L'ex-president ho reconeix

Per aquells que vivim en la convicció total que la independència del nostre país és l'únic mitjà pel qual puguem assolir la màxima grandesa a què aspirem i de la qual dia rere dia en som privats, la lluita, la tossuderia i l'empenta constant no només no ens afebleixen, sinó que ens refermen la base de tots els nostres tarannàs. 

I és que, per sort, ja fa molts d'anys que la independència de Catalunya no és una qüestió únicament identitària -amb la connotació excloent que inevitablement se'n pugui desprendre-, sinó que com més va, més transversal és. 

Els esdeveniments que s'han anat succeint, -cada cop més precipitadament-, en tot allò que fa referència a la nostra nació, llengua, economia, educació, etc. han estat autèntics encenalls del foc de l'independentisme, que a hores d'ara crema amb més força que mai, atiat per un Estat que està radicalitzant dia rere dia les seves premisses. 

Avui ens sorprèn -ja va fer-ho parcialment fa uns mesos-, l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol i Soley. 

Els seus vint-i-tres anys de mandat varen anar encapçalats per la defensa aferrissada d'un model que per sobre de tot, maldava per encaixar Catalunya en l'Espanya de l'època, per provar d'assolir el màxim sense arribar al trencament, per actuar tot sovint amb moltes ambigüitats i pel famós "ara no toca".

Ves per on, -i com ell, tanta d'altra gent-, l'evolució ha dut les coses al seu lloc. Àdhuc un defensor nat de l'autonomisme com n'és el Sr. Jordi Pujol ha avançat un esglaó més en el camí cap a la plenitud nacional del nostre país i, per fi, ha reconegut que només hi ha dues opcions a seguir: o bé l'assimilació absoluta de Catalunya per part d'Espanya (que, si s'esdevingués, aniria a ritmes vertiginosos), o bé la sobirania total del poble català, altrament dit, la independència. 

El Sr. Pujol també ha matisat que el camí de l'assimilació seria més fàcil però que això voldria dir que "Catalunya es rendeix". És per això que ha manifestat obertament -mai tan clarament com fins ara-, que l'única opció viable és la independència.

Ja fa uns mesos ens va sorprendre comunicant un augment notable dels seus tarannàs independentistes. Així mateix també ha prosseguit l'evolució ideològica del també ex-president de la Generalitat, el Sr. Pasqual Maragall.

Que curiós que tots els que han estat a dins acabin optant per la independència, no?

No deu ser que ja n'hi ha prou de perdre el temps i esforços en encaixar peces on no s'hi encaixaran mai?

Gràcies, sr. Pujol, per tocar tant de peus a terra i per ser tan realista ara mateix.

Independència, sí! Ara sí que toca!

Salut!

Llegiu l'article del diari Ara

Llegiu l'article del diari Vilaweb

Avui és un dia dolç per al català

Salut a tothom!

Enmig d'aquesta onada d'aire fred tan evident, avui la nostra llengua viu moments dolços, un autèntic contrapès per les continuades i incessants garrotades que vénen dia sí dia també de les Espanyes i que creuen tenir la potestat i la legitimitat de qüestionar tot allò que es crea i es cou al nostre país.

Però, tal com deia, avui es viu un moment dolç per a la nostra llengua. Un petit avenç -dels molts que encara manca per fer-, que situarà el català una mica més a prop de la seva normalització plena. 

I és que d'avui en endavant les grans empreses que venguin productes en territori català, hauran de fer constar als seus productes, com a mínim, la llengua catalana. Això implica la presència de la nostra llengua en la informació bàsica de les etiquetes, factures, propagandes, etc. 

Les petites i mitjanes empreses tindran encara un marge fins al mes de juliol abans no se'ls apliqui també aquesta normativa que va ser aprovada l'agost del 2010 pel govern de la Generalitat.

Sens dubte, una molt bona notícia per al procés de normalització lingüística de la nostra llengua. 

No cal pas dir que aquesta llei ja està sent recorreguda pel Tribunal Constitucional espanyol per part de Ciudadanos i del Partido Popular, ja que, segons ells, aquesta normativa "menysté el castellà". 

Cal recordar, també, que hi ha gairebé 200 disposicions legals espanyoles que obliguen a etiquetar els productes en castellà al territori català.

Un cop més, s'està veient molt clar qui està a favor de la igualtat de drets i usos lingüístics i qui hi està aferrissadament en contra.

Salut!

Font: Diari Avui, Racocatalà

I seguim anant cap avall!

Salut!

No és pas gaire fàcil trobar dies en què pràcticament tot Catalunya estigui per sota dels zero graus, tret de petitíssimes excepcions arran de mar en punts estratègics que, per efecte del vent, no hi hagin pogut arribar. Aquesta nit ha estat un d'aquests dies de què us parlo. I aquesta propera nit, podrà ser tant o més freda que la que acabem de travessar. 

També és impressionant contemplar com li ha costat de pujar la temperatura arreu del país bo i estant plenament serè (això sí, en molt d'indrets, com ara Sa Bardissa, envoltats encara d'una tramuntana més que freda.

Sens dubte un autèntic espectacle.

Atenció a les glaçades, sobretot allà on hi encalmi el vent: la humitat caurà amb força novament i podran produir-se glaçades fortes a les valls del Pirineu i tot l'interior i prelitoral. A la costa les glaçades seran febles, però compte amb els conreus, especialment allà on encara hi bufi la tramuntana, ja que la humitat serà molt baixa i podran produir-s'hi glaçades negres.

Heus acií algunes dades d'avui dissabte a l'estació Calonge-Mas Pallí (de moment):

Temperatura màxima: +5,0ºC

Temperatura mínima: -0,1ºC

Cop màxim de vent: 64 km/h (N-NO)

Humitat rel. màxima: 60%

Humitat rel. mínima: 41%

Salut!

Fonts: Meteocat, Meteoclimatic

La fred al damunt i s'hi farà notar

Salut a tothom!

El solc d'aire fred provinent de tramuntana-gregal he entrat amb puntualitat a les nostres contrades i s'hi està deixant sentir ben sonadament. A l'Empordà, tal com és de costum, aquestes entrades vénen acompanyades de cops molt forts de vent. En aquest cas, però, la influència del vent està atenyent indrets menys habituals per a la tramuntana, com són molts de punts del Gironès o del Pla de l'Estany. 

Al vessant nord del Pirineu, -i puntualment al vessant sud-, s'hi estan produint algunes nevades fruit de l'acumulació d'humitat (molt poca) aportada pel fort vent. Les temperatures allà són realment extremadament baixes. 

Els dos mapes són de les temperatures que hi havia avui a les 9:00h en diferents punts del nostre país. Les dades ja ho diuen tot!

Alguns dels valors extrems que hi ha hagut avui (de moment):

Temperatures mínimes:

• Certascan (2400m)           -16,3ºC
• Boí (2535m)                         -16,1ºC
• Espot (2519m)                    -15,9ºC
• Ulldeter (2364m)                 -15,4ºC
• Salòria (2451m)                  -15,3ºC
• Refugi d'Amitges (2380m) -15,1ºC
• Sasseuba (2228m)             -14,7ºC
• Lac Redon (2247m)            -14,7ºC
• Port del Comte (2316m)     -14,4ºC
• Refugi Blanc (2350m)         -14,3ºC
• Malniu (2230m)                    -14,2ºC
• Cadí Nord (2143m)             -12,0ºC
• Núria (1971m)                      -11,7ºC

Cops de vent: 

• Portbou                      110 km/h
• Castelló d'Empúries  82km/h
• La Sénia                     79 km/h
• Calonge - Mas Pallí   76 km/h
• La Pobla de Lillet      74 km/h
• Palamós                     72 km/h
• L'Albiol                        72 km/h
• L'H. de l'Infant             71 km/h
• L'Escala - C. Prisco  71 km/h
• Salou - Barenys         70 km/h
• Verges - ponent         69 km/h

Durant el dia d'avui ha seguit entrant aire fred a tort i a dret i és molt probable que les temperatures encara baixin molt més aquesta nit. Caldrà anar actualitzant la informació! 


Salut!

Fonts: Meteoclimatic, Meteocat

Ja arriba el solc d'aire fred!

Salut a tothom!

Ja ha començat a bufar la tramuntana a l'Empordà, de moment, amb velocitats entre els 60-70 km/h en general (és evident, però, que en els "punts estratègics" sempre hi haurà cops més forts, com ara el coll dels Belitres de Portbou, el Cap de Creus, etc.) De fet, a Portbou, ja s'ha enregistrat un cop de 82,8 km/h.

I amb l'arribada de la tramuntana (en superfície, perquè en alçada ja fa dies que hi és -prova n'és el fet que marxessin les boires costaneres que teníem), arribarà l'aire fred amb tota la seva força.

De moment la davallada de temperatures ja s'està notant arreu, però, on sobretot s'està deixant sentir amb força és a l'Alt Pirineu, on els valors ja comencen a caure per sota dels -10ºC, tal com podeu comprovar en les imatges que us afegeixo.

Fixeu-vos bé en l'entrada de la massa d'aire fred des de tramuntana-gregal (N-NE), que prové de latituds molt elevades. La nuvolositat dibuixa una mena de "llengua" o solc, que és justament el cas que ens afecta. La fotografia és de 2/4 de 5 de la tarda, i el solc d'aire fred dibuixa una frontera que va més o menys dels Alps, passant per tot el nord d'Occitània, i anant-se'n (com més cap a l'oest), pujant cap al nord vers la Bretanya, i la meitat est de la Gran Bretanya. No cal dir que tot això viatja ràpidament cap a nosaltres.

Així doncs, aquest només és un escrit d'impàs en espera d'unes temperatures que podran ser encara molt més baixes del que són ara, i a més, no només al Pirineu, sinó arreu del nostre petit país.

Salut! 

Fonts: Meteocat, Meteoclimatic, Sat24

La primavera se'n va. Torna l'hivern.

Model de precipitació per al 26 de
gener en què es reflecteix clarament la neu.

L'any 2011 ha començat amb un temps molt calmat i tranquil que més d'un dia ens ha fet pensar que érem a la primavera. Aquesta circumstància ha estat accentuada pel floriment dels ametllers, que enguany déu n'hi do si han florit aviat.

El fet d'estar encapçalat per molt altes pressions, ha fet que hi hagi una forta inversió tèrmica. Mentre que la boira cobreix amb facilitat la Depressió Central, la plana de Vic i d'altres llocs habitualment propensos a emboirar-se, deixant dies molt foscos i amb temperatures, en el cas del voltant de Lleida, que ni de dia no s'han apropat als +10ºC, als cims de Pirineu, les temperatures han estat molt superiors al que caldria esperar a aquesta època.

Temperatures previstes a 1.500m
d'alçada el 24 de gener.

Això per no esmentar els molts indrets tant d'arran de costa, com molts de l'interior que queden al marge de la boira, en què s'han vist diversos pics amb temperatures properes o fins i tot superiors als +20ºC.

Això sembla que té les hores comptades, ja que tindrem una entrada molt destacable d'aire d'origen agregalat, provinent de latituds molt altes i que, no només normalitzarà les temperatures, sinó que ens farà tornar a l'hivern tot d'un plegat.

Temperatures de diverses capitals 
europees a les 17:25 hora catalana.

La massa d'aire que entrarà sembla que és força seca i fa de mal dir si hi haurà gaire precipitacions d'ara endavant, tot i que alguns models preveuen precipitacions de neu a cotes molt baixes cap al dia 21 i 24 de gener. Caldrà anar-ho seguint.


També cal tenir en compte d'altres models de precipitació que preveuen precipitacions prou abundants a la costa catalana, i que serien de neu arran de mar, per al 26 de gener.



El que és ben evident és que farà fred de valent. Costarà molt, -per no dir que serà impossible-, de tornar a veure valors tan elevats, fins i tot a hores del vespre, arreu del nostre continent. 

Salut!

Travessant el Montgrí

Ben pocs són els cops que, gairebé sense moure't de casa, t'endinses en paratges que et fan marxar del món que tens a sota els peus i ben fàcilment deixes endur-te per l'encís del paisatge. 

Avui n'hem trepitjat un de molt proper, de molt nostre: el massís del Montgrí.

Aquest massís, de natura molt singular, és tot un símbol per a la nostra comarca. La seva composició tan rocallosa, la seva vegetació escadussera però no pas per això poc important, les seves valls i sobretot, el gran silenci que l'envolta, en fan un indret realment envejable. 

Tot el que pertany a aquesta serralada, que s'estén per tot l'extrem nord-est del Baix Empordà i fins i tot una petita franja limítrofa de l'Alt Empordà a l'Escala, juntament amb les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Empordà, han estat declarats parc natural de fa pocs mesos. Sens dubte, una gran notícia per a aquest paisatge!

Amb molt bona companyia hem enfilat la muntanya central del massís, el Montgrí pròpiament dit, on hi reposa un castell que va començar a bastir-se al s. XIII i que mai no es va acabar. 

Ha estat més endavant que ens hem embrancat a baixar per l'altre costat de la muntanya, l'anomenat coll d'en Garrigars, per deixar-nos anar per corriols estrets, plens de roques cantelludes i de garrigues que esgarrapaven. També hi ha un gran nombre de tarteres que fan molt interessant la baixada.

La següent estació ha estat a Santa Caterina, l'ermita. Aquesta centre, a part de tenir un encant paisatgístic increïble, ja que es troba al bell mig d'una vall interior del massís i envoltada d'un silenci sepulcral, està carregada de significat i de simbologia. Només cal tenir en compte que l'escriptora Caterina Albert -coneguda com a Víctor Català-, va fer servir tot aquest indret per a la inspiració de la seva novel·la celebèrrima Solitud.

El retorn ens ha menat de tornar a pujar a la creu del coll de Santa Caterina per acabar baixant al punt d'origen a Torroella de Montgrí. 

Sens dubte, moltes vegades, tenim paisatges idíl·lics -i força desconeguts- ben arran de casa. Tinc ganes de repetir experiències així molt més!

Us convido a fer un cop d'ull a les fotografies d'aquest paisatge tan collonut!

Salut!

El creixement de l'independentisme canari

Salut!

Realment, pertànyer a l'Estat espanyol, per a molts dels qui -malauradament- encara hi pertanyem, ens és una ruïna completament inassumible, per més que dia rere dia apareguin erudits que només fan que intentar -sense èxit- demostrar la inviabilitat de les sobiranies totals.

La meva connexió amb les Illes Canàries m'ha permès de veure el creixent independentisme canari, que com més va més adeptes guanya i més ben fonamentat es troba. 

I és que les Illes Canàries s'han vist sotmeses a la creació d'un model econòmic que només tenia en compte el turisme, sense cap mena d'alternativa. Un cop més, les atencions dirigides i centrades per a tothom qui ve de fora, sense tenir realment en compte les necessitats del poble autòcton, vers possibles canvis a no gaire llarg termini. 

A hores d'ara les Canàries pateixen els efectes de la crisi econòmica mundial, però amb l'agreujant que amb prou feines no tenen alternatives econòmiques que no es basin en els hotels del tot-inclòs.Tot això per no esmentar els múltiples delictes ambientals, paisatgístics i ecològics que s'han comès en algunes illes. Aquesta manca d'alternatives està fent que els nivells d'atur siguin molt elevats i que l'economia de l'arxipèlag no tingui un recolzament gaire estable. 

Pintada a una paret del Puerto de los Mármoles (Arrecife, Lanzarote)

Tal com és d'esperar, molta gent -cada cop més- a les Canàries, comença a dubtar seriosament de la viabilitat de pertànyer a un Estat, la capital del qual es troba a 1.800 km dels seus topants. 

Potser ha arribat realment l'hora que aquest grup d'illes d'origen volcànic i de paisatges idíl·lics es plantegin seriosament el seu futur com a Estat de ple dret. Un cop més, la solució va a càrrec dels autòctons, i no del que legislin i dictaminin a la llunyania. 

No us perdeu aquest enllaç en què hi apareix gran nombre de documentacions i d'articles sobre l'independentisme a les Illes Canàries:

Nación Canaria

Salut!

Resum climàtic del 2010

Si sou fanàtics de la meteorologia, si us agrada mirar cap enlaire i cap als voltants i provar d'entendre què s'hi cou o si simplement de tant en tant feu un cop d'ull a allò que hi ha per tot arreu i hi trobeu un mínim d'interès, sens dubte, l'any 2010 haurà estat el vostre gran any.

El 2010 ha estat un any meteorològicament extremadament actiu i, segons com, violent. 

Hem tingut ventades fortíssimes, hem tingut grans, llargs i nombrosos episodis de precipitació (això sí: gairebé cap de torrencial), hem tingut algunes calorades molt fortes, però sobretot un hivern molt rigorós i força llarg. 

Però sens cap mena de dubte, si hi ha un esdeveniment que tothom recorda per sobre de qualsevol altre, és la gran nevada del 8 de març del 2010 en què va caure més de mig metre de gruix i en alguns llocs la gran tramuntana o el gregal acumulaven més d'un metre de neu. Les conseqüències que se n'han desprès han estat moltes: caos circulatoris, grans períodes de temps sense electricitat, gran destrossa dels boscos que estaven a sotavent (en els quals s'hi acumulava més la neu), etc.

També cal tenir en compte que ha estat un any extremadament plujós; molt per sobre de la mitjana habitual al poble. Personalment, ja signaria perquè sempre fos així!!!

I tot seguit us deixo amb les dades extremes de l'any. No us oblideu de consultar -si us interessa, és clar-, la columna on hi ha tots els butlletins de dades i que es va actualitzant mes rere mes!

Ah! I aquesta flor d'ametller tan magnífica ha estat la primera que ha sortit a casa, fotografiada avui mateix, 10 de gener. La resta d'ametllers encara trigaran a florir, però!

Any 2010:

Temperatura màxima més alta: +31,4ºC (22 d'agost)

Temperatura màxima més baixa: +4,0ºC (11 de febrer)

Temperatura mínima més alta: +25,1ºC (22 d'agost)

Temperatura mínima més baixa: -1,7ºC (10 de març)

Mitjana de temperatures màximes: +18,3ºC

Mitjana de temperatures mínimes: +12,5ºC

Mitjana de temperatures anyal: +15,3ºC

Màxima oscil·lació tèrmica: 10,4ºC (19 d'octubre)

Mínima oscil·lació tèrmica: 0,9ºC (5 de gener)
Dies de glaçada: 8

Humitat relativa mínima absoluta: 11% (26 de desembre)

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1031,0 hPa (17 de març)

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 983,4 hPa (9 de novembre)

Cop de vent més fort: 103 km/h (4 de maig)

Dia menys ventós: 29 i 31 de desembre (14,5 km/h de cop màxim)

Dies amb precipitació (de com a mínim 0,2 mm): 118 (dels quals 3 amb neu i 2 amb aiguaneu)

Dia amb més precipitació: 8 de març (96,0 mm, en forma de neu)

Mes amb més precipitació: Febrer (183,2 mm)

Precipitació total: 1110,0 mm

Salut!

VIE, Vida Intel·ligent a l'espai

Avui vull escriure en aquest dia de Reis amb un regal per a tothom qui visiti aquest escrit breu que faré.

Potser molts de vosaltres ja ho coneixereu però, en qualsevol cas, trobo que ha arribat el moment de fer un petit homenatge a una sèrie de tretze capítols, que en el seu moment va ser emesa per la Xarxa de Televisions Locals i que ara pot trobar-se fàcilment a internet. 

Us parlo de V.I.E. (Vida Intel·ligent a l'espai), una sèrie ambientada a l'any 2012 i que ens mostra la vida i evolució de la nau Ramon Llull-II en la seva cerca de vida catalana a l'espai i la difusió del correcte ús de la nostra llengua!

Si a més us dic que els personatges que hi apareixen són ninots animats i que són els propis actors que mouen els ninots els que hi afegeixen les locucions, encara té més gràcia.

A més, algunes de les músiques que s'hi fan servir són extretes justament de fragments de la Cobla Contemporània, de la qual fins fa ben poc en formava part. 

Les grans dosis d'alegria, tristor, tendresa, amistat, amor, sexe, mort, felicitat, violència, i sobretot, humor, molt d'humor.

Us convido a mirar aquesta sèrie tan collonuda perquè us pugueu descollonar una bona estona i que, tal com em passa a mi i a molts amics meus, estiguem frisant per veure'n ja la 2a temporada!!! xD

Salut!

La política lingüística dels aeroports en territori català

Bon any a tothom!

Espero de tot cor que hagueu passat unes molt bones festes i que el tió us hagi estat ben generós!

Vull encetar l'any al meu bloc amb una de les temàtiques que més ressò hi fa: no només per la importància que té per a mi i per al meu entorn, sinó també per la gravetat de la situació: la salut de la nostra llengua.

Avui vull reflectir dos punts estretament lligats. I és que a l'Aeroport de Girona-Costa Brava, la presència de la nostra llengua cada dia sembla recular.

Fixeu-vos, sinó, en les imatges que publico en què Las Tiendas del Aeropuerto obvien el català en totes les seves retolacions. Els textos són en castellà i en anglès. 

Així doncs ens trobem davant del cas que la 1a llengua oficial del nostre país i la que ha d'ésser vehicular (per més que un Tribunal Constitucional espanyol patètic i il·legítim pretengui anul·lar-ho), no apareix enlloc i és la llengua castellana la que ocupa aquest espai. En 2n terme, hi trobem la llengua anglesa.

És una política lingüística clarament inacceptable. 

D'altra banda vull deixar constància de la poca serietat, vers el català, que està mostrant darrerament la companyia aèria Ryanair. Tot i que no sempre és així, sembla que ha optat, també, per suprimir la megafonia de les instruccions de vol en la nostra llengua, lloc que ha acabat guanyant el castellà. Això sí: no és sempre, sinó que sembla que la nacionalitat del comandant hi té molt a veure. 

Salut.