dilluns, 21 de febrer de 2011

Quan el titellaire fa fer-li el que vol al titella

Salut a tothom!

Que la desavinença entre Catalunya i Espanya va augmentant cada dia nou que passa i cada any empenyem no és pas cap novetat. 

Hi ha qui d'això en diu tragèdia, desgràcia, ruptura social o vés a saber fins on pot arribar la seva imaginació. 

El cert és que si Catalunya, -tal com ha passat sempre, però ara més que mai- no es troba còmode dins d'Espanya, no és pas per una qüestió capriciosa, sinó per un bombardeig constant d'intolerància i menyspreu que ara no desgranaré pas: crec que tothom n'està al corrent, i el que no n'està és perquè no vol.

Fa encara no gaire es parlava de l'independentisme català com quelcom utòpic. Els temps està posant les coses al seu lloc i ja fa una colla d'estones que el que és utòpic és que un Estat com l'espanyol, -paradigma europeu actual (i antic) del podriment de la democràcia i la negació aferrissada de la seva diversitat nacional, cultural i lingüística-, pugui constituir-se com un Estat federal.

Tal com va dir fa unes setmanes l'expresident Jordi Pujol i Soley, només hi ha dues sortides: l'assimilació cultural per part d'Espanya (anihilament) o la independència (supervivència). 

Si l'independentisme es troba en el seu apogeu màxim i és cavall de batalla d'innombrables debats, xerrades i polítiques diverses, tampoc és pas per casualitat. Els motius que l'hi han dut en són tants que no cabrien en aquest article, ni en molts d'aplegats.

Avui vull fer ressò de fins on s'està radicalitzant el discurs espanyolista empedreït i profundament anticatalanista. On podem trobar-lo? Doncs tan fàcil com a la capital de l'Estat al qual encara pertanyem. Em centraré concretament en el paper que fa el canal de televisió Telemadrid, la programació del qual és interessant de conèixer. 

I és que aquesta radicalització s'està tornant tan extrema, que fins i tot -sortosament-, han aparegut nombroses veus dissidents que critiquen profundament el full de ruta emprat per aquest canal. 

En aquest primer vídeo hi trobareu la valoració que feien els informatius de Telemadrid arran de l'èxit de la pel·lícula "Pa Negre" i "Biutiful". Tant la locució que en fa el presentador com els subtítols suggerents que hi ha, no tenen pèrdua...




L'altre -per mi encara més greu- és la censura televisiva que Telemadrid va fer quan volia retransmetre declaracions d'en Pep Guardiola arran del partit Arsenal-Barça. Segons ells "com que no parlava en castellà, però sí que ho va fer en anglès, en francès, en català, i fins i tot en italià", no se'l podia retransmetre. Al cap d'una estona s'enduen una altra sorpresa. Fixeu-vos-hi:


 
Frases mítiques que no m'he pogut estar de transcriure malgrat el vídeo: 

(...)
noi: "Nos hubiese gustado tener con nosotros a Pep Guardiola"
noia: "estamos intentando escucharle como seguramente todos ustedes pero: ¿qué ha pasado? Se lo contamos: Guardiola de rueda de prensa ha hablado, pero lo ha hecho en todos los idiomas (caram, quin crack! Ho ha fet en més de 6000 llengües?), menos en español, (...)

(...)
noia: "bueno, creíamos que hablaba castellano"
noi: "claro que contesta una de cada veinte, claro, pues hemos llegado justo cuando acababa de contestar,..."
noia: "claro, ha tocado en catalán. ¿Qué le vamos a hacer?" ¡Pues no! Intento fallido."
noi: "Bueno, pues venga, volvemos, seguimos hablando de Leo Messi, en cuando Guardiola vuelva a tener un momento de lucidez hispana pues nos vamos con él (...)"

Sens dubte, molts d'espanyols (no pas tots, només faltaria!), estan afegint dia a dia més ingredients per elaborar la poció màgica que ens durà directament cap a la independència. 

Totes la informacions i crítiques sobre el comportament del canal els podreu trobar a Salvemos Telemadrid.

Salut!