Atac frontal a la nostra llengua!

Mai no ens deixaran de sorprendre coses. Mai no podrem estar prou avesats a aquells qui d'un moment a l'altre et poden treure una altra carta de sota la màniga.

Malauradament el que ho ha fet ara, per enèsim cop, és el Tribunal Constitucional espanyol.

I és que després de les seves agressions continuades, marcades per un alt grau de violència judicial, fa ben poc ens ha comunicat una sentència que ens fa caure directament en les urpes d'allò que alguns diuen que es va acabar quan en Quico es va morir: el franquisme.

Aquest tribunal ha aprofitat la seva embranzida vers el paper penós de l'Estatut (que va estar més de tres anys voltant amunt i avall per acabar en un no-res), per atacar encara molt més fort als fonaments i les arrels de la nostra dignitat. 

L'agressió, un cop més, és a nivell lingüístic. I és que aquest tribunal ha sentenciat quelcom tan greu com establir que el castellà, -llengua que MAI no ha estat pròpia de Catalunya i que sempre ha estat patrocinada i imposada per l'estat Espanyol, alhora que aquest bandejava i menyspreava la pròpia del país-, sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.

Bé, noies i nois. No hi ha res més a dir.

El català, una llengua mancada de recursos, d'autoestima d'aquells qui la tenen com a pròpia, que rep garrotades del dret i del revés, de dreta a esquerra, dia sí i dia també, ara, a sobre, és arraconada a 2a llengua i un atac així contra la nostra parla materna no es pot tolerar en cap cas.

Demano que totes les administracions, des dels ajuntaments, als consells comarcals, diputacions, governs de la mena que sigui, i tota la societat catalana, rebutgin frontalment un atac d'aquesta envergadura.

Senyores i senyors: un cop més. Si no som un Estat sobirà i de ple dret, aquestes situacions aniran produint-se cada cop més i amb més agressivitat, arran de la incipient radicalització del nacionalisme espanyol.

Si no ens posem les piles, ells guanyaran... 

Jo no ho penso pas permetre.

Salut.

Litigis contra paisatges acústics

Fa una estona llegia a El Punt, astorat, que un veí de Sant Mori (Alt Empordà) havia fet engegar un procés judicial fa temps per aconseguir que les campanes de l'església d'aquest petit municipi no toquessin en hores nocturnes ja que, en tant que propietari hoteler, deia que el repic de campanes molestava els seus clients. 

No és pas el primer, ni el segon, ni el tercer cop que algú remou cel i terra per alterar el que és un autèntic paisatge acústic dels pobles. És molt curiós observar que la majoria de vegades, els individus que denuncien aquesta contaminació acústica, són nouvinguts, sense cap relació amb el poble i que, pretenen que el poble i el seu entorn s'adapti a les seves necessitats, quan el més lògic és que sigui a l'inrevés...

En qualsevol cas, he pogut llegir que el Baix Empordà és la comarca on s'han esdevingut més fenòmens d'aquests, i això em toca molt la moral.

No sóc pas creient jo. No vaig a missa. No he fet la comunió. No estic batejat. Però tinc molts de motius per defensar aferrissadament el meu poble i el seu paisatge. De la mateixa manera que no podria entendre Sa Bardissa sense el campanar i la nau de l'església de Sant Martí, tampoc puc entendre el meu poble sense quelcom tan habitual, quotidiani i que associo al benestar, el plaer i la tranquil·litat, com és el repic de les campanes. Una església sense toc de campanes és pitjor que el bacallà sense xamfaina...

Bromes a part, vull expressar la meva indignació absoluta vers tota aquesta gent forània que, si bé és plenament benvinguda (per mi, si més no), no té cap dret a alterar la dinàmica d'un poble només perquè se senti "molest" per quelcom així. És ridícul. Si no li agrada, té 946 municipis al nostre país per triar d'anar-hi a viure. 

Em fa gràcia de veure que la majoria de gent que es queixa d'això prové de l'àrea metropolitana. Gent que viu dia rere dia amb la fressa més eixordadora que hi pugui haver: motors de vehicles, maquinària d'obres, i cinquanta mil sons més. 

I són aquests els que es queixen perquè toquen unes simples campanes...

Que s'ho facin mirar...

Salut!

"Avís a l'independentisme"

Hola a tothom,

Avui, mentre tornava a la realitat després d'haver estat uns dies fora -que he agraït molt-, em llegia el diari Ara, que ha sortit molt recentment i del qual en sóc subscriptor, si més no, temporalment. 

Abans d'entrar en matèria, vull agrair la tasca que estan fent tots els que engeguen aquest diari: m'està agradant molt i crec que li espera un futur molt brillant. Felicitats, de debò!

En qualsevol cas, el que vull rebatre és un petit escrit d'opinió que hi he llegit avui i que m'ha fet posar literalment histèric (l'escrit no tenia res a veure amb la redacció del diari, sinó que provenia d'un escrit d'un lector, el nom del qual no citaré pas). 

El text diu el següent:

Avís a l'independentisme

 La resposta del govern espanyol davant el conflicte dels controladors ha estat utilitzar la força de les armes i voler fer por. Ja estem avisats. Si per a un afer important, però molt menys que la independència, no han dubtat a declarar estat d'alarma, ¿com penseu que reaccionarien en cas de declaració unilaterial d'independència?

Bé. El primer que se m'acut de dir-li a aquest individu és que, probablement, no sap de la missa la meitat. I que em sembla molt agosarat i alarmista fer publicar això. 

Què vol dir amb "avís" ? Senyor que ha escrit aquest article: ¿pretén que la societat catalana abaixi el cap en un moment d'augment de l'independentisme a tots els nivells?

Em sembla mentida que ara, avui dia, a 9 de desembre del 2010 hi hagi personatges en el nostre país que es dediquin a promocionar i escampar, -un altre cop-, la cultura de la por, la repressió i la genuflexió, quan ja, per sort, podem dir que és una etapa gairebé superada d'una època molt trista de la nostra història. És increïble que encara ho facin!

¿A aquest home algú li ha dit que l'Estat espanyol corre el risc d'excloure's automàticament de la UE si s'atreveix a col·locar un sol tanc a Catalunya?  

¿A aquest home se li ha acudit de pensar el bloqueig mediàtic, social i comercial que patiria l'Estat espanyol quan la comunitat internacional s'assabentés que l'exercit espanyol ha intervingut a Catalunya per aplicar l'article núm. 8 de la seva Constitució?

¿Aquest home sap que som al 2010 i no pas al 1936 i que això implica molt? 

L'únic que se m'acut de dir-li és que faci una renovació, un reset, que premi F5 al seu cervell, o el que li calgui, que es recicli, i que pari d'espantar i contrariar la població amb demagògies barates.

És increïble que encara algú, avui dia, prediqui la cultura del silenci, l'abaixada de caps i de pantalons i la resignació. 

Al cap i a la fi és la seva opinió. Em dol que hi hagi gent que pensi així i que tingui tan poc amor propi i amor cap al seu país com per ajupir-se i llepar els peus fidelment a aquell qui el sotmet quan només ha aixecat un dit. Sens dubte, amb gent així, no ho aconseguirem pas...

Em sembla intolerable. Que s'ho faci mirar. Que treballi per allò que cregui i deixi de qüestionar l'independentisme amb "avisos"...

Salut i independència!

Glaçades generalitzades!

Mapa de màximes d'avui divendres

Aquesta nit passada hem viscut la que, molt probablement, haurà estat la més freda després de l'estiu (vull dir sense comptar l'hivern de començaments d'any). Les temperatures han caigut amb força i les glaçades s'han estès des de les cotes altes del Pirineu, passant per les fondalades del Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, les planes de la Baixa Cerdanya, totes les valls interiors com ara les d'Osona o el Bages, i fins ben arran de costa.

El dia tampoc és que s'hagi arribat a alçar gaire: i és que la gran quantitat d'aire fred que hi ha estès a les nostres contrades es deixa sentir de valent. Així, els valors més alts només hauran estat a la Costa Central, i sobretot, a alguns punts de la Costa Daurada, on s'han fregat els +12ºC. En canvi, a mesura que pugem en alçada, la temperatura cau ràpidament: així punts alts de Les Guilleries, les Muntanyes de Prades, tota la serralada pre-litoral, i, òbviament, les comarques pirinenques, han presentat valors molt propers o inferiors als 0ºC durant les hores centrals del dia.

Mapa de mínimes d'avui divendres

Aquesta propera nit ens espera un altre episodi molt potent de glaçades. El més probable és que les temperatures encara puguin caure una mica més del que han caigut aquesta nit passada. I és que tenim molt d'aire fred a sobre, els vents s'encalmaran i s'asserenarà el cel. 

No us descuideu una ampolla d'aigua calenta per treure el gebre dels vidres dels cotxes! ;)

Salut!

Fred, vent, neu: hivern, per fi! ;)

Bon dia,

Després d'una interrupció breu durant, sobretot, el dia de dimarts i una part d'ahir dimecres, l'aire fred i la gelor tornen a imposar-se a les nostres contrades. Si bé el fet que es mantingués ennuvolat aquesta nit no ha deixat caure excessivament les temperatures a l'interior, sí que ho han fet al Pirineu. A més, aquesta propera nit i la de divendres també cauran fortament les temperatures fins i tot arran de mar i les glaçades poder ser intenses i generalitzades. 

Feu un cop d'ull, sinó, al mapa de temperatures mínimes d'aquesta nit passada, que al Pirineu no ha tingut gaire res per envejar al centre d'Europa. Això anirà a més.

Però si hi ha quelcom destacable és l'aparició -possible- d'un meteor conseqüència directa de tanta acumulació d'aire fred: la neu a cotes molt, molt baixes.

I és que el Servei Meteorològic de Catalunya té engegats dos avisos per possibilitats de neu que, sobretot demà, pot situar-se als 200m de cota. 

Tal com sol passar gairebé sempre en situacions així, quan s'enceta la precipitació, s'obre la caiguda de l'aire fred en alçada i aquest desplomament fa, tot sovint, que la neu pugui atènyer cotes encara molt més baixes.

És per això que entre avui i demà no serà d'estranyar que aparegui alguna platja enfarinada o que, si més no, es vegin caure bolves ben arran de mar o fins i tot, a sobre del mar mateix.

Salut i que el temps hi digui la seva ;)

Després de tantes emocions...

Després de tantes emocions, convenen uns quants dies de silenci, d'aigües planes -com a molt marejols-, de cels serens (i no parlo dels atmosfèrics) i de tranquil·litat.

En 48 hores el nostre país ha estat sacsejat i xarbotat de dalt a baix, de dreta a esquerra, i ara cal que el pòsit torni al cul de l'ampolla.

He vist com un partit que havia abandonat el govern -després d'haver-hi estat 23 anys-, tornava a emergir amb força, molta força. 62 escons ni més ni menys. Molts d'escons convençuts, d'altres no tant, d'altres simplement que hi feien confiança per evitar que es repetís el que ja s'havia repetit un cop -malauradament-. 

He vist com s'estavellaven en més o menys grau els partits que governaven fins aleshores, als quals podem atribuir, també en més o menys grau, uns resultats i una eficàcia molt penosos. No cal que m'hi estengui més.

M'he indignat en veure com els partits nacionalistes espanyols s'han consolidat (C's), o bé han augmentat substancialment els seus vots (PP). Això sí: els de C's segueixen dient que ells són no-nacionalistes... és ben bé que això de la coherència no saben pas què és...

He sentit una sensació agredolça en veure que part de les meves aspiracions polítiques s'assolien i d'altres quedaven tancades en un calaix. I tot per la puta mania que tenim a aquest poble d'anar creant capelletes que ens anem llençant rocs al damunt del cap els uns als altres.

I parlant de llençar coses al cap: he vist com un diputat espanyolista d'un partit espanyolista rebia l'impacte d'un ou enmig del seu front prominent. Sé que és políticament incorrecte dir-ho, però: me'n vaig alegrar molt, vaig riure durant estona: ja li estava més que bé.

He tremolat quan, durant molta estona, es calculava que la PxC trauria 3 escons i que, efectivament un partit clarament xenòfob passaria a la gran òrbita electoral catalana. Per sort, els números han fet la resta. Això sí, malgrat que l'ensurt ha passat, la remor de fons segueix sent-hi. Això em manté intranquil.

Finalment (i deixant-me moltes coses), he vist i he gaudit un partit de futbol en què uns mestres del joc han fet una exhibició, amb uns contrincants pèssims que, a més d'encaixar cinc gols, han jugat tan brut i fastigós com han sabut. Ells mateixos s'han conreat el descrèdit. Ja els hi està bé.

Encara estic trasbalsat de tant de guirigall. Em cal calma mental. Haig de deixar reposar la ment després de tants de dies d'esforços. Haig de mirar endavant.

Salut.

L'hivern just a l'altre cantó de la porta!

De mica en mica va atansant-se l'hivern i els símptomes climàtics que l'acompanyen es van fent visibles com més va més.

Tota aquesta setmana està sent protagonitzada per una entrada lenta però progressiva d'aire fred que està afectant tots els nivells: des de temperatures clarament negatives durant les 24 hores del dia a l'alt Pirineu, passant per les glaçades en augment que hi ha a les valls i fondalades interiors i, fins i tot, fredor arran de costa, on la tramuntana o el cerç s'encarreguen de fer créixer la sensació de fredor al màxim.

Aquesta nit passada ja hem tingut un bon aperitiu del que prometen ser aquests dies en què la depressió prelitoral ja presenta valors molt propers o inferiors als zero graus, les planes d'Osona i del Bages ja marquen valors molt negatius i l'alt Pirineu està immers en un ambient de ple hivern.

De cara demà dijous i també, sobretot, el cap de setmana, la neu a cotes ja força baixes (uns 700 m d'alçada), faran acte de presència sobretot al vessant nord del Pirineu.

Per a tots aquells amants de la fred, la neu i l'hivern (i jo m'hi incloc), ja estem d'enhorabona! 

Salut!

Bloqueig mediàtic

Ja manquen ben pocs dies per la gran fita, aquest famós diumenge, 28 de novembre, en què tot Catalunya té una cita amb les urnes.

Permeteu-me que us digui que hi haurà un abans i un després d'aquests comicis.

No puc deixar de pensar en la indignació i la vergonya que sento cada cop que veig el bloqueig mediàtic que s'està fent vers els partits extraparlamentaris. Ja de sempre, les quotes de pantalla, les emissions, etc. que tenien aquests partits eren molt escadusseres. Sembla ser, però, que ara els partits que són a dins de l'hemicicle estan més acollonits que mai: no és pas per menys: grans abstencions, desafecció amb la classe política, grandíssimes decepcions amb els "líders" actuals.

És evident que l'hemicicle està podridíssim i que cal que hi entri aire fresc en grans dosis que renovi l'ambient i s'emporti les sangoneres...

I, en canvi, tota aquesta patuleia que són a dins malden per bloquejar, anorrear i menystenir tota mena de forces emergents que representen, ells sí, uns autèntics canvis en el panorama del nostre país. Això per no parlar dels mitjans de comunicació. Fixeu-vos, un exemple ben breu: la CCRTV no fa cap mena de cobertura mediàtica de Reagrupament Independentista. Doncs bé, sembla ser que va córrer que, en una conferència que es faria a Berga fa uns dies, la sala era molt gran i es vaticinava un fracàs d'assistència: als de TV3 els va mancar temps per anar corrents cap allà per filmar aquest "fracàs". La sorpresa fou quan varen arribar allà i es trobaren la sala plena de gom a gom. Puta televisió pública sociata...

En fi, que, ara més que mai, demano que tothom sigui responsable, conseqüent, i que s'impliqui en el seny, en la causa, en l'enteniment i en l'assumpció que estem travessant moments molt durs per al nostre país i que si no hi posem tots els nostre gra de sorra, només ens espera un camí de decadències...

Jo personalment votaré Reagrupament Independentista. I tal com passarà amb algunes de les altres forces extraparlamentàries, Rcat entrarà a l'hemicicle, i s'hi farà notar. Oi tant que s'hi farà notar!

Vull acabar amb un lema que comparteixo completament:

"Independència: ara sí, ara toca!"

Salut!

PSC (OE) ... un cop més... patètic!

Manquen ja pocs dies per a la fita electoral que de ben segur marcarà un punt d'inflexió en el futur del nostre petit país i el cert és que hi ha personatges i grups polítics que mai no ens deixen de sorprendre.

Després d'haver ajudat el país a caure molt més avall de la fondària en què ja es trobava, els sociates tornen a sorprendre'ns amb un reguitzell "d'eslògans" -ho poso entre cometes, perquè no sé si pot anomenar-se'n així-, que es mouen entre la ridiculesa absoluta i la ignorància més buida de contingut.

Un no-contingut tan present en els sociates que són absolutament incapaços, ni tan sols, de crear uns eslògans publicitaris que tinguin, si més no, un xic de consistència, i que desprenguin, encara que sigui simbòlicament, un xic de credibilitat.

Heus ací, un cop més la política dels sociates: la confrontació i el fet de llençar pedres al teulat d'altri. 

Alguns dels exemples que podrem trobar són aquests:

"Ni independentistes, ni de dretes"

Que patètics que arriben a ser, per arribar a tal punt d'ésser incapaços de definir-se tal com són (si és que són res), i passin a dir allò que no són...

"Ser català és treballar dur i amb les idees clares"

Quina idea més atractiva, no? Jo personalment si me'l volgués creure, no ho faria ni fart de vi. Un president que em diu que hauré de treballar dur? Per què no em garanteix una educació o un servei sanitari digne abans d'exigir-me treball dur? Gràcies sr. Montilla per recordar-nos a tots els catalans, que som una colla d'imbècils que només fem que treballar dur per pagar la bona vida i els privilegis de la resta d'un Estat que ens menysprea i ens vomita a sobre diàriament.

"Artur Mas de lo mismo"

Sense comentaris, oi? Vull deixar molt, molt, molt clar, que amb el que diré ara, no estic recolzant de cap manera els de CiU, sinó que simplement faig una crítica d'un altre eslògan patètic. Només se m'acut dir que és una altra aportació típica dels sociates: la instauració del catanyol com a llengua oficial. Visca l'aiguabarreig i visca la dissolució.

"Garantia de progrés"

Aquest eslògan és molt apte per tots aquells addictes a la hipocresia i als acudits de poca reputació. Que irònic que un equip que ha estat vuit anys en un govern i que l'única cosa mínimament visible que ha sabut dur a terme, ha estat podrir-lo encara més, i amb ell, intentar podrir, que ja hi eren, el país. Prou, si us plau.

A tots aquells que sou a hores d'ara a dins del Parlament: un ZERO per a tots. (i n'hi ha molts que es mereixerien puntuació negativa).


Aires nous. Canvi de soca-rel. Prou de putrefacció. Renovació, si us plau!

3a Festa de la Barretina!!!

Ja s'acosta la nostra Festa Major de Sant Martí i els de Cargol Treu Farra la preparem més grossa que mai!

Aquest divendres, 12 de novembre, a partir de 2/4 d'11:  

3a Festa de la Barretina a Calonge!!!

Comptarem amb les actuacions de 

Litus al Cub, 

Fes-te Fotre (en exclusiva i inèditament) i
Miquel del Roig!!!

I tot per només 5 €! Un autèntic preu d'anticrisi ;)

L'acte es farà a l'envelat del costat del pavelló de Calonge.

   Aquest concert està sent molt esperat, no només pel repartiment d'artistes que tindrà, sinó per ser l'únic acte de caire juvenil (tot i que és per a tots els públics), que hi haurà a la Festa Major d'hivern. 

   A més, els Fes-te Fotre actuaran després d'anys de no fer-ho en un concert que s'hauran preparat expressament per a l'ocasió i que tots aquells que els coneixíem i seguíem i molts d'altres curiosos també, s'ho estan esperant.

   Tenim també l'actuació dels palamosins Litus al Cub i un final de festa ben autèntic amb en Miquel del Roig, que aviat ja li farem el passi VIP a l'Empordà de l'èxit que hi està tenint ;)

   Així doncs, esperem que hi hagi molta gent i que realment sigui un èxit i fem la festa ben grossa!

Salut a tothom!

Podeu trobar més informació a la pàgina web de Cargol Treu Farra.

No t'hi esperaré pas

I finalment, després de molt de temps, d'anar per diversos topants, en Benet XVI ha decidit de venir a podrir-nos a nosaltres.

Fàstic, vergonya, indignació, repulsió, ofensa,... fa de mal dir què sento quan m'assabento que una setmana abans del gran esdeveniment, ja s'han malmenat 2,5 milions d'€. És més que evident que això de la crisi només és per a alguns i quan els hi convé. Per allò que realment els hi paga la pena, aleshores treuen calés de sota les pedres.

No tinc pas pensat de convertir aquest article en un manifest aferrissat a favor de la laïcitat perquè tindria tants d'arguments per a fer-ho, que m'emplenarien massa fulls. Tampoc penso fer pas gaires anàlisis de dades ni balanços, atès que tothom, si fa o no fa, ja n'està al cas.

Només vull fer la meva petita aportació en qualitat d'oposició frontal i rotunda al fet que la ciutat de Barcelona, la capital del meu país, aculli, exhibeixi i patrocini orgullosament l'arribada de la cirereta d'un pastís de vòmits i infàmia que és l'església catòlica, apostòlica i romana i el seu màxim representant, el papa Benet XVI.

Em sembla que en Benet hauria d'anar ajopint el cap perquè té tants de draps bruts que ja no sap on ficar-se'ls. 

En qualsevol cas m'avergonyeixo que la capital del meu país, d'un país suposadament laic, estigui tenint una actitud tan patètica vers aquest tema. Us imagineu una mobilització així amb l'adveniment d'un líder espiritual de qualsevol altra religió? Us imagineu el rebuig que podria arribar a ocasionar? Doncs si sou capaços d'imaginar-vos això, podreu entendre el rebuig i el fàstic que molta gent, entre els quals jo m'hi incloc, sentim quan ens assabentem que tot això passarà d'aquí justament 4 dies...

Em temo que no tinc pas gaire res a fer-hi, però. Si més no, proclamaré als quatre vents la meva indignació per veure si almenys qualla més enllà dels meus tarannàs més propers. 

Ah! I no us ho perdeu! També hi ha hom que diu que en Benet farà el discurs en català. Caram, tot un detall per part seva! I em pregunto: i això ja es mereix la meva genuflexió?

I com que sóc optimista de mena, vull acabar aquest escrit amb una publicitat que m'ha robat el cor i que crec que promet molt. Si aquest diumenge és tal com ho descriu el vídeo, tal volta em canviïn els parers sobre el Papa, la conferència episcopal espanyola i la Santa Seu.

Salut!

Reagrupament a Calonge!

Mainada!!!

Us convido molt fermament a assistir a un acte molt engrescador que es farà aquest dijous. Us deixo amb la targeta i cartell de presentació. Espero que en siguem molts!

Salut!!!

El castell de Calonge o la fortificació proscrita

Tant si passegeu pels carrers i carrerons del nucli antic de Sa Bardissa, com si ho feu per molts dels indrets de la nostra vall i pregunteu a llurs vilatans qui o què els fa tenir una espina estellada al cor, molt probablement us responguin unànimement que el responsable de tot això és el Castell de Calonge. O més ben dit, el que li varen fer fa uns anys enrere.

I és que el nostre estimat castell, tal com deu passar amb tots els d'arreu, està carregat d'història (parlo de llegat en el temps, no dic pas que faci "qüento"). De fet, les estances més antigues d'aquesta fortificació daten ja del s. XIII. Em fa l'efecte que ha plogut molt d'ençà. 

Fa uns quants anys, quan hi havia un home molt venerable al poder del nostre municipi (home que, per cert, ja li he mostrat la meva simpatia infatigable en d'altres articles d'aquest bloc), es va decidir de tirar endavant un projecte de restauració d'aquest castell. 

Després d'una breu exposició pública del projecte, i després d'una oposició frontal d'una immensa majoria d'aquells que havien pogut veure què s'hi coïa, el govern d'aleshores va decidir tirar pel dret petés qui petés. Les conseqüències d'aquella decisió tan irresponsable i tràgica (si més no per al castell), encara són ben visibles avui dia.

A hores d'ara totes les calongines i tots els calongins paguem la penyora més bruta i romagosa d'una projecte fet al més mal estil possible que ha tenyit les parets del castell de colors de ciència-ficció, ha deixat la majoria dels seus espais impracticables arran de la manca de finançament i del malversament de fons i finalment, ha desembocat en un espai adulterat, aïllat del poble, els habitants del qual ja no poden gaudir-ne tal com tantes vegades ho havien fet, no pas gaires anys enrere.

Són moltes les sensacions que es desprenen quan hom veu aquella catàstrofe plasmada en realitat: pena, vergonya, llàstima, indignació, impotència, ràbia, absurditat, i un llarg etcètera. 

Els governs actuals, absolutament desbordats pels solcs en les seves arques, amb prou feines poden plantejar-se de trobar un remei eficaç i a més o menys curt termini per tornar la dignitat a aquest espai que duu tants de segles a l'esquena.

Les imatges que us ofereixo ja donen fe del que us descric. La resta és allà, immòbil, silenció, buit, desolat i sobretot, aliè. 

Salut.

Caiguda de les mínimes i encalmament de la tramuntana

Després de la desfeta de la gran pertorbació que va dur tanta aigua a bona part del nostre país, hem entrat en una etapa encapçalada per tramuntanes que, tal com passa sempre a la major part de l'Empordà, han escombrat el territori de nord a sud, eixugant clarament els sòls i duent-hi una massa d'aire molt més freda, provinent de latituds pràcticament polars. 

Just aquesta nit quan la tramuntana ja ha començat a afluixar, i en molts d'indrets, sobretot fora de l'àmbit dels vents, l'aire fred s'ha dipositat fortament a les fondalades i ha permès que les mínimes d'avui caiguessin en picat (mentre que als cims de muntanya, comparativament, va fer-hi molta més fred dies abans, quan l'aire fred tot just entrava). 

Guaiteu sinó el mapa de temperatures mínimes d'aquesta nit, que deixa en evidència la fredor que s'ha viscut, si més no, durant la matinada i primeres hores del dia. 

Salut!

Diada de Fitor i els seus secrets

Santa Coloma de Fitor

Avui he tornat de l'aplec de Santa Coloma de Fitor: un punt de trobada molt autèntic. Un indret paradisíac enmig de Les Gavarres. Una ermita voltada d'alguns prats i de boscos molt espessos que amaguen una gran riquesa de flora, fauna, i també d'històries i llegendes de diferents èpoques i que han anat quedant impreses en diversos reculls i documents que, molts de curiosos i apassionats del tema han anat recopilant durant dècades. 

És impressionant la càrrega històrica que té aquest indret i realment posa la pell de gallina quan hom descobreix algunes de les històries -reals- que hi varen tenir lloc. 

Banc d'Adelaida Plana de Cals

Al llibre Els Secrets de Sa Bardissa, d'en Jaume Aymar i Ragolta, que més d'un cop he esmentat aquí al bloc, ja havia llegit que l'any 1817 hi havia hagut una tortura i mort del rector de Santa Coloma de Fitor, el mossèn Joan Batllé i Juer. El que m'ha sobtat és descobrir més a fons el que va passar. 

Sembla ser que varen ser tres bandolers que, abans de saquejar la rectoria, varen apallissar-ne el rector. Varen donar-lo per mort, però no va ser així: va aguantar dues setmanes; temps prou gran com perquè el rector identifiqués els assaltants. Els tres bandolers varen ser detinguts i condemnats. Varen esquarterar-los i a continuació llurs caps varen ésser col·locats en gàbies! Imagineu-vos: quan venien forasters el primer que veien quan s'atansaven a l'ermita eren aquestes gàbies amb els caps a dins! Resulta que la pedra d'entrada a l'ermita té unes inscripcions on es detalla aquest succés!

Roderes de carro anant cap a la font de Fitor

Després també és molt curiós entrar a dins de l'ermita i veure que alguns dels bancs "tenen propietari", fet que s'esdevenia molt abans. La sorpresa ha estat en veure que un dels bancs pertanyia a Adelaida Plana de Cals i de Vilanova de Cabanyes (sí, tot això n'era el nom!). Era la filla del Mas Calç (Cals, escrit), que és ben a prop de Fitor. Es va casar amb Bonifaci Vilanova, fill de Josep Vilanova, el Vescomte de Cabanyes de Calonge, tan polèmic durant la seva existència pels reiterats casos de falsificació de monedes, amenaces, xantatges i coaccions que varen envoltar tota la seva vida, fet que va fer, fins i tot, que simulés una mort i enterrament seves, que més endavant va descobrir-se que havien estat un muntatge. Us imagineu quin enrenou? I tot està lligat! Ja ho deien ja que les terres dels Vilanova anaven des de Fenals d'Amunt fins a Forallac! Increïble!

I tantes d'altres que en podríem explicar o ens n'explicarien. 

Realment un indret de luxe, no només pel paisatge, sinó per l'herència social i cultural que s'hi cou. Sens cap mena de dubte, un lloc que convé no perdre's!

Salut!

Balanç dels aiguats

Mainada! Com ha provat el temporal?

Per part meva, i sabent la fal·lera que tinc pel mal temps, ja podeu ben comptar que per mi ha provat molt, moltíssim.

I és que déu n'hi do quina senyorassa pertorbació que hem tingut. Us en recordeu d'aquella espiral tan ben feta que s'atansava per l'Atlàntic? Doncs aquella mateixa és la que des de dissabte la nit fins pràcticament aquest migdia (dimecres), ha estat escombrant successivament els nostres paratges. 

El solc d'aire fred que l'acompanyava i la gran quantitat d'humitat i aire càlid de la Mediterrània són un còctel perfecte! La col·locació d'un anticicló molt extens, que abraçava des de les Illes Britàniques fins a tocar de Rússia, ha permès que la depressió romangués molt estàtica durant tots aquests dies i que les condicions climàtiques permetessin que es retroalimentés constantment, donant grans, grandíssimes quantitats de precipitació. 

Cal destacar que, malgrat que hi ha hagut episodis de precipitació torrencial, com ara les grans tempestes de dissabte a la nit, o bé la ploguda de dimarts a la nit, la pluja ha caigut força paulatinament i ha filtrat profundament en els sòls. Els bolets creixeran com mai!

També cal tenir en compte que, enmig d'aquest any tan extraordinàriament plujós, ja hem batut el llindar dels 1.000 mm anyals!

És lamentable però la ineficàcia dels desaigües de tota la zona de Torre Valentina i rodalies, que s'han fet un tip de sobreeixir un cop i un altre, fins i tot en molts moments en què les pluges no eren de gaire intensitat.

També vull aplaudir l'actuació dels responsables de les obres de canalització de la riera de Calonge que, malgrat els avisos reiterats de pluges molt abundants, varen decidir de no treure algunes de les màquines que hi havia a la llera de la riera i que, si bé no han estat arrossegades a mar, sí que han quedat pràcticament cobertes d'aigua i per tant, molt probablement, malmenades. 

I per acabar, heus ací algunes dades del temporal:

Precipitacions:

8-oct       0,4 mm

9-oct       0,2 mm

10-oct    50,0 mm

11-oct    1,0 mm

12-oct    62,8 mm

13-oct    36,8 mm

Total de precipitació de l'episodi: 151,2 mm

Precipitació anyal 2010 a data d'avui: 1013,4 mm

Cop de vent més fort enregistrat: 61,2 km/h N entre les 17:00 i les 17:30 del 12 d'octubre

Intensitat de precipitació màxima: 480 mm/h entre les 04:30 i les 05:00 del 10 d'octubre

Per cert! Quan guaiteu les fotos, no us descuideu els vídeos, que també prometen molt!

Salut a tothom! ;)

Pluja a dojo!

Heus ací aquesta depressió tan magnífica.

Tenim la tardor ben a sobre nostre i aquests propers dies es farà sentir de valent!

Guaiteu, sinó, quina pertorbació tan fantàstica que s'està despenjant de l'oest de les Illes Britàniques, alimentada per un solc d'aire fred en alçada que promet! Està previst que es desplaci fins cap a la zona del golf de Cadis on, des d'allà, per influència, impulsarà vents de llevant carregats d'humitat que ens aportaran precipitacions ben destacables.

Sens dubte, una gran notícia per a tots els boscos i per tant, per als nostres estimats bolets. Ah! Per cert! Deixeu-me dir-vos que el Baix Empordà ja en va ple! (de bolets, és clar!).

Salut!

La Renfe i les seves curiositats

Portada de l'espai web d'aquesta empresa tan original.

La Renfe és una empresa ben curiosa, certament.

Deixant de banda aspectes com la ineficàcia -de vegades- del seu servei, la mancança d'inversions o la seva espanyolitat perpètua i de funció ambaixadora, avui vull fer ressò d'una curiositat que fa temps que ja vaig copsar però que encara no havia pensat mai en escriure-la.

I és que són ben originals els mètodes que fa servir la Renfe per bandejar la nostra llengua.

Ara ja fa una colla de mesos que van posar-se en circulació uns trens nous, molt ben equipats tot sigui dit, que cobreixen el trajecte Figueres-Girona-Barcelona (no sé si en cobreixen d'altres també) amb una certa reducció del temps de viatge i un augment de comoditats (i també dels preus). Aquests trens que s'anomenen media distancia, anuncien per megafonia les estacions per on va aturant-se el tren, a més d'oferir una benvinguda càlida als seus passatgers.

Per un costat podem trobar que el català ocupa el 2n lloc en la megafonia (just després del castellà i abans de l'anglès), malgrat que la nostra llengua és la 1a llengua oficial de Catalunya i, per tant, la d'ús preferent. 

Però aquesta no és pas la curiositat. 

El cas és que, un cop has pujat al tren (això només passa al començament dels recorreguts), tal com he dit, s'anuncia una benvinguda als passatgers.

En castellà, la benvinguda és, si fa o no fa aquesta (no és exactament el que hi diu, però s'hi apropa molt):

"Señores pasajeros, les damos la bienvenida a este tren con destino: Figueres. Les agradecemos que hayan escogido nuestros servicios y les deseamos un cómodo y feliz viaje. Les informamos que tienen a su disposición máquinas de autoventa de productos" 

En anglès, en 3r lloc per ordre de megafonia, diu exactament el mateix. Traduït, òbviament.

Però en la 2a posició, que és la que hi ocupa el català, la frase es redueix notablement:

"Senyors viatgers, els donem la benvinguda a aquest tren amb destinació: Figueres. Els informem que disposen de màquines d'autovenda de productes".

Bé, si més no és curiós, no? ¿Deu ser que els catalanoparlants no som benvinguts i tampoc no ens mereixem un desplaçament còmode ni feliç?

Salut ;)

Temps de bolets!

Quina gran època quan ja deixes l'estiu enrere per gaudir de la fresca, suau i humida tardor! 

Els boscos es revifen, els rierols comencen a rajar un altre cop i la vida torna a emplenar les muntanyes. 

I és enmig de tot aquest brou de cultiu, que neixen els nostres estimats bolets, dels quals tots en som tan seguidors incansables!!!

Ahir va ser un altre dia de bolets. Rossinyols, rossinyols de pi, pinetells i fins i tot algun rovelló i alguna quabra.

Com tot boletaire, no us diré pas on els vàrem trobar perquè encara me'ls fotríeu! XD però sí que us puc dir que l'escenari ha estat el Ripollès. 

D'aquí a pocs dies, amb tot el que ha plogut i la bonança de temperatures, podrem gaudir de tot això a Les Gavarres i arreu del litoral. Ja en tinc ple de ganes!!!

Salut!

Tuf sociata

Salut a tothom!

La meteorologia és, sens cap mena de dubte, la meva afecció principal i la que dia rere dia practico sense cansar-me'n gens ni mica.

Al nostre país el màxim exponent d'aquest tema és el Servei Meteorològic de Catalunya, que, després d'una llarga, molt llarga tradició en què es fa evident que la passió per la meteorologia és un fet molt propi dels catalans, s'ha consolidat com el portal d'excel·lència de consulta de dades actuals i històriques, entre moltes altres coses.

Malauradament, l'SMC, com a ens públic, roman lligat a la Generalitat i per tant, lligat al color i als tripijocs que els que tenen els peus allà vulguin imposar-hi.

Ahir vaig tenir un disgust força gran. Força lamentable. 

El Servei Meteorològic de Catalunya ha estrenat una nova imatge del seu espai web i ara la informació i tot plegat està col·locat tot d'una altra manera, que podrà agradar més o menys. No és pas el cas que vull comentar. 

El que vull constatar és un fet que, si bé és molt simple, trobo preocupant. 

Fa ja uns quants anys, en temps del 1r tripartit, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ja va deixar entreveure clarament el tuf sociata de què era víctima en el fet passar a dir "Espanya" en comptes del que es deia fins aleshores "Estat espanyol", o també el vexat i prohibidíssim "Països Catalans", que va restar sempre més substituït per "Territoris de parla catalana". 

Fins i tot durant uns dies la mateixa TV3 va estar dient el nom imposat i absolutament artificial de "Comunitat Valenciana", en comptes del nom amb què s'anomena normalment en català i que s'ha emprat sempre, que és "País Valencià". 

Doncs bé, sembla ser que el tuf sociata ha traspuat a altres indrets. Després d'això que he comentat, va arribar el portat 3cat24.cat, que, deixant de banda l'absurditat i complexitat del seu nom, ja va suprimir la possibilitat de consultar la predicció meteorològica a nivell dels Països Catalans. 

Ahir va ser el torn del portal del Servei Meteorològic de Catalunya. Si bé encara és possible de consultar el temps que farà a Elx, Maó, Fraga o Perpinyà, el nou format de la pàgina amaga el terme "Països Catalans" d'una manera tan impressionant, que és pràcticament impossible de trobar-lo. En canvi, però, al menú de mapes, sí que hi ha diferents apartats clars, com ara el de la predicció marítima, la del Pirineu, etc. 

Sí. Aquest terme segueix avergonyint i incomodant molts de sociates: aquests que encara, si més no per unes setmanes, encara tindran la paella pel mànec.

Sí. És absolutament lamentable. 

El pitjor del cas és que el tuf sociata és tan fort que ens està emmetzinant a tots amb el seu afany assimilacionista i està atenyent ja una de les seves fites més grans: la de convertir Catalunya en una simple regió d'un Estat que mai no l'ha entesa ni s'ha esmerçat per fer-ho.

Fins on arribarem?

Comença la tardor

Comença la tardor.

La terra s'amara d'aigua. La vegetació reneix. La fullaraca va amuntegant-se arreu dels camins, racons i rierols mentre la molsa va atapeint tots els sotaboscos per començar a engendrar-hi bolets magnífics.





Quin plaer poder gaudir tant de la natura com està passant aquests dies. Aquest mes de setembre ja portem més de 100 mm recollits i tot apunta que aquesta matinada i demà divendres seran un gran episodi nou per seguir ampliant l'acumulació d'aigua.






La Vall dels Molins de Calonge està entrant en plena tardor amb el seu paisatge suau, absolutament cobert de boscos espessos, alguns masos i les fantàstiques rescloses que anys enrere s'empraven pel canalitzar les aigües fluvials cap als molins que hi ha.

Quins itineraris tan fantàstics que hi ha recorrent Les Gavarres. Si no els coneixeu, ja cal que no us els deixeu perdre!

Salut!

Imatges:

1 > Resclosa del Molí Cremat, riera dels Molins.
2 > Vall dels Molins vista des de Castellbarri.
3 > Resclosa del Molí de les Roques, riera dels Molins

Anàlisi del temporal

Quin temporal tan autèntic i quina extensió que ha tingut.

Grans masses de nuvolades i de tempestes han escombrat de sud-oest a nord-est arreu de la geografia catalana, sobretot a les zones arran de mar, tal com el règim propi de precipitacions de l'època sol fer.

A l'estació del Mas Pallí de Calonge hem recollit un total de 74,2 mm i han estat molts els indrets arreu del Principat, que han acumulat més de 50 mm, i alguns d'altres, com ara Valls, Vandellòs o la Mussara, han superat el centenar de litres per metre quadrat recollits.

Sens dubte una grandíssima ploguda que serà molt beneficiosa per als boscos, els rius i el creixement de bolets.

És molt probable que durant les hores d'aquest dissabte, tant de matinada, com durant el dia, es perllonguin les precipitacions, que, però, s'aniran restringint cada cop més al nord del país.

Us deixo amb tres imatges que exemplifiquen la situació viscuda. Per un costat tenim el recull pluviomètric d'avui a la base de dades de Meteoclimatic.

Després tenim un mapa que recull les descàrregues elèctriques detectades pel Meteocat i després un altre mapa de detecció de llamps per part de Meteoclimatic.

En resum: tot plegat, un autèntic temporal que ha implicat un canvi radical en el temps.

Salut!