra d'aquelles persones assenyades i calmades que no vull ser mai! Endavant amb la rauxa. Ah! I visca l'Arbreda de Can Feliciano!! :P:P