El camí cap a la normalització

Benvolgudes i benvolguts;
Avui, que he aconseguit de trobar un forat en la meva agenda tan atapeïda (com tothom, ves ¬¬), vull escriure un petit comentari sobre la nostra llengua; molt concretament sobre la seva normalització i, aprofundint més, encara, centrant-me en la Catalunya Nord.
Per als qui no sapigueu què és la Catalunya Nord, us ho explicaré de molt bon grat.
La Catalunya Nord és el territori catalanoparlant que s'estén a dins de l'Estat Francès, després que, el 1659, el Tractat dels Pirineus, que va establir frontera entre el que a hores d'ara coneixem com a "Espanya" i "França", dividís el territori nacional català entre dos Estats. Aquest canvi va ser l'inici de canvis profunds del Nord vers el Sud. No entraré en més detalls sobre el tema perquè m'allargaria massa. Només cal tenir en compte que d'ençà del Tractat dels Pirineus, l'evolució històrica del territori ha estat sensiblement diferent de la que ha experimentat el territori català dins l'Estat Espanyol.
El govern de l'Estat Francès va engegar-hi de seguida un fort procés de francesització, alimentat per actituds lingüicides i absolutament desfavorables a la diversitat lingüística i cultural de l'indret (no cal pas dir que la resta de llengües minoritzades a dins l'Estat Francès han corregut la mateixa sort).
Actualment la situació segueix essent molt desfavorable a la continuïtat lingüística de l'indret atès que el govern francès, no només no reconeix com a oficial el català (que és parlat per unes 125.000 persones), sinó que ni tan sols no el reconeix. És per això que no gaudeix de cap mena d'estatus legal que pugui perpetuar-ne mínimament l'existència o, si més no, protegir-lo i incentivar-lo mínimament.
Amb aquest panorama la situació és francament delicada: substitució lingüística, bàsicament.
No tot és tan esgarrifós tampoc, però. La tasca de la Bressola (www.bressola.cat), l'escola catalana (finançada entre la Generalitat i les famílies que hi duen els seus fills) està essent molt bona i fructuosa i l'alumnat que té és prou abundant. A hores d'ara ens trobem que hi ha dues franges d'edat, principalment catalanoparlants, que són la 3a edat i el jovent més recent. Els de mitjana edat solen ser els més afrancesats per la inexistència de l'escolarització en català durant la seva època.
També podem parlar de gestos tímids de promoció de la llengua, com ara la traducció al català d'espais web, com el de la ciutat de Perpinyà, Elna, Argelers de la Marenda, Cervera de la Marenda, etc. La presència escadussera de toponímia bilingüe a les entrades i sortides dels pobles i ciutats,...
Per sobre de tot, però, els que fan una tasca més contundent per protegir i promocionar la llengua són les diverses entitats de suport que hi ha.
www.airenou.cat > Aire Nou de Baó
www.federacio.cat > Federació d'Entitats per a la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes

i moltes d'altres.
(Podeu consultar el llistat d'espais web a aquest enllaç: http://wiccac.cat/catnord/)

Sense voler-me'n anar encara més del tema explícit que volia esmentar, avui us diré que m'he sorprès d'assabentar-me que el govern francès farà un gest, encara que molt tímid, per a la normalització, si més no, toponímica de la Catalunya Nord. Cal tenir en compte que els topònims de l'indret dels Pyrénées Orientales, que és com l'Estat Francès denomina el territori que coneixem com a Catalunya Nord, són catalans i que varen ésser afrancesats força vilment. De fet, el procés es va limitar, en la majoria dels casos, a adaptar els topònims a l'ortografia francesa.
Així ens trobem casos com Thuir (Tuïr), Perpignan (Perpinyà), Céret (Ceret), Le Perthus (El Portús), Costouges (Costoja),... i d'altres de més sonats que, varen tirar pel dret, tot canviant-ne el nom radicalment com ara Bourg-Madame (La Guingueta d'Ix).

Emplaçant-nos per un moment al Principat, és curiós veure com les carreteres d'administració de la Generalitat sempre opten per la versió catalana del topònim, mentre que les d'administració espanyola, com ara l'N-II, opten per la francesa, vulnerant el Decret 78/1991, de 8 d'abril (DOGC 1434, del 24), sobre l'ús de la toponímia, del Parlament de Catalunya.

La bona notícia ens arriba des de Montner, al Rosselló on el Conseil Géneral des Pyrénées Oriéntales ha anunciat el seu Pla de senyalització en català que inclou la instal·lació de 73 rètols a les carreteres principals per indicar les entrades "la Catalunya Nord" i a les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, l'Alta Cerdanya, el Capcir, el Vallespir i la Fenolleda Occitana. Segons el president del Conseil, Chistrian Bourquin, es tracta que amb aquesta iniciativa es "vulgaritzi el coneixement de la catalanitat", que conèixer el territori i la identitat "no quedi reservat a alguns historiadors o lletraferits". "Tenim una identitat que molts envegen i aquesta identitat l'hem de preservar, l'hem de tirar endavant, hem d'invertir per a ella" ha dit, just abans d'afegir l'inevitable -i contradictori- "en el marc de la República francesa". Per la seva banda, el conseller general encarregat dels afers catalans, Marcel Mateu, ha destacat el caràcter pedagògic d'aquest acte i la seva exemplaritat per als joves que aprenen català a l'escola i per qui la llengua serà una realitat no només en els llibres sinó que "així, el català serà present a les nostres carreteres i veuran que s'utilitza a tot arreu de la Catalunya Nord". L'acte s'ha fet al coll de la Batalla, un indret simbòlic, ja que està situat justament a la cruïlla entre les comarques del Rosselló i la Fenolleda.

Heus ací el gest timidíssim, però no pas poc important de l'administració francesa en favor de la nostra llengua. Sens dubte és, si més no per mi, una molt bona notícia. L'aplaudeixo francament i encoratjo i esperono l'adminstració francesa perquè segueixi en aquesta línia i no quedi en un simple acte de bona fe.

Ara sí que me'n vaig! Fins aviat!!