Si heu clicat a sobre d'aquest escrit on hi diu "El cinema en català - Missió:impossible", haureu pogut veure aquest muntatge que va fer la Plataforma per la Llengua per denunciar la molt precària situació de la llengua catalana en el món del cinema. D'això en fa un any i mig o dos ben bé, ara no ho recordo, però el que sí que puc afirmar és que, tot i que hi ha hagut timidíssims canvis en favor de la nostra llengua (sobretot en pel·lícules dirigides a la mainada), la nostra llengua és encara increïblement lluny d'arribar a un estatus de normalitat o, simplement, d'igualtat amb la gran llengua competidora del mercat cinematogràfic català: el castellà. Aquesta llengua que fa pocs dies el reaparegut Sr. Jose María Aznar va dir que era perseguida per una política lingüística catalana que es duu a terme a partir de la imposició i la coacció,... en fi...
Efectivament, doncs, queda un camí molt llarg per recórrer abans no arribem a la plena normalització lingüística de la nostra parla. No és només el cinema, l'etiquetatge dels productes de consum, els prospectes dels medicaments, els jutjats, és tot arreu. Tot arreu on ens calgui expressar-nos, cal que ho puguem fer en la nostra llengua, amb tota la dignitat del món, sense haver de donar explicacions a ningú i sense haver de tenir el sentiment permanent de sentir-nos estrangers, fins i tot a ca nostra.
Ja per acabar us convido, -si no hi heu entrat abans- que visiteu l'enllaç que tinc posat al cap de l'article i prengueu consciència d'allò que veieu.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada