dimarts, 15 de gener de 2008

Fins quan?

Bon dia mainada!

L'especulació urbanística és una pràctica molt habitual a la costa catalana (i no només allà). El meu poble, Calonge, és evident que no se'n salva. De fet, no només no se'n salva, sinó que els governs municipals d'aquest municipi en són clarament partidaris i addictes.


L'amenaça segueix punyent, ferma en la seva posició i recordant a tot hora que vol avançar i perpetuar-se encara més.


La quantitat d'urbanitzacions que té Calonge, realment és digna d'envejar (ho dic així per no haver d'emprar paraules gruixudes): Vescomtat de Cabanyes, Mas Ambròs, Mas Toi, Mas Pere, Mas Barceló, Río de Oro, Mas Pallí I iII, Puig Ses Forques, Treumal de Dalt, Castell Madeleine, Parc Aumell, Finca Verd,... i moltes d'altres que no esmentaré estan incloses en un municipi que té poc més de 33 km2 de superfície i una població censada (no necessàriament resident) de prop de 10.000 habitants, si no és que ja s'ha batut aquesta xifra.


El consistori sembla tenir una obsessió permanent que passa pel creixement demogràfic a l'estil del "desarrollisme" dels anys 60, i una dèria molt gran de consumir territori, destruir sol forestal i agrícola i emplenar-ho tot de canalitzacions d'aigua i electricitat, carrers, avingudes i habitatges de 2a residència. Amb això podríem deduir fàcilment que al consistori li és ben igual el que passi a l'autèntic poble, que és on hi ha la gent que realment és de Calonge, hi viu i se l'estima. És així de trist, però convé no negar-ho.


Ara, els pocs indrets boscos del municipi que es troben fora de la protecció del PEIN - Les Gavarres, corren un gravíssim perill d'ésser urbanitzades. Una de les dues zones ja ho està començant a ser; és l'indret que, sota el nom de "Riera de Cabanyes" pretén connectar les macrourbanitzacions del Vescomtat de Cabanyes i el Mas Pallí. Tot i haver-hi un cert alentiment en el ritme de les obres (potser, qui ho sap, per la crisi immobiliària,... tan de bo!!), els carrers ja són traçats i són perfectament visibles a la imatge extreta del Google Earth.


D'altra banda, l'indret conegut com el Puig de Can Vilar, just a sobre d'Els Vinyers, que és on ara s'hi emplaça el PAEC (Parc d'Activitats Econòmiques de Calonge), i que es troba escapçat en el seu costat sud per la carretera C-31, corre un gran perill d'ésser també urbanitzat. Curiosament a hores d'ara s'hi estan realitzant uns molt agressius treballs de desbrossament, després que un incendi cremés parcialment la muntanya ara fa uns 4 o 5 anys. Aquestes tasques, més que un desbrossament, són una destrossa total del terreny forestal, ja que ha quedat brutalment alterat, tot i haver-se recuperat força els darrers anys. S'especula sobre la possible urbanització de la muntanya.


A Calonge, hi ha la febre del totxo, i no baixa, no hi ha collons: ja hi pot haver crisis immobiliàries, econòmiques mundials, o tsunamis que inundin tot el pla, ... a les constructores i les immobiliàries tan els hi fa això, ells segueixen fidels a la seva tasca,... i ningú no hi diu res...


La meva pregunta és: Fins quan? Quan hi haurà un trist equip municipal capaç de fotre un cop de puny al cim de la taula, i dignificar una mica allò que fa tant de temps que s'ha perdut?


Repeteixo: FINS QUAN?

Mireu la imatge del Google Earth i comproveu quin goig que fa tot plegat!

Salut ;)