Iniesta, tu sí que ets un campió!

Salut a tothom,

Tal com ja deveu estar-ne informats (probablement molt més que jo), Andrés Iniesta, un jugador estimadíssim del Barça, amb una carrera excel·lent i una personalitat més que afable, fa uns dies, ens va sorprendre, tot intervenint en la nostra llengua, en una roda de premsa. 

Sempre és més que agradable de veure com algú que ha vingut de fora, ha pres l'esforç i la dedicació per tal de comunicar-se en la llengua pròpia de la terra que l'ha acollit. Per a qualsevol persona, l'estimació vers ell encara ha de ser molt més gran, després d'un gest tan respectuós i integrador. 

Evidentment, però, les cavernes espanyolistes estan fent grinyolar les dents dia sí dia també per aquest gest. 

En qualsevol país del món, un gest així es felicitaria obertament i s'encoratjaria al màxim.

Espanya, Estat al qual encara pertanyem i on cada dia es fa una passa més cap al feixisme, el fet que l'Andrés parlés en català ha suscitat tota mena de reaccions i crítiques altament negatives. 

Que patètics que són els espanyols un cop més. Segurament el propi Andrés Iniesta, natural de la regió de Castella-la Manxa, se'n deu avergonyir pregonament. Això és Espanya, tristament.

Us deixo amb un dels molts articles que parlen sobre aquest afer: "El catalán de Iniesta molesta en Madrid".

Aprofito, un cop més, per felicitar Iniesta, pel seu joc, per la seva personalitat i pel seu respecte. Tan de bo engendri!

Salut!

Ja som a Wembley!

Ahir el Barça va tornar a fer història. No només pel fet d'haver superat amb molt d'èxit la semifinal de la Champions League, sinó també per haver culminat el periple de quatre Barça-Madrids, havent perdut només un dels partits i en temps de pròrroga (el de la Copa del Rei).

El gran avantatge que va aconseguir a l'anada de les semifinals, al Santiago Bernabéu, enmig d'un joc brut i pudent del Reial Madrid, va permetre de jugar el partit amb una certa tranquil·litat. Calia estar a l'aguait perquè el Madrid aniria clarament "assac". Així va ser. Després d'un joc tancadíssim durant la 1a part, al començament de la 2a, l'equip espanyol anava a preu fet i va aconseguir empatar el marcador. La insistència del Barça va permetre de mantenir el resultat d'empat i els del Madrid han d'estar agraïdíssims del seu porter, Iker Casillas, que els va salvar d'uns quants gols pràcticament segurs.

Però el Madrid ja és història, i amb ell, tota la situació penosa en què s'ha vist envoltat el Barça tots aquests dies per culpa d'un entrenador -i col·legues seus- que no només no sap perdre, sinó que no sap on té la dignitat. 

El Barça ja és a Wembley i manca saber qui serà el seu rival, tot i que els resultats marquen com a clarament favorit el Manchester. Avui vespre ho sabrem.

Dinou anys després que el famós gol de falta de Koeman fes guanyar la 1a copa d'Europa al Barça que jugava amb el Sampdoria, ens trobem al mateix escenari. El partit promet i de debò. Haurem de veure qui serà el nou Koeman!

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Ningú no hi farà res?

Encara no he deixat al marge l'eufòria que tant va emplenar-me el cos ahir després del partidàs del Barça al Santiago Bernabéu, contra un Reial Madrid que, com de costum, mirava de fotre-te-la tant com podia. La semifinal de la Champions ha quedat pràcticament sentenciada. No és només pel fet que el Madrid haurà de guanyar per un avantatge de tres gols al Camp Nou al partit de tornada (dimarts vinent, em sembla), sinó també pel fet que dos dels seus puntals no podran jugar-hi. Sergio Ramos ja tenia una targeta groga i en veure'n una altra es perdrà la tornada. Més sonada va ser l'entrada duríssima de Pepe a Alves, que li va suposar la vermella directa. També va ser molt remarcable l'actitud sempre irrespectuosa, pueril i troglodita de l'entrenador, Jose Mourinho, que també va ser expulsat de dirigir el partit. 

Avui vull posar de manifest les barbaritats que està fent el Reial Madrid i que ningú no està aturant (ni tan sols la UEFA).

- El Reial Madrid va prohibir que la locució que fes referència al Barça fos en català. En qualsevol partit de la Champions, sigui on sigui que es faci, les locucions han de ser en les llengües pròpies de cada equip, però els del Bernabéu són més trempats que ningú i han decidit tirar pel dret.

- Així mateix ho varen fer amb les estelades, que no les varen deixar accedir a l'estadi, tot i que, en imatges del partit, sembla ser que algunes sí que ho varen aconseguir.  

Em pregunto doncs: ¿¿¿com és possible que a la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol es permetés la presència de banderes espanyoles pre-constitucionals???

- Finalment l'actitud absolutament intolerable de Jose Mourinho desacreditant tothom, dient que els àrbitres eren comprats des de feia tres temporades, que si "no sé si és perquè duen Unicef a la samarreta o què" i d'altres barbaritats.

Com pot ser que un equip se salti el reglament i se li permeti de fer tot això. Estic profundament indignat.

Us imagineu què passaria si al Camp Nou es prohibís l'accés a les banderes espanyoles i es vetés de fer les locucions en castellà? No ho vull ni imaginar.

I no ho vull imaginar perquè els catalans no ho hem fet mai això ni ho farem. Per sort tenim molts més valors, educació i obertura de mires que no pas els veïns de l'oest. 

I repeteixo: després encara hi haurà algun erudit que em preguntarà perquè sóc independentista...

Podeu fer un cop d'ull a l'article del diari Ara. 

Salut!

Llindar del dolor i trofeu esclafat

Ahir es va disputar a l'estadi de Mestalla, a la ciutat de València, la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol. Deixant de banda la més o menys importància que cadascú pugui donar a aquest trofeu, per al Barça i per a en Guardiola, ahir era una bona oportunitat per a obtenir un títol. 

No hi va haver sort. I ho dic així perquè l'actuació del Barça a la 2a part va ser molt intensa i amb un control molt gran del partit (la possessió de pilota voltava el 80%). Les ocasions de gol que féu el Reial Madrid varen ser mínimes. Al Barça li varen anul·lar un gol per fora de joc.

Així és que la situació va força la pròrroga. Trenta minuts més de calvari jugant en contra de dos equips que ja feia estona que es mostraven clarament afeixugats. 

Una jugada ben planificada però molt murri de l'equip blanc va permetre que el sempre ben engominat Cristiano Ronaldo marqués el gol que els duria al triomf, quan mancava encara més de mitja part de la pròrroga. 

Futbolísticament va passar el que va passar i no hi aprofundiré pas més: tampoc en sé gaire.

Això sí: vull destacar dos aspectes de la nit:

- Sembla ser que l'Estat espanyol ha paït molt malament la xiulada que fa dos anys, seguidors del Barça i de l'Atlètic de Bilbao varen fer quan va sonar l'himne espanyol. Així és que l'organització va optar per <silenciar> les xiulades apujant el volum fins arribar al llindar del dolor, fet que ha estat durament criticat per molts de mitjans. L'Estat espanyol segueix amb la seva dinàmica habitual d'intentar eliminar tot allò que no li agrada.

- L'altre aspecte, -força més còmic-, és el grandíssim ridícul que va fer el jugador del Madrid -perpètuament espanyolista, per cert, tal com va demostrar en unes declaracions fa uns mesos al costat d'en Piqué-, en Sergio Ramos, que, mentre sacsejava la copa amunt i avall de dalt l'autobús estant, li va caure al terra i en seguit va ser esclafada pel pes de l'autobús. No cal comentar els centenars de milers de milions de rialles i comentaris que aquest esdeveniment ha suscitat. 

En fi: una nit amb un xic de tot!

Salut!