diumenge, 29 de juliol de 2012

Quan el bosc esdevé cendra

Avui fa una setmana que un ésser humà va encetar un dels desastres més grans que poden afectar el nostre país i que, segons quins anys, ho fa d'una manera agressiva i extensa. Malauradament, enguany és un d'aquests anys. Parlo dels incendis forestals.

Eren la una del migdia. Estava dinant a fora al pati, abans d'anar a treballar. Sempre visc una mena de psicosi durant l'estiu per por dels incendis forestals, no només pel risc personal que pugui tenir-hi pel fet de viure enmig de bosc, sinó sobretot per les conseqüències psicològiques que pateix cada persona després de veure com un paisatge proper a ell es redueix a cendres i carbó en qüestió d'hores. 

Aquell dia, mentre dinava, em feia un tip de parar de menjar per flairar l'aire. Sentia pudor de fum. No era gaire intensa, però era una olor tristament familiar. La reconeixia a la perfecció. En un principi estava estranyat: no veia columnes de fum, el cel era ben blau, semblava que no passava res. Per una estona vaig decidir pensar que només eren cabòries. 

Ja quan baixava cap a treballar, em va semblar veure unes sanefes de color sospitós al cel, però el cas és que no acabava de veure res de segur.

Tant bon punt vaig poder escoltar la ràdio, les sospites varen passar a fets consumats. S'havia declarat un incendi a El Pertús, en un indret, malauradament, estratègicament col·locat perquè la forta tramuntanada que bufava, empenyés el foc vall avall, en direcció a la Jonquera i la resta de l'Alt Empordà. De moment no se'n sabien les causes, tot i que les sospites eren molt clares, ja que el foc s'havia originat arran d'un aparcament per a camions. 

La grandíssima ventada va impossibilitar que els mitjans aeris poguessin treballar-hi fins l'endemà. El foc avançava a una velocitat vertiginosa (6 km/h), amb flames atiades pel gran vent i per un bosc espès altament ressec per la manca de pluges i la sequedat de la tramuntana. 

No entraré en més detalls perquè tothom ja haurà pogut obtenir tantes dades com haurà volgut, d'aquest incendi. 

El que vull posar de manifest són les calamitats a què ens hem hagut d'afrontar i sobretot, el que han hagut de patir -i patiran- els afectats directes i indirectes d'aquesta desgràcia. 

La inconsciència d'algú, ha deixar una petjada de 14.000 ha. cremades, morts i ferits, destrucció d'un espai natural d'una bellesa paisatgística incalculable, la desaparició i pèrdua d'una gran quantitat de zones de conreu, la mort de milers d'animals -domèstics i salvatges-, i la tristor, impotència, ràbia i frustració de centenars de milers de persones, locals o properes, que hauran de conviure a partir d'ara amb una part importantíssima de l'Alt Empordà, plena de carbó, negror i sutge. Mai no hi haurà un càstig prou gran per algú que ha estat responsable d'un esdeveniment així, sense pensar-ne les conseqüències.

Un cop més, s'ha posat de manifest que hi ha sectors en què no es poden fer retallades. Malgrat la tasca excel·lent de bombers, ADFs, voluntariat, etc. varen mancar efectius per cobrir l'abast d'aquest incendi immens i devastador i alguns pobles varen quedar literalment desemparats, envoltats per flames i temperatures extremes. 

Alguns municipis tenen pràcticament la totalitat del seu territori cremat, com són Capmany, Biure o Boadella, d'entre de molts altres d'afectats. 

Només perquè us feu una idea de com de devastador era l'incendi: a Biure, el poble va quedar completament encerclat pel foc. Les cases no es varen cremar gairebé de miracle. Fins i tot els horts de les cases interiors del nucli urbà tenien les plantes cremades o mostiues per l'extrema escalfor. 

Aquest és un missatge per a tothom: per als fills de puta que cada dia llencen objectes per la finestra del seu cotxe o camió sense pensar-ne les conseqüències: no descansaré ni un dia de la meva vida, mentre vegi que al davant meu, el cotxe ha estat cometent delictes d'aquesta mena, i els perseguiré perquè els hi caigui tot el pes de la llei al damunt. 

Només em queda desitjar als meus veïns i amics de l'Alt, que es refacin ben aviat, que mirin endavant i que tenen tot el meu suport i el de molta altra gent.

Per acabar, us deixo amb algunes imatges del desastre. No ens vàrem poder apropar gaire a l'indret més afectat, però us en podreu fer una idea més que ajustada.

Salut!