Hivern de debò, per fi!

Bedolls arrebossats de gebre al centre de Kuopio

Salut a tothom!

Termòmetres a Finlàndia a les 20:00h

Els escrits sobre el gran viatge amb bicicleta ja es varen acabar i ara torna tocar estar de peus a terra, no pas, però, sense gaudir dels plaers que cada dia d'un lloc o altre hom pot gaudir!

Us escric perquè arribem a la setmana, -i concretament dia-, més fred del que duem d'hivern ara per ara. Si haig de ser honest amb mi mateix, espero que es superi aquest llindar, però avui si més no podré oferir-vos unes quantes dades i imatges sobre el que estic comentant. 

La fred s'ha comportat molt irregularment enguany ja que, si bé va arribar amb puntualitat a finals d'octubre, tal com sol passar sempre, i després d'un novembre força frescot i amb força neu ja acumulada, bona part del desembre i el començament del gener varen ser encapçalats per temperatures molt per sobre del que pertocaria, gairebé sempre al costat positiu del termòmetre i fent que fins fa ben poc, els grans llacs com el Kallavesi que envolta Kuopio encara no estiguessin glaçats fermament. La neu, que a començaments de desembre voltava els 30 cm de gruix va anar desapareixent de mica en mica fins arriba a no quedar-ne gota i ara, malgrat la fred, no hi ha hagut grans nevades i amb prou feines s'arriba als 10 cm a tot el que és centre i sud de Finlàndia (la Lapònia no va participar d'aquesta pujada de temperatures -més aviat al contrari- i a l'extrem nord hi ha més d'un metre acumulat des de fa més de dos mesos). 

Predicció de temperatures: aquesta nit vinent tocaran fons aparentment

A hores d'ara, a les 21:04 d'avui 23 de gener, estem a -23,2ºC tot i que avui al matí s'ha enregistrat la mínima més baixa del que portem d'hivern, a -24,9ºC. Segons la predicció meteorològica, aquesta nit podríem arribar a baixar una mica més encara. Tant de bo! :)

  

*Ja sé que molts de vosaltres deveu pensar: osti quin paio! Com més fred fa més bé s'ho passa! Doncs sí: l'he clavada. Sóc un amant del que molta gent anomena "mal temps".

Pel que fa al tema de les aurores, fa uns dies hi va haver bones oportunitats per veure'n, ja que es varen detectar tempestes solars molt intenses, però la Savònia del Nord va estar molt ennuvolada. Aquesta setmana, en canvi, malgrat estar força serè, no hi està havent gaire activitat.

Evolució del termòmetre a Kuopio les darreres 48 h

En fi. La resta tot va bé. Tinc molta feina amb el piano i amb el trombó també. El meu professor, després d'insistir-hi molt va persuadir-me perquè participés a un concurs de piano que hi haurà aquí a Kuopio el mes d'abril i que s'organitza un cop cada tres anys. Em servirà, si més no, com a experiència i per posar a prova el repertori que més endavant hauré de tocar a les proves d'accés que faci per anar a estudiar després d'haver-me graduat aquí a Finlàndia.

No us perdeu les imatges que he anat prenent aquests dies sobre el paisatge, que es mostra amb una bellesa no gaire fàcil de trobar. Cliqueu l'enllaç al peu de pàgina.

Salut!

 

 

Viatge pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (7)

Cabana i camp negats prop de Gárasavvon

Salut a tothom!

Avui us explicaré el darrer dia de viatge i la tornada cap a "casa".

   Tal com us havia explicat a l'escrit anterior, vaig arribar a Gárasavvon (Kaaresuvanto), després d'una altra de poc descans a Gilbbesjávri (Kilpisjärvi). El bon temps que havia estat fent els darrers tres dies va fer fondre quantitats massives de neu i glaç de la Serralada Escandinava, tot fent que rius com el Muonio es desbordessin molt per sobre del que normalment solen fer i inundant molts d'indrets, sobretot al pas fronterer de Gárasavvon, que separa Finlàndia i Suècia (el darrer pont que hi ha sobre el riu Muonio ja que, aigües amunt, no n'hi ha cap més).

Camí tallat als afores de Gárasavvon

   Un cop vaig haver arribat al càmping de Gárasavvon, vaig reposar tot el que no havia pogut reposar a l'etapa anterior. Un cop em vaig haver aixecat al cap d'unes hores, se'm presentava un petit problema que calia tenir en compte: el pas fronterer havia estat tancat completament ja que l'alçada de l'aigua ja no permetia el pas ni de vehicles de forta tracció. Encara no era cap emergència, ja que tenia tot el dia següent per estar encara allà i a l'endemà, em caldria ser novament a Palojoensuu (a uns 45 km riu avall), que és el mateix lloc de sortida del viatge, a les 8 del matí per poder agafar l'autobús de tornada cap a Rovaniemi i després el tren cap a Kuopio. 

Efluent del riu Muonio a punt de vessar

   L'endemà d'haver arribat a Gárasavvon, doncs, sempre dins de territori suec, ja que el pas fronterer romania tallat, vaig anar a voltar una mica pels entorns que no estaven del tot inundats. Eren moltes les carreteres i camins que havien quedat submergits. Mancaven menys de 24h per haver d'emprendre el camí cap a Palojoensuu i ja m'estava començant a plantejar alternatives per si no podia travessar la frontera. L'única altra opció era seguir la carretera riu avall pel costat suec fins al següent pont, que és a Muonio, a uns 80 km més avall. Això suposaria haver de pedalar moltes més hores i haver de marxar molt abans per assegurar-me que hi arribaria a temps. Parlant amb l'home entranyable del càmping i d'altra gent del poble vaig assabentar-me que això tampoc no seria una bona idea ja que deien que dins el costat suec també hi havia talls a la carretera i que passar per allà no em garantia res. Al cap de 24h d'haver arribat a Gárasavvon el nivell de l'aigua havia baixat una mica però no prou com perquè es pogués restablir la circulació. Mentrestant, aprofitava per voltar i gaudir d'aquells paisatges tan aspres en els quals amb prou feines hi havien brotat els arbres, malgrat les ja temperatures força suaus i ser a finals de maig. És el que passa quan s'és molt per sobre del cercle polar.

Pas fronterer tallat a l'endemà d'haver arribat

   Al vespre, un cop vaig haver sopat i escrit al meravellós diari de viatge que m'acompanyava, vaig acomiadar-me de l'avi entranyable i vaig intentar reposar ja que cap a les 4 de la matinada em caldria marxar tot travessant la frontera, per tal d'arribar a temps a Palojoensuu. A la matinada es podia tornar a passar el pas fronterer amb compte i així ho vaig fer: tal com el dia que vaig arribar-hi. Un cop vaig ser novament dins territori finlandès, vaig anar pedalant de mica en mica fins arribar al petitíssim poble de Palojoensuu on cap a les 8 del matí passava l'autobús cap a Rovaniemi. El bus durava, tal com a l'anada, unes quatre hores fins a deixar-me a l'estació de tren de Rovaniemi, on al cap de mitja hora va sortir el tren cap a Kuopio, que durava 7 hores més. Realment amb un viatge així hom s'adona com de gegant és d'extensió Finlàndia. 

   Cap al vespre d'aquell dia vaig haver arribat a casa amb temperatures molt altes (extraordinàriament altes) i sense haver plogut ni un sol dia. Realment enganxar un temps així tan al nord i durant tants de dies no és gaire fàcil! 

   Després de tot el que he arribat a explicar i de mil·lers de detalls que segur que m'he descuidat només em queda dir que me'n moro de ganes de tornar-hi!

   Salut a tothom i no us perdeu les darreres fotos del viatge, que us deixo aquí a continuació!

Viatge pel nord de la Lapònia finlandesa i noruega (6)

Muoniojoki baixant ple a vessar

Bon any a tothom!

Ja torno a ser aquí donant la tabarra. Som 7 de gener del 2014, any que promet ser més que cabdal per a la història del nostre país. Avui, però, vull seguir parlant-vos del viatge que vaig fer amb bicicleta a través del nord de la Lapònia finlandesa i noruega i que, ja es troba a les acaballes. 

A: Gilbbesjávri / B: Gárasavvon

Malgrat que la meva arribada a Gilbbesjávri (Kilpisjärvi) va ser bona, amb una temperatura prou agradable (tenint en compte l'alçada i la latitud), tal com havia comentat anteriorment en d'altres escrits, aquell no és pas el meu poble de la sort. 

A la matinada em vaig despertar novament amb fred, pluja i vent. Si bé havia pogut dormir una mica si més no (a diferència de l'anada), el panorama pintava bastos, el cel era amenaçador, i bufava vent del nord-oest, directe de l'oceà glacial, amb la conseqüent baixada de temperatures que comporta. Eren les 6 del dematí i m'estava plantejant què fer. Tot i que m'havia instal·lat molt a prop del "centre" d'aquell poble, i bo i tenint els quatre comerços que hi havia allà ben a prop, tot era tancat i no obria fins al cap de 4 hores. Feia molta fred, si més no, en relació a la roba que portava. Vaig plegar la tenda tot d'una. El foc no vaig poder-lo fer revifar ja que la llenya s'havia mullat novament i feia força vent. Vaig anar a aixoplugar-me sota el sostre de la benzinera de Gilbbesjávri tot rumiant cap on menaria el meu viatge. 

Núvols empesos pel vent i nevades al fons

Tot i que encara tenia temps a disposar, no podia encantar-me excessivament, ja que dos dies després ja havia de tornar definitivament cap a Kuopio i encara em trobava extremadament lluny del punt d'origen del viatge. Tampoc no tenia calçat ni roba adequada per embracar-me en una excursió enmig dels paratges salvatges propers, encara plens de neu, on, segons els mapes, hauria trobat algun refugi més que decent on fer nit. Aquesta mancança d'equipament tampoc no em permetia poder enfilar el cim de la muntanya Saana, tot i que m'hauria agradat molt, ja que és un cim emblemàtic de Finlàndia. 

Primeres inundacions a prop de Gárasavvon

Així doncs, sense tenir gaire alternatives, i molt cansat físicament novament, vaig decidir de fer camí cap avall fins a Gárasavvon (Kaaresuvanto), on aniria al mateix càmping que vaig estar a l'anada i podria descansar en condicions. Em quedaven 113 km per recórrer i, per sort, aquest cop, en relativa baixada i amb el vent a favor. 

Fent les parades que calguessin, menjant i bevent sovint per guanyar energia i sobretot, concentrat en arribar el més aviat possible, vaig anar baixant paral·lel al riu Muonio. És justament aquest riu el que va començar a ser protagonista a mesura que anava riu avall. Si bé a l'anada ja baixava molt enjogassat, ara el cabal encara s'havia engrandit molt més, bàsicament fruit del molt bon temps que havia fet els tres dies anteriors i que havia fos neu en quantitats massives (cal tenir en compte que la serralada escandinava arriba a acumular metres i metres de neu durant l'hivern). Primerament només era veure ràpids del riu plens a vessar, però de mica en mica veia l'aigua ocupant més i més indrets que pocs dies enrere estaven al descobert.

Pas fronterer negat a Gárasavvon

Ja força avall, a menys de 50 km de la meva destinació l'aigua va començar a emplenar camps i aiguamolls en la seva totalitat i vaig començar a trobar talls a la carretera on calia passar amb molt de compte i fins i tot, segons quins vehicles ja no hi podien circular. Malgrat tot, encara podia anar baixant i alhora, gaudir d'aquest altre petit espectacle temporal. 

Però va ser sobretot al pas fronterer on em vaig topar amb la gran inundació i on només els vehicles de tracció a quatre rodes s'embrancaven a travessar. Amb tot el viatge al darrere, i havent-lo fet en només cinc hores, em moria de ganes d'arribar al càmping i descansar. Vaig veure que l'aigua no tenia gaire fondària i tampoc passava a gran velocitat, així és que em vaig treure sabates i mitjons i, tot posant-me al costat oposat del pendent, vaig travessar a peu amb la bici al costat. El cabal es feia notar i l'aigua era molt freda, però al cap d'uns cinc minuts vaig haver arribat a l'altre costat. Vaig tenir molta sort, ja que el pas fronterer es va tancar completament al cap de poques hores. El riu semblava un mar en constant moviment. L'entrada inferior del càmping i, de fet, arreu al voltant de Gárasavvon estava completament inundat fent que el poble semblés una illa. 

Turó de l'església i davant del càmping ben negats

Un cop al càmping vaig tornar a trobar-me amb aquell avi tan simpàtic i agradable i vàrem estar comentant la jugada. Em deia que feia vint anys que no havia vist desborar-se el riu Muonio d'aquesta manera. Així doncs, novament, vaig tenir el plaer de presenciar quelcom poc habitual.  

Un cop vaig haver arribat a la caseta de fusta, vaig anar a reposar tant com vaig poder per poder gaudir l'endemà, un cop més, d'aquells paisatges.

Salut a tothom! No us perdeu les fotos que hi ha a continuació! :)