dimarts, 15 d’abril de 2008

La sequera dels rius i la sequera mental de la classe política...

La sequera dels rius i la sequera mental de la classe política...

Bona nit a tothom.

De vegades costa de creure segons què. El que passa és que cada dia que ens passa per davant dels ulls ens bombardegen amb tantes notícies, tantes anècdotes i tantes coses sorprenents que en acabat, sembla que ens haguem tornat insensibles a tot i ja res no ens corprengui. Per sort, això és mentida.
Aquests dies hi ha quelcom que em sorprèn per sobre de tot i amb escreix. N'heu sentit a parlar de la "crisi" que hi ha amb la sequera a Catalunya? Dubto que ningú em digués que no n'havia sentit res, bàsicament perquè no se'n deixa de parlar. De fet, el tema s'ho val. Encara s'ho val més quan veiem la pèssima reacció i gestió que s'està fent del problema per part de la Generalitat i més concretament, per part de la conselleria de Medi Ambient que té com a cap de turc un tal Francesc Baltasar.
Aquest personatge no ha parat de "lluïr-se" des que ha obert boca. Primer es va decidir assassinar el riu Ter fent-lo circular molt per sota del seu cabal mínim ecològic establert per llei. Doncs bé, després d'hipotecar el futur de l'ecosistema del Baix Ter (la Selva, el Gironès i el Baix Empordà) i de perjudicar greument tots aquells qui en depenen per a les seves economies, es va començar a omplir la boca, ferrucament, de transvasar aigua del riu Segre, per veure si també arruïnava el futur d'aquell riu tan maco que neix a l'Alta Cerdanya. Per sort hi ha hagut prou entrebancs pel mig com perquè això es desestimés.
L'immortal i insaciable conseller Baltasar no ha ajocat pas el cap encara! Ara s'enorgulleix de dir que, el riu els habitants del qual varen lluitar aferrissadament perquè no els prenguessin l'aigua i els hi mutilessin el territori, serà la propera víctima que haurà d'abastir el gran gruix de població de l'àrea metropolitana de Barcelona amb la seva aigua. És evident que parlem de l'Ebre.
Que trist que després de tanta lluita, ara vingui un conseller de pa xucat amb oli (i pertanyent a ICV, partit suposadament ecologista), a imposar mesures d'aquesta envergadura i agressivitat, sense ni tan sols plantejar-ho amb temps raonable als seus afectats. Sens dubte, un exemple més de la molt pèssima classe política de què "gaudim" els catalans. Què esperen a cardar-lo al carrer? Com pot ser que un pelacanyes així encara estigui ocupant un càrrec d'aquesta categoria? Com s'atreveix a imposar un altre transvasament d'aigua per a l'àrea de Barcelona (regió, per cert, que no fa cap mena d'esforç per retallar dràsticament el consum d'aigua ara que les coses van maldades).
Massa mediocritat. De fet, n'és tanta que em costa molt de pair; com si haguéssim menjat un d'aquells all-i-olis tant coents que retornen tot el vespre...
Quan se n'adonaran que la solució no passa ni ha de passar mai per transvasar aigua dels rius? Ai! Pobres els nostres rius! Amb la seva salut tan delicadíssima i que es troben atacats i escapçats per tot arreu! Quina mala fi que els espera... sobretot si depèn d'en Baltasar...

No als transvasaments! Ni del Ter, ni del Segre, ni de l'Ebre, ni del Roine, ni d'enlloc!
NOVA CULTURA DE L'AIGUA, ARA MATEIX I PER SEMPRE!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Notebook, I hope you enjoy. The address is http://notebooks-brasil.blogspot.com. A hug.