L'Arbreda de Can Feliciano, un homenatge musical que fa sentir realitzat!

Bon dia a tothom!!

Dissabte la nit va ser una nit molt especial per mi, i em sembla que també ho va ser per tota la gent qui era allà al meu voltant i que varen venir a animar-me: (moltes gràcies a tothom!) hi va haver el lliurament de premis del Concurs de Composició de Sardanes de Blanes 2007. En contra de qualsevol sospita que pogués tenir d'ésser premiat, vaig tenir la grandíssima sorpresa de veure com l'obra que havia escrit obtenia en primer premi. Em vaig desbordar de l'emoció, tot sigui dit (de fet, encara em sembla que no ho he paït pas). Però si hi ha quelcom per sobre de tot que em va fer sentir realment feliç i realitzat era veure com va reaccionar la gent que se sentia identificada per aquesta sardana, la que vaig volguer dedicar a l'Arbreda de Can Feliciano, aquest indret de la Riera de Sant Genís de Malgrat de Mar que corre aquest perill tan gran de desaparèixer.

Gràcies als meus pares, que sempre em fan i m'han fet costat, i a tota la meva família. Gràcies a l'Anna Maria i la seva família perquè sempre m'han fet de "segons pares" (un títol ben merescut, hehehe) i a més, m'han ajudat a conèixer moltes coses d'aquest poble, Malgrat de Mar, on puc ben afirmar que hi ha gent molt collonuda!

Per sobre de tot, vull donar moltes gràcies i ànims a tothom qui d'una manera o altra es veu involucrat en la protecció i salvaguarda d'aquesta arbreda i que ha lluitat i està lluitant perquè no desaparegui. Aquest és un homenatge per a tota aquesta gent!!

Amb això espero aconseguir, modestament, que l'Arbreda es faci encara molt més popular del que era (que de fet, ja n'és molt, sobretot després del marro que hi va haver fa uns mesos) i així, si més no, aconseguir que passi allò que deia en Ricard Viladesau: " l'important és que se'n parli, sigui per bé o per mal, però que se'n parli!! "

Ara m'acomiado de tots vosaltres, tornant-vos a donar les gràcies pel suport. Us deixo amb un parell de fotos que em va enviar l'Anna Maria, perquè pugueu escenificar el moment. La de la dreta és quan, un cop sapigut el veredicte del jurat, em va tocar haver de dirigir la peça (sí sí, ho sentiu bé, ... quan m'ho varen dir, gairebé me'n vaig nar corrents :P:P) i la de l'esquerra és al moment final, amb tota la cobla al costat (pobres, sort que se sabien la peça, que si haguessin depès de la meva direcció, tots guéssim nat a terra! hahaha).

Ara sí que me'n vaig.

Salut!! i Visca l'Arbreda de Can Feliciano!!