La Roca que rebufa i la muntanya que respira!

Bon dia a tothom!!!

Aprofitant que avui estic engripat i que em dura des d'ahir - després d'haver-me passat tot el cap de setmana a fora el carrer veient la fred i com nevava, suposo que el meu cos em passa factura -, us vull explicar una història molt curiosa que vaig experimentar dilluns.

Me'n vaig anar a voltar, concretament vaig anar, entre d'altres llocs, a la Cala Pedrosa. Per als qui no la conegueu, és una cala molt estreta i rocallosa que hi ha a la costa entre l'Estartit i l'Escala - per cert, us recomano moltíssim que hi aneu perquè és una costa molt salvatge i molt ben preservada -.

Hi havia molt mala mar i unes onades gegants. Allà tot és roca i el mar és molt fondo. Però em vaig trobar que hi havia un esvoranc on l'aigua feia una reacció molt estranya quan hi entrava. Mireu el vídeo de l'esquerra i sabreu del què parlo.

Per si no fos poc, després pujant la muntanya - i força lluny d'allà on s'esdevenia això -, vaig poder veure com la muntanya "respirava" literalment. Vaig agafar un paper petit per deixar-ne constància. És per això que heu de mirar el vídeo de la dreta.

I res, no us n'explico res més. Quan vegeu els vídeos sabreu perquè estic tan meravellat. És espectacular realment!!

Salut a tothom!!

Prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià

Bon dia a tothom!

Avui tenim al davant dels nostres nassos un altre atac molt greu a la llibertat d'informació, i sens dubte, una altra prova molt evident de la impunitat i antidemocràcia que demostra tenir el govern actual del País Valencià (segons ells la Comunidad Valenciana, un terme, per cert, que ara es creuen tenir la veritat de dir que és "el que empra tothom i s'ha emprat sempre). El repetidor instal·lat a La Carrasqueta ha estat tancat malgrat l'oposició de moltes persones i entitats, i davant el silenci i la poca pressió del govern de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquests governs de pa xucat amb oli és evident que no arribarem pas enlloc.

Que es restableixin immediatament les emissions de TV3 al País Valencià!

> Consulteu l'espai web d'Acció Cultural del País Valencià, l'entitat que ha finançat les instal·lacions dels repetidors. http://www.acpv.cat

L'Arbreda de Can Feliciano, un homenatge musical que fa sentir realitzat!

Bon dia a tothom!!

Dissabte la nit va ser una nit molt especial per mi, i em sembla que també ho va ser per tota la gent qui era allà al meu voltant i que varen venir a animar-me: (moltes gràcies a tothom!) hi va haver el lliurament de premis del Concurs de Composició de Sardanes de Blanes 2007. En contra de qualsevol sospita que pogués tenir d'ésser premiat, vaig tenir la grandíssima sorpresa de veure com l'obra que havia escrit obtenia en primer premi. Em vaig desbordar de l'emoció, tot sigui dit (de fet, encara em sembla que no ho he paït pas). Però si hi ha quelcom per sobre de tot que em va fer sentir realment feliç i realitzat era veure com va reaccionar la gent que se sentia identificada per aquesta sardana, la que vaig volguer dedicar a l'Arbreda de Can Feliciano, aquest indret de la Riera de Sant Genís de Malgrat de Mar que corre aquest perill tan gran de desaparèixer.

Gràcies als meus pares, que sempre em fan i m'han fet costat, i a tota la meva família. Gràcies a l'Anna Maria i la seva família perquè sempre m'han fet de "segons pares" (un títol ben merescut, hehehe) i a més, m'han ajudat a conèixer moltes coses d'aquest poble, Malgrat de Mar, on puc ben afirmar que hi ha gent molt collonuda!

Per sobre de tot, vull donar moltes gràcies i ànims a tothom qui d'una manera o altra es veu involucrat en la protecció i salvaguarda d'aquesta arbreda i que ha lluitat i està lluitant perquè no desaparegui. Aquest és un homenatge per a tota aquesta gent!!

Amb això espero aconseguir, modestament, que l'Arbreda es faci encara molt més popular del que era (que de fet, ja n'és molt, sobretot després del marro que hi va haver fa uns mesos) i així, si més no, aconseguir que passi allò que deia en Ricard Viladesau: " l'important és que se'n parli, sigui per bé o per mal, però que se'n parli!! "

Ara m'acomiado de tots vosaltres, tornant-vos a donar les gràcies pel suport. Us deixo amb un parell de fotos que em va enviar l'Anna Maria, perquè pugueu escenificar el moment. La de la dreta és quan, un cop sapigut el veredicte del jurat, em va tocar haver de dirigir la peça (sí sí, ho sentiu bé, ... quan m'ho varen dir, gairebé me'n vaig nar corrents :P:P) i la de l'esquerra és al moment final, amb tota la cobla al costat (pobres, sort que se sabien la peça, que si haguessin depès de la meva direcció, tots guéssim nat a terra! hahaha).

Ara sí que me'n vaig.

Salut!! i Visca l'Arbreda de Can Feliciano!!