diumenge, 16 de gener de 2011

Travessant el Montgrí

Ben pocs són els cops que, gairebé sense moure't de casa, t'endinses en paratges que et fan marxar del món que tens a sota els peus i ben fàcilment deixes endur-te per l'encís del paisatge. 

Avui n'hem trepitjat un de molt proper, de molt nostre: el massís del Montgrí.

Aquest massís, de natura molt singular, és tot un símbol per a la nostra comarca. La seva composició tan rocallosa, la seva vegetació escadussera però no pas per això poc important, les seves valls i sobretot, el gran silenci que l'envolta, en fan un indret realment envejable. 

Tot el que pertany a aquesta serralada, que s'estén per tot l'extrem nord-est del Baix Empordà i fins i tot una petita franja limítrofa de l'Alt Empordà a l'Escala, juntament amb les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Empordà, han estat declarats parc natural de fa pocs mesos. Sens dubte, una gran notícia per a aquest paisatge!

Amb molt bona companyia hem enfilat la muntanya central del massís, el Montgrí pròpiament dit, on hi reposa un castell que va començar a bastir-se al s. XIII i que mai no es va acabar. 

Ha estat més endavant que ens hem embrancat a baixar per l'altre costat de la muntanya, l'anomenat coll d'en Garrigars, per deixar-nos anar per corriols estrets, plens de roques cantelludes i de garrigues que esgarrapaven. També hi ha un gran nombre de tarteres que fan molt interessant la baixada.

La següent estació ha estat a Santa Caterina, l'ermita. Aquesta centre, a part de tenir un encant paisatgístic increïble, ja que es troba al bell mig d'una vall interior del massís i envoltada d'un silenci sepulcral, està carregada de significat i de simbologia. Només cal tenir en compte que l'escriptora Caterina Albert -coneguda com a Víctor Català-, va fer servir tot aquest indret per a la inspiració de la seva novel·la celebèrrima Solitud.

El retorn ens ha menat de tornar a pujar a la creu del coll de Santa Caterina per acabar baixant al punt d'origen a Torroella de Montgrí. 

Sens dubte, moltes vegades, tenim paisatges idíl·lics -i força desconeguts- ben arran de casa. Tinc ganes de repetir experiències així molt més!

Us convido a fer un cop d'ull a les fotografies d'aquest paisatge tan collonut!

Salut!