dimecres, 18 d’agost de 2010

Pols del desert a les Illes Canàries

Un cop més m'he estat una colla de dies a Lanzarote, una illa que té ple de racons i de gent que fa que cada cop que en marxo, tingui més ganes de tornar-hi.

Enguany ha estat el 1r cop que hi he estat a ple estiu, i el cert és que tenia moltes ganes de veure i viure en directe el fenomen conegut allà com la calima. Aquest fenomen té lloc cada cop que, per proximitat al Sàhara, les illes Canàries reben la influència de vents que provenen directament del continent africà. Normalment sol ser vent de llevant, que, per latitud, és el que hi correspon.

Atesa la gran proximitat de Lanzarote i de Fuerteventura a les costes africanes, són justament aquestes illes les primeres que els hi toca el rebre, tot i que després el fenomen sol escampar-se molt fàcilment a Gran Canària i també als vessants sud i est de l'illa de Tenerife. De fet, fins i tot, en casos molt més intensos, acaba atenyent tot l'arxipèlag, i només petits racons protegits per grans muntanyes (com ara la vall de l'Orotava a Tenerife), poden escapolir-se d'aquesta llengua d'aire càlid que prové del desert.

Les característiques que envolten tot això són molt evidents: les temperatures ambientals es disparen a nivells molt superiors als normals (tant de dia com de nit), les humitats relatives cauen plenament per sota del 20%, el vent pot arribar a cops de 70 o 80 km/h a part d'ésser molt sostingut, i visualment, la gran quantitat de pols en suspensió que hi ha a l'aire, fa que el dia, tot i ser ben serè, es torni marronós i mig enteranyinat.

No podeu imaginar-vos com arriba a costar de dormir quan a les 3 de la matinada s'està a 33ºC!!!

En qualsevol cas, estic content d'haver pogut viure-ho en directe! Aquell dia (dijous passat), a Costa Teguise (Lanzarote), vàrem fregar els 44ºC en el punt més càlid del dia, i de nit no vàrem baixar dels 30ºC!

La imatge que acompanya l'article mostra molt clarament la invasió de l'aire ple de polseguera que ve de l'Àfrica. Com podeu comprovar, el núvol de pols pot estendre's molts de quilòmetres endins de l'Atlàntic i, segons com es moguin les masses d'aire, assoleix també Madeira, les Açores i punts del sud-oest de la Península Ibèrica.

Salut!