diumenge, 12 de gener de 2014

Viatge pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (7)

Cabana i camp negats prop de Gárasavvon
Salut a tothom!

Avui us explicaré el darrer dia de viatge i la tornada cap a "casa".

   Tal com us havia explicat a l'escrit anterior, vaig arribar a Gárasavvon (Kaaresuvanto), després d'una altra de poc descans a Gilbbesjávri (Kilpisjärvi). El bon temps que havia estat fent els darrers tres dies va fer fondre quantitats massives de neu i glaç de la Serralada Escandinava, tot fent que rius com el Muonio es desbordessin molt per sobre del que normalment solen fer i inundant molts d'indrets, sobretot al pas fronterer de Gárasavvon, que separa Finlàndia i Suècia (el darrer pont que hi ha sobre el riu Muonio ja que, aigües amunt, no n'hi ha cap més).
Camí tallat als afores de Gárasavvon

   Un cop vaig haver arribat al càmping de Gárasavvon, vaig reposar tot el que no havia pogut reposar a l'etapa anterior. Un cop em vaig haver aixecat al cap d'unes hores, se'm presentava un petit problema que calia tenir en compte: el pas fronterer havia estat tancat completament ja que l'alçada de l'aigua ja no permetia el pas ni de vehicles de forta tracció. Encara no era cap emergència, ja que tenia tot el dia següent per estar encara allà i a l'endemà, em caldria ser novament a Palojoensuu (a uns 45 km riu avall), que és el mateix lloc de sortida del viatge, a les 8 del matí per poder agafar l'autobús de tornada cap a Rovaniemi i després el tren cap a Kuopio. 

Efluent del riu Muonio a punt de vessar
   L'endemà d'haver arribat a Gárasavvon, doncs, sempre dins de territori suec, ja que el pas fronterer romania tallat, vaig anar a voltar una mica pels entorns que no estaven del tot inundats. Eren moltes les carreteres i camins que havien quedat submergits. Mancaven menys de 24h per haver d'emprendre el camí cap a Palojoensuu i ja m'estava començant a plantejar alternatives per si no podia travessar la frontera. L'única altra opció era seguir la carretera riu avall pel costat suec fins al següent pont, que és a Muonio, a uns 80 km més avall. Això suposaria haver de pedalar moltes més hores i haver de marxar molt abans per assegurar-me que hi arribaria a temps. Parlant amb l'home entranyable del càmping i d'altra gent del poble vaig assabentar-me que això tampoc no seria una bona idea ja que deien que dins el costat suec també hi havia talls a la carretera i que passar per allà no em garantia res. Al cap de 24h d'haver arribat a Gárasavvon el nivell de l'aigua havia baixat una mica però no prou com perquè es pogués restablir la circulació. Mentrestant, aprofitava per voltar i gaudir d'aquells paisatges tan aspres en els quals amb prou feines hi havien brotat els arbres, malgrat les ja temperatures força suaus i ser a finals de maig. És el que passa quan s'és molt per sobre del cercle polar.
Pas fronterer tallat a l'endemà d'haver arribat

   Al vespre, un cop vaig haver sopat i escrit al meravellós diari de viatge que m'acompanyava, vaig acomiadar-me de l'avi entranyable i vaig intentar reposar ja que cap a les 4 de la matinada em caldria marxar tot travessant la frontera, per tal d'arribar a temps a Palojoensuu. A la matinada es podia tornar a passar el pas fronterer amb compte i així ho vaig fer: tal com el dia que vaig arribar-hi. Un cop vaig ser novament dins territori finlandès, vaig anar pedalant de mica en mica fins arribar al petitíssim poble de Palojoensuu on cap a les 8 del matí passava l'autobús cap a Rovaniemi. El bus durava, tal com a l'anada, unes quatre hores fins a deixar-me a l'estació de tren de Rovaniemi, on al cap de mitja hora va sortir el tren cap a Kuopio, que durava 7 hores més. Realment amb un viatge així hom s'adona com de gegant és d'extensió Finlàndia. 

   Cap al vespre d'aquell dia vaig haver arribat a casa amb temperatures molt altes (extraordinàriament altes) i sense haver plogut ni un sol dia. Realment enganxar un temps així tan al nord i durant tants de dies no és gaire fàcil! 

   Després de tot el que he arribat a explicar i de mil·lers de detalls que segur que m'he descuidat només em queda dir que me'n moro de ganes de tornar-hi!

   Salut a tothom i no us perdeu les darreres fotos del viatge, que us deixo aquí a continuació!