Koli i els voltants de Kuopio

Aquest cap de setmana he començat a descobrir, per fi, els entorns de la ciutat de Kuopio, que fins ara m'eren molt desconeguts encara.

Divendres al vespre, un dels treballadors del conservatori, que hem xerrat força, em va dir volia anar amb ell i la seva filla a la muntanya de Koli, que és a uns 180 km cap a l'est, just al costat del llac Pielinen, no pas gaire lluny de la frontera amb la república de Carèlia (dins de l'Estat rus). Evindetment, vaig accedir-hi encantat. És genial veure com d'hospitalaris poden arribar a ser aquesta gent! (El mapa que us poso mostra Kuopio a la "A" i Koli a la "B". És perquè veieu per on paro :P).

Vàrem estar tot el dia per allà, contemplant penya-segats de roques que estan plenes de ferides fetes per antigues glaciacions i que tenen un passat geològic més que intens. Llacs immensos esquitxats arreu per illots suaus, plens de bosc en tota la seva superfície. Silenci, tranquil·litat, aire pur i un cert misticisme. En una de les roques hi havia una noia tocant la viola de gamba, i, per un moment, em va semblar estar surant pel damunt dels núvols. Després vàrem acompanyar tot això amb un bon àpat, és clar! També vàrem estar veient una estació d'esquí que està només a 50 km de Kuopio i que espero poder tastar ben aviat.

Avui diumenge ha pujat la temperatura: hem arribat als 25ºC. Feia molt bon dia, completament serè, potser una mica de calitja. He aprofitat per voltar els turons del voltant de Kuopio. Tothom coincidia a dir-me que ho fes avui perquè potser serà literalment el darrer dia d'estiu, si més no meteorològicament parlant. He filat ben prim, perquè quan he tornat cap a casa s'ha tapat ràpidament. Les vistes des de Puijontorni, una torre que hi ha al cim del turó de Puijo, són al·lucinants, ja ho veureu a les fotos. Encara no puc ni tan sols imaginar-me que tot aquesta verdor es converteixi en neu, glaç i fred d'aquí a força poc temps. És realment increïble el canvi que hi ha cada any aquí! Ja he pogut començar a veure, però, com els bedolls tenen força fulles grogues i moltes d'elles al terra. La tardor ja s'enflaira.

I res, demà tornaré a l'activitat. El conservatori va de puta mare. Els professors són molt macos, bona gent i a més, es percep clarament que gaudeixen la seva feina. He conegut alumnes molt macos també i fins i tot hem sortit de festa ja! Això promet i penso aprofitar-ho al màxim!

Salut a tothom!

L'huracà Irene

Salut a tothom!

Avui no us parlaré de Finlàndia (faré una excepció xD), sinó que he cregut molt convenient parlar de l'huracà Irene que es va gestar com a tempesta tropical fa uns quants dies, molt a prop de la zona de Puerto Rico i que, d'ençà d'aleshores, s'ha anat reforçant i desplaçant-se, més o menys, cap al nord-oest, tot passant per sobre de bona part de la República Domicana, i no tant a Haïtí. 

El recorregut previst de l'huracà (per cert, ara de nivell 2 sobre 5, però amb tendència a anar-se reforçant i a convetir-se en el que en diuen major hurricane o gran huracà), passarà per les Bahames i viatjarà cap al sud-est dels Estats Units, primerament a Florida i seguidament, la costa en direcció cap al nord. Caldrà estar ben atents dels efectes d'aquesta gran tempesta. 

Us deixo amb algunes fotos i enllaços per si voleu anar-lo seguint! La primera imatge és la visió actual del satèl·lit a l'Amèrica Central. L'altra especifica el recorregut previst de l'huracà i la seva evolució.

Salut!

Tallinn i cap a Kuopio

Doncs tal com us comentava darrerament, ja sóc a Kuopio, al centre de Finlàndia, a uns 400 km al nord de Helsinki, al bell mig de la regió dels mil llacs, tal com n'anomenen. De fet, n'hi ha tants de llacs, que és complicat de traçar carreteres i vies de tren. Aquí comença a haver-hi algun turó una mica més considerable, i sobretot, molta natura arreu.

Demà passat faré la prova d'accés al conservatori. Avui i demà estudiaré assac per preparar-me bé l'accés. Sembla que serà molt interessant d'estudiar-hi, s'hi respira molt bon ambient! Tinc pensat de fer-hi piano jazz, una assignatura pendent de fa temps. Amb el tema del fiscorn, el podré treballar com a 2n instrument.

Tot i que encara hauré de tornar a Helsinki per recollir les coses i dur-les cap aquí, la setmana vinent ja tindré el pis per poder-m'hi estar. Aquest cap de setmana passat he aprofitat per visitar Tallinn, la capital d'Estònia, i us asseguro que hi tornaré. Quina ciutat més collonuda!

Una ciutat carregadíssima d'història. Un nucli antic patrimoni de la Unesco, i ben merescut que s'ho té. Els pobres estonians, que han estat sotmesos durant segles pels alemanys i més darrerament pels russos. Ja van tastar la seva independència al període d'entre guerres, i ara tornen a ser un Estat sobirà des del 1991.  

Us recomano molt, moltíssim, un bar-pub-restaurant molt cèntric que es diu Põrgu. Hi vaig beure una cervesa boníssima artesanal que es diu Pihtla. Tasteu-la, de debò. No s'assemblava a res que hagués tastat abans. I quin menjar! Plats tradicionals estonians! De debò: collonut!

Això sí, encara arrosseguen el llast d'un poble, un país, que sempre s'ha comportat imperialment i segueix comportant-s'hi: el rus. Malgrat que la normalització lingüística a Estònia és total, hi ha un percentatge molt alt de russòfons (cap al 30%), i a més, la majoria d'ells no sap parlar l'estonià. És una situació molt semblant de la que es viu en molts de països que havien pertangut a la URSS, com ara Letònia, Bielorússia, Ucraïna o el Kazakhstan. De debò que estic agafant molta mania als russos perquè es comporten com un putu gueto,...és com si encara no reconeguessin allò que "han perdut" ... en fi...

En fi, no m'allargaré més. Us vull deixar amb les imatges de Tallinn perquè realment s'ho valen!

Salut!

Kankaanpää, Nokia, Nuuksio, Helsinki i salmó :P

Dilluns vinent ja farà un mes que volto per aquestes terres i el cert és que no me'n sé avenir que hagi passat tan ràpid.

Haurà estat tot plegat uns dies d'impàs perquè moltes de les coses que havia de resoldre (estudis, aprendre finès, etc.) no les podia fer perquè tothom estava de vacances. Però amb paciència s'hi arriba, i ara vénen canvis guapos.

Fa dies vaig viure la que per mi ha estat millor experiència des que sóc aquí. El meu millor col·lega aquí, en Timo, viu a Helsinki, però és fill de Kankaanpää, un poble força aïllat, no gaire lluny de la costa, a uns 300 km al nord-oest de Helsinki. 

Una divendres de festa, després d'haver pujat a un creuer que voltava per Helsinki mentre tenies música per ballar i copes per beure, se li va acudir que un dia podríem anar a casa dels seus pares, i així veuria tot allò. A les dues de la matinada trucava un altre col·lega, en Jussi, per si hi volia anar l'endemà, però en Jussi li va dir que si havia de conduir ell, s'estimava marxar de seguida. 

O sigui que ja ens teniu marxant a les 3 de la matinada cap allà. De camí, diverses parades  per fer cafè, xerrar i dir bestieses, passar pel poble de Nokia (justament on va començar tot), molt a prop de Tampere, la 2a ciutat més gran de Finlàndia.

Al cap de molta més estona, a les 7 del dematí ens banyàvem en un estany d'aigua més que tèbia (em va sorprendre molt!) i finalment arribàvem a casa seu, al bell mig del bosc. Qui m'havia de dir que el primer cop que conduiria un tractor, seria a Finlàndia! :P

Aquell mateix dia al vespre, em varen dur a casa del seu cosí que té una cabana al bosc ben arran d'un estany (molt típic d'aquí). Tenien una sauna de les tradicionals dissenyada pel seu germà. Ens vàrem passar la tarda anant de la sauna a banyar-nos a l'estany. Quina canya!

També he estat a un parc nacional collonut que hi ha a 15 km de Helsinki que es diu Nuuksio. Com mola perdre-s'hi!!!

M'estic allargant massa, cony!

Us n'explicaria moltes i no vull fer-ho tan feixuc.

A hores d'ara vénen molts de canvis: no puc estudiar al conservatori de Helsinki perquè no fan 2es convocatòries de places i només m'oferien l'opció d'estudiar pagant molt, i no m'ho puc permetre. En canvi, a Kuopio, una ciutat gran com Girona, a 400 km al nord de Helsinki, allà sí que podré accedir al Conservatori. El dia 18 hi tinc proves d'accés. La meva intenció és fer-hi piano jazz i fiscorn de 2n instrument! heheheeh Encara em sortirà rodó això!

El cas és que me n'aniré a viure allà. Per mi és collonut perquè és la Finlàndia autèntica. El que en diuen la terra dels mil llacs (i realment és així). Un paradís pels esports d'hivern: esquí alpí i nòrdic, patinatge sobre gel, salt d'alçada, etc. Això sí: hi farà mooooolta més fred que a Helsinki, però ja sabeu que a mi aquest tema, lluny d'amoïnar-me, m'atreu!

I res, que us convido un cop més, a mirar les fotos i que les gaudiu!

Fins aviat! :) El proper cop suposo que ja us escriuré des de Kuopio!

pD1: fa uns dies em vaig cuinar un plat de salmó al forn que gairebé tinc un orgasme menjant-me'l :P

pD2: ja fa dies que va refrescar i ara s'hi està de puta mare. Estem a 20-22ºC com a molt durant el dia i al voltant dels 10ºC a la nit! ;)