El castell de Calonge o la fortificació proscrita

Tant si passegeu pels carrers i carrerons del nucli antic de Sa Bardissa, com si ho feu per molts dels indrets de la nostra vall i pregunteu a llurs vilatans qui o què els fa tenir una espina estellada al cor, molt probablement us responguin unànimement que el responsable de tot això és el Castell de Calonge. O més ben dit, el que li varen fer fa uns anys enrere.

I és que el nostre estimat castell, tal com deu passar amb tots els d'arreu, està carregat d'història (parlo de llegat en el temps, no dic pas que faci "qüento"). De fet, les estances més antigues d'aquesta fortificació daten ja del s. XIII. Em fa l'efecte que ha plogut molt d'ençà. 

Fa uns quants anys, quan hi havia un home molt venerable al poder del nostre municipi (home que, per cert, ja li he mostrat la meva simpatia infatigable en d'altres articles d'aquest bloc), es va decidir de tirar endavant un projecte de restauració d'aquest castell. 

Després d'una breu exposició pública del projecte, i després d'una oposició frontal d'una immensa majoria d'aquells que havien pogut veure què s'hi coïa, el govern d'aleshores va decidir tirar pel dret petés qui petés. Les conseqüències d'aquella decisió tan irresponsable i tràgica (si més no per al castell), encara són ben visibles avui dia.

A hores d'ara totes les calongines i tots els calongins paguem la penyora més bruta i romagosa d'una projecte fet al més mal estil possible que ha tenyit les parets del castell de colors de ciència-ficció, ha deixat la majoria dels seus espais impracticables arran de la manca de finançament i del malversament de fons i finalment, ha desembocat en un espai adulterat, aïllat del poble, els habitants del qual ja no poden gaudir-ne tal com tantes vegades ho havien fet, no pas gaires anys enrere.

Són moltes les sensacions que es desprenen quan hom veu aquella catàstrofe plasmada en realitat: pena, vergonya, llàstima, indignació, impotència, ràbia, absurditat, i un llarg etcètera. 

Els governs actuals, absolutament desbordats pels solcs en les seves arques, amb prou feines poden plantejar-se de trobar un remei eficaç i a més o menys curt termini per tornar la dignitat a aquest espai que duu tants de segles a l'esquena.

Les imatges que us ofereixo ja donen fe del que us descric. La resta és allà, immòbil, silenció, buit, desolat i sobretot, aliè. 

Salut.

Caiguda de les mínimes i encalmament de la tramuntana

Després de la desfeta de la gran pertorbació que va dur tanta aigua a bona part del nostre país, hem entrat en una etapa encapçalada per tramuntanes que, tal com passa sempre a la major part de l'Empordà, han escombrat el territori de nord a sud, eixugant clarament els sòls i duent-hi una massa d'aire molt més freda, provinent de latituds pràcticament polars. 

Just aquesta nit quan la tramuntana ja ha començat a afluixar, i en molts d'indrets, sobretot fora de l'àmbit dels vents, l'aire fred s'ha dipositat fortament a les fondalades i ha permès que les mínimes d'avui caiguessin en picat (mentre que als cims de muntanya, comparativament, va fer-hi molta més fred dies abans, quan l'aire fred tot just entrava). 

Guaiteu sinó el mapa de temperatures mínimes d'aquesta nit, que deixa en evidència la fredor que s'ha viscut, si més no, durant la matinada i primeres hores del dia. 

Salut!

Diada de Fitor i els seus secrets

Santa Coloma de Fitor

Avui he tornat de l'aplec de Santa Coloma de Fitor: un punt de trobada molt autèntic. Un indret paradisíac enmig de Les Gavarres. Una ermita voltada d'alguns prats i de boscos molt espessos que amaguen una gran riquesa de flora, fauna, i també d'històries i llegendes de diferents èpoques i que han anat quedant impreses en diversos reculls i documents que, molts de curiosos i apassionats del tema han anat recopilant durant dècades. 

És impressionant la càrrega històrica que té aquest indret i realment posa la pell de gallina quan hom descobreix algunes de les històries -reals- que hi varen tenir lloc. 

Banc d'Adelaida Plana de Cals

Al llibre Els Secrets de Sa Bardissa, d'en Jaume Aymar i Ragolta, que més d'un cop he esmentat aquí al bloc, ja havia llegit que l'any 1817 hi havia hagut una tortura i mort del rector de Santa Coloma de Fitor, el mossèn Joan Batllé i Juer. El que m'ha sobtat és descobrir més a fons el que va passar. 

Sembla ser que varen ser tres bandolers que, abans de saquejar la rectoria, varen apallissar-ne el rector. Varen donar-lo per mort, però no va ser així: va aguantar dues setmanes; temps prou gran com perquè el rector identifiqués els assaltants. Els tres bandolers varen ser detinguts i condemnats. Varen esquarterar-los i a continuació llurs caps varen ésser col·locats en gàbies! Imagineu-vos: quan venien forasters el primer que veien quan s'atansaven a l'ermita eren aquestes gàbies amb els caps a dins! Resulta que la pedra d'entrada a l'ermita té unes inscripcions on es detalla aquest succés!

Roderes de carro anant cap a la font de Fitor

Després també és molt curiós entrar a dins de l'ermita i veure que alguns dels bancs "tenen propietari", fet que s'esdevenia molt abans. La sorpresa ha estat en veure que un dels bancs pertanyia a Adelaida Plana de Cals i de Vilanova de Cabanyes (sí, tot això n'era el nom!). Era la filla del Mas Calç (Cals, escrit), que és ben a prop de Fitor. Es va casar amb Bonifaci Vilanova, fill de Josep Vilanova, el Vescomte de Cabanyes de Calonge, tan polèmic durant la seva existència pels reiterats casos de falsificació de monedes, amenaces, xantatges i coaccions que varen envoltar tota la seva vida, fet que va fer, fins i tot, que simulés una mort i enterrament seves, que més endavant va descobrir-se que havien estat un muntatge. Us imagineu quin enrenou? I tot està lligat! Ja ho deien ja que les terres dels Vilanova anaven des de Fenals d'Amunt fins a Forallac! Increïble!

I tantes d'altres que en podríem explicar o ens n'explicarien. 

Realment un indret de luxe, no només pel paisatge, sinó per l'herència social i cultural que s'hi cou. Sens cap mena de dubte, un lloc que convé no perdre's!

Salut!

Balanç dels aiguats

Mainada! Com ha provat el temporal?

Per part meva, i sabent la fal·lera que tinc pel mal temps, ja podeu ben comptar que per mi ha provat molt, moltíssim.

I és que déu n'hi do quina senyorassa pertorbació que hem tingut. Us en recordeu d'aquella espiral tan ben feta que s'atansava per l'Atlàntic? Doncs aquella mateixa és la que des de dissabte la nit fins pràcticament aquest migdia (dimecres), ha estat escombrant successivament els nostres paratges. 

El solc d'aire fred que l'acompanyava i la gran quantitat d'humitat i aire càlid de la Mediterrània són un còctel perfecte! La col·locació d'un anticicló molt extens, que abraçava des de les Illes Britàniques fins a tocar de Rússia, ha permès que la depressió romangués molt estàtica durant tots aquests dies i que les condicions climàtiques permetessin que es retroalimentés constantment, donant grans, grandíssimes quantitats de precipitació. 

Cal destacar que, malgrat que hi ha hagut episodis de precipitació torrencial, com ara les grans tempestes de dissabte a la nit, o bé la ploguda de dimarts a la nit, la pluja ha caigut força paulatinament i ha filtrat profundament en els sòls. Els bolets creixeran com mai!

També cal tenir en compte que, enmig d'aquest any tan extraordinàriament plujós, ja hem batut el llindar dels 1.000 mm anyals!

És lamentable però la ineficàcia dels desaigües de tota la zona de Torre Valentina i rodalies, que s'han fet un tip de sobreeixir un cop i un altre, fins i tot en molts moments en què les pluges no eren de gaire intensitat.

També vull aplaudir l'actuació dels responsables de les obres de canalització de la riera de Calonge que, malgrat els avisos reiterats de pluges molt abundants, varen decidir de no treure algunes de les màquines que hi havia a la llera de la riera i que, si bé no han estat arrossegades a mar, sí que han quedat pràcticament cobertes d'aigua i per tant, molt probablement, malmenades. 

I per acabar, heus ací algunes dades del temporal:

Precipitacions:

8-oct       0,4 mm

9-oct       0,2 mm

10-oct    50,0 mm

11-oct    1,0 mm

12-oct    62,8 mm

13-oct    36,8 mm

Total de precipitació de l'episodi: 151,2 mm

Precipitació anyal 2010 a data d'avui: 1013,4 mm

Cop de vent més fort enregistrat: 61,2 km/h N entre les 17:00 i les 17:30 del 12 d'octubre

Intensitat de precipitació màxima: 480 mm/h entre les 04:30 i les 05:00 del 10 d'octubre

Per cert! Quan guaiteu les fotos, no us descuideu els vídeos, que també prometen molt!

Salut a tothom! ;)

Pluja a dojo!

Heus ací aquesta depressió tan magnífica.

Tenim la tardor ben a sobre nostre i aquests propers dies es farà sentir de valent!

Guaiteu, sinó, quina pertorbació tan fantàstica que s'està despenjant de l'oest de les Illes Britàniques, alimentada per un solc d'aire fred en alçada que promet! Està previst que es desplaci fins cap a la zona del golf de Cadis on, des d'allà, per influència, impulsarà vents de llevant carregats d'humitat que ens aportaran precipitacions ben destacables.

Sens dubte, una gran notícia per a tots els boscos i per tant, per als nostres estimats bolets. Ah! Per cert! Deixeu-me dir-vos que el Baix Empordà ja en va ple! (de bolets, és clar!).

Salut!

La Renfe i les seves curiositats

Portada de l'espai web d'aquesta empresa tan original.

La Renfe és una empresa ben curiosa, certament.

Deixant de banda aspectes com la ineficàcia -de vegades- del seu servei, la mancança d'inversions o la seva espanyolitat perpètua i de funció ambaixadora, avui vull fer ressò d'una curiositat que fa temps que ja vaig copsar però que encara no havia pensat mai en escriure-la.

I és que són ben originals els mètodes que fa servir la Renfe per bandejar la nostra llengua.

Ara ja fa una colla de mesos que van posar-se en circulació uns trens nous, molt ben equipats tot sigui dit, que cobreixen el trajecte Figueres-Girona-Barcelona (no sé si en cobreixen d'altres també) amb una certa reducció del temps de viatge i un augment de comoditats (i també dels preus). Aquests trens que s'anomenen media distancia, anuncien per megafonia les estacions per on va aturant-se el tren, a més d'oferir una benvinguda càlida als seus passatgers.

Per un costat podem trobar que el català ocupa el 2n lloc en la megafonia (just després del castellà i abans de l'anglès), malgrat que la nostra llengua és la 1a llengua oficial de Catalunya i, per tant, la d'ús preferent. 

Però aquesta no és pas la curiositat. 

El cas és que, un cop has pujat al tren (això només passa al començament dels recorreguts), tal com he dit, s'anuncia una benvinguda als passatgers.

En castellà, la benvinguda és, si fa o no fa aquesta (no és exactament el que hi diu, però s'hi apropa molt):

"Señores pasajeros, les damos la bienvenida a este tren con destino: Figueres. Les agradecemos que hayan escogido nuestros servicios y les deseamos un cómodo y feliz viaje. Les informamos que tienen a su disposición máquinas de autoventa de productos" 

En anglès, en 3r lloc per ordre de megafonia, diu exactament el mateix. Traduït, òbviament.

Però en la 2a posició, que és la que hi ocupa el català, la frase es redueix notablement:

"Senyors viatgers, els donem la benvinguda a aquest tren amb destinació: Figueres. Els informem que disposen de màquines d'autovenda de productes".

Bé, si més no és curiós, no? ¿Deu ser que els catalanoparlants no som benvinguts i tampoc no ens mereixem un desplaçament còmode ni feliç?

Salut ;)