Dimarts passat enfilàvem de molt bon dematí la Catalunya Nord per anar a fer el Tren Groc, que uneix Vilafranca de Conflent (Conflent) fins La Tor de Querol (Alta Cerdanya). Aquest és un tren turístic que ha d'encarar uns desnivells molt fort i que té una amplada de via molt diferent de l'habitual. El trajecte sencer dura unes tres hores i el paisatge és impressionant.
Després d'haver fet un cafè a la vila emmurallada de Vilafranca, pujàvem al tren. Al cap d'estona de ser tothom a dalt, ens sobtava que trigués a sortir. Operaris i conductors es miraven el tren de dalt a baix. No sabíem què passava.
Un cop vàrem haver sortir, el tren es va aturar al cap d'uns 5 km. Un altre cop, diferents treballadors de l'empresa se'l miraven. Després d'una estona de silenci, vàrem recular: el tren no podia circular. Calia que agaféssim el següent (molt més tard) o un retorn dels diners. Vàrem optar per marxar i aprofitar el dia d'una altra manera.
Amb el cotxe, vàrem aprofitar per endinsar-nos en les muntanyasses i poblets de l'Alt Conflent i el Capcir. La cosa prometia, ja que jo ja m'ho coneixia d'altres vegades i venia molt de gust pujar allà dalt.
Muntanyes amb cims fregant els 3000m (a la zona del Capcir), grans penya-segats, verdor i frondositat, pobles recòndits i amb molt d'encant, tranquil·litat i silenci, i una carretera estreta que s'esmuny enmig d'aquells paratges.
Fent parada a Aiguatèbia vàrem descobrir què fa honor al seu nom, i és una font d'aigua calenta que raja a dins d'un camp proper, a hores d'ara, de propietat particular. Això té molt de sentit, tenint en compte l'altíssima activitat termal que hi ha al Pirineu, i que dóna noms com Cauders de Conflent (cauders = calders), Vilanova de les Escaldes, Càldegues, i d'altres referències, a més de pobles com Llo o Dorres, entre d'altres, que tenen banys termals plenament reconeguts.
Per acabar, un bon dinar a Puigcerdà i una tornada tranquil·la cap a l'Empordanet. No us en perdeu les imatges! :)
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada