dijous, 26 d’agost del 2010

Comiat d'agost ple de xafogor

Després d'un estiu que, per sort dels nostres entorns, no ha estat dels més càlids dels darrers anys, aquest comiat del mes d'agost ens està portant una bona calorada que s'està allargant una colla de dies. Abans-d'ahir, semblava que la cosa ja afluixava, però avui dijous hi ha tornat de valent, i déu n'hi do.

Bona part de Catalunya ha fregat els 40ºC si bé hi ha llocs concrets que els han superat lleugerament, tant a punts de l'interior de l'Alt Empordà, punts de la Selva i indrets de la Depressió Central.

A la nostra estació, Calonge-Mas Pallí, també han estat els dies més càlids de l'any, concretament el proppassat 22 d'agost. La seqüència és la següent:


Sens dubte, una darrera glopada d'aire càlid per aquells que s'haguessin pogut pensar que l'estiu ja se n'havia anat! Us deixo amb un mapa de temperatures màximes d'avui. La imatge ja ho diu ben clar: calor!

Salut ;)




divendres, 20 d’agost del 2010

Mossèn Bernat Torrent (en Bernat Pudent)

Hi ha ple de persones a la nostra història que han esdevingut personatges.

N'hi ha que ho han fet per bé, d'altres per mal, i fins i tot, en trobaríem molts que no sabríem ni on encasellar-los.

El personatge de què vull parlar avui fa molt de temps que va començar a cridar-me l'atenció.

Hi havia una vegada, molts d'anys enrere (el 1820), que va venir al nostre poble un mossèn fill de Parets d'Empordà. El seu temperament, el seu tarannà i tot allò que l'envoltava farien que fos recordat durant generacions i generacions, encara que fos enmig de les pàgines d'un llibre empolsegat. Us parlo del mossèn Bernat Torrent, o potser més conegut com "en Bernat Pudent". I ara entendreu perquè!

Llibre empolsegat no és pas el cas d'avui, en què el que tinc el duc ben a mà i el consulto amb fal·lera tot sovint: "Els secrets de Sa Bardissa", d'en Jaume Aymar i Ragolta.

L'evolució de la popularitat que adquireix Bernat Torrent al cap de poc temps de venir al nostre poble és aclaparadora. Com es pot girar tanta gent en contra d'algú i de la seva manera de fer en tant poc temps?

Mossèn Bernat Torrent en tenia la resposta. I el cert és que va deixar empremta, i de valent.

- que si crits i plantofades als que no anaven a missa,
- que si punxades al peu dels marxants que no volien pagar els tributs eclesiàstics amb el bastó del mossèn,
- que si un pati misteriós amb un pou sec on hi queien tots els seus enemics,
- que si va enganyar una noia del poble,
- que si un grup de caps calents varen empaitar-lo per acabar engegant-li un tret,
- que si quan moria algú sense sagraments se sentien cadenes arrossegant-se a les roques Bacunals de la Creu des Castellar,...


Francament, un seguit de fets molt gruixuts però que m'han cridat l'atenció des de fa temps.

Quin personatge! I tot això va passar aquí, a Sa Bardissa!!!

En fi, us convido a llegir aquest llibre tan meravellós carregat de ple d'històries ben reals (i d'altres no tant), que varen passar un moment o altre en aquest poble tan fantàstic on vivim a hores d'ara.

Salut!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Pols del desert a les Illes Canàries

Un cop més m'he estat una colla de dies a Lanzarote, una illa que té ple de racons i de gent que fa que cada cop que en marxo, tingui més ganes de tornar-hi.

Enguany ha estat el 1r cop que hi he estat a ple estiu, i el cert és que tenia moltes ganes de veure i viure en directe el fenomen conegut allà com la calima. Aquest fenomen té lloc cada cop que, per proximitat al Sàhara, les illes Canàries reben la influència de vents que provenen directament del continent africà. Normalment sol ser vent de llevant, que, per latitud, és el que hi correspon.

Atesa la gran proximitat de Lanzarote i de Fuerteventura a les costes africanes, són justament aquestes illes les primeres que els hi toca el rebre, tot i que després el fenomen sol escampar-se molt fàcilment a Gran Canària i també als vessants sud i est de l'illa de Tenerife. De fet, fins i tot, en casos molt més intensos, acaba atenyent tot l'arxipèlag, i només petits racons protegits per grans muntanyes (com ara la vall de l'Orotava a Tenerife), poden escapolir-se d'aquesta llengua d'aire càlid que prové del desert.

Les característiques que envolten tot això són molt evidents: les temperatures ambientals es disparen a nivells molt superiors als normals (tant de dia com de nit), les humitats relatives cauen plenament per sota del 20%, el vent pot arribar a cops de 70 o 80 km/h a part d'ésser molt sostingut, i visualment, la gran quantitat de pols en suspensió que hi ha a l'aire, fa que el dia, tot i ser ben serè, es torni marronós i mig enteranyinat.

No podeu imaginar-vos com arriba a costar de dormir quan a les 3 de la matinada s'està a 33ºC!!!

En qualsevol cas, estic content d'haver pogut viure-ho en directe! Aquell dia (dijous passat), a Costa Teguise (Lanzarote), vàrem fregar els 44ºC en el punt més càlid del dia, i de nit no vàrem baixar dels 30ºC!

La imatge que acompanya l'article mostra molt clarament la invasió de l'aire ple de polseguera que ve de l'Àfrica. Com podeu comprovar, el núvol de pols pot estendre's molts de quilòmetres endins de l'Atlàntic i, segons com es moguin les masses d'aire, assoleix també Madeira, les Açores i punts del sud-oest de la Península Ibèrica.

Salut!

dimecres, 4 d’agost del 2010

Un estiu molt verd. Que sigui sempre així!

Després d'un 2009 que va ser terriblement eixut i càlid, i després que les conseqüències d'això quedessin impreses en tota la vegetació, si més no del litoral, en què ple de suros, brucs i arboços es morien a grapats; enguany les nombroses pluges que hi ha hagut fins a mitjan maig i ara, les darreres tempestes d'estiu, han propiciat que al bell mig de l'estiu com som ara, els boscos facin un goig que feia anys que no es veia.

Aquest fet s'ha vist augmentat encara més després de la molt intensa esporgada que varen rebre centenars de milers d'arbres arran del gran temporal de neu i vent del proppassat 8 de març.

Només cal tenir en compte que a Calonge, a hores d'ara, ja es freguen els 700 mm anuals de precipitació acumulada: sens dubte és una bona xifra.

Tan de bo fos sempre així! ;)
Bones vacances a tothom i gaudiu dels vostres paisatges respectius!

Us deixo amb algunes imatges recents que donen fe del que parlo ;)

Imatge núm.1 > Vista del Puig d'Arques estant: en primer terme hi tenim Els Metges (Sant Cebrià de Lledó) i un xic més enrere Santa Pellaia. Després, al fons, s'hi veuen les muntanyes de les Guilleries-Collsacabra.

Imatge núm. 2 > Vista d'El Far estant: imatge de Les Guilleries en plena de tarda de gropades. Podeu observar cap avall l'embassament de Susqueda que és ple a vessar, com aquell qui diu.

Imatge núm. 3 > Vista del Puig d'Arques estant: en aquest cas, encarada cap a l'Empordà. En primer lloc hi trobem La Bisbal d'Empordà; tot a continuació El Montgrí i Les Medes i ja més lluny, el golf de Roses i la serra de Saverdera i Cap de Creus.