diumenge, 1 de desembre de 2013

Viatge amb bici pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (4)

Bona tarda a tothom! Seguim amb el viatge pel nord! :)

Lyngenfjord
La meva intenció inicial era d'arribar fins a Tromsø, que és així tal com havia planejat el viatge, però el temps molt reduït de què disposava i els canvis de plans que vaig haver de fer el dia anterior varen fer desdir-me'n, ja que des d'Skibotn fins a Tromsø, hi ha 118 km, i és una distància que també hauria hagut de fer marxar enrere si hagués decidit anar-hi. Tromsø (Romsa en saami i Tromssa en finès) és la capital de la regió de Troms i, pel que he vist i llegit pagarà la pena anar-hi un dia expressament, però haurà d'ésser el proper cop. Al cap i a la fi, ja estava gaudint del paisatge meravellós de fiords amb les entrades del mar de Noruega i les muntanyasses arran de mar. 
A: Skibotn / B: Oteren / C: Tromsø

Així doncs, aquell dia vaig estimar-me més relaxar-me una mica i voltar pel Lyngenfjord, fins als següents pobles, que són Hatteng (Háhtta en saami i Hattu en finès) i Oteren, també molt petits, situats a l'extrem sud del gran fiord de Lyngen. En total 58 km per aquells topants. 

En aquesta etapa, tot el que va mancar d'aventura va quedar compensat per la riquesa del paisatge i per un temps excel·lent, ja que es mantenir serè completament durant tres dies (inclòs aquest dia, òbviament) i la temperatura era molt suau i agradable. 

Costat sud del fiord Lyngen amb la carretera E6
Cal dir que la carretera que uneix aquests llocs és l'E-6 i pel fet que connecta la costa de l'extrem nord de Noruega amb la resta del país, així com amb la carretera que enllaça amb Finlàndia, fa que sigui un lloc força transitat, sobretot per camions i, sense haver-hi vorals ni carrils adaptats, no és un lloc excessivament segur per anar amb bicicleta!

El riu Ivgojohka, tal com tots els rierols i torrents del voltant baixaven més que enjogassats per un desglaç accelerat de la neu i el gel de les muntanyes. Arran de mar, els boscos verdejaven intensament, mentre que a mesura que la muntanya enfilava, els brots anaven minvant, fins que el bosc es veia encara ben despullat per l'hivern que ja havia passat.  

Cap a la nit, amb el sol ben alt encara, tot i que temporalment amagat per les grans muntanyes del fiord, calia anar a reposar perquè l'endemà tocava tornar a enfilar cap a Gilbbesjávri (Kilpisjärvi) al costat finlandès novament, aquest cop amb una pujada notable. 


No us perdeu les imatges d'aquest dia, tot clicant a la foto que hi ha al final de l'escrit. 

Salut a tothom! :)