Ningú no hi farà res?

Encara no he deixat al marge l'eufòria que tant va emplenar-me el cos ahir després del partidàs del Barça al Santiago Bernabéu, contra un Reial Madrid que, com de costum, mirava de fotre-te-la tant com podia. La semifinal de la Champions ha quedat pràcticament sentenciada. No és només pel fet que el Madrid haurà de guanyar per un avantatge de tres gols al Camp Nou al partit de tornada (dimarts vinent, em sembla), sinó també pel fet que dos dels seus puntals no podran jugar-hi. Sergio Ramos ja tenia una targeta groga i en veure'n una altra es perdrà la tornada. Més sonada va ser l'entrada duríssima de Pepe a Alves, que li va suposar la vermella directa. També va ser molt remarcable l'actitud sempre irrespectuosa, pueril i troglodita de l'entrenador, Jose Mourinho, que també va ser expulsat de dirigir el partit. 

Avui vull posar de manifest les barbaritats que està fent el Reial Madrid i que ningú no està aturant (ni tan sols la UEFA).

- El Reial Madrid va prohibir que la locució que fes referència al Barça fos en català. En qualsevol partit de la Champions, sigui on sigui que es faci, les locucions han de ser en les llengües pròpies de cada equip, però els del Bernabéu són més trempats que ningú i han decidit tirar pel dret.

- Així mateix ho varen fer amb les estelades, que no les varen deixar accedir a l'estadi, tot i que, en imatges del partit, sembla ser que algunes sí que ho varen aconseguir.  

Em pregunto doncs: ¿¿¿com és possible que a la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol es permetés la presència de banderes espanyoles pre-constitucionals???

- Finalment l'actitud absolutament intolerable de Jose Mourinho desacreditant tothom, dient que els àrbitres eren comprats des de feia tres temporades, que si "no sé si és perquè duen Unicef a la samarreta o què" i d'altres barbaritats.

Com pot ser que un equip se salti el reglament i se li permeti de fer tot això. Estic profundament indignat.

Us imagineu què passaria si al Camp Nou es prohibís l'accés a les banderes espanyoles i es vetés de fer les locucions en castellà? No ho vull ni imaginar.

I no ho vull imaginar perquè els catalans no ho hem fet mai això ni ho farem. Per sort tenim molts més valors, educació i obertura de mires que no pas els veïns de l'oest. 

I repeteixo: després encara hi haurà algun erudit que em preguntarà perquè sóc independentista...

Podeu fer un cop d'ull a l'article del diari Ara. 

Salut!

Tres anys després que esclatés tot plegat...

Aquesta és la història d'un poble que gairebé sempre ha tingut mals governants. 

Aquesta és la història d'un poble que ha estat poblat per molta gent que no se l'estimava.

Aquest és el llast que ha de suportar el territori, el paisatge, l'entorn, pel sol fet de tenir a les seves mans, quelcom tan senzill com és la bellesa.

Avui em dolc de veure les cicatrius de la cobdícia, de l'especulació. Avui veig les ferides que han deixat un solc massa profund, de la mà tots aquells que no varen saber estar-se d'estirar més el braç que no pas la màniga.

El 24 d'agost del 2007, en un text que vaig escriure aquí mateix, posava de manifest la meva profunda indignació en veure que el meu municipi encara no en tenia prou amb ni més ni menys que 36 urbanitzacions, fet que suposa que totes les muntanyes del municipi, llevat del Puig Cargol, estiguin urbanitzades. 

Però la bombolla va esclatar. I ara immobiliàries, constructores, i totes les feines i treballadors que se'n puguin derivar, estan pagant a preu d'or la seva inconsciència. 

Avui he volgut fotografiar, -gairebé tres anys després- l'evolució del que havia de ser una nova urbanització, anomenada "Riera de Cabanyes", just a l'altre cantó de la riera dels Molins, emmirallant-se amb la urbanització faraònica del Vescomtat de Cabanyes, que s'estén pràcticament per tota la serra de Can Mont, i fins i tot travessa la riera dels Molins fins arribar a Roca Riquel i gairebé a Can Vilobí. 

Les imatges -per ordre d'aparició- són les següents:

- Els carrers buits i silenciosos que mai no s'han fet servir, amb llurs instal·lacions elèctriques, aqüíferes, etc. Quants diners es varen invertir en destrossar tot aquest paratge per acabar-se en un no-res?

- Una casa ufanosa en la què no hi ha habitat mai ningú i aquesta estructura de formigó, són els dos únics testimonis d'un mínim d'activitat en aquesta urbanització. L'estructura de la foto fa tant de temps que és feta com els carrers, i roman sense alterar-se mentre el bosc va recuperant de mica en mica el territori arrabassat. 

- A la muntanya del davant, als peus de Castellbarri i de Can Mont, centenars d'habitatges -la majoria dels quals deshabitats durant gairebé tot l'any-, embruten els vessants d'aquesta serra des de fa ja molts d'anys. 

- I allà al fons, la vila de Calonge, que contempla amb impotència, com alguns dels seus habitants malmenen el bo i millor del seu entorn, per llurs interessos.

Salut!

Llindar del dolor i trofeu esclafat

Ahir es va disputar a l'estadi de Mestalla, a la ciutat de València, la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol. Deixant de banda la més o menys importància que cadascú pugui donar a aquest trofeu, per al Barça i per a en Guardiola, ahir era una bona oportunitat per a obtenir un títol. 

No hi va haver sort. I ho dic així perquè l'actuació del Barça a la 2a part va ser molt intensa i amb un control molt gran del partit (la possessió de pilota voltava el 80%). Les ocasions de gol que féu el Reial Madrid varen ser mínimes. Al Barça li varen anul·lar un gol per fora de joc.

Així és que la situació va força la pròrroga. Trenta minuts més de calvari jugant en contra de dos equips que ja feia estona que es mostraven clarament afeixugats. 

Una jugada ben planificada però molt murri de l'equip blanc va permetre que el sempre ben engominat Cristiano Ronaldo marqués el gol que els duria al triomf, quan mancava encara més de mitja part de la pròrroga. 

Futbolísticament va passar el que va passar i no hi aprofundiré pas més: tampoc en sé gaire.

Això sí: vull destacar dos aspectes de la nit:

- Sembla ser que l'Estat espanyol ha paït molt malament la xiulada que fa dos anys, seguidors del Barça i de l'Atlètic de Bilbao varen fer quan va sonar l'himne espanyol. Així és que l'organització va optar per <silenciar> les xiulades apujant el volum fins arribar al llindar del dolor, fet que ha estat durament criticat per molts de mitjans. L'Estat espanyol segueix amb la seva dinàmica habitual d'intentar eliminar tot allò que no li agrada.

- L'altre aspecte, -força més còmic-, és el grandíssim ridícul que va fer el jugador del Madrid -perpètuament espanyolista, per cert, tal com va demostrar en unes declaracions fa uns mesos al costat d'en Piqué-, en Sergio Ramos, que, mentre sacsejava la copa amunt i avall de dalt l'autobús estant, li va caure al terra i en seguit va ser esclafada pel pes de l'autobús. No cal comentar els centenars de milers de milions de rialles i comentaris que aquest esdeveniment ha suscitat. 

En fi: una nit amb un xic de tot!

Salut!

Valoració del 10-A i fites properes

En un cap de setmana en què el nostre equip català del nord, l'USAP, va guanyar el Toló en la final que varen disputar a Montjuïc dissabte, i tot esperant el partit de tornada de la Champions de demà en què el Barça -amb un avantatge còmode- s'enfrontarà al Xàctar ucraïnès, vull fer ressò de la cloenda de la magnífica diada en què la ciutat de Barcelona -i una vintena llarga més de municipis- varen celebrar la seva Consulta sobre la Independència. 

La capitalitat de Barcelona ha estat clau per determinar l'èxit i la serietat -i per tant, la legitimitat-, d'aquesta celebració que, alhora, clou l'onada de Consultes que Arenys de Munt va encetar el setembre del 2009.

El resultat? Una participació del 21,37% a la ciutat de Barcelona, el que suposa un total de 257.645 vots registrats a la capital del país. Sumant tots els vots des que es varen encetar les consultes, es superen els 880.000 vots. Sens dubte, un èxit de participació tenint en compte que tot ha funcionat sempre per voluntariats i sense ni un ral públic. 

Em moro de ganes de veure i sentir com escumegen pels queixals tots els mitjans de comunicació espanyolistes que, tanmateix, seguiran fent veure que no passa res. 

La Consulta de Barcelona ha estat marcada, a més, per la participació d'un gran nombre d'alts càrrecs polítics del nostre país: Artur Mas, Francesc Homs, Antoni Castells, Felip Puig, etc. 

Fins i tot el líder d'UDC i conegut polític pro-estat espanyol, Josep-Antoni Duran i Lleida, anunciava que, tot i haver participat en la consulta, havia votat que no. En qualsevol cas, el més important és que hi havia participat. Ja sabem, però, de quin peu calça en Duran...

A més, Duran va humiliar públicament Joana Ortega, -vice-presidenta del Govern-, dient que també havia votat que no, quan ella ho havia fet sota la màxima discreció.  

I finalment, cal esmentar que dimecres es debatrà la Llei de declaració d'Independència al Parlament de Catalunya. Serà el moment en què, -per fi- veurem el llautó a CiU i sabrem d'un cop si són prou valents i prou patriotes -tal com diuen que són- i per tant, si deixaran vot lliure als seus diputats perquè decideixin a títol personal, o si recolliran el seu vot amb una veu unànime, fet que implicaria una altra decepció que no crec que els hi convingui gaire. 

La independència és més a prop que mai. Concedim-nos-la ja!

L'absurditat de Plataforma per Catalunya (PxC)

Avui m'ha arribat, per via d'un amic, un vídeo que m'ha posat la pell de gallina, a més de fer-me riure una bona estona.

Aquest vídeo és una publicació realitzada pels estudiants de 5è de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. Han aprofitat l'avinentesa per entrevistar una tal Sara Valencia, cap de llista -amb només 21 anys d'edat-, de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Aquest és el partit que presideix el feixista i molt polèmic Josep Anglada i Rius, regidor a l'ajuntament de Vic a hores d'ara i ex-militant de l'organització franquista Fuerza Nueva durant la transició democràtica espanyola.

 

Per als qui no conegueu aquest partit polític, estem parlant d'un grup que predica el racisme i la xenofòbia, a més d'un totalitarisme i un espanyolisme extrem -malgrat anomenar-se "de Catalunya"-. Aquest partit ja fa temps que es presenta, -sobretot a nivell municipal-, i ha obtingut prou bons resultats en diverses contrades de, principalment, l'interior del Principat, com ara Cervera, Vic, Vilafranca del Penedès, però també, El Vendrell,... per esmentar-ne alguns.

A les darreres eleccions de la Generalitat de Catalunya, es corria el perill gravíssim (Sí. És així com cal denominar-ho), que la PxC entrés al Parlament amb tres escons. La manca final del percentatge mínim de vots (tots eren a la circumscripció de Barcelona), no va permetre'ls d'entrar-hi. 

"L'argumentari" -si és que es pot dir així-, d'aquesta jove, és completament buit de contingut, a més de desestructurat, incoherent i pueril. Ens proporciona, certament, una visió ben clara de la ridiculesa i l'absurditat que predica aquest partit d'extrema dreta espanyolista. 

Això per no comentar el seu nivell d'expressió oral i el constantment incorrecte i catastròfic ús que fa de la nostra llengua. Si pretén ser regidora -o com diria ella "cunsehal", i, doncs, ocupar un càrrec públic, estaria molt bé que aprengués a parlar abans.

En fi, molt lamentable tot plegat. Espero, pel bé de l'Espluga de Francolí, de Catalunya i del propi bé seu, que no tingui gaires vots...

Salut!

Montilla, per què no calles?

Aquest diumenge 10 d'abril conclourà el termini de celebració de la Consulta sobre la Independència de Catalunya a nivell de la ciutat de Barcelona (tot i que també es celebrarà en d'altres poblacions, com ara Blanes). 

Si bé fa dies l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley votava a favor de la independència en aquesta consulta, pocs dies en endavant va ser el torn de l'a hores d'ara president, Artur Mas i Gavarró, que també va optar, no només per participar en aquest esdeveniment -i per tant, legitimant-lo-, sinó per proclamar clarament i en veu alta, la seva opció favorable a la independència. 

La nota discordant -sempre n'hi ha una- va venir a càrrec d'un altre ex-president de la Generalitat de Catalunya: Jose Montilla Aguilera, que, un cop més, va demostrar que, a més a més d'analfabet i incompetent, no té ni idea de què és la democràcia. 

Montilla va atacar la decisió que prengué Artur Mas, ja pel sol fet d'haver participat en una Consulta Popular sobre la Independència. El súmmum ja va ser quan Mas havia afirmat públicament que havia votat a favor de la independència. A en Montilla li va mancar temps per dir-li que un president de la Generalitat no hauria de fer això i que està motivant la fractura social (perdó, no puc fer una cita literal). 

Així doncs, segons Montilla: participar en una Consulta Popular és atiar la fractura social.

Montilla: fes-t'ho mirar, plega i calla. Gràcies.

Que consti que no he tingut mai gaire simpatia -per no dir gens- amb CiU. Però també cal dir que la decisió de Mas -i de molts dels consellers- de participar en això, es mereix el meu aplaudiment. Ara només manca que ho facin de debò. 

Salut!

El govern espanyol torna a mentir. Acomiadem-lo d'un cop!

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley va votar, ahir, en la Consulta sobre la independència a nivell de al ciutat de Barcelona i ho va fer amb un clar i contundent  SÍ. 

Avui vull deixar-vos amb un altre gra de sorra que ens acosta al damunt del turó que ens permetrà d'emprendre la baixada -irreversible- cap a la independència. És un article del diari Vilaweb en què s'explica la negativa del govern espanyol de pagar els diners que ja hi havia pactats per al 2011. A més, no només no pretén abonar aquesta quantitat, sinó que a sobre encara es creu amb potestat i legitimitat com per condicionar la Generalitat de Catalunya, tot limitant-ne el deute.

La Generalitat de Catalunya, en boca del conseller Homs, s'hi contraposarà claríssimament.

Seguint en la línia de sempre, comunitats autonòmes que no saben ni perquè existeix el seu govern, el qual fou creat en l'època del < café para todos >, continuen beneficiant-se de tot allò que el govern espanyol xucla de la mamella afeixugada del poble català.

Noies i nois: ens estan receptant l'elixir de la independència amb dosis de Redbull... Fem el pas d'un cop!

Llegiu l'article clicant el següent enllaç:

El govern espanyol diu que no pagarà els diners que reclama la Generalitat per al 2011

Salut!