Avui, que és diumenge i són les deu del vespre, fa poca estona que he arribat de Viladecans, al Baix Llobregat, on, amb la Contemporània, ens hi hem passat tot el dia tocant. Ahir també va ser un no-parar de tocar entre la cobla i els grallers. Total, que aquest cap de setmana, ha estat un mini-viatge pel Baix Llobregat, sempre fent de músic esclar. Primer Torrelles, després Vallirana i finalment Viladecans. Buff,... i ara un altre cop a Barcelona i demà havent d'estudiar com un cabrit. En fi,... que tinc unes ganes de poguer nar cap a l'Empordà que no us ho podeu ni imaginar.
Avui però, vull centrar aquest escrit en l'homenatge al meu instrument de música preferit. Aquell instrument que tant m'estimo, que no gaire bé domino i que tinc ganes de dominar! :P:P El tenor (o tal com molta gent el coneix: la tenora).
Sort d'ella n'he tingut! Amb les hores que l'he feta suar la pobra! Amunt i avall. Muntant i desmuntant. Fent moure una i altra vegada els claus i fent vibrar les dues pales de la canya perquè en surti alguna cosa que algú pugui identificar com a música,... Sens dubte, sort en tinc d'ella, i sort de la meva germana Sònia, el meu cunyat en Lluís, els meus pares i tota la família en general per ajudar-me a adquirir-la, ara en fa ja un xic més de 3 anys.
Us deixo amb aquesta imatge de la meva tenora Puigdellívol enllestida l'octubre del 2004.
Salut a tothom! (I per als que estigueu d'exàmens...molta merda!)
2 comentaris:
Així que encara toques la flauta? caram ! quina devoció !!!!
Oi tant que la toco ;) i amb devoció, això això :P
Publica un comentari a l'entrada