diumenge, 20 de gener de 2008

Un homenatge a la xirimia tenor...

Bona nit mainada!!

Avui, que és diumenge i són les deu del vespre, fa poca estona que he arribat de Viladecans, al Baix Llobregat, on, amb la Contemporània, ens hi hem passat tot el dia tocant. Ahir també va ser un no-parar de tocar entre la cobla i els grallers. Total, que aquest cap de setmana, ha estat un mini-viatge pel Baix Llobregat, sempre fent de músic esclar. Primer Torrelles, després Vallirana i finalment Viladecans. Buff,... i ara un altre cop a Barcelona i demà havent d'estudiar com un cabrit. En fi,... que tinc unes ganes de poguer nar cap a l'Empordà que no us ho podeu ni imaginar.

Avui però, vull centrar aquest escrit en l'homenatge al meu instrument de música preferit. Aquell instrument que tant m'estimo, que no gaire bé domino i que tinc ganes de dominar! :P:P El tenor (o tal com molta gent el coneix: la tenora).

Sort d'ella n'he tingut! Amb les hores que l'he feta suar la pobra! Amunt i avall. Muntant i desmuntant. Fent moure una i altra vegada els claus i fent vibrar les dues pales de la canya perquè en surti alguna cosa que algú pugui identificar com a música,... Sens dubte, sort en tinc d'ella, i sort de la meva germana Sònia, el meu cunyat en Lluís, els meus pares i tota la família en general per ajudar-me a adquirir-la, ara en fa ja un xic més de 3 anys.

Us deixo amb aquesta imatge de la meva tenora Puigdellívol enllestida l'octubre del 2004.

Salut a tothom! (I per als que estigueu d'exàmens...molta merda!)

dijous, 17 de gener de 2008

I mentrestant, la terra s'eixuga,...


Bon vespre a tothom!


Avui m'ha arribat la notícia que el Govern garanteix el subministrament d'aigua domèstica fins, si més no, el mes de juny, sense restriccions. Malgrat que els embassaments principals que proveeixen Barcelona i la seva àrea metropolitana es troben en un cabal absolutament precari (inferior al 30% en general), el Govern ha arribat a poder donar aquest missatge gràcies a explotar aqüífers propers a la gran ciutat que fins ara eren en desús i a, atenció, reduir encara molt més el cabal del Riu Ter aigües avall dels pantans de Sau-Susqueda-El Pasteral.

Una de les premisses que cal tenir molt seriosament en compte quan es construeix una presa en un riu és que el fet d'emplaçar-hi aquesta infraestructura implica una alteració brutal del seu ecosistema i de tot allò que depengui del riu aigües avall (per no parlar de la manca d'aportació de sediments i de nutrients que implica la barrera de la presa). Aleshores, s'estipula el que es coneix com a "cabal mínim" que és aquell cabal que, tot i trobar-se en un ecosistema greument alterat, ajudaria a perpetuar, més o menys, un cert equilibri en el riu.

El que el Govern de la Generalitat no diu és que, quan ha pres la decisió de reduir el cabal del riu Ter aigües avall de Susqueda, ha vulnerat claríssimament aquest principi. Amb això vull dir que el cabal del riu a hores d'ara és sensiblement inferior al mínim que hauria de dur perquè l'ecosistema no es veiés greument afectat i perquè les aigües que en baixen siguin prou abundants i oxigenades per, per exemple, autodepurar-se.

Per postres, s'ha prohibit que els agricultors del Baix Ter (comarques del Gironès i sobretot el Baix Empordà) puguin emprar les aigües del riu per als seus regadius, en un indret on hi abunda el conreu de l'arròs. És evident que això posa en greu perill l'economia dels pagesos de l'indret.

Ja en té de collons la cosa. No n'hi ha prou amb explotar els aqüífers propers, el riu Llobregat, el Besòs, i el Ter, perquè a sobre, ens hagin d'assassinar aquest riu i tot allò que, gràcies a les seves aigües, hi viu. I tot per subministrar l'aigua a la zona més poblada del Principat, on no hi ha cap mena de cultura d'estalvi de l'aigua i la gent només fa que malgastar-la terriblement.

Però el tema se'n va més enllà. El govern de la Generalitat, que ha fet minsíssimes inversions en infraestructures per intentar arranjar aquest tema, està proposant solucions altament qüestionables i increïblement antisostenibles com són els transvasaments d'aigües des d'una dessaladora d'Almería (Espanya) o del riu Roine (Occitània).

Com pot ser que tornem a caure dins la mateixa roda un altre cop? Amb la lluita que es va fer durant anys (i encara es fa), perquè el transvasament de l'Ebre no fos una realitat (i per tant, no extingís el riu), i ara el govern d'en Montilla no se li acut res més que incitar nous transavasaments!!

Que no ho veuen que transvasar aigua d'un riu (prou alterats que estan ja els pobres) és signar-ne la seva sentència de mort?

Per què no parlen amb paraules clares i amb cops de puny sobre la taula?


==> On és la construcció de dessaladores?

==> On són les campanyes de sensibilització per estalviar l'aigua?

==> On és la nova cultura de l'aigua?

==> On són les sancions per aquells qui no compleixin els cànons?


Cal actuar, amb immediatesa,... però al govern de la Generalitat un cop més li és tot igual... ells ja s'ompliran la butxaca de xavos a final de mes... que n'és de trist!!


NOVA CULTURA DE L'AIGUA SI US PLAU...AFECTA TOTHOM!!

dimecres, 16 de gener de 2008

Encara més increïble...

Hola mainada:

Avui us ofereixo aquest article del Vilaweb que demostra com el govern de la Generalitat Valenciana es segueix superant dia a dia amb les seves increïbles retallades democràtiques i de drets d'informació. Sens dubte, el govern d'en Francisco Camps (que estrany que encara no s'hagi traduït el cognom a Campos) és una autèntica font de sorpreses.
________________________________________________________________________


El govern valencià dóna deu dies a ACPV per tancar tres repetidors de València

L'entitat tem rebre una nova multa de 300.000 euros.

La Direcció General de Promoció Institucional de la Generalitat Valenciana ha comunicat a
ACPV que li dóna deu dies perquè tanqui voluntàriament els repetidors de Perenxisa, Alginet i la Llosa de Ranes, que transmeten la senyal de TV3 a València. Si no acompleix l'ordre, la Generalitat li obrirà un nou expedient sancionador, similar al que ja ha de fer front actualment per no haver tancat el repetidor de la Carrasqueta i que li ha comportat una multa de 300.000 euros.

Els repetidors afectats per aquesta nova ordre, però, no són tots de la mateixa titularitat. El de Perenxisa és propietat d'ACPV, mentre que els d'Alginet i la Llosa de Ranes ho són de la Fundació Ramon Muntaner, amb entitat jurídica pròpia i vinculada a ACPV. Aquesta doble titularitat podria provocar que la Generalitat obrís dos expedients sancionadors, un per a cada propietari, augmentant així fins a més de 900.000 euros la quantitat a què hauria de fer front el valencianisme cívic per intentar preservar les emissions de TV3 al País Valencià. Si ACPV no fa cas a aquest comunicat de tancament, s'iniciarà un nou procés judicial que pot allargar-se indefinidament. Passats els deu dies, la Generalitat, emparant-se en la Llei de l'Audiovisual que està recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol, iniciaria un procés sancionador que, si determina que les emissions són il·legals, podria comportar una multa d'entre 10.000 i 600.000 euros. Quan hagi resolt l'expedient, demanarà al tribunal contenciós-administratiu de València el permís per accedir als repetidors i tancar-los. Per frenar-ho, ACPV podria presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. El president de l'entitat, Eliseu Climent, ja va dir ahir a Palma que el PP valencià acabaria tancant tots els repetidors de TV3 que encara no estaven afectats per cap expedient.

Article extret de http://www.vilaweb.cat/

dimarts, 15 de gener de 2008

Fins quan?

Bon dia mainada!

L'especulació urbanística és una pràctica molt habitual a la costa catalana (i no només allà). El meu poble, Calonge, és evident que no se'n salva. De fet, no només no se'n salva, sinó que els governs municipals d'aquest municipi en són clarament partidaris i addictes.


L'amenaça segueix punyent, ferma en la seva posició i recordant a tot hora que vol avançar i perpetuar-se encara més.


La quantitat d'urbanitzacions que té Calonge, realment és digna d'envejar (ho dic així per no haver d'emprar paraules gruixudes): Vescomtat de Cabanyes, Mas Ambròs, Mas Toi, Mas Pere, Mas Barceló, Río de Oro, Mas Pallí I iII, Puig Ses Forques, Treumal de Dalt, Castell Madeleine, Parc Aumell, Finca Verd,... i moltes d'altres que no esmentaré estan incloses en un municipi que té poc més de 33 km2 de superfície i una població censada (no necessàriament resident) de prop de 10.000 habitants, si no és que ja s'ha batut aquesta xifra.


El consistori sembla tenir una obsessió permanent que passa pel creixement demogràfic a l'estil del "desarrollisme" dels anys 60, i una dèria molt gran de consumir territori, destruir sol forestal i agrícola i emplenar-ho tot de canalitzacions d'aigua i electricitat, carrers, avingudes i habitatges de 2a residència. Amb això podríem deduir fàcilment que al consistori li és ben igual el que passi a l'autèntic poble, que és on hi ha la gent que realment és de Calonge, hi viu i se l'estima. És així de trist, però convé no negar-ho.


Ara, els pocs indrets boscos del municipi que es troben fora de la protecció del PEIN - Les Gavarres, corren un gravíssim perill d'ésser urbanitzades. Una de les dues zones ja ho està començant a ser; és l'indret que, sota el nom de "Riera de Cabanyes" pretén connectar les macrourbanitzacions del Vescomtat de Cabanyes i el Mas Pallí. Tot i haver-hi un cert alentiment en el ritme de les obres (potser, qui ho sap, per la crisi immobiliària,... tan de bo!!), els carrers ja són traçats i són perfectament visibles a la imatge extreta del Google Earth.


D'altra banda, l'indret conegut com el Puig de Can Vilar, just a sobre d'Els Vinyers, que és on ara s'hi emplaça el PAEC (Parc d'Activitats Econòmiques de Calonge), i que es troba escapçat en el seu costat sud per la carretera C-31, corre un gran perill d'ésser també urbanitzat. Curiosament a hores d'ara s'hi estan realitzant uns molt agressius treballs de desbrossament, després que un incendi cremés parcialment la muntanya ara fa uns 4 o 5 anys. Aquestes tasques, més que un desbrossament, són una destrossa total del terreny forestal, ja que ha quedat brutalment alterat, tot i haver-se recuperat força els darrers anys. S'especula sobre la possible urbanització de la muntanya.


A Calonge, hi ha la febre del totxo, i no baixa, no hi ha collons: ja hi pot haver crisis immobiliàries, econòmiques mundials, o tsunamis que inundin tot el pla, ... a les constructores i les immobiliàries tan els hi fa això, ells segueixen fidels a la seva tasca,... i ningú no hi diu res...


La meva pregunta és: Fins quan? Quan hi haurà un trist equip municipal capaç de fotre un cop de puny al cim de la taula, i dignificar una mica allò que fa tant de temps que s'ha perdut?


Repeteixo: FINS QUAN?

Mireu la imatge del Google Earth i comproveu quin goig que fa tot plegat!

Salut ;)

dilluns, 14 de gener de 2008

Junts l'acabarem portant!













JUNTS L'ACABAREM PORTANT!!
Entra-hi i dóna-hi suport!



Encara hi ha molt de camí per recórrer...

Hola mainada!
Si heu clicat a sobre d'aquest escrit on hi diu "El cinema en català - Missió:impossible", haureu pogut veure aquest muntatge que va fer la Plataforma per la Llengua per denunciar la molt precària situació de la llengua catalana en el món del cinema. D'això en fa un any i mig o dos ben bé, ara no ho recordo, però el que sí que puc afirmar és que, tot i que hi ha hagut timidíssims canvis en favor de la nostra llengua (sobretot en pel·lícules dirigides a la mainada), la nostra llengua és encara increïblement lluny d'arribar a un estatus de normalitat o, simplement, d'igualtat amb la gran llengua competidora del mercat cinematogràfic català: el castellà. Aquesta llengua que fa pocs dies el reaparegut Sr. Jose María Aznar va dir que era perseguida per una política lingüística catalana que es duu a terme a partir de la imposició i la coacció,... en fi...
Efectivament, doncs, queda un camí molt llarg per recórrer abans no arribem a la plena normalització lingüística de la nostra parla. No és només el cinema, l'etiquetatge dels productes de consum, els prospectes dels medicaments, els jutjats, és tot arreu. Tot arreu on ens calgui expressar-nos, cal que ho puguem fer en la nostra llengua, amb tota la dignitat del món, sense haver de donar explicacions a ningú i sense haver de tenir el sentiment permanent de sentir-nos estrangers, fins i tot a ca nostra.
Ja per acabar us convido, -si no hi heu entrat abans- que visiteu l'enllaç que tinc posat al cap de l'article i prengueu consciència d'allò que veieu.
Fins aviat!

divendres, 11 de gener de 2008

Fes córrer les Seleccions Catalanes!





Fes córrer les Seleccions Catalanes!

En motiu de la nova campanya "Una Nació, una Selecció" 2008, la Plataforma ha editat un nou bàner. Aquest any el missatge és que tot i les prohibicions i els cops bruts que duen a terme les administracions i federacions espanyoles i franceses, la lluita per les nostres Seleccions continua endavant. Un exemple molt clar és la prohibició del partit Catalunya-EUA de futbol del passat mes d'octubre, i com tota la societat catalana va fer sentir el seu clam davant d'aquesta injustícia.
Per a fer front a aquestes prohibicions i entrebancs, necessitem el vostre suport. Us demanem que tots aquells que tingueu un web, blog, fotolog o qualsevol altre mitjà on pugueu inserir el nostre bàner, el poseu. Així farem córrer el missatge i augmentar el suport popular a la lluita per les nostres Seleccions. Podeu descarregar-vos-el en tots els seus formats
aquí.
Una altra forma de fer córrer les Seleccions Catalanes és posant un logotip de les Seleccions Catalanes al vostre web/blog/fotolog. Podeu trobar tres models diferents i tota la informació de com fer-ho
aquí.
Inundem la xarxa amb la reclamació del reconeixement de les Seleccions Esportives Catalanes!!
Junts l'acabarem portant!




dijous, 10 de gener de 2008

No a la MAT! Ni nous traçats, ni soterrats! Fora!


Benvolgudes i benvolguts:

Avui per enèsima vegada, el tema protagonista del dia (si més no per mi) és, tristament, el que fa referència a la MAT, és a dir la Línia de Molt Alta Tensió que els governs espanyol i francès s'encaparren a dir que és tan imprescindible per al nostre desenvolupament (quan fins ara només n'han donat arguments patètics i molt escadussers) i enmig del silenci del govern de la Generalitat, fet que encara trobo més greu.
Avui, enmig de tota aquesta incertesa, ens trobem que ens tornen a inflar el cap amb una nova proposta de traçat, aquest cop passant per La Jonquera i El Pertús, o el que és el mateix: una pobra vall entre la serra de les Salines i el massís de l'Albera que a hores d'ara ja ha de suportar el pas de la N-II i l'AP-7 amb tot el volum de trànsit que implica ésser municipis fronterers, amb el proper pas (no sé si imminent) del TAV i ara, per postres, amb el pretès traçat de la MAT.
Els motius del canvi de traçat són evidents. Alguns donen fe de la pressió que han fet els municipis, d'altres, no són més que una manca d'interès absolut de les administracions pel benestar i la qualitat de vida de les contrades que es veuran afectades. Si bé han motivat aquest canvi la dificultat del relleu per on havia de passar, els desnivells, la pressió que feien els vilatans i ajuntaments dels municipis de l'Alt Empordà i el Vallespir i l'impacte ambiental, també és trist haver de dir que una de les motivacions principals és que els governs espanyol i francès es neguen a fer la inversió de la línia soterrada al·legant que el projecte s'encariria notablement.
Per descomptat que s'encariria! És evident això! Però el que no es pot permetre en cap cas és destruir un paratge natural d'aquella importància i sotmetre els vilatans de tants de municipis a expropiacions, destrosses paisatgístiques i el que és pitjor: estar vivint sota la influència dels camps magnètics enormes que generen aquestes autopistes elèctriques.
Però és que ni tan sols no és aquest el plantejament que vull defensar, perquè si el defensés, voldria dir que estic considerant la possibilitat que la línia es faci, i no és pas el cas!!
Aquesta línia és absolutament innecessària i és una aberració absoluta pensar i defensar que cal fer-la i que és urgent.
Els governs espanyol i francès al·leguen una manca d'energia per al TAV, un sistema energètic precari, etc. És penós veure que surten amb aquests arguments: el TAV requerirà molta energia, esclar, però mai ni tan sols un 10% de la pugui portar la MAT. Quant al sistema energètic català, és evident que és precari, però això no es resol amb la MAT.
El que sí que no diuen és l'autèntica veritat sobre el projecte: el fet que l'Estat francès tingui un excedent de producció energètica que, esclar, li sortiria molt rendible de comercialitzar. Però no us ho perdeu, perquè l'origen d'aquest excedent energètic és exclusivament nuclear! Té collons la cosa, oi? Resulta que aquí a casa nostra estem fent mans i mànigues per desfer-nos tan aviat com puguem de les quatre centrals nuclears que tenim (ara ja en són 3 només), i a França, l'únic que se'ls hi acut és, no només no fer res per tancar-les, sinó a sobre estimular-ne la producció.
És tot plegat, francament, tristíssim. Per això us demano amb cos i ànima que, malgrat que potser no us en pugueu sentir perjudicats directament, no us mireu el tema amb indiferència. Que doneu suport a la campanya contra la MAT i que sigueu molt crítics amb allò que ens pretenen imposar que, de ben segur, -i com sol passar sempre-, només acaba beneficiant aquells que ja tenen la butxaca plena de virolles..
Avui vull acabar aquest escrit mostrant-vos un vídeo que demostra fins a quin punt té impunitat la REE (Red Eléctrica Española) per actuar contra la voluntat de qualsevol i com l’administració s’ho pot arribar a veure de lluny i a fer la viu-viu com si no passés res. L’escena s’esdevé al terme municipal de Folgueroles (Osona), on uns operaris de REE varen entrar sense cap mena de permís ni comunicació prèvia, en terrenys propietat d’una veïna de Sentmenat i varen començar a desenvolupar tasques de treball referent al traçat de la MAT al seu pas per aquest municipi. Les imatges ja parlen per elles mateixes, les trobareu clicant a sobre del fotograma que hi ha a la columna de la dreta de la pàgina amb el títol "La impunitat de la REE".
Us deixo que ho veieu. Salut a tothom!

Més informació sobre tot el projecte de la MAT i per signar el manifest en contra de la MAT: http://www.nomat.org

dimecres, 9 de gener de 2008

I Concurs de Composició per a Gralla i Orgue

Benvolgudes i benvolguts!!


M'ha arribat a les mans la informació sobre les bases d'aquest Concurs de Composició per a Gralla i Orgue que organitza la Coordinadora dels Grallers de Vilafranca.
Personalment aplaudeixo la iniciativa, que és molt engrescadora i us encoratjo que us hi endinseu al màxim i hi participeu!!


Us podeu baixar les bases del concurs tot clicant aquí:



Salut a tothom!!

Podeu trobar més informació a:






www.grallers.cat