dijous, 27 de setembre del 2007

No n'hi ha prou de la trompada, perquè al damunt calgui cedir més...

Bona tarda maques i macos;
Avui el diari electrònic Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/) que solc consultar gairebé sempre, duu com a primera notícia quelcom que em fa molta de gràcia.
El titular de la notícia diu el següent:
"Mas proposa repetir el referèndum si el Constitucional tomba l'Estatut"
Ja en té de collons la cosa, oi?
Bé, per un costat, no n'hi ha prou de la indignació i emprenyamenta que suposa veure com un Estatut que es va aprovar el 30 de Setembre del 2005 va ser tan penosa i vilment tombat, escapçat, escorxat i esmicolat per tot arreu, semblant més aviat un plec de papers d'un ajuntament qualsevol, que no pas el que se suposa que és la màxima expressió de l'autogovern actual del Principat, com perquè ara encara, després del ridícul penós, de les desavinences, de les reunions d'amagatotis, de naps i de cols, encara, ni tan sols, amb la bírria d'Estatut que ens ha quedat (comparable a allò que en diuen un desgraciat, és a dir, descafeïnat de sobre amb sacarina, etc, etc...), ni tan sols així no puguem aspirar, encara que sigui "somiatruitament" amb el nostre futur i fer un pas endavant i en ferm en les nostres voluntats com a poble.
Francament, vivim immersos en una mena de penositat constant que l'únic que fa és reforçar el nostre sentiment d'inferioritat i de pensar que mai no podrem ésser allò que ja som, però no oficialment.
Una altra vegada ens hem hagut d'ajupir, ens hem baixat els pantalons i ens l'han clavada per tot arreu, només per recordar-nos que no som més que un ramat de xais ignorants que no lluiten per les seves voluntats, que de seguida abaixem el cap i ens resignem, i que només reaccionem quan ens cau la brutícia (per no dir d'altres mots) al damunt mateix (i encara farà prou!)
En fi. D'això suposo que se'n diu indignació, resignació, impotència, ràbia,... qui ho sap. En qualsevol cas, ja va essent hora que vingui una bona tempesta i s'ho endugui tot aigües avall.
Ja farà prou...
Visca l'autodeterminació! Visca la sobirania! Visca la terra!

1 comentari:

Anònim ha dit...

aquest Mas, n'estic segura que no és parent meu!