Atlas de les llengües amenaçades del món

Gràfic de la vitalitat de les llengües al món

Benvolguts,

Avui torno a escriure en la meva llengua materna per oferir-vos un enllaç a una pàgina que vaig trobar molt interessant i que hi vaig topar, de casualitat, fa uns dies. 

La pàgina que us ofereixo és un Atlas de la UNESCO sobre les llengües que es troben en perill arreu del món que, malauradament, en són moltíssimes: una majoria amplíssima. 

Els canvis en els models de vida tradicionals de moltes nacions i/o ètnia (on nació i/o ètnia equival gairebé sempre a llengua), processos d'assimilació cultural, genocidi lingüístic, imposicions de llengües "majoritàries", deportacions de població, i molts d'altres factors, van fer, han fet i fan que sobretot la 2a meitat del s. XX i el que portem del s. XXI, la gran majoria de llengües del món es trobin en un perill molt gran per a la seva supervivència. 

Segons l'Atlas, si més no un 43% de les llengües del món es troben en perill. N'hi ha que tot just presenten símptomes de problemes en la transmissió a les generacions següents, d'altres han desaparegut de segons quins indrets fent que la seva àrea lingüística quedi clapejada, d'altres no s'han arribat a escriure mai i només en queden un grapat de parlants majors d'edat. Fins i tot n'hi ha que es consideraven extingides i s'estan fent reviure de mica en mica. Com a cas molt proper, al mapa hi consta el català alguerès com a "clarament en perill d'extinció".

El mapa inclou, a dia d'avui, 2471 parles d'arreu del món i està en procés d'actualització constant. Aquest nombre queda molt lluny de les estimades 6000 llengües que hi ha al món, de la majoria de les quals no es té prou informació ara per ara, ni tan sols per comptabilitzar-les en aquest Atlas. He emprat el terme "parla", ja que en alguns casos s'han esmentat llengües en les quals no hi ha unanimitat sobre la nomenclatura, la seva independència lingüística i la sempre difícil frontera entre dialecte i llengua. Així doncs, per exemple, l'occità com a tal no hi apareix, sinó que s'especifiquen diferents parlars occitans, com ara el gascó, el llenguadocià, el provençal, etc. Hi passa el mateix amb el saami (llengua parlada a l'extrem nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i a l'extrem nord-oest de Rússia), on s'han fet servir diferents denominacions per a la llengua.

En qualsevol cas, aquest és un mapa per a informació, però també per a reflexió. Quantes llengües estan a punt de desaparèixer per culpa de les imposicions? Quantes maneres diferents de veure el món? Quantes aportacions culturals? Quanta riquesa estem a punt de perdre? Quan entendrem que el patrimoni és allò que cal defensar més gelosament?

En fi, que serveix per sensibilitzar i donar interès sobre el tema. Els humans durant segles hem estat capaços de crear tota aquesta varietat i ara mateix també serem capaços d'esquinçar-la. Siguem prou intel·ligents com per aturar-ho a temps!

Salut a tothom! :)

The languages of France and their future: the Catalan language

Languages of France

Welcome,

Please, forgive me today, since I dare to write this article in English because I want it to be understood by anyone in the world. I'm going to talk about the situation of Catalan language, my mothertongue, within the french State. It wouldn't have much sense if I wrote it in Catalan, since the situation is far well known and close for us (the Catalans), so I'd rather write it in English and be able to communicate it to people worldwide. Please, excuse my mistakes and incorrections. I'm sure there'll be plenty of them, but I'll try my best! :)

Today, while I was roaming in Facebook it came up a picture in which there was a map of France and all languages in there spoken, which are quite a few in case you didn't know so far, despite the french State has always shown to the world a homogeneous and sole image of itself as if there was only "the language of the State" and nothing more. Obviously, the authorities and individuals who agree in such thesis are highly mistaken. 

The French and Spanish States have lot in common in this score: far away from nourishing themselves with the linguistic wealth of their States (and so, cultural, national, folk,...), far away from taking advantadge from such variety and heritage, they have always chosen the way of suppressing anything which is different or particular, puting it aside, marginating it, tearing it to pieces and discrediting as much as they could. 

In what Spanish State matters, the demographical and economical relevance of Catalonia made and has made fail the cultural, national and linguistical assimilation and genocide towards the Catalan people, even though in the roughest stages of Franco's dictatorship.

In France, however, the centralism of the capital, the discredit of the "peripheral nations" and the language shift in favor of "the language", have been far more successful. In what matters the so called Northern Catalonia (Catalunya Nord in Catalan, which is the strip of the French State where Catalan is spoken, except the Fenolleda region), such process has been and is being very successful, especially because of the least demographical and economical relevance of that region (according to the french place-names Pyrénées Orientales).

(In yellow): Catalan Countries / (In red): Northern Catalonia

But what today I'd like to remark is how the independence process of Catalonia is affecting the rest of territories where Catalan language is spoken (commonly known as Catalan Countries, or in Catalan: Països Catalans). The thing is, that a few days after the President of Catalonia, Artur Mas, after agreeing with a wide majority of the parties and members of the Parliament of Catalonia, announced publically the question to be asked and the date of the Referendum of Independence, which is meant to happen on 9th November of this year, the french government said he would reform, change and update their country's Consitution, so there would be more respect and consideration towards the peripheral nations and languages.

Sure the French have always been smarter than the Spaniards. They can tell from afar what may happen to Northern Catalonia once Catalonia itself become independent.

Nevertheless though, I consider highly positive any of steps ahead done towards protecting and perpetuating the cultural and linguistical heritage of the French State, as there have been huge efforts to keep Catalan language alive in that territory, thanks to organisations and schools which, often with economical difficulties, but with a satisfying amount of students and a more than appropriate education system, are struggling day after day to convey the language in which over 10 million people worldwide can communicate.  

Bilingual road sign welcoming to Northern Catalonia

After all I have said so far, I must say I encourage all the governments from the place and the country to make sure those peripheral languages have the same opportunities, status and consideration as "the language" has. I encourage them to love themselves a little more, to learn to appreciate their heritage, to be more clever, because it's widely proven that multilingual minds are far more clever and smart. And, at last, if the day comes, when Catalonia is already a sovereign State and Northern Catalonia considers and feels like joining his siblings from the south, I hope and encourage the French government to respect the will of that people. 

But before stepping to much forward in the time, I mainly hope the words the French government say become actions and don't remain only as words.

Please: I invite you to participate in this topic. If you feel like contributing into it, feel free to write as many comments as you want at the bottom of this article. I'll gladly read and answer to them if there's need to. 

Cheers!

Itsenäisyyspäivä 2013 (Diada de la Independència)

Avui, 6 de desembre del 2013, Finlàndia fa noranta-sis anys que es va independitzar, després de segles sota domini de la corona sueca i més endavant, sota l'imperi rus. Va ser sobretot aquest darrer que mai no va sapiguer entendre, acceptar i RESPECTAR la particularitat de la nació finlandesa amb tot allò que al voltant d'una nació es desprèn (cultura, identitat, costumaris,...) Arran de segles de menyspreu i anorreament, el poble finlandès va unir-se per fer un crit a favor de sí mateix i constituir-se valentament com a Estat sobirà.

Avui, noranta-sis anys després, i havent patit una guerra civil l'any després de la seva independència, així com de diversos conflictes durant la 2a guerra mundial, la nació finlandesa segueix endavant, aposant fortament pel seu futur, potenciant l'educació, el benestar i el desenvolupament total del seu jovent, per garantir el creixement i la recerca en tots els àmbits que puguin encarar el seu país cap endavant i la prosperitat.

Em sento molt finlandès avui, per sentir-me clarament solidaritzat amb la causa, atès que provinc d'un país del qual se'n varen privar les llibertats i sobirania fa 299 anys i que, si bé està a punt de fer el pas per tornar a emancipar-se novament d'aquí ben poc, encara està sotmès al menyspreu i l'anorreament per part del ferotge, agressiu, àcid i rugós imperi espanyol.

Amb la banda de metalls del conservatori, hem tocat a la festa en commemoració de la diada de la independència de Finlàndia, on, entre d'altres peces, no hi ha mancat el coral que apareix dins la composició "Finlandia" de J. Sibelius, així com de "Maamme", és a dir, l'himne nacional, anomenat "La nostra terra".

Gaudint aquest dia festiu a Finlàndia, estem escoltant la 4a simfonia de Sibelius, que per mi és del millor que aquest gran compositor va arribar a crear. Us l'he enllaçada al final d'aquest escrit. La simfonia té 4 moviments. Aquesta versió és dirigida pel director Esa-Pekka Salonen i interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia.

Salutacions cordials a tothom! Visca Finlàndia i Visca Catalunya lliures!

Ressò internacional del procés d'independència català

Salut!

Que el procés d'independència de Catalunya està avançadíssim, -sobretot després de la grandíssima revàlida de la manifestació de la Diada d'enguany-, no és pas quelcom que es pugui negar en absolut.

Mentre a les Espanyes -encara alguns pocs- fan veure que no passa res i, de notícies com la marxa d'1,5 M de persones a Barcelona l'11-S, en fan el 5è lloc als seus titulars i, un cop començat el telenotícies, no en parlen fins al cap de vint minuts, la premsa internacional fa temps que té els ulls posats en les relacions entre Catalunya i Espanya, i sobretot ara, en què, com aquell qui diu, mai no se sap què passarà l'endemà.

Avui vull posar un dels exemples d'aquest seguiment internacional, concretament, el que em toca més d'arran: Finlàndia. La notícia és sobre l'anunci d'Artur Mas de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades el 25 de novembre d'enguany. L'article és al principal diari finlandès, Helsingin Sanomat (El Jornal de Helsinki). Podeu llegir l'article original punxant AQUÍ.

__________________________________________________________________________________

Itsenäisyyttä havittelevaan Kataloniaan ennenaikaiset vaalit

25.9.2012 22:13  |  3 | 

STT–AFP–REUTERS

JOSEP LAGO / AFP

Aluehallinnon johtaja Artur Mas puhui tiistaina Katalonian parlamentissa Barcelonassa.

Barcelona. Espanjalaisessa Katalonian maakunnassa järjestetään ennenaikaiset aluevaalit 25. marraskuuta. Taustalla on alueen nykyjohdon halu irrottaa maakunta Espanjasta.

Aluehallinnon johtajan Artur Masin mukaan katalonialaiset päättävät vaaleissa maakunnan tulevaisuudesta. Vaalien voittajaksi veikataan Masin konservatiivipuoluetta CiU:ta, joka pyrkii Katalonian itsenäisyyteen.

Koillinen Katalonia on Espanjan tärkeimpiä talousalueita, mutta myös velkaisin. Maakunta kokee joutuneensa talouskriisissä maksumieheksi ja on vaatinut oikeutta määrätä itse verotuksestaan ja menoistaan.

"Jos Katalonia olisi valtio, olisimme 50 suurimman viejämaan joukossa", Mas sanoi.

Kaksi viikkoa sitten sadattuhannet ihmiset osoittivat mieltään Barcelonassa itsenäisen Katalonian puolesta. Myös mielipidekyselyjen mukaan itsenäisyyden kannatus on kasvussa maakunnassa.

Katalonian vaalit aiheuttavat lisää päänvaivaa pääministeri Mariano Rajoylle, joka on vedonnut kansallisen yhtenäisyyden puolesta tiukkoina talousaikoina.

_______________________________________________________________________________________________

L'article diu el següent (i perdoneu-me els errors que pugui fer en la traducció, però el finès és xungu!!! xD)

Les aspiracions de Catalunya vers la independència en unes eleccions anticipades

El president de la regió, Artur Mas, va parlar al Parlament de Catalunya, a Barcelona, el proppassat dimarts. 

Barcelona. A la comunitat espanyola de Catalunya s'estan organitzant eleccions anticipades per al 25 de novembre. El rerefons inclou la voluntat del líder actual de separar-se d'Espanya.

El president de la regió, Artur Mas, juntament amb el poble català decidiran el seu futur en aquestes eleccions. El candidat amb més punts per a guanyar és Artur Mas, del partit conservador CiU, que cerca la independència de Catalunya.

Catalunya, al nord-est d'Espanya és l'àrea de més pes econòmic però també la més endeutada. La regió està experimentant vivament la crisi econòmica i demana l'autodeterminació dels seus guanys i despeses.

"Si Catalunya fos un Estat, estaria entre els 50 països del món en exportació", va dir Mas. 

Fa dues setmanes, centenars de milers de persones a Barcelona varen demostrar la seva voluntat d'autodeterminació. També, a les consultes i enquestes, el suport a la independència és cada cop més gran.

Les eleccions catalanes afegeixen un nou maldecap al president espanyol, Mariano Rajoy, el qual ha apel·lat a la unitat nacional en moments de profunda crisi.

__________________________________________________________________________

Ja ho veieu: som internacionals, som coneguts, som presents, som un focus d'atenció: qui no és independentista encara? Qui no n'està convençut?

Salut! 

Catalonia claims for its independence!

[CATALÀ] "Si estàs d'acord amb la independència de Catalunya, siguis d'on siguis, dóna-hi la cara. Sense pors, sense dubtes, sense vergonyes!"

[ENGLISH] "If you are on the independence of Catalonia, no matter where do you come from, show your face. No fears, no hesitation, no shames!"

[ESPAÑOL] "Si estás de acuerdo con la independencia de Cataluña, seas del sitio que seas, da la cara. Sin miedos, sin dudas, sin vergüenza!"

[SUOMI] "Jos kannatat Katalonian itsenäisyyttän, ei väliä mistä olet, näytä kasvosi. Älä pelkää, älä epäile, älä häpeä!"

[DEUTSCH] "Wenn du über die Unabhängigkeit des Kataloniens einig bist, steh zu, wo immer du bist. Ohne Ängste, ohne Zweifel, ohne jede Scheu!"

[FRANÇAIS] "Si vous croyez en l'indépendance de la Catalogne, peu importe d'ou vous venez, montrez vos visages. Sans crainte, sans hésitation, sans avoir honte!

[ARABIC] "إذا كنتم من المؤمنين بإستقلال كتالونيا،لا يهم من أية وجهة تكونون،أظهروا وجوهكم؛بدون خوف،بدون تردد،بدون عار"

[SVENSKA] "Om du är i det självständiga Katalonien. Visa ingen rädsla, ingen tvekan, ingen skam. Visa ditt ansikte. Oavsett var du kommer ifrån!"

[OCCITAN] "S'ès d'acòrd damb era independéncia de Catalonha, sigues d'a on sigues, non t'amagues. Sense cap de pòur, sense cap de dobte, sense cap de vergonha!" 

[ESPERANTO] "Se vi konsentas kun la sendependecon de Katalunio, el kiu ajn lando vi estu, montru vin. Sentime, sendube, senhonte!"

 Cliqueu aquí: 

Dóna la cara per la independència

Menys d'un mes per marxar

Salut!

Avui vull parlar del futur, però, d'un futur molt proper.

Ja només manca un mes per fotre el camp i, tot i que no amago el meu acolloniment, estic més eufòric que mai de saber que entraré en contacte amb un altre món, una altra manera de veure'l, de viure'l.

Fa molt de temps que vull anar a Finlàndia i per fi tot plegat es farà realitat.

Trobaré a faltar molta gent, família, amics, i moltes coses, moltes històries i romanços que passen aquí. D'altra banda, tinc la tranquil·litat de saber que tot això seguirà sent-hi, mentre jo sigui fora.

Tinc al davant meu una cultura, una llengua, un paisatge, un tarannà, un repte i cinquanta mil coses més per descobrir.

L'experiència promet i de valent! Us en mantindré ben informat!!!

Eläköön Suomi! (és a dir: Visca Finlàndia!!!)

Temps esvalotat!

Hem començat un juny mogudíssim que està duent moltes precipitacions pràcticament arreu. En el cas de Sa Bardissa, això és una molt bona notícia ja que els valors pluviomètrics primaverals han estat extremadament escadussers ( mm a l'abril i mm al maig). No ha estat pas el cas, però, de comarques com la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, Osona o bona part de la Selva, en què el maig ja va ser realment plujós. 

El risc d'incendi ha davallat clarament després de les precipitacions que hi ha hagut fins ara (la més destacable va ser dimarts dia 7 amb 23,2 mm), i avui divendres, a hores d'ara ja duem 2,4 mm i s'atansen noves masses de precipitació. Sens dubte, una molt bona notícia per poder encarar bé l'estiu.

En aquests moments, prop de la una del migdia, grans nuvolades estan arrencant de tot l'interior del Principat i viatgen ràpidament cap a l'Empordà. D'aquí poca estona tornarem a tenir precipitacions. La imatge del radar és de les 12:36 hora real d'aquí i reflecteix múltiples nuclis de precipitacions que s'estenen des del Pirineu fins ben endins a mar. Tot plegat es desplaça d'oest a est. Alhora, nous nuclis de tempesta van gestant-se tot seguit dels que ja hi ha. La tarda-vespre promet ésser molt moguda.

Paral·lelament, a l'altre costat de l'Atlàntic, a l'Amèrica Central, comencen a desvetllar-se les primeres activitats tempestuoses-despressionàries de gran abast i ja fa un parell de dies que tenim un nou membre de la família dels huracans a la nostra col·lecció. De fet, em situo ja a l'Oceà Pacífic.

Estic parlant-vos de l'huracà Adrian, que ja fa tres dies va configurar-se com una depressió tropical al davant de la costa de l'extrem sud de Mèxic i que va anar desplaçant-se en direcció nord-oest, més o menys paral·lel a la costa sense que, ara per ara, no hi hagi cap perill que toqui terra. Després de passar a categoria de tempesta tropical, finalment va atènyer el nivell d'huracà i es troba, a hores d'ara al nivell 4 sobre 5, el que implica que els seus vents sostinguts ja són de 225 km/h.

De fet, està previst que d'aquí poques hores esdevingui un major hurricane, arribant al nivell 5. Sens dubte, un autèntic huracà a la costa pacífica de l'Amèrica Central, encara lluny de l'època habitual de formació d'aquestes pertorbacions tan potents. 

També us deixo amb el mapa que preveu l'evolució de l'huracà i el sentit cap on està previst que es desplaci.

Salut i meteorologia!

"Spain's secret conflict"

Bon dia a tothom!

Avui vull deixar-vos amb aquest reportatge collonut -des del meu parer- sobre el que anomenen El conflicte secret d'Espanya i que, com és d'esperar, parla de les relacions entre Catalunya i Espanya. Posant d'inici el moment en què Arenys de Munt va encetar l'onada de Consultes Populars (setembre del 2009) i que va estendre's amb facilitat per arreu del Principat, aquest reportatge entrevista molts d'individus d'un costat i de l'altre. Les evidències, però, sempre seran les mateixes. N'hi ha molts que queden molt retratats. 

Aquest documental és una eina valuosíssima perquè faci la volta al món i perquè molta de la gent d'arreu que no sap què es cou aquí, pugui saber-ho, sens dubte. El periodista que el presenta ha estat vivint durant vint anys al nostre país.

El vídeo és en anglès però s'entén prou bé tot el que hi diu. En alguns llocs hi ha subtítols. 

No us perdeu les "actuacions" estel·lars d'en José María Aznar o d'en Jiménez-Losantos, per fer-ne esment d'alguns.

El Japó: terratrèmols, tsunamis i radioactivitat

El Japó està patint la crisi més forta que ha passat mai després de la 2a guerra mundial.

Un terrible terratrèmol de 8.9 graus a l'escala de Richter amb epicentre a pocs quilòmetres al davant de la costa de les regions de Fukushima i Miyagi -amb el port important de la ciutat de Sendai-, a l'est de l'illa de Honshu (la més gran de l'arxipèlag Nipó, on també s'hi emplaça Tòquio, i les ciutats principals del país), va sacsejar l'11 de març a les 6:46 hora catalana amb una brutalitat molt poc habitual fins i tot per un país més que avesat als terratrèmols i amb unes mesures i directrius de seguretat per a fer-hi front que són realment excepcionals.

El terratrèmol, l'epicentre del qual es trobava a menys de 100 km de la costa més propera, va generar diverses ones que es varen propagar amb molta rapidesa concèntricament cap a l'exterior, provocant un tsunami que en topar la costa va fer emergir onades de fins a 10 m d'alçada que varen penetrar, en alguns casos, diversos quilòmetres a l'interior. 

El fet que les costes més properes fossin poc muntanyoses, la proximitat a l'epicentre, el poc temps de marge, la manca d'informació en alguns casos i el caos col·lectiu arran de l'imminent terratrèmol varen fer que els avisos de tsunami fossin absolutament insuficients i molta gent no s'evacués a temps. Arran d'això, pobles sencers han desaparegut literalment del mapa. Les autoritats japoneses parlen de 10.000 víctimes mortals i es guarden de declarar els desapareguts com a morts, tot i que hi ha pobles sencers dels quals gairebé no se'n sap res i no se n'estan obtenint notícies. La xifra, no cal dir-ho, pot augmentar sensiblement.

Però si hi ha una cosa que vull posar de manifest escrivint tot això, és la tragèdia en què pot convertir-se -encara més- tot això. El terratrèmol ha estat per causes naturals arran del fort contacte entre les plaques tectòniques de Filipines i la del Pacífic, que ja habitualment creen una gran sismologia. El tsunami ha estat una conseqüència del terratrèmol, -també d'origen natural- i les víctimes es trobaven al lloc menys indicat en el moment menys oportú, PERÒ: hi ha un tema que preocupa molt més a hores d'ara: les afectacions sobre la centra nuclear de Fukushima, al bell mig de tot plegat.

Ja dissabte es va produir una explosió en un dels quatre reactors que conformen la central. Avui n'hem rebut notícia d'una altra. S'ha establert un radi d'evacuació de 20 km on s'hi troben indicis clars de contaminació per radioactivitat. El terratrèmol va inutilitzar la producció d'energia i els reactors varen aturar-se immediatament tal com estableix el protocol de seguretat. El tsunami, però, va malmenar els mecanismes que permeten refrigerar l'urani.  Es va començar a fer servir aigua de mar directament per a refredar els reactors. L'augment de la pressió i la temperatura al reactor va fer que s'haguessin d'alliberar grans quantitats d'hidrogen -resultat de la reacció de la refrigeració- que contenia grans quantitats de partícules radioactives.  

Avui hi ha hagut una altra explosió que ha tornat a alliberar més partícules (a la imatge).

Hi ha una gran incertesa sobre què passarà. Es nega que pugui haver-hi res semblant al que va passar a Txernòbil l'any 1986. En qualsevol cas, es cataloga l'accident ja en un gran 4 sobre un total de 7. 

El Japó està desbordat. Hi ha més de 600.000 persones lluny de les seves llars, milers de desapareguts, problemes de subministrament elèctric, suspensió d'exportacions en molts casos, aturades de producció de les grans multinacionals, etc.

Sens dubte un cop fortíssim i un perill incipient: l'energia d'origen nuclear.

¿FINS QUAN seguirem pagant un preu i un risc tan elevats per poder tenir energia?
¿QUAN ABANDONAREM aquestes tècniques letals i girarem pàgina?

Pensem un parell d'efectes a curt termini:

- La precipitació farà que les partícules radioactives es barregin amb l'aigua i es dipositin a sobre dels conreus i sòls de tota la zona.
- El(s) núvol(s) radioactius escamparan la radiació molt més enllà d'on s'ha originat.

És terrible que després d'un terratrèmol i d'un tsunami tan agressius, els ciutadans japonesos hagin d'estar patint tot això.

No a l'energia nuclear! Ni ara ni mai més!

El creixement de l'independentisme canari

Salut!

Realment, pertànyer a l'Estat espanyol, per a molts dels qui -malauradament- encara hi pertanyem, ens és una ruïna completament inassumible, per més que dia rere dia apareguin erudits que només fan que intentar -sense èxit- demostrar la inviabilitat de les sobiranies totals.

La meva connexió amb les Illes Canàries m'ha permès de veure el creixent independentisme canari, que com més va més adeptes guanya i més ben fonamentat es troba. 

I és que les Illes Canàries s'han vist sotmeses a la creació d'un model econòmic que només tenia en compte el turisme, sense cap mena d'alternativa. Un cop més, les atencions dirigides i centrades per a tothom qui ve de fora, sense tenir realment en compte les necessitats del poble autòcton, vers possibles canvis a no gaire llarg termini. 

A hores d'ara les Canàries pateixen els efectes de la crisi econòmica mundial, però amb l'agreujant que amb prou feines no tenen alternatives econòmiques que no es basin en els hotels del tot-inclòs.Tot això per no esmentar els múltiples delictes ambientals, paisatgístics i ecològics que s'han comès en algunes illes. Aquesta manca d'alternatives està fent que els nivells d'atur siguin molt elevats i que l'economia de l'arxipèlag no tingui un recolzament gaire estable. 

Pintada a una paret del Puerto de los Mármoles (Arrecife, Lanzarote)

Tal com és d'esperar, molta gent -cada cop més- a les Canàries, comença a dubtar seriosament de la viabilitat de pertànyer a un Estat, la capital del qual es troba a 1.800 km dels seus topants. 

Potser ha arribat realment l'hora que aquest grup d'illes d'origen volcànic i de paisatges idíl·lics es plantegin seriosament el seu futur com a Estat de ple dret. Un cop més, la solució va a càrrec dels autòctons, i no del que legislin i dictaminin a la llunyania. 

No us perdeu aquest enllaç en què hi apareix gran nombre de documentacions i d'articles sobre l'independentisme a les Illes Canàries:

Nación Canaria

Salut!

"Avís a l'independentisme"

Hola a tothom,

Avui, mentre tornava a la realitat després d'haver estat uns dies fora -que he agraït molt-, em llegia el diari Ara, que ha sortit molt recentment i del qual en sóc subscriptor, si més no, temporalment. 

Abans d'entrar en matèria, vull agrair la tasca que estan fent tots els que engeguen aquest diari: m'està agradant molt i crec que li espera un futur molt brillant. Felicitats, de debò!

En qualsevol cas, el que vull rebatre és un petit escrit d'opinió que hi he llegit avui i que m'ha fet posar literalment histèric (l'escrit no tenia res a veure amb la redacció del diari, sinó que provenia d'un escrit d'un lector, el nom del qual no citaré pas). 

El text diu el següent:

Avís a l'independentisme

 La resposta del govern espanyol davant el conflicte dels controladors ha estat utilitzar la força de les armes i voler fer por. Ja estem avisats. Si per a un afer important, però molt menys que la independència, no han dubtat a declarar estat d'alarma, ¿com penseu que reaccionarien en cas de declaració unilaterial d'independència?

Bé. El primer que se m'acut de dir-li a aquest individu és que, probablement, no sap de la missa la meitat. I que em sembla molt agosarat i alarmista fer publicar això. 

Què vol dir amb "avís" ? Senyor que ha escrit aquest article: ¿pretén que la societat catalana abaixi el cap en un moment d'augment de l'independentisme a tots els nivells?

Em sembla mentida que ara, avui dia, a 9 de desembre del 2010 hi hagi personatges en el nostre país que es dediquin a promocionar i escampar, -un altre cop-, la cultura de la por, la repressió i la genuflexió, quan ja, per sort, podem dir que és una etapa gairebé superada d'una època molt trista de la nostra història. És increïble que encara ho facin!

¿A aquest home algú li ha dit que l'Estat espanyol corre el risc d'excloure's automàticament de la UE si s'atreveix a col·locar un sol tanc a Catalunya?  

¿A aquest home se li ha acudit de pensar el bloqueig mediàtic, social i comercial que patiria l'Estat espanyol quan la comunitat internacional s'assabentés que l'exercit espanyol ha intervingut a Catalunya per aplicar l'article núm. 8 de la seva Constitució?

¿Aquest home sap que som al 2010 i no pas al 1936 i que això implica molt? 

L'únic que se m'acut de dir-li és que faci una renovació, un reset, que premi F5 al seu cervell, o el que li calgui, que es recicli, i que pari d'espantar i contrariar la població amb demagògies barates.

És increïble que encara algú, avui dia, prediqui la cultura del silenci, l'abaixada de caps i de pantalons i la resignació. 

Al cap i a la fi és la seva opinió. Em dol que hi hagi gent que pensi així i que tingui tan poc amor propi i amor cap al seu país com per ajupir-se i llepar els peus fidelment a aquell qui el sotmet quan només ha aixecat un dit. Sens dubte, amb gent així, no ho aconseguirem pas...

Em sembla intolerable. Que s'ho faci mirar. Que treballi per allò que cregui i deixi de qüestionar l'independentisme amb "avisos"...

Salut i independència!

National Hurricane Center

Salut mainada!

Mentre l'ex-huracà Earl llangueix passant per les costes fredes de Nova Escòcia i Terranova, al Canadà, diversos nuclis d'inestabilitat s'estan covent en diferents punts de l'oceà Atlàntic per esdevenir, potser, noves depressions tropicals que, alhora, poden desembocar en tempestes tropicals i, en alguns casos, en huracans.

I és que l'agost, el setembre i l'octubre són els mesos forts en la creació d'aquestes pertorbacions de diàmetre més aviat reduït, però d'una activitat sorprenent: els huracans.

Tenim cabassos de precedents històrics en el seu poder destructiu, sobretot quan s'atansen a qualsevol punt continental i topen amb zones poblades. Tanmateix, el fet d'entrar en contacte amb la terra ferma és una factor que debilita enormement el poder d'aquestes borrasques. Les aigües marítimes fredes tampoc són un aliat gaire gran. I és que és justament on hi ha les aigües més càlides (a prop de l'Equador i dels tròpics), on es formen aquestes súper-cèl·lules. En alguns casos la temperatura de l'aigua supera els 30ºC.

Una zona clàssica en la formació d'huracans és la costa africana a l'alçada de l'arxipèlag de Cap Verd. D'allà es desplacen, -i es reforcen-, tot travessant l'Atlàntic, i arriben amb tot el seu apogeu a les Antilles i ja més amunt al sud o sud-est dels Estats Units.

És clar que hi ha més indrets al món on s'hi esdevenen fenòmens semblants i que, segons el lloc reben el nom de tifons o bé, simplement, ciclons.

Us convido a estar informats de l'actualitat màxima en el seguiment d'aquests esdeveniments a aquest espai web que us escric a continuació. Si més no, podreu estar al cas del que passa a Amèrica. Espero que en gaudiu i que, si s'escau, us sigui d'utilitat!

http://www.nhc.noaa.gov/
(National Hurricane Center)

Salut!

Pols del desert a les Illes Canàries

Un cop més m'he estat una colla de dies a Lanzarote, una illa que té ple de racons i de gent que fa que cada cop que en marxo, tingui més ganes de tornar-hi.

Enguany ha estat el 1r cop que hi he estat a ple estiu, i el cert és que tenia moltes ganes de veure i viure en directe el fenomen conegut allà com la calima. Aquest fenomen té lloc cada cop que, per proximitat al Sàhara, les illes Canàries reben la influència de vents que provenen directament del continent africà. Normalment sol ser vent de llevant, que, per latitud, és el que hi correspon.

Atesa la gran proximitat de Lanzarote i de Fuerteventura a les costes africanes, són justament aquestes illes les primeres que els hi toca el rebre, tot i que després el fenomen sol escampar-se molt fàcilment a Gran Canària i també als vessants sud i est de l'illa de Tenerife. De fet, fins i tot, en casos molt més intensos, acaba atenyent tot l'arxipèlag, i només petits racons protegits per grans muntanyes (com ara la vall de l'Orotava a Tenerife), poden escapolir-se d'aquesta llengua d'aire càlid que prové del desert.

Les característiques que envolten tot això són molt evidents: les temperatures ambientals es disparen a nivells molt superiors als normals (tant de dia com de nit), les humitats relatives cauen plenament per sota del 20%, el vent pot arribar a cops de 70 o 80 km/h a part d'ésser molt sostingut, i visualment, la gran quantitat de pols en suspensió que hi ha a l'aire, fa que el dia, tot i ser ben serè, es torni marronós i mig enteranyinat.

No podeu imaginar-vos com arriba a costar de dormir quan a les 3 de la matinada s'està a 33ºC!!!

En qualsevol cas, estic content d'haver pogut viure-ho en directe! Aquell dia (dijous passat), a Costa Teguise (Lanzarote), vàrem fregar els 44ºC en el punt més càlid del dia, i de nit no vàrem baixar dels 30ºC!

La imatge que acompanya l'article mostra molt clarament la invasió de l'aire ple de polseguera que ve de l'Àfrica. Com podeu comprovar, el núvol de pols pot estendre's molts de quilòmetres endins de l'Atlàntic i, segons com es moguin les masses d'aire, assoleix també Madeira, les Açores i punts del sud-oest de la Península Ibèrica.

Salut!

PROU, ISRAEL, PROU!

JA N'HI HA PROU!!!
PROU de tolerància als israelians assassins!
PROU de morts palestines!
PROU del silenci internacional!

ISRAEL, ASSASSINS!!!

>>> Hi ha un gran nombre de productes d'origen israelià als nostres supermercats i comerços. Assabenteu-vos de com podeu boicotejar-los al següent web:

http://www.palestina.cat

El director general d'Air Berlin es mofa públicament de la nostra parla!

El director general d'Air Berlin es mofa públicament de la nostra parla!


La normalització lingüística pretén, -i vol-, ésser una realitat palpable, no només al Principat, sinó també, com a mínim, a les Illes.
Arran d'això, el govern Balear inclou a dins de la seva política lingüística el fet d'incentivar tant com pugui ser possible la presència i normalització de la nostra llengua en tots els àmbits, i això inclou, evidentment, les empreses multinacionals que tenen el mercat obert en territoris catalanoparlants.
Margalida Tous, la directora general de política lingüística de les Illes va posar-se en contacte, setmanes enrere, amb les diferents aerolínies que operen al territori que abraça el seu govern, una de les quals és Air Berlin. En el comunicat s'hi feia constar que era necessari per a la normalització i divulgació de la llengua pròpia de les Balears que, aquestes empreses, mitjançant el suport de les institucions, incloguessin notòriament el català en tot allò que feia referència al tracte amb la seva clientela.

La sorpresa se la varen endur en veure que el director general d'Air Berlin, el sr. Joachim Hunold, publicava un article a la revista de bord de l'aerolínia on es mofava del que ell considerava una "nova realitat fictícia" de les Illes Balears, i menystenint penosament la nostra llengua.

No cal pas dir que durant aquests dies les reaccions han estat molt diverses i abundants, en suport a la nostra llengua i en crítica de l'actitud patètica d'aquest personatge. De fet, fins i tot alguns mitjans de comunicació alemanys s'han solidaritzat amb la causa, criticant també obertament el sr. Hunold.

La postura d'entitats i ciutadans és clara: si Air Berlin no rectifica aquestes declaracions tan greus i no es mostra partidari a la presència de la nostra llengua a la companyia, se la boicotejarà.

Us deixo amb uns quants enllaços perquè us en pugueu informar més bé:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2889358&p_edi=General

Al peu del missatge hi trobareu l'enllaç on hi ha el manifest contrari a l'actitud del sr. Hunold.

Aprofito per mostrar la meva felicitat i contentament de veure que, per fi, no és només el govern de la Generalitat qui fa passos endavant (tot i que no en són prous!) per la nostra llengua, sinó que a les Illes, la força també hi és molt present.

Endavant! La normalització lingüística ha d'ésser una realitat!