Benvolgudes i benvolguts;
Avui em decideixo a escriure aquestes ratlles per posar de manifest un problema que ja fa temps que s'arrossega però que ara sembla estar-se incrementant notablement i que és d'un greuge no gens menyspreable: us parlo del que es coneix com a "mobbing rural", o el que és el mateix, l'assetjament que pateixen pagesos, ramaders, agricultors, grangers, per part d'immobiliàries, constructores o, fins i tot, directament per part d'ajuntaments.
El cas més sonat de tot plegat el trobem fa pocs dies a Ultramort, un poble -pels que no el conegueu- situat entre Parlavà i Verges, al bell mig de la plana baix-empordanesa, i on hi ha un indiscutible presència del sector primari en l'economia local.
Sembla ser que pagesos d'aquest municipi s'estan veient afectats per pressions per part del propi ajuntament atès que aquest pretén construir un gran nombre d'habitatges del tipus "segona residència" al terrenys que ara mateix ocupen camps de conreu i de farratge. A part de les pressions per poder adquirir fàcilment els territoris on s'hi emplaçarien els habitatges, l'ajuntament sembla voler al·legar que les granges no respecten les distàncies mínimes que cal deixar entre la zona agrícola-ramadera i la zona poblada. Naturalment els pagesos s'hi han enfilat de valent arran d'aquestes declaracions ja que, és el poble el que creix i s'atansa a les granges i no pas les granges les que s'han construït massa arran de l'indret poblat!
Bé, noies i nois, maques i macos. Aquest només és un dels molts tristos exemples en què, els pagesos i ramaders del Baix Empordà, tot maldant per sobreviure en un entorn econòmic que els hi és clarament desfavorable i amb un interès nul per part de la majoria d'ajuntaments de mantenir i preservar el paisatge natural i agrícola, tan genuí de la nostra comarca, es troben cada dia i contra el que han de lluitar constantment.
A les alçades en què ens trobem són pocs els aventurats que decideixen ser del morro fort i seguir amb les seves activitats tradicionals, que, recordem-ho, són les més respectuoses amb el medi ambient i les que ens aporten una qualitat ambiental i un paisatge que, malauradament, corre un perill immens de perdre's, potser per sempre més.
Si us plau, on hem deixat el seny? Aquest famós seny amb el que se suposa que tots els catalans n'estem dotats. On el tenim? I l'enteniment? I la dignitat?
Evitem a ultrança que la nostra comarca es converteixi en una anella metropolitana més, i conservem aquest paisatge amb aquest valor tan immens perquè tots plegats en puguem gaudir.
Prou de "mobbing rural". Prou d'assetjament a la pagesia i ramaderia baix-empordanesa. Prou de pressions i silenci per part dels ajuntaments!
Visca el Baix Empordà!
8 comentaris:
a mi m'han fet "mobbing musical",jajaja...adivina qui!
hahahaahahaah
quina tela!!!!
això són impressions teves!!!! o si més no, diguéssim que em sembla que les exageres un xic, no t'ho sembla??
Si et fan "mobbing musical" com tal i com dius, nega-t'hi i oposa-t'hi ;)
Salut!
Hola Joan, de l'Empordà estant et replico l'article sobre Ultramort. L'assetjament que hem patit els ultramortencs durant els darrers trenta anys l'hauries de conèixer de primera ma per a poder-ne parlar amb coneixement de causa. Et convido a venir a l'Ajuntament i contrastar les notícies que t'han arribat a les orelles i que t'han portat a escriure aquestes ratlles. T'asseguro que canvies d'opinió i llavors veus que el "mobbing" potser ens l'han alguns grangers als veïns d'Ultramort durant els darrers anys, sinó només mira't els resultats de les últimes eleccions, parlen sols...
Eis hola!
Ostres! Estic content que hagi corregut la notícia!! Bé, en qualsevol cas, m'amoïna tot allò que té a veure amb futur del medi ambient de la nostra comarca, que tal i com ja deus sapiguer, es troba molt amenaçat. D'altra banda, i et donc tota la raó amb el que et diré, el meu desconeixement sobre el tema d'Ultramort és absolut i només he posat de manifest el que els mitjans de comunicació m'han transmès i que, òbviament, puc creure'm o no. T'agraeixo molt que hi hagis posat tant d'interès i m'agradaria posar-me en contacte amb tu per tal d'obtenir-ne més informació i sapiguer del cert què és el que s'hi cou en aquest poblet de la plana baix-empordanesa.
Salut i fins aviat!
pD: Si us plau, deixa'm alguna adreça o telèfon de contacte a mode de "comentari", te n'estaré molt agraït!
Salut! Ara sí!
Bones Joan de sa bardissa, soc del poble de la vaca cega, Sant Joan de les Abadesses(doncs diuen que Joan Maragall es va inspirar en una vaca del mas del Cubilà, on hi ha escrit el poema en pedra al peu de la font de dita casa).
Aprofito per donar recolçament a la teva causa ja que també és la meva. Estic fard de pixapins, fangueros, kemacos, barcelonins, etc. he viscut durant trenta-set anys en un mas, i els canvis que he anat veient amb l'arribada (primer esglaonada i despres massiva) dels estiuejants i capsetmaners a estat majoritariament negativa. Anar al bosc és una pena, tot ple de llaunes, bosses i brossa en general, escampat pels quatre vents.
Els pagessos plegant per falta de rendivilitat, i en el seu lloc alvergant aquests individus en cases rurals, per estar més aprop de la natura que no respecten ni entenen.
Els ajuntaments, aplicant una urbanització desmesurada i al final inaguantable. En algún poble estiren tanta aigua que acaven aixugant els rierols de la contrada i matant peixos i demes fauna. A la majoria d'aquests poblets, les depuradores brillen per la seva absencia, lo que comporta una contaminació constant i progressiva a mide que els rius arriven a la seva desenvocadura.
Cada cop ens posen més limitacions absurdes per poder anar pels camins en moto, degut a la massificasió de gent no rural, els camins varen acavar destrossats de tants 4X4s i motos que hi circulen, i acaven pagant justos per pecadors ( molts pagessos acostumaven a anar a vigilar el bestiar amb moto, ara està prohibit de passar-hi per la majoria de camins).
Abans, nomes els pagessos i algúns vilatans, anaven a buscar bolets. Ara és dificil trobar-ne algún entre tanta gent.
No saben pas on aparcar aquesta gent, doncs per ells és lo mateix herva de prat, ufals , rai-gras, etc. i hi acaven aparcant-hi al damunt. Si els hi dius quelcom, encara t'has d'escoltar quatre coses.
També dir que gracies a Deu, no tots són així, n'hi han que respecten la natura i entenen el mon rural. Però...em sembla que és una minoria tant petita que no s'arriba a notar al costat dels altres energuments. Tanbé dir que ja en tenim als pobles d'energumens, pocs, però ja en tenim de sobres, la resta ens sobre tota.
Una salutació. En Gin.
Ara veig que és una mica vell aquest tema. POtser no el llegira ningú, però en fi...
Hola Gin! No sé pas com fer-ho per contactar amb tu perquè si clico sobre del teu nom no hi ha pas maneres que m'hi enllaci! Com ho fem?
a tranquil, és que jo no soc ni usuari ni tinc cap bloc. Per això no et surt cap enllaç. Només agrair-te l'opció de poder dir la meva en el teu bloc i contestar així els atacs que patim dels domingueros. Per aquí d'alt ja em fet una manifestació amb esquelles, suposo que en deus haver sentit alguna cosa! Tot ve d'uns de can fanga que estiuegen a Llanars i que van denunciar que les esquelles de les eugues de la contrada fan massa fressa, quins collons. Doncs ja els hi hem dit que aquí a la muntanya la merda fa pudor i les esquelles fan soroll, i que si no els hi agrada que s'en vagin.
Gracies a Deu al menys ara al haver sortit als mitjans de comunicació ja hi han reacions, alguns fangueros estan ben emprenyats amb els seus conciutatans perquè diuen que ara per culpa seva els mirem a tots malament. Visca la pressió popular!
J a miraré d'anar entrant al bloc a veure si hi han noves entrades, fins aviat! Gin.
Publica un comentari a l'entrada