dilluns, 28 de març del 2011

Caminada de primavera

La primavera ens envolta cada moment que vivim, amb força i presència.

És molt plaent anar a voltar per la teva contrada i veure l'esclat de vida que hi té lloc. 

Hem travessat ja l'equinocci, i el dia, lentament però sense treva, va allargant-se cada cop més en detriment de la nit. Les temperatures nocturnes encara fresquegen, però el dia ja va tornant-se suau com més va més. 

Els matins poden ésser assolellats, però la mitja tarda prometrà sempre la seva tempestuositat pròpia de l'època, encara que moltes vegades ens la mirem de prou lluny. Avui uns quants cumulonimbus es passegen pel nord de la Garrotxa i l'Alt Empordà i el sud del Vallespir. Des de Can Pere Pla només veig els sostres d'aquestes nuvolades tan immenses. A sota seu -com aquell qui diu-, el mosaic d'habitatges unifamiliars -molts d'ells buits- que emplenen penosament el paisatge de Sa Bardissa en un percentatge massa elevat.

Ara fa una setmana que no plou, però el subsòl encara està ple d'aigua. Un rierol s'esmuny pel camí que baixa de Can Pere Pla i s'estanca una mica tot formant un bassal. Les granotes no s'ho han pensat dues vegades abans de pondre-hi grans quantitats d'ous que ja s'han badat i han permès que centenars de capgrossos nedin lliurement per aquelles aigües mentre van creixent.

La Riera dels Molins baixa enjogassada i el salt d'aigua de la resclosa del Molí de les Roques brolla de vida. D'aquí no gaire podrem anar-nos-hi a refrescar.

Com a bosc plenament mediterrani, el bruc hi és omnipresent i està florit a més no poder. Els lleugers cops de la marinada xarboten la mata fent que deixi anar grans quantitats de polsim en l'aire. 

Segueixo pujant cap al Coll de Fenals, i a sota de Can Moner, veig la silueta d'un suro mort, cremat, que encara ni l'aigua, ni la tramuntana, ni els corcs, no l'han abatut. Testimoni evidentíssim del terrible incendi que va devastar els nostres boscos el 25 d'agost del 2005, provinent de la Vall d'Aro i empès amb força pel llebeig que feia aquell dia.

Ja sóc a dalt de tot, passant a prop de Can Rusques i a poca estona d'arribar a casa. Els camps de blat i d'ordi verdegen amb insistència mentre el sol es pon.

Sempre m'ha agradat molt la primavera. Enguany no en serà pas una excepció. 

Salut!