dimarts, 15 de febrer de 2011

Sort que n'hi ha que no s'agenollen...

La xarxa va ben plena aquests dies de la roda de premsa que l'entrenador de l'equip de futbol del Girona, Raül Agné, va fer en acabar el partit que havien disputat amb l'Osca, al seu camp.

L'entrenador estava responent la pregunta d'un periodista, en català, quan va ser interromput per algun altre membre de la sala dient-li que ho fes en castellà.

Raül Agné, amb tota l'educació que fóra d'esperar, va dir-li que primerament acabaria la intervenció en català i que després ho repetiria en castellà sense cap inconvenient.

Sembla ser que això no va agradar al sector que es queixava del fet que l'entrenador hagués intervingut en català. Raül Agné, estupefacte, no entenia aquella actitud de tal manca de respecte i tolerància, i, després de qüestionar-se algunes coses, va abandonar la sala, emprenyat, dient que si no se'l respectava, no hi hauria cap roda de premsa.

La caverna espanyolista deu estar traient escuma pels queixals arran de tot això. Val a dir que per nosaltres -i per qualsevol persona amb modals, seny i respecte-, això va ser una actitud realment fantàstica i admirable. 

Sort en tenim de personatges públics com en Raül Agné, que no s'agenollen i que malden per fer vigent sempre la seva dignitat i el seu respecte.

Per cert, que aquest home és fill de Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent a la comarca del Baix Cinca. M'imagino que els espanyolistes encara deuen enrabiar-se més en veure que un fill de l'Aragó es comporta així. 

Gràcies, Raül.