dimarts, 27 de juliol de 2010

El(s) poble(s) de la vergonya

Què era abans el nostre poble i què s'ha tornat ara? Què o qui n'és el responsable? Permeteu-me que us en faci cinc cèntims:

Calonge va estar governat, durant vuit anys per un personatge i un equip que l'envoltava que varen capgirar aquest poble, de dalt a baix. I no pas per bé.

Si hi ha una cosa que l'antic govern del nostre poble va desenvolupar extraordinàriament malament durant els seus vuit tristos i llastimosos anys sota l'il·lustríssim kamikaze i terrorista mediambiental que encara que avui té els nassos de presentar-se de batlle al nostre ajuntament, va ser la política, -o més ben dit la no-política- d'urbanisme.

Cal dir que els batlles immediatament anteriors al seu mandat tampoc és que poguessin presumir gaire de la seva feina ben feta vers aquest tema, però sens cap mena de dubte, el que s'endú el palmarès és el personatge de què parlo ara mateix.

Durant aquells vuit anys la passió i el conreu del totxo varen atènyer la globalitat total en el nostre municipi (entre tants d'altres, malauradament): llicències d'obres a tort i a dret, requalificacions dubtoses de molts terrenys, devaluacions de solars agrícoles, i àdhuc, amenaces, xantatges, coaccions i un llarg etcètera de tripijocs i conxorxes per assegurar-se una bona emplenada de butxaca tant per a ell com per a tot el seu equip de seguidors -una llista curiosament atapeïda d'immobiliàries, hotelers i constructors-.


Molta gent es deu preguntar ara encara com és que ningú no ha estat mai imputat pels molts delictes ambientals i per les indubtables i evidentíssimes trames de corrupció que el seu equip va endegar i que avui encara, n'arrosseguem moltes conseqüències.

Ampliació de les urbanitzacions (que no en són pas poques!), construccions d'autèntiques muralles de formigó a Sant Antoni, pisos aquí, xalets allà,... tot en detriment dels terrenys agrícoles i boscosos i també en detriment de les inversions en qualsevol altre camp molt més necessari, com ara la cultura o el jovent, i sense cap altra finalitat que convertir Calonge en un poble dormitori.

I què ens trobem a hores d'ara?

Un poble dormitori amb grandíssimes mancances en espais i equipaments municipals.

Un poble que ha crescut demogràficament d'una manera exponencial i sense cap mena de control ni mirament.

Un poble en què la superfície urbanitzada s'ha disparat perillosament fins arribar a semblar qualsevol nucli de població de la rodalia de Barcelona.

Un poble farcit de segones (o terceres) residències que deixen el nucli urbà orfe, aïllat i mort.

Un poble que ha viscut durant anys de la molt llaminera fal·lera del totxo i de la construcció sense mirar mai les possibles alternatives de finançar-se, i caient de ple en la bombolla immobiliària que ara ja fa més de dos anys que ha esclatat.

Un ajuntament actual que, arran d'això, arrossega immensos problemes de diners fruit de la terrible cobdícia d'un antic govern i d'uns antics socis de govern i molts col·laboradors que no varen saber fer res bé i que varen fer molt, molt de mal.

Sí, això és Calonge, sí.

Les dues imatges que hi ha a l'article reflecteixen un dels efectes d'aquella meravellosa política urbanística. Són unes "escultures contemporànies" a la urbanització Río de Oro, pujant cap a la Ganga. Les obres estan aturades des de fa més de dos anys. Tan de bo no haguessin començat mai...

Per cert: els bancs, els grans aliats de la bombolla immobiliària, que no van estar-se ni un moment de concedir més i més crèdits multimilionaris, ara vénen a plorar-nos tot demanant diners públics per poder refer-se dels seus propis errors... molt lamentable. Com a mínim, els de la BBVA podrien assessorar-se una mica i descobrir que en català les coses es "financen" i no pas "financien"...