dimarts, 11 de març de 2014

Escòcia - Març del 2014 (1) Dùn Èideann > Inbhir Nis > Ulapul > Steòrnabhagh > Barabhas

Paisatge just abans d'entrar al Parc Nacional de Cairngorms
Salut a tothom!

Un servidor ha fet trenta anys el proppassat 6 de març i ha provat de celebrar-ho tan bé com haurà pogut! Tot aprofitant que a Finlàndia tenim festa sempre la 1a setmana de març, vàrem repetir l'experiència de l'any passat amb el viatge de germans i trobar-nos tots a Escòcia, on un de nosaltres hi viu. 

A: Edinburgh / F: Barabhas
  Durant aquests propers dies aniré explicant a grans trets com va anar el viatge i intentaré sintetitzar breument l'allau de sensacions, impressions, memòries i experiències que aquest viatge tan meravellós m'ha aportat, no només per la companyia, -que ha estat excel·lent, com sempre-, sinó per la bellesa d'uns paratges que no crec que puguin deixar ningú indiferent.

  El divendres 28 de febrer al vespre me n'anava cap a Tampere des d'on sortia un vol de Ryanair fins a Londres-Stansted. Allà vaig fer-hi nit i l'endemà següent al dematí ja arribava a la capital d'Escòcia, Edinburgh (Dùn Èideann en gaèlic escocès), on hi tenia la meva germana i el meu cunyat esperant-m'hi. Al cap de dos dies, quan va haver arribat la meva altra germana, encaminàvem el recorregut pel que seria la nostra setmana de travessa d'Escòcia, a les Terres Altes (A' Ghàidhealtachd en gaèlic) i les Illes Hèbrides Exteriors. 
Loch Garry al Parc Nacional de Cairngorms

  A les 12 del migdia sortíem de l'Aeroport d'Edinburgh per dirigir-nos cap al nord, passant pel gran pont de Forth Road Bridge que travessa el Fifth of Forth (Fifth és l'equivalent de fiord a Escòcia) i en direcció a Perth (Peairt en gaèlic). A aquesta ciutat s'hi arriba per autovia a gran velocitat, però el paisatge comença a canviar ràpidament tan bon punt es deixa Edinburgh enrere. Prats plens de xais, turons, boscos clapejats amb arbres immensos i cada cop més muntanyes al davant nostre. Era molt emocionant poder conduir per aquelles terres!

  Ja havent passat Perth les muntanyes apareixien de seguida, farcides de neu, ja que el clima era prou fred encara i els cims superen els 1000 m d'alçada. Endavant nostre ens calia arribar fins al nord-oest d'Escòcia a la tarda, concretament a Ulapul (Ullapool en anglès), des d'on sortia el ferri que ens duria a l'illa de Lewis, a l'extrem nord-oest d'Escòcia, a les Hèbries Exteriors. El ferri ens desembarcaria a la capital de l'illa de Lewis, Steòrnabhagh (Stornoway en anglès) i després encara hauríem d'anar fins a Barabhas (Barvas en anglès), que és on faríem nit.
Paisatges sortint d'Inbhir Nis (Inverness)

  Dúiem al damunt tot el que ens calia: el cotxe amb el dipòsit ple, alguns calerons, menjar i beure, i sobretot, moltíssimes ganes de descobrir aquest país tan fascinant de primera mà.  

  El Parc Nacional de Cairngorms està farcit de muntanyes altes, sovint plenes de neu, interrompudes per centenars de congostos (glenn en gaèlic), llacs i rius, que excaven fondament la serralada. Tot i que no podíem aturar-nos excessivament, ja que havíem de ser a temps per agafar el ferri i quedaven molts de quilòmetres per fer, vàrem poder gaudir els paisatges idíl·lics d'aquelles contrades, sobretot a l'alçada del Loch Garry. 

Carrer d'arran de mar a Ulapul (Ullapool)
  El pas per Inbhir Nis (Inverness en anglès) ens tornava a acostar al nivell del mar, en aquest cas a la costa nord-oriental d'Escòcia. Després, ens calia travessar encara grans serralades abans no arribaríem al petit poble costaner d'Ulapul. 

  El paisatge era captivador. Natura en estat salvatge. Molts de contrastos. Boscos immensos amb arbres molt antics (cal tenir en compte que a la Gran Bretanya és força difícil trobar boscos, ja que els varen extingir gairebé del tot, fruit de l'explotació de la fusta).


Capvespre de camí cap a l'illa de Lewis
  Cap a les cinc de la tarda arribàvem a Ulapul, on, un cop recollits els bitllets del ferri, vàrem tenir estona per caminar pel poble, molt petitó i bufó i gaudir del nostre primer fish and chips. Al cap d'una hora pujàvem tots quatre amb el cotxe a dins del ferri i començàvem a navegar cap a les Hèbrides Exteriors. El trajecte d'Ulapul a Stèornabhagh dura més de tres hores. Cap a les 9 tocades del vespre, ja tocàvem terra novament. 

  Vint quilòmetres més endavant i gràcies a l'ajuda del navegador i d'alguns veïns del poble de Barabhas, arribàvem al final del trajecte. Un dia un pèl cansat, però pagava la pena arribar a lloc ja aleshores i començar bé el viatge ja des d'allà. L'endemà ens esperaria una jornada fascinant per l'illa de Lewis, un indret carregat d'història i misticisme. Allà vàrem allotjar-nos en un cottage acabat d'estrenar que va resultar una opció excel·lent.
Retolació bilingüe anglès/gaèlic a Ulapul

  Aquest viatge, a més, em cridava molt l'atenció a nivell lingüístic, ja que entraríem de ple al territori del gaèlic escocès, sobretot pel que fa a les Hèbrides Exteriors, que són el baluard de la llengua. A nivell de retolació viària, per exemple, venint des d'on vàrem venir, no es comencen a trobar rètols bilingües fins a l'alçada d'Inbhir Nis. A partir d'allà, però, tota l'estona varen ser-ho. Un cop a l'illa de Lewis, bo i ser de nit, vaig poder apreciar que el gaèlic passava a ser la 1a llengua en la retolació. Tindria moltes oportunitats durant el viatge per contemplar i investigar la realitat lingüística de l'indret.

  Us deixo amb un recull d'imatges d'aquest primer dia, que podeu consultar tot clicant a la imatge del fons de l'escrit.

Salut!