Viatge als Països Baixos i a Alemanya

Bona tarda mainada!

Ara que tinc una bona estona abans no torni a classe (i francament, molt poques ganes de treballar) us faré cinc cèntims -o deu- del que ha estat aquest viatge que hem fet amb en Jaume als Països Baixos i sobretot a Alemanya.

Vàrem marxar el dia 1 a la matinada; de fet, a les 5 del dematí ja érem a l'aeroport! Anava a dir que vaig dormir molt poc aquella nit, però faria mentida si ho digués, perquè el cert és que no vaig pa dormir ben gens perquè estava enllestint la peça per al concurs de Blanes (l'Anna Maria i d'altra gent ja sap de què pàrlot). I re, que cap a quarts de 7 surt el vol direcció a Schiphol, l'aeroport relativament proper a Amsterdam. Allà començava el viatge.

Naturalment, entre que era de nit i no es veia re, i que estàvem més morts que vius (que dius,.. si comencem cansats malament rai :P:P) doncs vàrem clapar-la tot el viatge.

Un cop arribats, gafem els equipatges i ens informem de com nar a l'estació central d'Amsterdam: amb tren. És allà on comencem a veure el que es consolidarà durant els dos dies a Amsterdam i és que foten unes clavades que t'hi cagues! En fi, gairebé 5 € per moure'ns durant poc més d'un quart d'hora amb tren.

Total que nem directament a l'alberg que havíem emparaulat que niríem, i després de travessar un barri perifèric a la zona de Muiderpoort, trobem un alberg gegant i molt nou: era allà! Sales molt grosses, una habitació que estava força de puta mare, (i un preu que déu n'hi do tb :P),...

Sense gaire temps per volguer perdre, ens en nem cap al centre d'Amsterdam un altre cop. Feia prou bon temps, només era núvol, de tant en tant plovisquejava un xic, i feia frescota, però res que no es pogués superar. Una gentada de l'hòstia, parades de pastisseria amb dolços llaminers a més no poguer, banderes amb l'arc de Sant Martí, tramvies al mig del carrer sense xocar amb els cotxes que passen ben arran (no pas com a Barcelona, que hi ha una eterna lluita entre conductors de turismes i els tramvies), molts de canals i molta d'aiga (no pas precisament gaire neta), moltíssimes bicicletes per tot arreu -més que seny-, i un reguitzell de dones, (algunes de bon veure, d'altres de no tant) que s'exhibien obertament a tots els carrers, carrerons i passatges de lloc que en diuen el Red Light District. Ah! I me'n descuidava: una de les coses més bones que té la ciutat al meu parer: els Coffee-shops! Collons, quin bé de Déu de cartes de menú veure que enmig dels cafès, tes, plats combinats, s'hi oferia una gamma molt àmplia de marihuanes de diversos indrets i orígens, fins i tot per als paladars més refinats. Tot plegat era com una barreja d'allò més europeu, i alhora més exòtic: francament curiós, val a dir.

Una altra cosa que em va deixar força parat és que, la gent d'allà em devia veure cara de súper fumador nat o drogoaddicte d'estat avançat, o no sé pas què coi, però el cas és que tothom m'oferia cocaïna, pastilles, bolets i qui sap quantes merdes més per allà mig del carrer sense cap mena de mania de res,... hahaha em va fer força gràcia, perquè an en Jaume no li deien re i en canvi a mi m'aturaven tota l'estona, ahhaah déu n'hi do...

No vàrem pas estar gaire sobrats de temps, però això no ens va pas privar de veure coses molt interessants com ara la casa d'Anna Frank. D'aquí, se'n podrien comentar moltes coses, com ara que es recrea molt bé l'ambient que la pobra nena i la seu família devien viure, les condicions, els secrets, el silenci,... També hi ha uns vídeos finals on es pot participar activament en unes enquestes sobre preguntes que tenen a veure amb l'ètica i la moral i l'opinió vers temes d'àmbit mundial que creen controvèrsia: és molt interessant veure com els resultats són manipulats: només cal que mireu que els resultats sempre són els mateixos ¬¬

Una altra cosa que em va encantar d'allà és veure com els prospectes informatius i el diari d'Anna Frank eren traduïts a 23 llengües de tot el món entre les quals hi havia el català! No cal pas dir que ens vàrem sentir molt realitzats :P:P

(continuació breu del 16 d'octubre, tot esperonat per l'embranzida amb què en Jaume ha obert un seu bloc i ja hi ha detallat tot el viatge. Pas que'm puc quedar enrere! :P)

A vere,... deixeu-me pensar per onte nàvem... ah sí!

L'endemà al dematí ens disposàvem ja a marxar dels Països Baixos per centrar-nos al país onte hi faríem més vida durant el viatge, que és Alemanya (cada cop m'agrada més!). Havíem mig mirat el trens que sortien i, després d'aixecar-nos a hores intempestives (em sembla que a les 5 o així) vàrem nar fins a Amsterdam Centraal, per comprar els bitllets i escampillar. A les 6 obrien la súper guixeta dels bitllets internacionals on, una dona que, entre son que devia tenir (i, tot sigui dit, cara de molt insatisfeta,...) ens va engegar força ràpid perquè volia llegir el diari: el cas és que no hi havia descomptes per estudiants, ni abonaments de diferents dies, ni res de res. Total, que per un trajecte d'unes cinc hores ens volien clavar 90 €. Naturalment, ens vàrem destrempar tot d'una en sapiguer la malanova. És aleshores quan, del no-res, l'enginy i la magnificència (i inspeccions prèvies), se'ns va acudir comprar el bitllet només fins a Osnabrück, que era la primera ciutat alemanya onte s'aturava el tren. I així ho férem.

Efectivament, en arribar a les guixetes alemanyes, els preus eren molt diferents i vàrem aprofitar d'agafar un tren més "senzillet", que feia parada a Bremen, per nar-hi a fer un volt ja que passàvem allà, tot recordant que hi havia anat feia temps enrere a veure la meu germana. (Sandra, Ich liebe dich sehr! ;))

Total, que encara ens quedava més de la meitat del recorregut i vàrem trobar bitllet per 12 €!! O sigui que ens n'estalviàvem uns quants! Qui'ls va parir els tulipans del pebrots! hahahaa