dimecres, 27 de juny de 2012

Cantallops - Requesens - Puig Neulós (Massís de l'Albera)

Un dimarts més, tenia festa i he aprofitat el dia al màxim. Sobretot he volgut allunyar-me del populós sud del Baix Empordà, per endinsar-me en una de les moltes joies que tenim ben a prop: el massís de l'Albera. 

La caminada, -amb una companyia excel·lent-, sortia de bon dematí de Cantallops, on deixàvem el cotxe. La calor forta és un element amb què cal comptar fent travesses a ple estiu. Estava convençut que anant pujant l'aire es refrescaria, però va ser ben just. 

Al cap d'una mica més d'una hora, passàvem pel trencant que, a mà dreta et porta als peus del castell de Requesens i a mà esquerra et duu cap al veïnat del mateix nom i a tota la colla de camins i corriols que travessen el massís de l'Albera. 

Més endavant, després d'una pujada mitjaneta però llarga, i de la sort d'haver passat dues fonts plenes d'aigua fresca, s'arriba al cim del Puig Neulós, a 1259 m d'alçada i punt més elevat del massís. Un silenci sepulcral, només esquitxat per una tramuntana molt suau, brunzits d'insectes i algun ocell de muntanya mitjana. 

És impressionant veure com la força de la tramuntana, en un lloc extremadament esventat, no deixa créixer els arbres cap amunt i els acosta arran de terra per sempre més. Les crestes de la muntanya sempre són pelades de vegetació: no hi ha cap arbre que s'hi atreveixi. 

La vista? No hi ha prou paraules per a descriure-ho: al sud, la plana empordanesa amb el Montgrí i més avall Les Gavarres al fons. A l'interior, les Guilleries i la serralada Transversal. Al Pirineu, les Salines, el Costabona, el Bassegoda i al darrere, el Canigó i les muntanyes de l'Alt Conflent i el Capcir. I finalment, al nord, la gran plana del Rosselló amb el massís de la Fenolleda al fons i les grans platges llargues que comencen a Argelers de la Marenda i arriben fins on la vista ja no distingeix què hi ha més enllà. 

En baixant, un corriol pedregós i amb una gran baixada entremig de faigs i roures, fins arribar ja ben tard al vespre, un altre cop a Cantallops i cap a fer un bon sopar (amb clova, per cert). 

Salut a tothom! No us perdeu les imatges! :)


dijous, 21 de juny de 2012

Cap de Creus i Saverdera

Ahir tenia festa, i com tots els dies de festa, cal aprofitar-los al màxim per voltar i desconnectar (bé, si més no, així és com ho veig jo!).

Així que vaig decidir de pujar a veure un dels paisatges preferits del meu país i que feia més d'un any que no veia: el Cap de Creus i la seva rodalia. A més, molt ben acompanyat per un escalenc! :)

L'excursió va començar a la reserva natural integral del Cap de Creus, i més concretament al paratge de Tudela, altrament conegut com l'antic Club Med que, després del seu enderroc i restauració, permet unes caminades absolutament al·lucinants, en el que és el batent més salvatge, feréstec i collonut de tot aquell entorn. 

Banys a cales rocalloses, plenes de posidònia, garoines i molts altres animalons i plantes, caminant cap al final del tot del Cap de Creus, on davant teu ja només hi queda l'illot de la Maça d'Oros i la Mediterrània nord. Silenci, només interromput pel cant d'algun ocell marí i el batiment d'alguna onada en un mar extraordinàriament encalmat i poc habitual, varen acompanyar la caminada d'allò més bé. 

En tornant, travessant El Port de la Selva, pujada a Sant Pere de Rodes i el castell i cim de Sant Salvador Saverdera. Un cop més, una sensació de petitesa enmig de la immensitat. 

Les fotografies ja us descriuran tot allò que jo no podria ni tan sols esbossar amb paraules.

Salut!



dijous, 14 de juny de 2012

Arribada a Catalunya i pujada al Canigó.

Doncs bé, ja fa dues setmanes que volto per les Catalunyes. 

Vaig començar a treballar de seguida i el cert és que he anat molt de bòlit. Amb prou feines he tingut temps per quedar amb la gent que em moro de ganes de veure, però de mica en mica anirem fent! hehehe

De moment el temps m'està regalant un juny força temperat i amb ruixats. Ho aprecio enormement perquè hauria estat molt traumàtic canviar del clima suau i agradable del nord d'Europa al càlid del Principat, però de moment ho estic trampejant prou bé!

I res, us vull deixar amb un recull d'imatges de diumenge passat, en què vàrem pujar al Canigó a peu des del refugi de Marialles, un pèl més amunt del poble de Castell i Sant Martí del Canigó, al Conflent. No cal pas dir que el paisatge era, un cop més, al·lucinant: les fotos ja ho descriuren clarament. Un plaer molt gran fer aquesta caminada amb majúscules a un dels cims més emblemàtics del nostre país.

Salut a tothom!