diumenge, 30 de setembre de 2012

La tardor - Syksyä

Quan vaig escriure la tornada a Finlàndia, m'havia oblidat d'esmentar com n'és de collonuda la tardor aquí dalt (bé, per a mi si més no, perquè segur que hi ha gent que l'odia). 

Per començar, després d'un estiu tan terriblement càlid que he passat (i amb el poc que m'agrada a mi la calor), estic agraint moltíssim les temperatures fresques -a estones, fins i tot fredes- d'aquí dalt.

Plou força sovint, però bé: això no és novetat. A Finlàndia hi plou molt sovint: poc, però sovint. 

Els colors dels arbres són al·lucinants. Els bedolls, que s'escampen arreu agafen un groc molt intens, sobretot quan la fulla està molla. Després hi ha altres arbres més menuts que no sé com en diuen encara, que tenen les fulles taronges i vermelles. És guapíssim realment. 

Els dies que hi ha grop, es formen nuvolades immenses i solen anar desplaçant-se ràpid, en forma de ruixats, i al cap de poca estona, torna a fer una ullada de sol. Com la primavera a Catalunya, més o menys. 

Tot va bé a l'escola i amb el finès. Intentant acabar d'agafar el ritme i fotre-li canya! heheheh La veritat és que, sobretot amb el piano jazz, m'ho passo molt i molt bé, i n'estic aprenent molt. La professora és collonuda, realment.

En fi, que us deixo amb un recull d'imatges d'aquests dies. Algunes són de la ciutat, d'altres, són dels voltants, que potser hi he anat amb bici a fer-hi un volt.

M'acomiado tot escoltant les Variacions per a orquestra i piano de Joaquim Serra. Que collonudes!

No us descuideu de mirar les fotus! :)

Salut!!!